El Relleu a la Comunitat Valenciana.

1. UNITAT 3: EL RELLEU A LA COMUNITAT VALENCIANA.
El sòl. El sòl és la capa més superficial de l’escorça terrestre, on es desenvolupa la vida animal i vegetal. Es
compon de minerals, aigua, gasos, éssers vius i humus.
L’humus és la capa de matèria orgànica formada per restes d’animals i plantes en descomposició.
El sòl conté l’aigua i els elements nutritius necessaris per als éssers vius.
Classes
de sòls
Arenós És molt solt.
Color: Clar i grisenc.
Característiques: Pobre en nutrients i molt permeable.
Argilós És molt més compacte.
Color: Rogenc
Característiques: Impermeable.
Es troba en planes litorals i altiplans interiors.
Calcari És més permeable que l’argilós.
Característiques: Format per roca calcària.
És troba a la major part del territori valencià, sobretot a les muntanyes.
Els
usos
del sòl
Agrícola És la major part del sòl. Solen ser propietats de poca extensió anomenats minifundis.
El conreu pot ser regadiu i secà.
Regadiu: Arbres fruiters, cítrics i hortalisses.
Secà: Olivera, ametler i vinya.
Forestal Creix la vegetació natural.
Està format per boscos de pins i carrasques.
I sotabosc que és vegetació d’arbustos i herbes.
Pasturatge Format per herbes per pasturar els animals.
No productiu Construccions humanes i erm.
Cura
del sòl
És molt important cuidar-lo. És la base de la vida.
Pot destruir-de per causes naturals o per l’acció de les persones.

2. UNITAT 3: EL RELLEU A LA COMUNITAT VALENCIANA.
El relleu És el conjunt de formes que presenta la superficie terrestre. També rep el nom d’accidents geogràfics.
Les formes
del relleu.
De
muntanya
Correspon a les grans elevacions de terreny. Estes formacions són:
muntanyes, valls i serralades.
De plana Zones de terreny amples sense elevacions importants. Destaquen: planes,
tossals, depresions i altiplans. El cim pla d’un tossal s’anomena mola. Els
marenys es produeixen en les desembocadures dels rius quan el terreny és tan
baix que s’inunda pel riu.
De costa. Quan la terra i el mar entren en contacte.
Tipus
de
costa
Costa alta, quan les muntanyes arriben fins al mar i la terra acaba en
un penya-segat.
Costa plana i arenosa, també anomenada paisatge de platja. Els
muntons d’arena que el vent acumula en les platges s’anomenen
dunes.
Representacio
del relleu.
El relleu es representa mitjançant mapes o plànols que s’obtenen a través de la fotografia aérea.
Els mapes que representen els accidents geogràfics s’anomenen mapes topogràfics i ens
serveixen per calcular distàncies o planificar excursions.
El mapa té dues dimensions, per tant, per representar l’alçaria del terreny s’utilitzen les
anomenades corbes de nivell.
 Cada cinc corbes, una és més grosa i amb un número que indica l’altitud del terreny.
 Si no hi ha corbes de nivell el terreny és pla.
 Molt juntes, pendent i molt separades pendent suau.
 Si es fan xicotetes pugem i si es fan grans baixem.

3. UNITAT 3: EL RELLEU A LA COMUNITAT VALENCIANA.
Te grans contrastos entre les comarques de l’interior on predominen muntanyes i altiplans i les comarques costaneres
on hi ha moltes planes.
És una de les comunitats autónomes més muntanyoses d’Espanya, encara que, la major part de la població es
concentra en la zona litoral i en les planes, on està l’activitat econòmica més important.
Relleu Sistema
Ibèric
Correspon al final del Sistema Ibèric, situat al NO del territori.
De Nord a Sud destaquem: massis del Maestrat i les serres d’Espadà, Javalambre i
Utiel. Es troba el pic més alt de la Comunitat Valenciana que és el Calderón, al Racó
d’Ademús, amb 1839 metres d’alçària.
Els principals valls són: Enguera i Penyagolosa.
Serralada
Subbètica
Situades al Sud, són muntanyes poc elevades que penetren per Múrcia i s’endinsen en
el mar a través del Montgó, arribant a l’illa de Mallorca.
Les més importants són: la serra de Crevillent, el Benicadell, Mariola, la Carrasqueta i
Aitana 1558 metres d’alçària.
Planes Situades entre les muntanyes interiors i la costa s’estenen dues grans planes litorals:
les planes del nord i la depressió del golf de València.
Terres fèrtils dedicades a l’agricultura.
A la zona interior està l’altiplà d’Utiel-Requena.
Les planes del Nord, a la província de Castelló, es troben formades per xicotets penya-
segats i les platges de Penyiscola, Benicarló i Vinaròs.
La depressió del golf de València constitueix una plana que s’estén des de Sagunt
fins a Cullera. Hi ha importants marjals i zones humides com l’Albufera de València.
Costes El golf de València s’estén des de Vinaròs fins al cap de la Nau. Alternen platges
d’arena amb zones menudes altes i rocoses, com la serra d’Irta.
Des del cap de la Nao fins Alacant la costa és més rocosa, destaca el penyal d’Ifac. Al
sud d’Alacant pedominen les platges llargues i formació de dunes com les de
Guardamar.
Illes Són illes menudes:
Les illes Columbretes formades per quatre grups d’illes. Destacant l’illa Grossa.
L’illa de Tabarca o illa Plana és l’única illa habitada, és un destí turístic important.
Totes tenen un important ecosistema marí.

4. UNITAT 3: EL RELLEU A LA COMUNITAT VALENCIANA.
El relleu
valencià.
Paratges i
parcs
naturals
valencians
El Montgó És una mola rocosa de 751 metres d’altura. És l’extrem de la serralada Subbètica. Està
declarat Parc Natural des de 1987.
La Font Roja Parc Natural del Carrascar de la Font Roja està a la comarca de l’Alcoià. Representa el
bosc mediterrani.
El Panyal
d’Ifac
És una gran roca calcària que es troba dins la mar, separada de la costa per un istme
molt estret.
La Serra
Mariola
És un massís situat entre les comarques de l’Alcoià, el Comptat i la Vall d’Albaida, va
ser declarat parc natural en 2002. El punt més elevat és el cim de Montcabrer amb 1390
metres d’altitud.