Caracterítzació de les cròniques historiogràfiques. Literatura medieval.

1. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Les cròniques són narracions de fets històrics esdevinguts durant un període
determinat, un regnat o una dinastia, a mig camí entre la ficció literària i la
historiografia.
De gran valor històric, literari i lingüístic, les quatre grans cròniques catalanes
posseeixen aquestes característiques comunes:
- els autors tracten fets contemporanis o immediatament anteriors, de vegades
sota el dictat dels reis, per la qual cosa tenen un caràcter autobiogràfic.
- El contingut de les cròniques recull un dels moments de màxima esplendor de
la nostra història: l’expansió –territorial i lingüística- medieval de la Corona
catalanoaragonesa.
- La llengua de les cròniques presenta una gran uniformitat lingüística. Això es
deu a la influència de la Cancelleria Reial que oferia un model comú de llengua
escrita. Pel que fa a l’estil, però, les tres primeres mantenen un estil més
popular, ja que inclouen la prosificació de poemes èpics, mentre que la de Pere
el III el Cerimoniós és escrita en un llenguatge culte que reflecteix l’Humanisme
incipient.
La intenció de les cròniques era:
- divulgar fets històrics
- enaltir les cases reials exaltant les gestes dels reis i amagant-ne els fracassos
bèl·lics.
- lloar la Corona catalanoaragonesa i justificar-ne les empreses polítiques i les
accions militars. Intenció patriòtica.
- Pretenien ser textos útils per a futurs governants
Llibre dels feyts o crònica de Jaume I
Redacció 1244-1276
Jaume I va dictar-ne els textos a diversos escrivents
Redacció en primera persona majestàtica (nós). Llibre de
memòries de l’autor protagonista.
Subjectivisme
Fets històrics
narrats
Fets més importants de la vida de Jaume I en 4 parts:
- el seu naixement, la pèrdua del seu pare en la batalla de
Muret, el casament amb Elionor de Castella
- les conquestes de Mallorca i València
- les campanyes sobre els sarraïns de València, la revolta
dels nobles aragonesos, la visita al Papa...
- la conquesta de Múrcia, les guerres internes a
Catalunya...
Trets
peculiars
El to autobiogràfic li atorga un realisme notable i proporciona
intimisme a la narració (detalls de la vida quotidiana); s’hi fa
palès el clima heroic per influència dels poemes èpics

2. prosificats, com també un cert providencialisme (Déu regeix els
esdeveniments històrics)
Estil i llengua Elements de les epopeies es barregen amb elements històrics.
Estil viu i ràpid, molt espontani i poc acurat; els parlaments dels
protagonistes es reprodueixen en estil directe
Ús de les llengües pròpies de cada personatge estranger.
Expressions populars.
Hi abunden els aragonesismes.
Llibre del rei En Pere o crònica de Bernat Desclot
Redacció 1283-1288
El protagonista és Pere II el Gran
L’autor, Bernat Desclot, és testimoni directe dels fets. Visió
objectiva
Fets narrats
històrics
En els primers capítols s’expliquen fets del passat, des de la
unió del comtat de Barcelona amb el regne d’Aragó fins a Jaume
I. La part central parla del regnat de Pere II el Gran, amb la
intervenció catalana a Sicília, entre altres, i les lluites per
alliberar Catalunya de la invasió francesa.
Trets
peculiars
Finalitat: glorificar la figura del rei, contemporani de l’autor, que
sovint és presentat amb trets cavallerescos de ressonàncies
artúriques
Tot i les cançons de gesta prosificades en la primera part, hi
apareix un gran rigor històric, ja que Desclot va ser testimoni
directe i es va inspirar en documents oficials.
Ús de materials populars, literaris i documentals
Estil i llengua Dues modalitats d’estil:
- culte i acurat per les reflexions i comentaris seguint el
model de la llengua estàndard de la Cancelleria.
- Deriva dels relats joglarescor prosificats.
Català neutre i amb pocs dialectalismes (només hi apareix el
nord-occidental)
Ús d’alguns refranys i proverbis.
Crònica de Ramon Muntaner
Redacció 1325-1328
L’autor és testimoni i protagonista dels fets narrats, i per això la
informació històrica no és del tot fiable. Volia deixar constància
dels seus serveis a la Corona catalanoaragonesa i enaltir la
grandesa dels monarques catalans
Fets narrats
històrics
S’inicia amb l’engendrament de Jaume I (s’hi prosifiquen
cançons de gesta). Comprèn els regnats de Jaume I, Pere II,
Alfons II i Alfons III.
El relat de l’expedició catalana a Grècia i Turquia, a
començament del s. XIV, té un gran valor documental.
Trets
peculiars
Recull de memòries: narra els fets remarcant la seva presència
per mitjà d’un jo que dialoga amb el públic oïdor.

3. Intenció patriòtica i propagandística (amor per la monarquia i la
llengua catalana)
Finalitat didàctica: els fets històrics narrats han de servir
d’ensenyament per als futurs reis del casal de Barcelona.
Estil i llengua La crònica va ser escrita per a ser escoltada
Estil àgil, acolorit, amb recursos joglarescos
Llenguatge pur ple de girs populars i refranys
Crònica de Pere III el Cerimoniós
Redacció 1383-1385
Els protagonistes són els reis Alfons III el Benigne i Pere III el
Cerimoniós.
Pere III va dictar la darrera de les quatre grans cròniques:
crònica autobiogràfica
Fets narrats
històrics
S’inicia amb un pròleg amb forma de parlament de les Corts que
dóna pas al regnat del seu pare, Alfons III. Tot seguit se centra
en el regnat de Pere III, amb la reincorporació del Regne de
Mallorca i les lluites contra les nobleses aragonesa i valenciana.
Trets
peculiars
Forma autobiogràfica, llibre de memòries
Finalitat propagandística: justificar les accions polítiques i
prestigiar la monarquia davant la burgesia i el poble
No s’utilitzen cançons de gesta prosificades
Es basa en els documents de la Cancelleria i en l’experiència
del rei, que hi aboca els propis records i sentiments.
Hi abunden els episodis que mostren la crueltat i sang freda reial
a l’hora de fer justícia.
Estil i llengua Estil sintètic i monòton. Prosa correcta i acurada
Ús del plural majestàtic en les intervencions del rei que trenquen
l’eixutesa estilística.
Hi apareixen altres llengües, com l’occità, el castellà i
l’aragonès.