2. Història de la
fotografia
De la cambra fosca a la càmera fotogràfica digital

3. La cambra fosca: origens
Aristòtil, filòsof grec que va viure a Atenes entre
384 y 322 a. C, afirmava que si es practicava un petit
orifici sobre la paret d’una habitació fosca, un feix lluminós dibuixaria
sobre la paret oposada la imatge invertida de l’exterior.
La primera descripció completa i il·lustrada
sobre el funcionament de la càmera fosca,
Leonardo
apareix en els manuscrits de
da Vinci (1.452-1.519).

4. Fixar la imatge
La primera imatge fixada e inalterable a la llum pertany
al francès
Joseph Nicéphore Nièpce. (1765-1833).
El primer

5. Els primers passos
L’artista Louis Daguerre (1787-1851) va
perfeccionar la Técnica y creant el daguerreotip.

6. La imatge sobre paper: el Calotip
William Henry Fox Talbot, va posar a punt un
procediment fotogràfic que consistia en
utilitzar paper negatiu, en el qual es podia
reproduir un número limitat de còpies, partint
d’un únic negatiu.

7. 1855. El col·lodió humit
Una espècie de vernís que s'aplicava a les plaques i sobre
aquest s'estenia l'emulsió química fotosensible.

8. El color: l’Autocrom
Els germans Lumière

10. Les primeres càmeres
al mercat.
La pel·lícula fotogràfica
• En 1884 l'americà George Eatsman va fabricar
la primera pel·lícula en carret de 24
exposicions.
• A partir de 1888, Kodak va treure al mercat
una càmera que utilitzava carrets de pel·lícula
en rotllo, en lloc de plaques planes.

11. • Estman va incloure en 1891 la primera
pel·lícula intercanviable a la llum de dia. De la
pel·lícula sobre paper es va passar en 1889 a
la pel·lícula de cel·luloide, sistema que es
segueix utilitzat avui dia.

12. La pel·lícula fotogràfica

13. Polaroid

14. La càmera digital

15. Història
• La primera càmera digital va ser
desenvolupada per Kodak, que va encarregar
a Steve Sasson la construcció d'una càmera
digital el 12 de desembre de 1975. Aquesta
tenia la mida d'una torradora i una resolució
equivalent a 0.01 Mega píxels. Necessitava 23
segons per guardar una fotografia en blanc i
negre en una cinta de casset i el mateix temps
per recuperar-la.

16. La primera càmera digital

17. Censor CCD (Changed Couple Device o
dispositiu de transparència de càrrega) després
de filtrar els colors vermell, verd i blau.
Cada cèl · lula fotosensible transforma la llum
en un senyal elèctric analògic i l'emmagatzema
en la memòria de la càmera, podent
posteriorment transmetre el fitxer obtingut a
un ordinador.

20. El píxel

21. Del laboratori fotogràfic al
tractament digital

22. L’actualitat

23. Ara sí, mòbils i iPhone amb càmera

24. Components de la càmera

25. DIAFRAGMA

26. ¿Què és l'obturador?
La velocitat d'obturació quan premem el disparador de la càmera, en
realitat el que fem és accionar l'obturador. Com ja hem vist, l'obturador
sol ser unes cortinetes situades davant del negatiu, les quals, en obrir-se,
deixen passar la llum que impressionarà la pel.lícula.
Quan el temps d'obturació augmenta o disminueix, el temps d'exposició
de la pel · lícula d'imatge augmenta o disminueix de forma similar a l'ajust
del diafragma, que deixa penetrar dues vegades més o menys llum amb
cada graduació.
ex
F1.4 – 1/1000
F2 – 1/500
F2.8 – 1/250
F4 – 1/120
F5.6 – 1/60
F8 – 1/30
F11 – 1/15
F16 – 1/8
F22 – 1/4

27. L’objectiu
L'objectiu és un conjunt
de lents convergents i divergents
que formen part de l'òptica d'una
càmera tant fotogràfica com
de vídeo. La seva funció és rebre
els feixos de llum procedents de
l'objecte i modificar la seva
direcció fins a crear la imatge
òptica, rèplica lluminosa de
l'objecte. Aquesta imatge es
llançarà contra el suport
sensible: Sensor d'imatge en el cas
d'una càmera digital, i pel·lícula
sensible en la fotografia química.

28. Distancia focal

30. Existeixen diferents tipus d'objectius
segons la distància focal de
la lent utilitzada:
Objectius gran angular:
Objectiu l'angle del qual de visió és major al de l'objectiu normal
(generalment entre 60 i 180º). S'utilitzaran per als plànols generals on
ens sigui necessari abastar un gran angle de visió. La seva
característica principal és que proporcionen gran profunditat de
camp. Solen distorsionar la imatge fent corbes les línies rectes.

33. Exemple
imatge gran
profunditat de
camp

34. Objectiu normal: Amb un angle d'entre 40 i 65º
s'assemblen a la visió de l'ull humà. La seva utilitat es
centra en la representació d'escenes sense càrrega
dramàtica. La seva profunditat
de camp és moderada.
No sol presentar-se
distorsió de la imatge
com en els angulars,
conservant-se la
perspectiva original.
A més, aquests
objectius solen tenir
una gran lluminositat.

35. Teleobjectius: L'angle de
visió és menor que el de l'objectiu
normal (generalment menor de
30º). Permeten acostar objectes
situats a grans distàncies. Així
aconsegueixen augmentar la
grandària de les imatges respecte a
l'objecte real. Per contra la
seva profunditat de camp és
reduïda i el seu punt d'enfocament
crític.

37. El moviment