FAULA D’ISOP
MIREU LA TORTUGA! EI,
                                   TORTUGA, NO CORRIS
                                   TANT QUE ET VAS A
                                   CANSAR D'ANAR TAN DE
                                   PRESSA!
En el món dels animals vivia una
llebre molt orgullosa. Davant de
tots deia que era la més veloç.
Per això, constantment es reia
de la lenta tortuga.
Un dia, conversant entre
elles, a la tortuga se li va
ocórrer de sobte fer-li una
rara aposta a la llebre.

-Estic segura de poder
guanyar-te una carrera-li
va dir.
DONCS SÍ, A TU. VEGEM
A        QUI GUANYA LA
         CARRERA.
MIIII?
La llebre, molt
divertida, va acceptar.
I van proposar que la guineu fos el
         jutge de la cursa
Tots els animals es van reunir
per presenciar la carrera. Es va
assenyalar quin seria el camí i
l'arribada. Un cop va estar llest,
va començar la carrera entre
grans aplaudiments
Confiada en la seva lleugeresa,
la llebre va deixar partir a la
tortuga i es va quedar
descansant. I tant que li
sobrava el temps per
guanyara tan lenta
criatura!
Després d’una mica, va començar a córrer, corria
veloç com el vent mentre la tortuga anava poc a
poc, però, això sí, sense parar. De seguida, la llebre
es va avançar moltíssim i es va seure a descansar
al costat del camí.




    BUFFF
Quan la tortuga va passar
                                  pel seu costat, la llebre va
                                  aprofitar per burlar-se d'ella
                                  una vegada més. Li va
                                  deixar avantatge i novament
                                  va emprendre la seva veloç
                                  marxa.




Diverses vegades va repetir el
mateix, però, malgrat les seves
rialles, la tortuga va seguir
caminant sense aturar-se.
Confiada en la seva velocitat,
la llebre es va estirar sota un
arbre i es va quedar adormida
Mentrestant, a poc a
  poc, i tan lleugera
  com va poder, la
  tortuga va seguir el
  seu camí fins arribar
  a la meta.




Quan la llebre es va
despertar, va córrer
amb totes les seves
forces però ja era
massa tard, la tortuga
havia guanyat la
carrera.
Aquell dia va ser molt trist per a la llebre i va aprendre
una lliçó que no oblidaria mai
                                                             MAI MÉS EM
                                                             RIURÉ DELS
                                                             ALTRES
Hem d'aprendre que
la mandra i l'excés de
confiança poden fer-
nos que no
aconseguim els
nostres objectius
Curs 11-12
Moralitat             6è

   :


     ELS LENTS
       PERÒ
    CONSTANTS I
   PERSEVERANTS
         ,
     GUANYEN      Escola La
                    Plana
    LA CURSA."
Faula llebre i tortuga

Faula llebre i tortuga

  • 1.
  • 2.
    MIREU LA TORTUGA!EI, TORTUGA, NO CORRIS TANT QUE ET VAS A CANSAR D'ANAR TAN DE PRESSA! En el món dels animals vivia una llebre molt orgullosa. Davant de tots deia que era la més veloç. Per això, constantment es reia de la lenta tortuga.
  • 3.
    Un dia, conversantentre elles, a la tortuga se li va ocórrer de sobte fer-li una rara aposta a la llebre. -Estic segura de poder guanyar-te una carrera-li va dir.
  • 4.
    DONCS SÍ, ATU. VEGEM A QUI GUANYA LA CARRERA. MIIII?
  • 5.
  • 6.
    I van proposarque la guineu fos el jutge de la cursa
  • 7.
    Tots els animalses van reunir per presenciar la carrera. Es va assenyalar quin seria el camí i l'arribada. Un cop va estar llest, va començar la carrera entre grans aplaudiments
  • 8.
    Confiada en laseva lleugeresa, la llebre va deixar partir a la tortuga i es va quedar descansant. I tant que li sobrava el temps per guanyara tan lenta criatura!
  • 9.
    Després d’una mica,va començar a córrer, corria veloç com el vent mentre la tortuga anava poc a poc, però, això sí, sense parar. De seguida, la llebre es va avançar moltíssim i es va seure a descansar al costat del camí. BUFFF
  • 10.
    Quan la tortugava passar pel seu costat, la llebre va aprofitar per burlar-se d'ella una vegada més. Li va deixar avantatge i novament va emprendre la seva veloç marxa. Diverses vegades va repetir el mateix, però, malgrat les seves rialles, la tortuga va seguir caminant sense aturar-se. Confiada en la seva velocitat, la llebre es va estirar sota un arbre i es va quedar adormida
  • 11.
    Mentrestant, a poca poc, i tan lleugera com va poder, la tortuga va seguir el seu camí fins arribar a la meta. Quan la llebre es va despertar, va córrer amb totes les seves forces però ja era massa tard, la tortuga havia guanyat la carrera.
  • 12.
    Aquell dia vaser molt trist per a la llebre i va aprendre una lliçó que no oblidaria mai MAI MÉS EM RIURÉ DELS ALTRES
  • 13.
    Hem d'aprendre que lamandra i l'excés de confiança poden fer- nos que no aconseguim els nostres objectius
  • 14.
    Curs 11-12 Moralitat 6è : ELS LENTS PERÒ CONSTANTS I PERSEVERANTS , GUANYEN Escola La Plana LA CURSA."