1. ELS CAFÉS DE SINGUERLÍN LA IMPORTÀNCIA DELS LÍMITS Col.legi Singuerlín

2. QUÈ SÓN ELS LÍMITS? Els èssers humans neixem sent: -Immadurs -Impulsius -Insaciables -Sense disciplina Els límits són un marc de referència, de seguretat i de contenció. Alhora, ajuden a: -Organitzar la nostra vida interior(psicològica)i exterior (relacions socials). -Saber què està bé i què està malament; què és perillòs i què no; què està permès i què prohibit. Al posar límits ensenyem als nens/es a: -Controlar els seus impulsos. -Pensar i buscar opcions alternatives per afrontar la vida qüotidiana.

3. Paper dels pares: -Ensenyar el que s’espera d’ells. -Establir regles i normes per al bon comportament. -Definir i fer cumplir les conseqüències d’aquest comportament ( positiu o negatiu). Els nens/es necessiten i volen ser guiats i tenir límits fins que ells puguin dependre d’ells mateixos per pendre decisions adeqüades. Els nens depenen dels seus pares per a que ells els hi possin límits de: -Quant ( temps puc veure la televisió?) -Quant de tard ( em puc estar despert? ) -Quants ( ninos nous puc tindre? ) -Quan ( he d’estar en silenci? ) -On ( puc anar sense tu? ) Els límits han de ser iniciats desde la familia i posteriorment, treballar i reafirmar-los amb el treball conjunt entre casa-escola.

4. QUAN POSAR LÍMITS? Desde que són petits és important que els nens/es vagin adquirint alguna noció dels límits. Ex.: Un nadó que està a punt de ficar els ditets en l’endoll de la corrent, la seva mare/pare no s’aturarà a explicar-li perquè no els hi ha de ficar; directament aturarà la conducta del seu fill/a. A mida que creixen, és important parlar amb ells i que comprenguin els motius per els quals s’estableix un límit. És bo que si s’imposa algun tipus de càstig al nen/a, estigui relacionat amb reparar el dany ocasionat ( ex.: si vesa el suc del germà de manera intencionada, haurà d’oferir-li el seu ).

5. És fonamental que el pare i la mare, ja sigui junts o separats, o bé els pares i l’escola, mantinguin sempre un acord respecte a qué límits posar al nen/a. Els límits clars i coherents representen seguretat per al nen/a, li ajuden a reforçar la seva autoestima i a posar-se ell mateix els límits més endavant. Sumat al recordatori de les regles i normes, que els adults prediquin amb l’exemple és clau ( no ens serà útil cridar l’atenció al nostre fill/a per dir una paraulota davant de convidats si cada vegada que està en l’intimitat de la familia utilitzem un llenguatge inadeqüat ). Per tenir en compte: “ És tan perjudicial la manca de límits com l’excès dels mateixos.” -La manca invita a que els nens/es semblin petits “tirans” que fan sempre allò que desitgen, no poden esperar i no toleren la frustació; fins i tot, i encara que sembli estrany, són nens que poden sentir-se no estimats. -L’excés genera nens/es amb pors, inhibicions alhora d’actuar, inseguretats i també a una manca d’autoestima. L’excés de “no” pot portar també als nens/es a revelar-se.

6. QUÈ SITUACIONS SÓN IMPORTANTS LIMITAR? SITUACIONS DE RISC: “Es deixa anar de la mà al carrer”. SITUACIONS DE DESBORDAMENT: “Crida i es llença al terra perquè no li comprem allò que vol”. QUAN IMPLICA RISC A TERCERS: “Vol fer mal o trencar objectes”. QUAN INCOMPLEIX NORMES O DESAFIA A FIGURES AMB CERTA AUTORITAT: “No vol banyar-se, no vol endreçar la seva habitació...” QUAN CAL QUE APRENGUI NORMES NOVES: “S’ha de rentar les dents abans d’anar a dormir”.

7. LES REBEQUERIES -Enfadar-se. -Crits. -Plors. -Patades...

8. Què fem? La idea principal és aturar-los i ajudar-los a identificar el que senten en aquell moment i que ho expressin amb paraules. Si es tiren al terra, ens donen patades, ens pega o mossega es pot sostenir o abraçar-lo amb força. PERQUÈ? Per donar-li temps per a que es tranquilitzi i dir-li que no permetrem que faci mal ni a ell/a ni als altres. Mentre tot això succeix podem pensar: Què va passar abans de la rebequeria? Què ens està volent dir? Què necessita? - Es tracta de saber primer el que li està passant al nen/a en aquell moment i després posar tot això en paraules. - Als nens més petits se’ls ha d’ajudar a entendre el que senten oferint-lis paraules. ( per exemple: tens por? Tens son? estàs enfadat/da?... .).

9. UNA SITUACIÓ CONCRETA... EL nen agafa un portafolis del seu pare i l’obre, treient tots els papers que hi havia dins...el pare s’enfada ho posa de manifest davant del nen, i aquest últim fa una rebequeria tirant-se al terra, cridant i plorant. QUÈ ES POT FER DAVANT D’AQUESTA SITUACIÓ? - “Estàs enfadat” ( què sent el nen ) - “Tenies ganes de veure que hi ha en el meu portafolis ” (què volia fer) - “Per a mi és important que estigui endreçat i que no ho toquis sense el meu permís” ( què sent el pare ) - “Les coses que hi ha aquí no són per a jugar, el pare les fa servir per treballar i no les pots tocar sol” ( què no es pot i perquè ) - “Si vols, seiem junts, t’ensenyo algunes coses que tinc i t’explico per a que les utilitzo” ( li donem una opció alternativa ).

10. PER PENSAR JUNTS... 1. El RACÓ DE PENSAR O TEMPS FORA “ Marxa al racó de pensar”  Realment el nen s’en va a pensar alguna cosa respecte al que ha fet o s’en va a esperar que passi el temps i a entretenir-se amb una altre cosa?  Està en condicions de reflexionar per ell sol sense la mediació d’un adult? “ Marxa a la teva habitació”  L’excluim com a mesura de càstig. ** Una alternativa podria ser: Separem al nen de la situació dient-li que es mantigui al marge fins que estigui més tranquil, donant-li la possibilitat de que torni. Ex: “Així no pots seguir jugant perquè trenques les teves joguines i jo no vaig a permetre que facis això; seuràs una estoneta allà i quan estiguis més tranquil podràs tornar a jugar”.

11. 2. PREMIS I CÀSTIGS “ Si fas això et compro xocolata”  Això implica adestrament, no aprentatge.  Se’ls ha de recompensar per fer allò que deuen?  Això no estarà generant especulació? “ Com no has endreçat les joguines, ara no veus la tele”  Estem castigant al nostre fill desde una postura arbitraria que no li deixa entendre la norma ( joguines- tele ¿? ); el nen probablement recollirà de seguida, però, que aprèn?

12. 3. OBLIGAR A DEMANAR PERDÓ - Quan no hi ha un empenediment real o el nen dona un petó i demana perdó per obligació, no li estarem ensenyant a ser una mica hipòcrita? - Recordem com ens sentiem quan erem petits i ens obligaven a fer això. Segurament ens sentiem vergonya i impotència per ser obligats a fer alguna cosa que no sentiem. - Aquesta acció podria ser més efectiva amb una reflexió anterior sobre el que ha passat i la presa de decisió sobre el demanar perdó sigui del nen (amb un desenvolupament emocional avançat).

13. 4. AMENACES “ O et rentes les dents o no et llegeixo el conte”  Li estem donant la possibilitat d’escollir, però ...deuen tindre aquesta opció? Les amenaces les cumplim? 5. MENTIR-LIS PER QUE FACIN CAS “ Si no vens cap aquí el monstre vindrà i et menjarà” /”Per allà vé l’home del sac!”  Això genera molta por; no oblidem que els nens creuen tot el que els hi diem els adults. Quan son molt petits, no diferencien clarament entre realitat i fantasia. Al mateix temps, els podem estar ensenyant a mentir.

14. LLAVORS, QUÈ FEM...? Els nens han de saber què coses poden fer , què coses no i perquè. Permetre als nens que experimentin els efectes del seu comportament i que interioritzin les normes . Ensenyar-lis a reparar el dany que han fet , a fer-se responsable dels seus actes i a reconèixer que les seves accions afecten als altres. EXEMPLES: “ Si pegues, fas mal al teu germà i ell ja no voldrà jugar més amb tu. No pequis, si et molesta alguna cosa, digues amb paraules”. En aquest cas se’l pot apartar del joc si és necessari i donar-li la opció de tornar quan pugui jugar sense fer mal. “ Has trencat el llibre que et van deixar, els llibres no es poden trencar. Anem a arreglar junts la fulla que s’ha trencat”.

15. És important limitar l’acció sense bloquejar l’emoció i buscar una manera alternativa i acceptable per a què expressi el que sent. Exemple: “Estàs enfadat perquè volies seure on està el teu germà. En lloc de empenyer, perquè no li preguntes si vol canviar-te el lloc o si podeu estar una estoneta cadascun?” Si el germà no accepta, ajudar-lo a tolerar la frustració i permetre que expressi el seu malestar sense portar la acció. Rigidesa/flexibilitat : la idea no és ser rígid ( ex. “ si o si termines els deures avui” quan el nen s’està dormint de la son);s’ha de ser ferm però flexible, tenint en compte:  Les necessitats del nen  L’edat  La situació concreta en la que ens trobem. Negociant : a vegades és necessari parar una mica i veure que coses podem negociar, pero negociarem la forma en que es portarà a terme la norma, però no la norma per ella mateixa. Exemple: si la norma és que s’ha de vestir per a sortir, això no és negocia, es podrà negociar quin vestit es posarà(si el verd o el blau), però que es posarà vestit i no pantalons.

16. CÓM I QUAN POSAR LÍMITS? ALGUNS EXEMPLES MÉS... EXEMPLE 1: PAU NO VOL POSAR-SE LA JAQUETA PER SORTIR AL PATI -Si no vol posar-se la jaqueta se’l pot advertir de les conseqüències de la seva conducta: “Si no et poses la jaqueta no podràs sortir al pati a jugar perquè fa fred” . -D’aquesta manera pot anar comprenent que hi ha determinades regles i que les decisions que pren tenen consequències. EXEMPLE 2: ANA VOL ESTAR AMB NOSALTRES AL LLIT GRAN -Si vol estar en el llit dels pares, cal explicar-li quin és el seu lloc i quin el nostre, quin és el de nens i quin el corresponent als adults. -D’aquesta manera, li ajudem a diferenciar fronteres i en aquest cas marquem rols diferenciats entre adult-nen.

17. EXEMPLE 3: ANDREU ESTÀ MOLT ENFADAT PERQUÈ VOL TALLAR CARN AMB EL GANIVET -Quan volen fer alguna cosa però encara no poden, explicar-lis que hi ha coses que poden i d’altres que encara no ( ajudar a reconèixer les seves limitacions i els seus avanços ). “ Ja pots pendre el got, anar en tricicle,etc., però hi ha coses que encara no pots, com tallar amb el ganivet perquè és perillòs. Podràs quan siguis més gran.” -Si tingués el ganivet a la mà, primer em de protegir-lo ; per aquest motiu primer intervindrem i després li explicarem el perquè de la nostra conducta.

18. CONCLUSIONS FINALS

19. Cada familia escullirà quina és la forma de limitar als seus fills, amb la que se sent més còmoda; el més important és que: - Estem convençuts del límit que volem posar - Expressar clarament el “no” i mantenir-lo - Explicar-li el perquè del límit - Acordar-lo amb la nostra parella i/o altres adults responsables. - Les normes han de ser clares - No enviar dobles missatges

20. Posar un límit i mantenir-lo implica un esforç, energia i molta paciència. És important conèixer el nostre nivell de tolerància i apartar-se quan sigui necessari, deixant la situació en mans d’un altre adult que estigui més seré. Hi ha diferents formes de limitar i diferents situacions que requereixen límits, però el més important és que el límit sigui present. Sense límits els nens/es es desorganitzen, poden sentir-se desprotegits i, fins i tot, no estimat ja que a ningú “l’importa” el que fa. LLAVORS...POSEM LÍMITS CLARS, FERMS I MANTINGUEM-LOS EN EL TEMPS. D’AQUESTA MANERA EL NOSTRE/A FILL/A ES SENTIRÀ ESTIMAT I GUIAT EN EL SEU CREIXEMENT.

21. Gràcies per la vostra assistència, ens veïem la propera vegada Col.legi Singuerlín