Presentació de Josep Carner

1. EL PRÍNCEP DELS POETES CATALANS
Grup: Josep Carner
Estudis: CAS Humanístic
Matèria: Comunicació en Llengua Catalana
Professor: Pere Poy Baena
Curs: 2016-2017

2.  Presentar Josep Carner
en la seva època:
Noucentisme.
 Mostrar l’obra de Josep
Carner
 Biografia
 Etapa de la seva obra
poètica
 Els fruits
saborosos (1906)
 Auques i ventalls (1914)
 Les Bonhomies (1925)
OBJECTIUS
CONTINGUTS

3. BIOGRAFIA
 Barcelona, 9 de febrer 1884 - Brussel· les 4 de juny 1970.
 Poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
 Màxim representant de la poesia del Noucentisme.
 1904 Publica 1r recull de versos, Llibre dels poetes.
 1906 Fruits Saborosos  nou ideari estètic Noucentisme.
 1911 Dessignat membre Secció Filològica a l’IEC  Col· laborador
Pompeu Fabra  fixació i enriquiment de la llengua.
 1921 Marxa a Gènova. 1939 Exiliat definitivament.
 Durant el franquisme Carner va ser víctima de campanyes de
desprestigi.
 Teatre  obres pròpies: Al vapor (1901)  adaptacions escèniques:
Canigó (1910)  Millor obra aquest gènere: Misterio de
Quanaxhuata (1943), escrita en castellà en agraïment al poble
mexicà.

4. ETAPES DE LA SEVA OBRA POÈTICA
 Període de formació
Dels 12 als 20 anys. apunta alguns dels trets que definiran el
Noucentisme. En aquesta etapa publica un recull de
poemes: Llibre dels poetes.
 Primers anys del Noucentisme (1904-1911)
La vida quotidiana que dibuixa s'aparta de la vida real i crea
una quotidianitat ideal.
Ús molt destacat de la ironia,
El ciutadanisme: La ciutat és l'espai on l'home aplica el seu
control. Es rebutja el ruralisme.
El classicisme: de l'antiguitat clàssica valoren l'ordre, l’equilibri
i l’harmonia.
L'arbitrarisme: en l'aspecte estètic es dóna importància al
treball formal, es busca la perfecció formal basada en les
normes.

5.  Evolució del noucentisme (1912-1920)
• 1912 Les monjoies  punt d'inflexió en la poesia
noucentista. Apareix l'intimisme. Tracta al jo literari
creat arbitràriament i integrat en un context artificial.
• 1914 2 llibres Auques i ventalls  Cant que descriu una
ciutat ideal, s'insinua la presència de la tragèdia en la
vida quotidiana. La paraula en el vent  Tracta una
història d'amor durant un any on trobem el desengany,
l'enyor i la tristor.
 Aproximació al post simbolisme durant uns anys
d'exili voluntari (1921-1939)
Carner exilia primer voluntàriament i després de la Guerra
Civil com a exili forçós. Connecta amb el postsimbolisme,
reflectit a l’obra El cor quiet  hi ha una preocupació per
la condició humana, existencial, una reflexió moral més
complexa i una major aproximació a la realitat.

6.  L'aprofundiment de la poètica postsimbolista ens els
anys de la postguerra (1939-1957)
• 1941 Nabí  Poema narratiu que parteix de la història
bíblica del profeta Jonàs. És una reflexió sobre la condició
d'aquest poeta-profeta, pel que fa a la idea del poeta com a
ésser individualitzat i solitari. Col·locant-se en un pla
superior però també sotmès als problemes que tot això
comporta.
 Una coda final (1958-1970)
• 1957 Poesia  Entesa com a punt d'arribada d'una
trajectòria. La producció posterior és considerada un simple
afegit final, fet que ha comportat que sigui poc valorada.

7. ELS FRUITS SABOROSOS (1906)
 Poemari escrit  18 obres  1ª obra noucentista 
una de les més representatives del moviment.
 Els poemes tenen doble pretext:
• Fruit que dóna títol a cada poema.
• Hipotètica reflexió sobre el pas del temps
caracteritzant als personatges segons l’etapa de
la seva vida  idealitzant aquestes etapes
consegueix la fixació d’uns determinats valors.
o Ordre cronològic comporta harmonia del
classicisme.

8. AUQUES I VENTALLS (1914)
 Recull prototípic de l’humor carnerià.
 Elogi a Barcelona.
 Elogi a la normalitat i tradició confortable.
 Mostra simpatia per la Barcelona vuitcentista 
costumisme i fixació realitat quotidiana efímera.
 Lleugera crítica i consideració irònica per excedir
la descripció.
 Realisme poètic  reconeix realitat visual/verbal.

9. LES BONHOMIES (1925)
 Recull d’articles periodístics publicats a “La Veu de
Catalunya”.
 Breus assaigs en primera persona creant una personalitat
moral, la del bon home.
 Crítica de l’experència personal de la seva vida diària a
Barcelona.
 Comparteix molts dels motius de la poesia de l’autor i una
reflexió sobre la condició humana.
 Descobriment dels valors de la realitat domèstica  ideal
de vida feliç.
 Constitueix, paral·lelament a les gloses d’Eugeni d’Ors i
altres reculls propis, un model paradigmàtic de prosa
noucentista.

10. RECAPITULACIÓ
 Comença la seva carrera de ben aviat, només
amb 12 anys.
 Trets característics  extraordinàri domini
lingüístic, gran capacitat de treball i habilitat per
crear projectes culturals.
 Fou un dels màxims representants de la poesia
del Noucentisme.
 Barcelona és un escenari recurrent en les seves
obres.
 Va lluitar per la professionalització de la
literatura catalana.
 Desde l’exili continuà sent una figura
representativa de la cultura catalana.