Característiques El llop també conegut com Canis lupus  és un mamifer de l'ordre dels carnívors. Es de la  família dels vertebrats y un  animal vivípar. Es de  temperatura constant i reproducció sexual. bàsiques
Com es fisicament Te les orelles dretes, el morro punxegut, una mandíbula molt forta i urpes llargues.
Comunicació Per comunicar-se entre ells, anunciar la seva presència o marcar el territori emeten una gran varietat de grunyits i udols.
Habitat Viuen en bandades dins del seu territori. Els llops eren abundants i habitaven Nord-amèrica, Euràsia i l‘Orient Mitjà però per una sèrie de raons relacionades amb l'ésser humà, els llops habiten una zona molt més reduïda de la que ocupaven.
Reproducció L'aparellament té lloc entre el gener i l'abril— a major latitud, més tard.. En circumstàncies normals la femella alfa intenta dominar a les altres femelles i mantenint-les allunyades del mascle    El període de gestació dura 60-63 dies. Els cadells, amb un pes de 0,5 kg, neixen cecs, sords i depenen de la seva mare. Neixen entre un i catorze cadells
Obtenció de  Quan surten a caçar es desplacen en grups, i són capaços de recórrer 1.000 km perseguint un ant.  l’aliment
Alimentació Principalment s’alimenten d’ovelles, cabres, conills, cérvols, antílops, cavalls,etc
Curiositats El llop i l’home llop que hereta els seus trets bàsics, és vist a la cultura com a arquetip de l'animal salvatge. La visió sobre aquest animal pot ser molt negativa o molt positiva.
Curiositats El llop del Japó era el més petit del mon, ja que feia un metre just de llarg. Aquest carnívor va ser molt perseguit al segle 19 perquè atemoria els homes i també per la seva pell sedosa, que es venia a bon preu. L’últim exemplar va ser caçat el 1905.
Curiositats El llop marsupial vivia a Tasmània. Tenia una gran bossa a la panxa,com el cangur y unes mandíbules molt fortes que li permetien trencar el crani de les seves preses. El 1936 una llei va prohibir matar els llops marsupials, però ja era massa tard: l’últim va desaparèixer el 1961

El llop

  • 1.
  • 2.
    Característiques El lloptambé conegut com Canis lupus és un mamifer de l'ordre dels carnívors. Es de la família dels vertebrats y un animal vivípar. Es de temperatura constant i reproducció sexual. bàsiques
  • 3.
    Com es fisicamentTe les orelles dretes, el morro punxegut, una mandíbula molt forta i urpes llargues.
  • 4.
    Comunicació Per comunicar-seentre ells, anunciar la seva presència o marcar el territori emeten una gran varietat de grunyits i udols.
  • 5.
    Habitat Viuen enbandades dins del seu territori. Els llops eren abundants i habitaven Nord-amèrica, Euràsia i l‘Orient Mitjà però per una sèrie de raons relacionades amb l'ésser humà, els llops habiten una zona molt més reduïda de la que ocupaven.
  • 6.
    Reproducció L'aparellament télloc entre el gener i l'abril— a major latitud, més tard.. En circumstàncies normals la femella alfa intenta dominar a les altres femelles i mantenint-les allunyades del mascle   El període de gestació dura 60-63 dies. Els cadells, amb un pes de 0,5 kg, neixen cecs, sords i depenen de la seva mare. Neixen entre un i catorze cadells
  • 7.
    Obtenció de Quan surten a caçar es desplacen en grups, i són capaços de recórrer 1.000 km perseguint un ant. l’aliment
  • 8.
    Alimentació Principalment s’alimentend’ovelles, cabres, conills, cérvols, antílops, cavalls,etc
  • 9.
    Curiositats El llopi l’home llop que hereta els seus trets bàsics, és vist a la cultura com a arquetip de l'animal salvatge. La visió sobre aquest animal pot ser molt negativa o molt positiva.
  • 10.
    Curiositats El llopdel Japó era el més petit del mon, ja que feia un metre just de llarg. Aquest carnívor va ser molt perseguit al segle 19 perquè atemoria els homes i també per la seva pell sedosa, que es venia a bon preu. L’últim exemplar va ser caçat el 1905.
  • 11.
    Curiositats El llopmarsupial vivia a Tasmània. Tenia una gran bossa a la panxa,com el cangur y unes mandíbules molt fortes que li permetien trencar el crani de les seves preses. El 1936 una llei va prohibir matar els llops marsupials, però ja era massa tard: l’últim va desaparèixer el 1961