1. TEMA 3: CLIMA I VEGETACI ﾓ D'ESPANYA.
1EL CLIMA
2EL CLIMA I ELS FACTORS CLIM ﾀ TICS.
3Definicide clima: conjunt de condicions atmosf 鑽 iques (temperatures,
precipitacions, vent, humitat, ...) que predominen en una zona concreta
de la Terra.
El clima estdeterminat per:
−La latitud: per la dist 瀟 cia a questan situades de l'equador. La
temperatura baixa a mesura que augmenta la latitud.
−La profunditat o la llunyania de la mar: a les zones pr imes a la mar
tenim temperatures m 駸 suaus que a l'interior. Plou m 駸 perquhi ha m
駸 humitat. A les terres allunyades de la mar tenim estius calorosos,
hiverns freds i reben poca pluja.
−L'altitud i el relleu: a les terres altes i a les zones de muntanya les
temperatures s  m 駸 baixes. Segon la disposicidel relleu tambmodifica
les temperatures i les precipitacions.
ELS CLIMES D'ESPANYA.
A Espanya predomina el clima temperat, essencialment mediterrani
(estius calorosos i secs i hiverns suaus. Les pluges hi cauen sobretot
a la primavera i a la tardor).
Trobam cinc zones o conjunts clim 炙 ics: atl 瀟 tic (Gal 兤 ia, Cant
瀉 ria), mediterrani ( Andalusia, Comunitat Valenciana, Catalunya i
Illes Balears), d'interior (interior d'Espanya), de muntanya (zones
muntanyoses), subtropical (Illes Can 灑 ies).
LES ZONES CLIM ﾀ TIQUES DE LA TERRA.
A prop de l'Equador els raigs solars incideixen perpendicularment
damunt la superf 兤 ie terrestre i escalfen m 駸 . Aixcom ens
allunyam de l'equador, escalfen menys.
3 zones: c 瀝 ida, temperada i freda.
(MIRAR DIBUIX DE LA BOLLA DEL M ﾓ N DE LA P ﾀ GINA 49)
2LA VEGETACI ﾓ.
3ELS PAISATGES
4Definicide paisatge natural: s  aquells que no han estat modificats per
l'accidels 駸 sers humans.
5
6

2. 7LES FORMACIONS VEGETALS.
8Els boscs s  un element molt important del paisatge natural. Tipus de
boscs: de tipus oce 瀟 ic, mediterrani, de con 凬 eres, de la riba dels rius.
9
10ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYA.
11La Llei de Conservacid'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre
tcom a finalitat conservar i restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el
deteriorament.
12A Espanya trobam parcs nacionals, parcs naturals i reserves naturals,
que s  espais protegits.
13Hi ha tres grans 灑 ees de vegetaci la zona del cant 瀉 ric i de Gal 兤 ia
(format per arbres de fulla caduca que necessiten molta humitat), la
zona de l'interior i costa mediterr 瀟 ia (format per arbres de fulla
perenne adaptats a la sequera estival) i l'arxip 鑞 ag de les Illes Can 灑
ies (la vegetacicanvia amb l'altitud, l'orientacii la quantitat de pluja que
rep).
14
15EL CLIMA I LA VEGETACI ﾓ ATL ﾀ NTICS.
16CLIMA ATL ﾀ NTIC (Gal 兤 ia i Cant 瀉 ria) L'Espanya humida.
17La proximitat a l'ocefa que l'aire humit de la mar hi provoqui pluges
durant tot l'any i que en suavitzi les temperatures.
18Temperatures: hiverns suaus i estius frecs.
19Precipitacions: abundants (durant tot l'any)
20
21VEGETACI ﾓ ATL ﾀ NTICA.
22Vegetacirica i variada gr 瀋 ies a les pluges.
23* Boscs frondosos de fulla caduca (roures, castanyers i faigs). A les
parts altes de les muntanyes hi abunden les con 凬 eres.
Repoblaciforestal de pi i eucaliptus.
24* Sotabosc (falgueres, molses, bruc, gatosa i ginestra)
25*Prats naturals que es mantenen verds durant tot l'any.
2EL CLIMA I LA VEGETACI ﾓ MEDITER RANIS.
3CLIMA MEDITERRANI (Illes Balears, Andalusia, Ceuta i Melilla)
4Clima c 瀝 id amb pluges escasses.
5Hiverns suaus i estius calorosos. Precipitacions escasses i irregulars. La
primavera i la tardor s  les estacions m 駸 plujoses. L'estiu 駸 l'estacim
駸 seca.
6
7VEGETACI ﾓ MEDITERR ﾀ NIA.

3. 8Abundants arbres de fulla perenne i de mida petita. Les arrels s 
extenses i profundes per arribar a les capes humides del subs.
9* Boscs (pins, roures, castanyers, alzines i sureres)
10* Sotabosc (garric, bruc, fr 刕 ola i roman
11* Quan el bosc desapareix (garriga o m 瀲 uia)
12* Zones m 駸 灑 ides (espart, garballi pita).
13
14EL CLIMA I LA VEGETACI ﾓ D'INTERIOR.
15CLIMA D'INTERIOR (Meseta, Depresside l'Ebre i una part de l'interior
d'Andalusia i de Catalunya) El clima 駸 molt semblant al mediterrani.
16Temperatures: estius calorosos i hiverns freds.
17Precipitacions: plou durant la tardor i la primavera.
18
19VEGETACI ﾓ A LES TERRES DE L'INTERIOR.
20* Zones de m 駸 altitud (con 凬 eres de pins o avets i matolls o
pastures als cims).
21* Zones de menys altitud (zones boscoses de roures o faigs) L'arbre
caracter 﨎 tic 駸 l'alzina. Tambtrobam savines, pins i sureres, oms i
pollancres.
22*Zones sense arbres (arbusts, matolls i herbes (fr 刕 ola, roman esp 刕
ol, estepa, ...)
23Hi abunden grans extensions de terreny per a l'activitat agr 兤 ola i
ramadera.
24Els boscs es troben a les zones m 駸 altes i a les ribes dels rius.
25
26EL CLIMA I LA VEGETACI ﾓ DE MUNTANYA.
27EL CLIMA DE MUNTANYA. (A les zones m 駸 elevades dels diferents
sistemes muntanyosos d'Espanya)
28Temperatures baixes i precipitacions abundants. Hiverns freds i llargs,
amb temperatures sota zero, i estius frescs i curts. Pluges molt
abundants i durant l'hivern neu.
2VEGETACI ﾓ DE MUNTANYA.
3Segons l'altitud:
4- zones m 駸 baixes: vegetacimixta (alzina i pins al clima sec i roures o

4. faigs al clima humid)
5- zones de muntanya: roures i arbres de fulla caduca.
6- zones altes: pins i avets.
7- per damunt dels 2000 m: no hi ha bosc sinmatolls i pastures de
muntanya.
8Segons l'orientaci
9- nord (obaga): humids i frescs: vegetaciabundant (arbres de fulla
caduca com els roures)
10- sud (solell): m 駸 secs: vegetacipobra (arbres de fulla perenne com les
alzines)
11
12EL CLIMA I LA VEGETACI ﾓ DE LES ILLES CAN ﾀ RIES.
13EL CLIMA DE LES ILLES CAN ﾀ RIES.
14Tenen un clima subtropical 灑 id. Hiverns suaus i estius
moderadament c 瀝 ids ja que sofreixen el corrent marfred de l'Atl 瀟 tic.
Precipitacions escasses.
15
16VEGETACI ﾓ DE LES ILLES CAN ﾀ RIES.
17ﾉ s poc abundant.
18* A les regions baixes (plantes adaptades a la sequedat de l'ambient
com l'atzavara i el card  )
19* A les regions d'altitud mitjana (boscs amb arbres com el llorer, el
boix gr 钁 ol canari i el til ｷ ler)
20* A les zones altes (boscs de pi canari). Per damunt dels 2000 m hi
trobam matolls de retama i codeso. A partir dels 2600 m hi creix la viola
del Teide.