1. TEMA 3: CLIMA I VEGETACIÓ D'ESPANYA.
1. EL CLIMA
EL CLIMA I ELS FACTORS CLIMÀTICS.
Definició de clima: conjunt de condicions atmosfèriques
(temperatures, precipitacions, vent, humitat, ...) que predominen en
una zona concreta de la Terra.
El clima està determinat per:
– La latitud: per la distància a què estan situades de l'equador. La
temperatura baixa a mesura que augmenta la latitud.
– La profunditat o la llunyania de la mar: a les zones pròximes a la mar
tenim temperatures més suaus que a l'interior. Plou més perquè hi ha
més humitat. A les terres allunyades de la mar tenim estius calorosos,
hiverns freds i reben poca pluja.
– L'altitud i el relleu: a les terres altes i a les zones de muntanya les
temperatures són més baixes. Segon la disposició del relleu també
modifica les temperatures i les precipitacions.
ELS CLIMES D'ESPANYA.
A Espanya predomina el clima temperat, essencialment mediterrani
(estius calorosos i secs i hiverns suaus. Les pluges hi cauen sobretot a
la primavera i a la tardor).
Trobam cinc zones o conjunts climàtics: atlàntic (Galícia, Cantàbria),
mediterrani ( Andalusia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes
Balears), d'interior (interior d'Espanya), de muntanya (zones
muntanyoses), subtropical (Illes Canàries).
LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA.
A prop de l'Equador els raigs solars incideixen perpendicularment
damunt la superfície terrestre i escalfen més. Així com ens allunyam
de l'equador, escalfen menys.
3 zones: càlida, temperada i freda.
(MIRAR DIBUIX DE LA BOLLA DEL MÓN DE LA PÀGINA 49)
2. LA VEGETACIÓ.
ELS PAISATGES
Definició de paisatge natural: són aquells que no han estat modificats
per l'acció dels éssers humans.

2. LES FORMACIONS VEGETALS.
Els boscs són un element molt important del paisatge natural. Tipus
de boscs: de tipus oceànic, mediterrani, de coníferes, de la riba dels
rius.
ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYA.
La Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna
Silvestre té com a finalitat conservar i restaurar els espais naturals, i
prevenir-ne el deteriorament.
A Espanya trobam parcs nacionals, parcs naturals i reserves naturals,
que són espais protegits.
Hi ha tres grans àrees de vegetació: la zona del cantàbric i de Galícia
(format per arbres de fulla caduca que necessiten molta humitat), la
zona de l'interior i costa mediterrània (format per arbres de fulla
perenne adaptats a la sequera estival) i l'arxipèlag de les Illes
Canàries (la vegetació canvia amb l'altitud, l'orientació i la quantitat
de pluja que rep).
3. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ ATLÀNTICS.
CLIMA ATLÀNTIC (Galícia i Cantàbria) L'Espanya humida.
La proximitat a l'oceà fa que l'aire humit de la mar hi provoqui
pluges durant tot l'any i que en suavitzi les temperatures.
Temperatures: hiverns suaus i estius frecs.
Precipitacions: abundants (durant tot l'any)
VEGETACIÓ ATLÀNTICA.
Vegetació rica i variada gràcies a les pluges.
* Boscs frondosos de fulla caduca (roures, castanyers i faigs). A les
parts altes de les muntanyes hi abunden les coníferes. Repoblació
forestal de pi i eucaliptus.
* Sotabosc (falgueres, molses, bruc, gatosa i ginestra)
*Prats naturals que es mantenen verds durant tot l'any.
4. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ MEDITERRANIS.
CLIMA MEDITERRANI (Illes Balears, Andalusia, Ceuta i Melilla)
Clima càlid amb pluges escasses.
Hiverns suaus i estius calorosos. Precipitacions escasses i irregulars.
La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. L'estiu és
l'estació més seca.

3. VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA.
Abundants arbres de fulla perenne i de mida petita. Les arrels són
extenses i profundes per arribar a les capes humides del subsòl.
* Boscs (pins, roures, castanyers, alzines i sureres)
* Sotabosc (garric, bruc, frígola i romaní)
* Quan el bosc desapareix (garriga o màquia)
* Zones més àrides (espart, garballó i pita).
5. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D'INTERIOR.
CLIMA D'INTERIOR (Meseta, Depressió de l'Ebre i una part de
l'interior d'Andalusia i de Catalunya) El clima és molt semblant al
mediterrani.
Temperatures: estius calorosos i hiverns freds.
Precipitacions: plou durant la tardor i la primavera.
VEGETACIÓ A LES TERRES DE L'INTERIOR.
* Zones de més altitud (coníferes de pins o avets i matolls o pastures
als cims).
* Zones de menys altitud (zones boscoses de roures o faigs) L'arbre
característic és l'alzina. També trobam savines, pins i sureres, oms i
pollancres.
*Zones sense arbres (arbusts, matolls i herbes (frígola, romaní,
espígol, estepa, ...)
Hi abunden grans extensions de terreny per a l'activitat agrícola i
ramadera.
Els boscs es troben a les zones més altes i a les ribes dels rius.
6. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE MUNTANYA.
EL CLIMA DE MUNTANYA. (A les zones més elevades dels
diferents sistemes muntanyosos d'Espanya)
Temperatures baixes i precipitacions abundants. Hiverns freds i
llargs, amb temperatures sota zero, i estius frescs i curts. Pluges molt
abundants i durant l'hivern neu.

4. VEGETACIÓ DE MUNTANYA.
Segons l'altitud:
- zones més baixes: vegetació mixta (alzina i pins al clima sec i
roures o faigs al clima humid)
- zones de muntanya: roures i arbres de fulla caduca.
- zones altes: pins i avets.
- per damunt dels 2000 m: no hi ha bosc sinó matolls i pastures de
muntanya.
Segons l'orientació:
- nord (obaga): humids i frescs: vegetació abundant (arbres de fulla
caduca com els roures)
- sud (solell): més secs: vegetació pobra (arbres de fulla perenne com
les alzines)
7. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES.
EL CLIMA DE LES ILLES CANÀRIES.
Tenen un clima subtropical àrid. Hiverns suaus i estius
moderadament càlids ja que sofreixen el corrent marí fred de
l'Atlàntic. Precipitacions escasses.
VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES.
És poc abundant.
* A les regions baixes (plantes adaptades a la sequedat de l'ambient
com l'atzavara i el cardón)
* A les regions d'altitud mitjana (boscs amb arbres com el llorer, el
boix grèvol canari i el til·ler)
* A les zones altes (boscs de pi canari). Per damunt dels 2000 m hi
trobam matolls de retama i codeso. A partir dels 2600 m hi creix la
viola del Teide.