"La contribució de les AMPA a la qualitat educativa" és el resultat d'una enquesta a 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i a 1.508 directors de centres públics i concertats que imparteixen escolarització obligatòria. L'enquesta, duta a terme a través del projecte "Famílies amb veu", aporta per primera vegada dades sistemàtiques i rigoroses sobre l'activitat de les associacions de pares i mares d'alumnes, que apleguen més de 400.000 famílies tant de l'escola pública com de la concertada, a primària i secundària. La recerca posa de manifest la rellevància de les AMPA en la qualitat i l'equitat del sistema educatiu, així com el valor dels serveis que gestionen per a la vida quotidiana de les famílies.
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...Fundació Jaume Bofill
La base associativa i la presencia d'AMPA a pràcticament la totalitat de centres educatius de Catalunya fa evident que com a organització, les AMPA tenen un pes incontestable, però quan aprofundim en les seves dinàmiques internes apareixen molts clarobscurs que entelen la fotografia: Poden les AMPA, sobre la base de la contribució voluntària d'uns quants pares i mares, continuar oferint serveis i valor a les famílies en un context de fragilitat econòmica? Poden articular a nivell col·lectiu un discurs comú que aglutini els interessos de totes les famílies en educació? Poden fer-ho a partir de l'instrument actual que són les Federacions d'AMPA?
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa és un dossier que ressalta el principals resultats de l’informe “Més que un gra de sorra. Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) a Catalunya” (Marta Comas, Sandra Escapa, Carlos Abellán i Ana Alcantud; 2013) fruit de la recerca portada a terme pel projecte “Famílies amb veu” de la Fundació Jaume Bofill. La valuosa i imprescindible aportació de les AMPA per la millora educativa és una constatació feta a partir d’una enquesta resposta per 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i 1.508 directors de centres públics i concertats que imparteixen escolarització obligatòria.
El potencial de les famílies per canviar l'escola és el resultat d'una enquesta a 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i a 1.508 directors de centres públics que imparteixen escolarització obligatòria. L'enquesta aporta per primera vegada dades sistemàtiques i rigoroses sobre l'activitat de les associacions de pares i mares d'alumnes i contemplen conjuntament escola pública i concertada, a primària i secundària.
L'estat de l'educació a catalunya. Miquel Martínez. II Jornades Educació AvuiFundació Jaume Bofill
El professor Miquel Martínez presenta els principals resultats de l'Anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill. El catedràtic de teoria de l'educació de la UB i codirector de l'Anuari 2013 fa una síntesi de les millores del sistema educatiu a Catalunya, dels riscos que suposa la crisi per aquestes millores i de les oportunitats que moments tant transformadors com l'actual poden suposar per l'estructura educativa d'un país.
L'Anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill està dirigit per Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l'educació a la Universitat de Barcelona, i Bernat Albaigés, investigador en l'àmbit de l'educació, i ha comptat amb la col•laboració d'un ampli equip d'experts.
L'estat de l'educació a Catalunya. Miquel Martínez - II Jornades Educació AvuiFundació Jaume Bofill
La crisi econòmica dels darrers anys, les reformes estructurals i els canvis al cap del Govern de la Generalitat de Catalunya han estat factors de transformació social i política determinants, als quals han hagut de fer front les institucions educatives. En aquest context, L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2013 aporta elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves principals cruïlles i tendències.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Fundació Jaume Bofill
Municipis contra la segregació escolar recull les experiències de sis municipis catalans (Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls) que han desplegat polítiques educatives de lluita contra la segregació escolar efectives.
Les experiències recollides demostren que una acció educativa municipal adequada dóna fruits i incrementa l'equitat educativa i la igualtat d'oportunitats. Mitjançant l'ús de diferents instruments, els municipis estudiats aconsegueixen trencar la concentració d'alumnes d'origen immigrat o d'alumnes amb NEE en determinades escoles.
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...Fundació Jaume Bofill
La base associativa i la presencia d'AMPA a pràcticament la totalitat de centres educatius de Catalunya fa evident que com a organització, les AMPA tenen un pes incontestable, però quan aprofundim en les seves dinàmiques internes apareixen molts clarobscurs que entelen la fotografia: Poden les AMPA, sobre la base de la contribució voluntària d'uns quants pares i mares, continuar oferint serveis i valor a les famílies en un context de fragilitat econòmica? Poden articular a nivell col·lectiu un discurs comú que aglutini els interessos de totes les famílies en educació? Poden fer-ho a partir de l'instrument actual que són les Federacions d'AMPA?
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa és un dossier que ressalta el principals resultats de l’informe “Més que un gra de sorra. Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) a Catalunya” (Marta Comas, Sandra Escapa, Carlos Abellán i Ana Alcantud; 2013) fruit de la recerca portada a terme pel projecte “Famílies amb veu” de la Fundació Jaume Bofill. La valuosa i imprescindible aportació de les AMPA per la millora educativa és una constatació feta a partir d’una enquesta resposta per 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i 1.508 directors de centres públics i concertats que imparteixen escolarització obligatòria.
El potencial de les famílies per canviar l'escola és el resultat d'una enquesta a 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i a 1.508 directors de centres públics que imparteixen escolarització obligatòria. L'enquesta aporta per primera vegada dades sistemàtiques i rigoroses sobre l'activitat de les associacions de pares i mares d'alumnes i contemplen conjuntament escola pública i concertada, a primària i secundària.
L'estat de l'educació a catalunya. Miquel Martínez. II Jornades Educació AvuiFundació Jaume Bofill
El professor Miquel Martínez presenta els principals resultats de l'Anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill. El catedràtic de teoria de l'educació de la UB i codirector de l'Anuari 2013 fa una síntesi de les millores del sistema educatiu a Catalunya, dels riscos que suposa la crisi per aquestes millores i de les oportunitats que moments tant transformadors com l'actual poden suposar per l'estructura educativa d'un país.
L'Anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill està dirigit per Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l'educació a la Universitat de Barcelona, i Bernat Albaigés, investigador en l'àmbit de l'educació, i ha comptat amb la col•laboració d'un ampli equip d'experts.
L'estat de l'educació a Catalunya. Miquel Martínez - II Jornades Educació AvuiFundació Jaume Bofill
La crisi econòmica dels darrers anys, les reformes estructurals i els canvis al cap del Govern de la Generalitat de Catalunya han estat factors de transformació social i política determinants, als quals han hagut de fer front les institucions educatives. En aquest context, L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2013 aporta elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves principals cruïlles i tendències.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Fundació Jaume Bofill
Municipis contra la segregació escolar recull les experiències de sis municipis catalans (Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls) que han desplegat polítiques educatives de lluita contra la segregació escolar efectives.
Les experiències recollides demostren que una acció educativa municipal adequada dóna fruits i incrementa l'equitat educativa i la igualtat d'oportunitats. Mitjançant l'ús de diferents instruments, els municipis estudiats aconsegueixen trencar la concentració d'alumnes d'origen immigrat o d'alumnes amb NEE en determinades escoles.
És una evidència que la implicació de pares i mares a l'escola té efectes positius en els resultats acadèmics dels fills i filles però, aquesta implicació té altres valors que transcendeixin aquest espai estrictament familiar? Té impacte en la comunitat educativa? I encara més, té pes específic en el sistema educatiu? Té prou potencial per contribuir a la millora de l'escola?
En aquesta intervenció es presenten els resultats d'una enquesta a 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i a 1.508 directors de centres públics que imparteixen escolarització obligatòria. L'enquesta aporta per primera vegada dades sistemàtiques i rigoroses sobre l'activitat de les associacions de pares i mares d'alumnes i contemplen conjuntament escola pública i concertada, a primària i secundària.
Les dades desmenteixen alguns tòpics sobre la feblesa de les AMPA i posen de manifest la distància entre el poc reconeixement públic que reben i l'aportació real i potencial d'intervenció de les AMPA en el sistema educatiu.
L'enquesta a les AMPA de Catalunya forma part del projecte "Famílies amb veu", una iniciativa de recerca-acció per conèixer i analitzar en profunditat la quantitat, qualitat i potencial d'aportació de les famílies al lideratge del sistema educatiu a Catalunya.
És una evidència que la implicació de pares i mares a l'escola té efectes positius en els resultats acadèmics dels fills i filles però, aquesta implicació té altres valors que transcendeixin aquest espai estrictament familiar? Té impacte en la comunitat educativa? I encara més, té pes específic en el sistema educatiu? Té prou potencial per contribuir a la millora de l'escola?
En aquesta intervenció es presenten els resultats d'una enquesta a 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i a 1.508 directors de centres públics que imparteixen escolarització obligatòria. L'enquesta aporta per primera vegada dades sistemàtiques i rigoroses sobre l'activitat de les associacions de pares i mares d'alumnes i contemplen conjuntament escola pública i concertada, a primària i secundària.
Les dades desmenteixen alguns tòpics sobre la feblesa de les AMPA i posen de manifest la distància entre el poc reconeixement públic que reben i l'aportació real i potencial d'intervenció de les AMPA en el sistema educatiu.
L'enquesta a les AMPA de Catalunya forma part del projecte "Famílies amb veu", una iniciativa de recerca-acció per conèixer i analitzar en profunditat la quantitat, qualitat i potencial d'aportació de les famílies al lideratge del sistema educatiu a Catalunya.
Les famílies conformen un sector que reclama ser reconegut com a tal, amb capacitat d'incidència no només en la pròpia escola sinó en el camp de les polítiques educatives. El Llibre Blanc ce la participació de les famílies a l'escola recull tres objectius: aportar evidencia del pes de les famílies a l'escola, generar un discurs comú i traçar un full de ruta per a vertebrar el sector.
Els consells escolars, malgrat la seva escassa popularitat, són una peça clau en la participació de les famílies a l'escola. Aquest informe analitza els fonaments jurídics i la dinámica dels consells escolars(tant els de centre com els d'àmbit superior), les seves limitacions i potencialitats, les vies alternatives i les perspectives de futur de la presa de decisions democrática, un cop aprobada la nova llei d'educació: la LOMCE
Escola a temps complet. Com podem utilitzar el temps en benefici
dels estudiants? Es pot dissenyar un tipus de jornada
escolar que s’adapti millor a les necessitats
educatives i socials dels infants i adolescents?
Aquest informe proposa superar la confrontació
entre la jornada partida i la jornada contínua per
apostar per un model d’escola a temps complet que
ofereixi l’oportunitat de reduir les desigualtats
educatives i, alhora, introdueixi noves pràctiques
i maneres d’entendre i organitzar l’escola i l’educació
de manera compartida.
Elena Sintes
Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a CatalunyaFundació Jaume Bofill
Una pregunta es troba a l'origen del llibre que teniu a les mans. Junts a l'aula? revela el desencontre que existeix entre els models establerts i la pràctica a les escoles. Ens preguntem per quina raó hi ha una pràctica generalitzada de segregació per grups de nivells en els centres educatius del nostre país. Aquesta pregunta s'ha anat desgranant, complexificant i reformulant per tal de disseccionar amb rigor i cura quin és l'estat del model educatiu comprensiu a Catalunya.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Fundació Jaume Bofill
Municipis contra la segregació escolar recull les experiències de sis municipis catalans (Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls) que han desplegat polítiques educatives de lluita contra la segregació escolar efectives.
Les experiències recollides demostren que una acció educativa municipal adequada dóna fruits i incrementa l'equitat educativa i la igualtat d'oportunitats. Mitjançant l'ús de diferents instruments, els municipis estudiats aconsegueixen trencar la concentració d'alumnes d'origen immigrat o d'alumnes amb NEE en determinades escoles.
Similar to La contribució de les AMPA en la qualitat educativa (20)
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...Fundació Jaume Bofill
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalització de l'ensenyament, l'acompanyament a l'escolaritat i les competències docents.
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...Fundació Jaume Bofill
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle, prioritzant els infants en risc d’exclusió
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...Fundació Jaume Bofill
L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar d'Aina Tarabini és el resultat d'una anàlisi qualitativa de les dinàmiques en els centres educatius de la ESO; com s’organitzen i es relacionen equips directius, professorat i alumnat de centres d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de Catalunya. Concretament, l’anàlisi es basa en estudis de cas de caire etnogràfic, desenvolupats en el marc del projecte ABJOVES, a 5 instituts públics de la ciutat de Barcelona i inclou més de 100 entrevistes en profunditat (50 amb equips directius i professorat i 54 amb estudiants de 3er i 4art d’ESO), 11 grups de discussió (5 amb docents i 6 amb estudiants), observació d’espais formals (aules, espais de reunió, juntes d’avaluació) i informals (patis, passadissos) i anàlisi de documents i dades de centre (projectes de centre i dades oficials del Departament d’Ensenyament).
Si bé és cert que el mercat de treball és un factor clau en l’abandonament prematur, perquè atreu joves sense gaire qualificacions a una ocupació mal remunerada i precària (efecte pull o atracció), l’estudi evidencia que bona part de l’abandonament te a veure amb el sistema educatiu que no aconsegueix retenir els joves o directament els expulsa (efecte push). El fracàs i l’abandonament escolar prematur (AEP) s’expliquen, també, pel disseny del sistema educatiu, les característiques dels centres i les dinàmiques escolars. Per primera vegada es posa el focus en el rol dels centres educatius per emmarcar, entendre i actuar davant l’AEP.
En concret, s’identifiquen i analitzen tres grans factors explicatius dels processos d’èxit, fracàs i abandonament que operen a l’interior dels centres educatius: la segregació escolar, els mecanismes d’atenció a la diversitat: agrupaments de l’alumnat per nivells, programes de diversificació curricular; i les creences i pràctiques dels professionals.
En conjunt, l’estudi ofereix un canvi de mirada per entendre els processos d’èxit, fracàs i abandonament on els centres educatius i els seus agents principals, docents i alumnat, en són els protagonistes.
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famíliesFundació Jaume Bofill
La comunicació als centres Magnet és un element clau per compartir amb l'entorn el projecte d'innovació, i fer que les famílies i el veïnat sàpiguen com treballa el centre i vulguin portar-hi els fills.
La jornada de portes obertes és una gran oportunitat perquè les famílies coneguin el centre en totes les seves dimensions: les instal·lacions i els espais, l'equip docent, el funcionament i la metodologia de treball amb els alumnes.
Per això és important dedicar un temps a pensar bé com volem que sigui aquesta jornada de portes obertes...
En quin horari la farem? Com podem facilitar que les famílies hi puguin assistir?
Què oferirem aquest dia?
Quin paper pot tenir-hi la institució partner?
En aquesta infografia us donem 10 idees per la jornada de portes obertes amb famílies. Esperem que us siguin útils!
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...Fundació Jaume Bofill
In the education sector, there is now the conviction that, alongside the “classic” cognitive skills related to curriculum areas such as mathematics and language, there are other vital skills which are of great importance for the personal development and social opportunities of children and youth in the 21st century: namely, on the one hand, the so-called social and emotional skills, and on the other, metacognitive and regulation skills.
Several definitions have been given for both these skills. For example, aspects of awareness and self-management, social awareness and interpersonal skills, or the ability to make responsible decisions would come under the category of social and emotional skills. Regarding metacognitive skills and self-regulation, it is customary to refer to learning to learn strategies and motivational elements, autonomy, planning and critical thinking.
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...Fundació Jaume Bofill
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta para mejorar las competencias del alumnado? / Cómo trabajar la autorregulación y la metacognición en el aula: ¿qué funciona y en qué condiciones?
L’Anuari 2015 de la Fundació Jaume Bofill analitza un seguit de reptes clau de l’educació a Catalunya i planteja algunes de les qüestions prioritàries en matèria de política educativa per tal d’aconseguir un sistema de qualitat i amb equitat.
Estructurat en sis grans blocs i dotze capítols, l’Anuari aprofundeix en temes claus com, entre d’altres, el de la cultura de la innovació educativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la internacionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur, l’equitat i l’eficiència del sistema, les polítiques de professorat, el finançament de l’educació a Catalunya i els efectes de l’austeritat i la crisi actual, els reptes de l’educació secundària obligatòria i de l’ensenyament superior. L’Anuari inclou un seguit de propostes d’acció en els diversos reptes estudiats que configuren una agenda per a la transformació educativa del nostre país. Reptes de l’educació a Catalunya està dirigit per Josep M. Vilalta, i compta amb la col·laboració de vint experts en les distintes matèries i àmbits del sistema educatiu.
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Fundació Jaume Bofill
Quins són alguns dels principals reptes de
l’educació a Catalunya? Quin rol té el professorat
en la transformació educativa actual? Quins
efectes ha tingut la reducció dels pressupostos
públics en l’educació? Com caldria aprofundir en
la personalització de l’educació i en la innovació
educativa?
El present Informe Breu resumeix les principals
idees i propostes contingudes a Reptes de l’educació
a Catalunya. Anuari 2015. Així mateix, es presenten
trenta-tres objectius per al sistema educatiu català,
a tall d’agenda transformadora, que haurien de
permetre bastir un sistema educatiu de major
qualitat, més integrador i equitatiu i adaptat
a les necessitats i demandes d’una societat
en canvi constant.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
La contribució de les AMPA en la qualitat educativa
1. Presentació
FUNDACIÓ JAUME BOFILL
La contribució de les AMPA a la qualitat
educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) a Catalunya
OCTUBRE 2013
2. Índex
1. El projecte “Famílies amb veu”
2. Resultats principals
2.1. L’AMPA: un model d’associacionisme eficient
2.2. L’AMPA ha esdevingut la via de la societat civil per a coresponsabilitzar-se de
la qualitat educativa
2.3. Limitacions d’aquest model: no pot servir per tapar les esquerdes del sistema,
ni hauria de generar noves clivelles
2.4. Les Federacions, amb un 91% d’AMPA federades, són un indicador de la
maduresa del model
3. Reptes i propostes
3.1. Propostes per a incrementar l’eficiència de les AMPA
3.2. Propostes per prevenir el risc de la desigualtat
3.3. Propostes per incrementar la visibilitat i la influència de les famílies en el
sistema educatiu
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
3. EL PROJECTE “FAMÍLIES AMB VEU”
Un projecte de recerca per conèixer i analitzar la quantitat, qualitat i
potencial de l’aportació que fan les famílies al sistema educatiu, i enfortir
el seu lideratge
Impulsat per la Fundació Jaume Bofill
conjuntament amb les principals
federacions de mares i pares
d’alumnes:
1 projecte, 5 recerques
• Enquesta a AMPA
• Enquesta a equips directius de centres
• Enquesta a 1.500 famílies amb fills menors de 16
anys escolaritzats
• Els consells escolars, prospectiva
• Anàlisi de les xarxes i de les mobilitzacions
familiars en educació
1 procés participatiu:
170 persones a Barcelona i 40 a Lleida
• Representants d’AMPA de centres públics i
concertats, de primària i de secundària
• Equips directius
• Tècnics d’educació municipals, de la Diputació i del
Departament d’Ensenyament
• Grups de mares i pares mobilitzats i alternatius
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
4. Robustesa de les dades i novetat del contingut
•Dades escola pública i privada, concertada i no concertada, primària i secundària
en una sola enquesta.
Mostra d’AMPA:
1.228 respostes
(més del 40% dels centres)
Mostra de directors:
1.508 respostes
(50% dels centres)
Primers resultats de la recerca
•El 97% dels centres educatius de Catalunya compta amb AMPA
•Només l’1% dels centres públics i el 10% dels centres concertats no tenen AMPA
•El 81% de les famílies d’alumnes hi estan associades
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
5. Les AMPA poden sostenir una àmplia oferta de servei i
activitat gràcies a un model associatiu lleuger i eficient:
el 92% de les AMPA és capaç d’oferir serveis bàsics a les
famílies amb un nucli actiu de 15 persones
Característiques estructurals i de participació de les AMPA segons tipus de centres.
Catalunya, 2013
Característiques de l'AMPA
% famílies associades a l'AMPA
Nombre de membres a la junta
% d'AMPA que s'organitza en comissions de treball
Nombre de membres a les comissions
% famílies associades que assisteixen a les assemblees
% famílies associades que assisteixen a activitats
organitzades per l'AMPA
Presentació FJB
Tipus de centres
Escoles
Instituts
públics
públiques
Escoles
de primària
de secundària concertades*
81,3%
73,0%
83,4%
8
11
9
75,0%
75,5%
63,9%
16
10
17
22,0%
9,2%
13,0%
68,3%
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
27,2%
54,0%
6. L’EFICIÈNCIA DE LES AMPA: EL VOLUM DE SERVEIS
Sense les AMPA, la majoria de serveis bàsics per a les famílies no
estarien garantits, sobretot en els centres de primària: el 97% els
ofereix
Entre els serveis que gestiona l’AMPA de manera directa o amb la col·laboració
del centre destaquen:
•Els que són bàsics per les famílies a nivell de conciliació:
•
Menjador (53% centres públics), acollida matinal (71% centres públics), activitats
extraescolars (84% de tots els centres).
• Els que estan estretament relacionats amb la vida acadèmica, però que gestionats en
comú permeten abaratir costos o reutilitzar els recursos:
•
Subministrament de llibres de text, armariets, ordinadors, etc. (76% dels centres
públics i 33% dels centres concertats).
• Els serveis de manteniment i compra d’equipament o millora de la qualitat educativa,
que assumeix en primer terme l’administració, però en els que les AMPA tenen un pes
considerable:
•
Presentació FJB
El 78% de les AMPA de centres públics i prop del 60% de les AMPA de centres
concertats col·laboren en la millora d’infraestructures i equipaments del centre.
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
7. AMPA que s'ocupen dels següents serveis (ja sigui en exclusiva o
conjuntament amb el centre) i AMPA que consideren que se
n'haurien d'ocupar (independentment que ja ho facin o no) segons
tipus de centres (en percentatges). Catalunya, 2013
Tipus de centres
Serveis dels que s'ocupa l'AMPA
i dels que es voldria ocupar
Activitats extraescolars
Ja se n'ocupa l'AMPA
Se n'hauria d'ocupar
Servei de Menjador
Ja se n'ocupa l'AMPA
Se n'hauria d'ocupar
Subministrament de llibres de text
Ja se n'ocupa l'AMPA
Se n'hauria d'ocupar
Acollida matinal (només primària)
Ja se n'ocupa l'AMPA
Se n'hauria d'ocupar
Escola de pares
Ja se n'ocupa l'AMPA
Se n'hauria d'ocupar
Presentació FJB
Escoles
públiques
de primària
Instituts
públics
Escoles
de secundària concertades*
96,9
97,4
64,1
89,6
60,6
84,2
62,5
66,1
22,4
46,0
3,6
30,2
74,7
87,0
83,6
93,0
32,8
85,4
74,6
85,1
–
–
18,3
36,6
42,5
91,1
31,1
93,0
46,5
93,6
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
El concepte de servei
autogestionat i
sostingut pels propis
pares i mares (que en
són alhora promotors i
beneficiaris) és una
fórmula valorada
satisfactòriament.
Lluny de trobar-se
col·lapsades per la
complexitat i el volum
de l’activitat que duen
a terme, les AMPA
volen ampliar la seva
actuació a nous àmbits.
8. L’EFICIÈNCIA DE LES AMPA: LA GESTIÓ ECONÒMICA
El balanç de les AMPA entre ingressos i despeses és equilibrat. El
risc és que deixin de prestar serveis clau, es deteriorin, o bé, que
s’encareixin
• La mitjana d’ingressos de les AMPA en el curs 2011-2012 va ser de 26.552€ i
la de despeses de 26.102€
Ingressos i despeses anuals de l'AMPA segons tipus de centres (mitjana en euros).
Catalunya, curs 2011-2012
Curs 2011-2012
Ingressos
Despeses
Presentació FJB
Escoles
públiques
de primària
36.079€
36.424€
Tipus de centres
Instituts
Escoles
públics
de secundària concertades*
13.495€
24.152€
12.603€
22.749€
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
9. El volum econòmic que mouen les AMPA de centres públics de
primària és molt més gran que el dels centres concertats.
• Les AMPA de centres concertats gestionen menys serveis, però tenen un
nombre superior de famílies que els permet obtenir un nombre superior de
quotes.
Ingressos de les AMPA en el curs 2011-2012 segons nombre d'alumnes i tipus de centres
(mitjana en euros)
Nombre d'alumnes
Fins a 200 alumnes
Entre 201 i 400 alumnes
Entre 401 i 600 alumnes
Més de 600 alumnes
Presentació FJB
Escoles
públiques
de primària
10.014€
34.814€
63.942€
–
Tipus de centres
Instituts
públics
Escoles
de secundària concertades*
3.013€
5.051€
7.929€
15.566€
17.679€
24.739€
18.211€
30.537€
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
10. Dues de cada quatre AMPA acaben amb superàvit, una tanca
l’any amb saldo zero, i una altra amb saldo negatiu
•Les AMPA de la primària pública, que són les que gestionen més
ingressos, són les que tenen més dificultats per quadrar els números:
•
El 28,5% acaben amb dèficit, tot i que les quantitats són molt reduïdes (al voltant
de 300 euros de mitjana).
•Donat que les AMPA no tenen capacitat d’endeutament i que aquesta
tendència al dèficit no pot incrementar-se, el risc no és tant econòmic com
que disminueixi el grau d’activitat i que no puguin continuar
desenvolupant els serveis claus per a les famílies.
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
11. L’EFICIÈNCIA DE LES AMPA: RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES I
LA DIRECCCIÓ DEL CENTRE
L’AMPA canalitza amb fluïdesa la relació entre famílies i escola:
en la majoria dels centres es troben al menys un cop al més
Freqüència amb la que l'AMPA es reuneix amb la direcció del centre segons tipologia
de centres. Catalunya, 2013
100%
80%
60%
43,1
14,8
30,3
Trimestralment o amb
menys freqüència
13,8
31,8
Cada dos mesos
14,5
40%
Un cop al mes
33,9
30,4
20%
Mínim cada 15 dies
19,5
12,0
0%
Primària
8,2
Secundària
Públic
Presentació FJB
47,7
Concertat
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
12. LES FAMÍLIES ES CORESPONSABILITZEN AMB LA QUALITAT
EDUCATIVA A TRAVÉS DE L’AMPA
A banda de serveis a les famílies, les AMPA fan aportacions al
funcionament de l’escola: el 18% del seu pressupost el destinen a compra
de material i equipament pel centre, i un 5% a material per l’alumnat.
Distribució de les despeses en les diverses partides segons tipus de centres (en percentatges).
Catalunya, curs 2011-2012
Tipus de centres
Partides de despeses
Empreses contractades
Personal contractat
Compra material i equipaments
Activitats culturals i festes
Material pels alumnes
Beques pels alumnes
Altres
Total
Presentació FJB
Escoles
públiques
de primària
39,3
25,1
13,4
8,7
4,1
0,3
9,1
100
Instituts
públics
Escoles
de secundària concertades*
8,6
15,3
13
13,5
35,5
17,5
17,6
33,8
9,3
3,6
2,9
3,5
13,1
12,7
100
100
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
13. L’AMPA, CORESPONSABLE DE LA QUALITAT EDUCATIVA
En coherència amb aquesta coresponsabilitat, les famílies reivindiquen
major pes en la presa de decisions de funcionament del centre
AMPA que participen en els següents processos i AMPA que consideren que hi haurien de
participar (independentment que ja ho facin o no) segons tipus del centres (en percentatges).
Catalunya, 2013
Processos en què participa
l'AMPA i en què considera que
hauria de participar
Programació anual del centre
Ja hi participa l'AMPA
Hi hauria de participar
Procés d'elecció del director
Ja hi participa l'AMPA
Hi hauria de participar
Procés d'elecció dels professors
Ja hi participa l'AMPA
Hi hauria de participar
Procés d'admissió dels alumnes
Ja hi participa l'AMPA
Hi hauria de participar
Presentació FJB
Escoles
públiques
de primària
Tipus de centres
Instituts
públics
Escoles
de secundària concertades*
30,2
72,2
31,5
72,8
21,9
60,0
25,8
63,8
36,5
73,2
8,6
35,7
0,4
48,1
0,0
42,5
2,7
35,7
8,3
29,3
8,6
28,9
4,7
15,6
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
14. L’AMPA CORESPONSABLE DE LA QUALITAT EDUCATIVA
L’AMPA també és el lloc que han triat milers de pares i mares per exercir
una ciutadania activa en relació a seu barri i al seu país
•Un 80% d’AMPA de la pública es
relacionen directament amb altres
AMPA del territori, constituint una
xarxa de proximitat.
•En el cas de les escoles
concertades l’eix de relació el
marca la identitat pròpia del
centre, i les trobades són amb
escoles equivalents però no
necessàriament pròximes.
• El 42,4% de les AMPA de centres
públics i el 20,1% de les de
centres concertats formen part
d’una coordinadora territorial
AMPA que pertanyen coordinadores territorials
d'AMPA segons tipologia de centres. Catalunya, 2013
60
50,5
50
%
40
39,9
38,8
30
20,1
20
10
0
Primària
Secundària
Públic
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
Concertat
Total
15. RISCOS D’AQUEST MODEL
La quota de l’AMPA, de 27€ de mitjana: molta rendibilitat social a baix
preu
Quota de soci i import global anual que paguen les famílies
directament a l’AMPA segons tipus de centres. Catalunya, curs
2011-2012
• Més enllà de les quotes de
soci, els ingressos de
l’AMPA depenen del volum
d’activitats que gestionin.
180
153
160
Import per família
(mitjana en €)
140
120
100
80
57
60
40
28
20
21
32
32
0
Escoles públiques
de primària
Instituts públics
de secundària
Escoles
concertades*
Tipus de centres
Quota de soci
Import global que paguen les famílies directament a l'AMPA
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
• L’AMPA gestiona més
serveis dels que tramita
econòmicament i per tant
no queden recollits en el
balanç d’ingressos. Com
per exemple, el servei de
menjador, sovint gestionat
per les AMPA en els centres
públics però pel qual les
famílies paguen
directament a l’empresa.
16. RISCOS D’AQUEST MODEL
Les AMPA sobreviuen gairebé exclusivament amb l’aportació
econòmica de les famílies: el 28% dels ingressos de les AMPA
provenen de les quotes dels socis.
• El 60,7% dels ingressos vénen dels serveis que gestiona l’AMPA
• Menys del 5% prové de subvencions públiques: el 3,3% de subvencions
rebudes per part dels ajuntaments i un 0,3% del Departament d’Ensenyament.
• També obtenen un 6,7% d’altres fonts d’ingressos, en la seva majoria fruit
de l’organització de festes i altres activitats culturals.
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
17. Distribució dels ingressos en les diverses partides segons tipus de centres (en
percentatges). Catalunya, curs 2011-2012
Partides d'ingressos
Quotes dels socis
Activitats extraescolars
Transport
Menjador
Venda de llibres o material escolar
Subvencions de l'Ajuntament
Subvencions del Departament d'Ensenyament
Altres
Total
Presentació FJB
Escoles
públiques
de primària
14,2
20,3
22,0
27,8
6,7
2,9
0,4
5,7
100
Tipus de centres
Instituts públics
de secundària
67,6
2,6
5,4
0,0
14,8
4,9
0,0
4,7
100
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
Escoles
concertades*
56,8
22,8
9,7
0,0
1,7
1,1
0,0
7,9
100
18. RISCOS D’AQUEST MODEL
Existeixen desigualtats a la xarxa pública en funció de la capacitat
econòmica de les famílies: l’AMPA pot contribuir a la millora
educativa amb el triple d’ingressos en contextos on les rendes
familiars són més altes.
•Les característiques socioeconòmiques de les famílies de cada centre marquen
l’esforç econòmic que poden fer per formar part de l’AMPA o gaudir dels serveis
que ofereixen: en aquells centres on hi ha famílies amb un nivell socioeconòmic
més baix, es paga una quota menor a l’associació de pares, i a la inversa:
•
En els centres on hi ha més d’un 30% de famílies d’origen estranger la quota es redueix
a 22,5€ de mitjana.
•
En la mateixa línia, els centres amb major proporció de famílies amb estudis
universitaris es paga una quota superior a l’AMPA, amb una diferència de 13€. En els
centres on menys del 10% de les famílies tenen estudis universitaris la quota a l’AMPA
és de 21€, mentre que quan més del 40% de les famílies té estudis superiors la quota
arriba a 34€ de mitjana.
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
19. Presentació FJB
- Famílies associades: 200 (la
majoria)
- Quota anual: 15€ que suposa un
total de 3.000€
- Ingressos totals: 56.000€, les
quotes de soci només suposen el 5%
- Obté els seus ingressos sobretot de
la venda de llibres i material i
d’activitats extraescolars
- Les despeses són de 56.000€,
distribuides en aquest ordre: compra
de material i equipament pel centre,
personal contractat extern, material
pels alumnes, activitats culturals i
festes i serveis externalitzats
- Balanç econòmic = 0€
- Junta AMPA: 14 membres
- Comissions: 10 membres
- Assistència assemblees: 10%
-Mitjana aportació anual famílies:
311€
escola pública Districte Sarrià-Sant Gervasi
(mitjana Índex RFD=184,43)
escola pública Districte Nou Barris (mitjana
Índex RFD=58,52)
Comparativa de l’activitat econòmica d’AMPA de centres públics del districte amb la
renda familiar més baixa amb el districte amb la renda familiar més alta de la ciutat
de Barcelona.
- Famílies associades: 168 (totes)
- Quota anual: 25€ que suposa un
total de 4.200€
- Ingressos totals: 181.000€, les
quotes dels socis només suposa un
2,3%
- Els ingressos provenen
fonamentalment de quotes
d’activitats extraescolars i venda de
llibres i material escolar
- Les despeses són de 179.000€,
destinades a pagar serveis
externalitzats, compra de material i
equipament pel centre, material pels
alumnes i activitats culturals i festes
- Balanç econòmic positiu de +2000€
- Junta AMPA: 4 membres
- Comissions: 24 membres
- Assistència assemblees: 27%
-Mitjana aportació anual
famílies:1.077€
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
20. Les Federacions, amb un 91% d’AMPA federades, són un indicador de la
maduresa del model
• FAPAC a l’ensenyament públic i CCAPAC al concertat són les federacions que
representen a la pràctica totalitat de famílies associades a una AMPA
Proporció d'AMPA i de famílies associades que representen les Federacions d'AMPA. Catalunya,
2013
80
70
76,0
66,2
60
%
50
40
30
17,5
20
10
5,1
7,6
8,6 6,8
7,8
1,2 1,7
FAPEL
FAMPADI
0
FAPAC
FAPAES
AMPA
Presentació FJB
CCAPAC
2,1
0,4 0,1
A cap
Famílies associades a una AMPA
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
No ho sap
21. Federacions a les que pertanyen les AMPA de
centres públics de primària i secundària.
Catalunya, 2013
100
Federacions a les que pertanyen les AMPA de
centres concertats. Catalunya, 2013
60
95,0
50
80
66,1
%
60
46,0
40
30
%
40
26,1
25,9
18,0
20
20
10
0
0
Primària
FAPAC
Presentació FJB
ESO
6,9
CCAPAC
FAPEL
FAPAES
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
FAPAC
A cap
22. REPTES I PROPOSTES
Propostes per a incrementar l’eficiència de les AMPA
• Un nucli actiu de 15 membres és un equip lleuger i àgil, però també pot sobresaturarse ràpidament si no té en compte diverses qüestions estratègiques com:
•
Garantir un bon sistema d’informació cap a les famílies que les motivi a implicar-se en les
activitats de l’AMPA.
•
Obrir un ventall de possibles activitats en les que participar, des de la més puntual i còmoda, a
la més permanent i feixuga. Detectar el capital humà de cada centre educatiu i “captar-lo” per a
enriquir les potencialitats de l’AMPA.
•
Establir sinèrgies amb la resta d’iniciatives i espais de participació existents al centre, com els
pares delegats, les comissions mixtes, les consultes, les campanyes, les trobades, etc. Ja que
uns impulsen els altres.
•
Seguir garantint i/o ampliar, des de les Federacions d’AMPA, els serveis d’assessorament i
consultoria que ofereixen a les AMPA, per a poder externalitzar aspectes de gestió
administrativa que sovint les ofeguen.
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
23. REPTES I PROPOSTES
Propostes per prevenir el risc de la desigualtat
• Les quotes i els serveis que gestionen les AMPA, si bé permeten al gruix de les
famílies accedir a una oferta educativa que d’altra manera no estaria al seu abast,
plantegen també l’interrogant de fins on les famílies han de pagar aspectes educatius
que són responsabilitat de l’administració educativa.
•
Caldria que les administracions (tant des del Departament d’ensenyament com des dels
municipis) comptessin amb convocatòries d’ajuts lligades al nivell de renda. En alguns
municipis ja s’ofereixen beques per a activitats extrescolars, d’acollida, sortides culturals, etc.
però caldria garantir la cobertura a totes aquelles famílies que ho necessitin.
•
L’administració pública hauria de prioritzar els pressupostos en educació per garantir uns
equipaments, materials i serveis de qualitat a tot arreu, a banda del que hi puguin o no afegir
les famílies de la seva butxaca. Tenir o no tenir biblioteca amb unes hores de professional al
càrrec, no hauria d’estar subjecte a les quotes de l’AMPA.
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya
24. REPTES I PROPOSTES
Propostes per incrementar la visibilitat i la influència de les famílies en el
sistema educatiu
• L’obertura a l’entorn i la implicació amb projectes del territori, així com el compromís
amb les problemàtiques emergents arran la crisi o del context polític, és un dels punts
forts de les AMPA en la seva vessant associativa, més enllà de la prestació de serveis.
•
•
•
Consolidar les xarxes, plataformes i moviments emergents, que sorgeixen arran d’una crisi,
una iniciativa o una reivindicació en un territori o arreu del país i tenen una vida molt intensa
però efímera.
Enfortir el paper de les Federacions d’AMPA com a portaveus legítims dels interessos de les
famílies:
• Dinamitzar els espais de coordinació territorial d’AMPA i guanyar així vinculació i
potencial de representativitat en l’òrgan central de les Federacions.
• Incrementar la presència de les famílies, a través de les Federacions, en espais de
consensos educatius i de presa de decisions en temes tant bàsics com el finançament de
l’educació, els horaris i calendaris educatius, les polítiques de beques i ajuts, les
politiques d’accés a l’escolarització, etc.
Reconèixer el paper clau de les Federacions com a representants legítims de les famílies quan
es parli de polítiques d’infància i de família.
Presentació FJB
La contribució de les AMPA a la qualitat educativa
Informe Més que un gra de sorra. Les associacions de mares
i pares d’alumnes (AMPA) de Catalunya