This article summarizes the results of establishing care pathways and an expert patient program for chronic conditions like diabetes, heart failure, and COPD in Barcelona, Spain. Key results include:
- Increased detection and monitoring of the conditions through improved protocols between primary and specialized care.
- Reduced hospital admissions and length of stay for heart failure patients.
- Increased patient knowledge and self-care through the expert patient program, which may have contributed to reduced heart failure admissions.
- High satisfaction among patients in the expert patient program.
II Jornada d'atenció social CSC: “Jo decideixo: seguim avançant en ACP” - 9 de novembre de 2017
Presentació a càrrec de Cristina Segura, directora del departament de Gent Gran de la Fundació "La Caixa"
Sessió tècnica CSC: Disseny de l'experiència del pacient a les organitzacions sanitàries - 20 d'abril del 2017
Presentació a càrrec de David Nadal, membre de l'equip d'Experiència de Pacient i Cap del Servei de Treball Social de l'Hospital Sant Joan de Déu
Presentació Curs Formació Continuada Societat Catalana de Pediatria. Com les noves tecnologies permeten entendre la relació metge-pacient en pediatria d'una al
This article summarizes the results of establishing care pathways and an expert patient program for chronic conditions like diabetes, heart failure, and COPD in Barcelona, Spain. Key results include:
- Increased detection and monitoring of the conditions through improved protocols between primary and specialized care.
- Reduced hospital admissions and length of stay for heart failure patients.
- Increased patient knowledge and self-care through the expert patient program, which may have contributed to reduced heart failure admissions.
- High satisfaction among patients in the expert patient program.
II Jornada d'atenció social CSC: “Jo decideixo: seguim avançant en ACP” - 9 de novembre de 2017
Presentació a càrrec de Cristina Segura, directora del departament de Gent Gran de la Fundació "La Caixa"
Sessió tècnica CSC: Disseny de l'experiència del pacient a les organitzacions sanitàries - 20 d'abril del 2017
Presentació a càrrec de David Nadal, membre de l'equip d'Experiència de Pacient i Cap del Servei de Treball Social de l'Hospital Sant Joan de Déu
Presentació Curs Formació Continuada Societat Catalana de Pediatria. Com les noves tecnologies permeten entendre la relació metge-pacient en pediatria d'una al
Presentació de l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris (ACADIP) durant el seminari "Immunodeficiències Primàries: un lligam entre assistència i recerca" celebrat al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR)
Guió preparat per a entrevistar al Miquel Àngel Mayer i la Rosa Pérez amb motiu de l'event #converses al Cibernarium de Barcelona el passat 9 de febrer de 2012
Sessió Tècnica: "Gestió de crisi i el paper dels portaveus en la comunicació" - 16 de novembre de 2017
Presentació a càrrec de Joan Francesc Cànovas, consultor en Comunicació de crisi i Formació de portaveus
Anàl.lisi de la Psicoteràpia en entorns virtuals. Història, evolució, desenvolupament, avantatges i inconvenients com a mètode terapèutic des de la seva aparició fins a l'actualitat
Anàl.lisi de la Psicoteràpia en entorns virtuals. Història, evolució, desenvolupament, avantatges i inconvenients com a mètode terapèutic des de la seva aparició fins a l'actualitat
salud 2.0. Redes sociales; es la hora de profesionales y pacientes!Mireia Sans Corrales
El documento presenta las nuevas oportunidades y retos de las redes sociales y las tecnologías digitales en el ámbito de la salud. Describe proyectos implementados en Castelldefels como una web de salud ciudadana, cuentas en redes sociales y canales de comunicación para mejorar la atención al paciente y la educación sanitaria. Finalmente, enfatiza la necesidad de que los profesionales adquieran competencias digitales para aprovechar estas herramientas en beneficio de los pacientes.
Este documento describe la estrategia adoptada por la Facultad de Medicina de la Universitat de Barcelona para enseñar comunicación a los estudiantes de medicina como una competencia transversal en lugar de una asignatura independiente. La comunicación se enseña a lo largo del plan de estudios a través de su integración en diferentes asignaturas clínicas y preclínicas. Los coordinadores de la competencia diseñaron un módulo de aprendizaje y proporcionaron apoyo a los profesores para incorporar contenidos de comunicación en sus asignaturas.
More Related Content
Similar to Jornada estudiants Medicina Bellvitge. UB. Comunicació: males noticies
Presentació de l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris (ACADIP) durant el seminari "Immunodeficiències Primàries: un lligam entre assistència i recerca" celebrat al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR)
Guió preparat per a entrevistar al Miquel Àngel Mayer i la Rosa Pérez amb motiu de l'event #converses al Cibernarium de Barcelona el passat 9 de febrer de 2012
Sessió Tècnica: "Gestió de crisi i el paper dels portaveus en la comunicació" - 16 de novembre de 2017
Presentació a càrrec de Joan Francesc Cànovas, consultor en Comunicació de crisi i Formació de portaveus
Anàl.lisi de la Psicoteràpia en entorns virtuals. Història, evolució, desenvolupament, avantatges i inconvenients com a mètode terapèutic des de la seva aparició fins a l'actualitat
Anàl.lisi de la Psicoteràpia en entorns virtuals. Història, evolució, desenvolupament, avantatges i inconvenients com a mètode terapèutic des de la seva aparició fins a l'actualitat
salud 2.0. Redes sociales; es la hora de profesionales y pacientes!Mireia Sans Corrales
El documento presenta las nuevas oportunidades y retos de las redes sociales y las tecnologías digitales en el ámbito de la salud. Describe proyectos implementados en Castelldefels como una web de salud ciudadana, cuentas en redes sociales y canales de comunicación para mejorar la atención al paciente y la educación sanitaria. Finalmente, enfatiza la necesidad de que los profesionales adquieran competencias digitales para aprovechar estas herramientas en beneficio de los pacientes.
Este documento describe la estrategia adoptada por la Facultad de Medicina de la Universitat de Barcelona para enseñar comunicación a los estudiantes de medicina como una competencia transversal en lugar de una asignatura independiente. La comunicación se enseña a lo largo del plan de estudios a través de su integración en diferentes asignaturas clínicas y preclínicas. Los coordinadores de la competencia diseñaron un módulo de aprendizaje y proporcionaron apoyo a los profesores para incorporar contenidos de comunicación en sus asignaturas.
Este documento describe la importancia de la detección de la violencia de género en atención primaria. La violencia contra la mujer es un grave problema de salud pública. Los profesionales de atención primaria están bien posicionados para detectar casos debido al contacto continuo con pacientes y la confianza que inspiran. Sin embargo, la violencia de género a menudo no se denuncia. El documento enfatiza la necesidad de que los profesionales estén atentos a síntomas inespecíficos que podrían indicar viol
el producto de la atención primaria definido por profesionales y usuariosMireia Sans Corrales
Los profesionales y usuarios identificaron 4 dimensiones clave del producto de la atención primaria de salud: 1) accesibilidad a los servicios, 2) coordinación y continuidad del equipo de atención primaria con otros niveles asistenciales, 3) relación entre profesionales y usuarios, y 4) calidad científico-técnica de los equipos de atención primaria y cartera de servicios. La equidad, satisfacción y eficiencia también se consideraron aspectos transversales importantes.
personalised care, access, quality and team coordination are the main dimensi...Mireia Sans Corrales
The document discusses dimensions of family medicine output that can be measured using routinely collected data. It conducted a study across 213 primary care teams in Catalonia, Spain. The study found that the model that best fit the data included three dimensions: (1) individual accessibility to services and the professional-patient relationship, (2) coordination within the healthcare team, and (3) the scientific-technical quality of the service. The first two dimensions were correlated with each other but the third was independent. The study concludes that using routinely collected management data, family medicine output can be measured based on these three dimensions of interpersonal relationships, internal team coordination, and technical quality of care.
family medicine attributes related to satisfaction, health and costsMireia Sans Corrales
Family Practice attributes related to satisfaction, health and costs
The study identified 19 articles that evaluated relationships between attributes of family medicine (FM) and outcomes related to patient satisfaction, health, and costs. Three key findings were:
1) Patient satisfaction was associated with accessibility, continuity of care, longer consultation times, and strong doctor-patient relationships.
2) Improvement in patient health was related to continuity of care, longer consultation times, strong doctor-patient relationships, and implementation of preventive care activities.
3) Continuity of care, longer consultation times, effective doctor-patient communication, and prevention activities were found to be cost-effective approaches in primary care settings.
1. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
TALLER COMUNICACIÓ
VI JEMB
Jornada d’estudiants de medicina de Bellvitge
21 Març 2014
Dra. Mireia Sans
msans@ambitcp.catsalut.net TW:@MireiaSansC
Algunas imágenes de esta presentación, han sido obtenidas de diferentes recursos online. Dada la gran diversidad de sitios que existen es difícil
saber la autoría de las mismas. No obstante, si los autores desean su reconocimiento o eliminación, no tienen más que indicarlo.
2. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
CONTINGUT
• MARC GENERAL DE LA COMUNICACIÓ
• COMUNICACIÓ NO VERBAL
• CARACTERÍSTIQUES DE
L’ENTREVISTADOR
• DONAR MALES NOTICIES
3. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
• Pasar-ho bé.
• Sensibilitzar sobre la importància
de la comunicació.
• Reflexionar conjuntament.
• Oferir tècniques per sistematitzar
conductes, “crear hàbits”.
• Fer conscient la comunicació
OBJECTIUS
4. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
• Fer clases magistrals.
• Donar receptes màgiques
– ¡no n’hi ha!
• Arreglar el sistema sanitari (ejem)
• Cobrir tot tipus de situacions...
NO PRETENEM
5. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
• Intercanvi d’informació dintre d’un
context. Tota interacció social implica
comunicació. Contínuament hi ha
intercanvi d’informació.
• No existeix la no comunicació.
• La conducta no verbal, te un important
paper; davant la discordança, creiem la
informació no verbal.
COMUNICACIÓ: MARC GENERAL
6. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Elements comunicació
Font: esquema bàsic de la comunicació de Shannon-Weaver (1949)
7. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Nou paradigma comunicació
Procés
bidireccional
Emisor i
receptor:
intercanviables
Actitud digital
Intel·ligencia
col·lectiva
Font: relaciones públicas 2.0.Como gestionar la comunicación corporativa en entorno digital.C. Aced
8. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Lleis bàsiques comunicació
1ª llei:
L’únic missatge que val és el que es rep,
no el que s’emet
2ª llei:
La responsabilitat de la comunicació
correcta és de l'emissor
3ª llei:
El que no es comunica, no existeix
Tot és comunicació. Sempre comuniquem
9. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
ROLE-PLAYING
• Dos-tres participants fan una
escenificació d’una situació (metge,
pacient, familiar)
• Posada en comú del visualitzat.
APRENDRE... PRACTICANT!
10. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
• Permet conèixer la disposició bàsica
del pacient: cooperació, evitació,
ira, indiferència...
• O si presenta algún tipus de malestar
psicològic: ansietat, depresió.
• Conèixer l’existència de
contradiccions.
• Confirmar la fiabilitat del missatge
verbal.
COMUNICACIÓ NO VERBAL
11. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
• APARIÈNCIA FÍSICA
• PROXÈMICA
• QUINÈSIA:
– expresions facials, gestos*, posició corporal...
• PARALLENGUATGE:
– to, timbre, intensitat, velocitat.
COMUNICACIÓ NO VERBAL
12. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES
DE L’ENTREVISTADOR
• Manera d’acollir el pacient:
– CALIDESA, COORDIALITAT.
• Manera d’escoltar-lo:
– EMPATIA, CONCRECIÓ i RESPECTE.
• Manera de parlar:
– ASSERTIVITAT, REACTIVITAT i
COMUNICACIÓ EFICAÇ.
13. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
¡BENVINGUT SIGUI!
MIRADA
TO DE LA VEU
COORDIALITAT
ACTES: DONAR LA MÀ
14. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
ENTENC COMENTENC COM
SE SENT VOSTÈSE SENT VOSTÈ
MARCADORS D’EMPATÍAMARCADORS D’EMPATÍA
CABECEIG PARAULES
DE RECOLZAMENT
EMPATIA
OFERIMENT
15. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
TEMPS
TRANSCORREGUT
ENTRE L’ÚLTIMA
INTERVENCIÓ DEL
PACIENT I LA NOSTRA
MARCADORS DE REACTIVITATMARCADORS DE REACTIVITAT
INTERRUPCIONS
DIÀLEG FLUID
SILENCIS
REACTIVITAT
16. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
CONDUCTA CONSISTENT
AMB EL NOSTRE
ROL SOCIAL
Conèixer els propis drets i defensar-los,
Respectant els dels altres
MARCADORS ASSERTIVITATMARCADORS ASSERTIVITAT
RESPOSTA
AGRESSIVA
RESPOSTA
TRANQUIL.LA
RESPOSTA
PASSIVA
ASSERTIVITAT
PERQUÈ SABEM
EL QUE HEM DE FER!
PERQUÈ SABEM
EL QUE HEM DE FER!
17. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Senyors passatgers,
els parla
el comandant:
tinc una bona i
una mala noticia
MALES NOTICIES
18. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
La mala noticia
és que estem
completament
perduts.
MALES NOTICIES
19. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
La bona noticia
és que anem tant
ràpids que arribarem
molt aviat
MALES NOTICIES
20. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
- Un professor donava cursos a
pares sobre com ser bons
pares. El curs es deia: “10
manaments per pares”.
EXPERIENCIA
- Va conèixer la dona de la seva vida, es va
casar I va tenir un fill. A l’any, li va canviar
el nom al curs: “5 suggerències per pares”.
- Va tenir un 2n fill i li va dir: “3 pistes
provisionals per pares”
- A l’any següent va tenir un 3r fill I va deixar
de donar-los.
21. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
DONAR MALES NOTICIES
QUALSEVOL INFORMACIÓ
QUE SUPOSA UN IMPACTE PSICOLÒGIC
NEGATIU.
22. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
PERQUÈ HEM D’APENDRE?
• No podem evitar donar-les.
• Si les donem malament, el seu
impacte sobre pacient/família
pot ser molt negatiu.
• Al donar-les correctament, el professional se
sent més satisfet.
• El saber com donar-les, augmenta la nostra
tranquil·litat i assertivitat.
• El maneig inadequat propicia demandes.
23. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Existeixen 3 tipus de
pacients:
• Els que demanen la
informació directament
(50-75%)
DESIG DE SER INFORMAT
• Els que la demanen indirectament, sense
voler sentir realment el que els passa
• Els que no volen ser informats
24. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Mínim impacte necessari
Disminuir l’ansietat del
professional i pacient
Preparar la relació posterior
Recolzament professional i humà
QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?
25. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Exercici Video
Diagnòstic
26. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
- Quina és la finalitat d’aquesta entrevista des de la perspectiva
del Dr. Kelekian? I des de la perspectiva de la pacient?
- Quina estratègia sembla seguir el Dr. Kelekian?
- Analitza detalladament l’entrevista (tots dos personatges): hi
veus trets o detalls d’empatia? Coordialitat? D’assertivitat?
- Quina relació estableix la Dra Bearing amb el Dr Kelekian?
- Estudieu la comunicació no verbal dels personatges:
proxèmica, gestualitat facial, cinèsica corporal, parallenguatge,
adaptadors…
- El Dr. Kelekian demana un Consentiment Informat per tal que
la pacient entri en un assaig clínic… Creieu que es pot millorar?
Reflexionem sobre aquest video!
27. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Planificar context: Què? Com? A qui?
On?
Explorar pacient: Quant sap? Quant vol
saber?
Informar en petites dosis (pauses, CNV)
Facilitar emocions
Acompanyar (Planificar el futur)
Estratègia per donar males
noticies (buckman 1992)
28. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Donar males notícies
Preparació entrevista On? Quan? Sol o acompanyat? Què li diré?
Què sap? Que t’han dit a l’hospital?, com ha sortit el TAC?, què
t’ha explicat l’oncòleg? Perquè s’ha aplaçat la
quimioteràpia?
Què vol saber? Vols que parlem de la malaltia o millor del
tractament?
Per què creus que no millores?
Hi ha quelcom del què vulguis parlar?
Compartir informació Sembla que la QMT no ha fet l’efecte que esperava?
Sembla que les coses no van bé
A tu què et sembla?
Facilitar emocions Com et sents? Que et preocupa avui? Et noto trist,
preocupat… de què tens por?
Acompanyar Què necessitaries avui per estar millor? Et noto
cansat¿vols quelcom per dormir? Si no sabem què dir,
acompanyem amb el nostre silenci.
29. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Donar males notícies
Comunicació
verbal
Pocs conceptes cada vegada
Llenguatge neutre, sense tecnicismes
Comunicació no
verbal
proximitat física, posició comode.
Mirada a la mateixa alçada, directa, càlida i serena
Veu pausada i suau
Empatia “ha de ser dur, que et passi això”
“entenc que estiguis abatut amb això”
Escolta activa Assentir amb el cap i dir: “segueix”; “a què et refereixes,
quan dius...”; et noto trist, cansat, enfadat...
Assertivitat “Estàs en bones mans”; “ho estudiarem amb l’equip i després
estaré amb tu”
Baixa reactivitat No interrompre
silenci El silenci permet reflexionar, confirma informació,
acompanya...
Si no sabem què dir, és millor callar i el pacient ho agrairà
Habilitats comunicacionals
L’esperança present en tot el procés
30. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Existeix evidencia de Mala
Noticia o alta probabilitat
PREPARAR LA
MALA NOTICIA
¿què diré?
¿On ho diré?
¿Quan és el millor moment?
¿Ho he de dir jo?
¿Sol o amb algú de l’equip?
¿A qui ho he de dir?
SI
NO Preparar totes
les respostes
¿Sap algo?
NO
¿Sospita algo?
¿Demana més
informació?
Confirmar?SI
SI
No aportar més
informació
NO
SI
Aportar un mica
D’informació i
esperar assimilació
¿Ho ha assimilat?
SI
Repetir els tres
últims pasos fins com-
pletar informació
NO
NO
¿Vol saber-ho?
SI
NO
Esperar mentres
no doni mostres
de voler saber-ho
31. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Exercici Video
La gran ronda 30:14
32. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Seguretats prematures
Silencis disfuncionals
Alta reactivitat (no tolerar
silencis)
Evitacions
Tecnicismes
Us de paraules d’alt contingut
emocional
ERRORS A EVITAR
33. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
Abans que res… estar SEGURS
COMPTE!
Si no saps què dir ... NO DIGUIS RES
El silenci
és, a vegades, més eloquent
que les mateixes paraules
34. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
• Saber escoltar
• Deixar portar la iniciativa al pacient
• No tenir pressa
• No treure esperança
• Acceptar la pèrdua de poder i no voler
sempre actuar
• Intentar no projectar els propis desitjos
al malalt
• Respectar els seus mecanismes de
defensa
SUGGERIMENTS PER LES
ENTREVISTES:
35. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
1. Difícilment es te una 2ª oportunitat.
2. Important primer minut; la imatge i la rebuda
3. Rebuda cordial, identificant-nos i pregunta
oberta.
4. Somriure, sempre que puguis.
5. Calla, escolta i mira atentament. Mostra interès.
6. Resumeix: comprova que ho has entès.
7. Informa adaptant-te als coneixements del pacient
i d’acord amb ell.
8. Excel·lència professional: competència científic-
tècnica + bon comunicador + valors.
KIT DE SUPERVIVENCIA
COMUNICACIONAL
36. Jornada d’estudiants: taller de comunicació. Donar males noticies
Dra. Mireia Sans TW: @MireiaSansC
MOLTES GRÀCIES!
msans@ambitcp.catsalut.cat
@MireiaSansC
slideshare: Mireia Sans Corrales
Agraiment Dr Borrell, Dr Prados per compartir documentació
Editor's Notes
Recordar lo de la prevención de errores clínicos, papel del supervisor (pepito grillo) para detectar cuando estamos enfadados, cansados, para saber si estereotipo condiciona (si no fuera de otro país haría lo mismo), etc.
El veritable, no és el que diu l'emissor, sinó el que entén el receptor
Importante mostrar las posturas con una silla: escuadra abierto, cerrado, evitativa, se va. Recordar detectar los cambios de postura en momentos clave.
Proxémica: es la distancia, hablar de la burbuja, del espacio íntimo donde sí se entra con la pareja, con los niños, con los ancianos.
“net i polit”. Si tratamos a los demás como nos gustaría que nos tratasen... Si nos presentamos es menos probable el “nena que vingui el doctor” o el “porti’m la cunya”. Entendamos que los pacientes interpreten, nosotros también lo hacemos.
Si empiezas la entrevista con saludo cordial, identificando al paciente, llamándolo por su nombre, con una pregunta abierta, es más difícil que se complique. Además conviene hacerlo en todas las circunstancias (incluye las difíciles, que es cuando mejor funciona).
Sonríe, porque te sentirás mejor, porque provocarás otra sonrisa. Se puede tener humor cuando estás de urgencias, relaja la situación que es difícil para médicos y pacientes.
Escucha reflexiva, franca, interés genuino, reactividad baja, espérate antes de hablar, haz callar a tu Pepito grillo que saltaría enseguida a preguntar para calmar tus ansias de diagnóstico.
Resume lo que el paciente ha dicho, si hay acuerdo, la entrevista fluirá bien. Acuérdate de prevenir el “by de way”: ¿algo más quería comentar?. Te sorprenderás porque a veces vienen porque tienen una duda, o la necesidad de verbalizar y clarificar lo que viven, no a por una solución.
Antes de explicar un tratamiento, averigua qué sabe (quizás ya lo sabe), es más rentable que sea él quien lo explique, tu corriges. Apóyate en dibujos e información escrita. La mayoría de las veces al salir del centro, olvidaron lo que dijiste. Si ellos no siguen el tratamiento, ¿de que ha servido tu trabajo?.