Jesús de Natzaret, Context Històric

1. Jesús de Natzaret
Context Històric
· Pau Pájaro Mondéajr
· Genís Nicolau Cano

2. DOCUMENTS SOBRE JESÚS DE
NATZARET
• · Evangelis: Escrits que formen el nucli i els fonaments del
cristianisme, que narren la vida de Jesús.
• · canòniques: Es van escriure diverses versions, només quatre
són canòniques, els evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan.
• Apòcrifs: Llibres que no són aptes i recullen doctrines
d’heretgia per algunes esglésies, i no estàn en la Bíblia.

3. ALTRES TESTIMONIS ESCRITS SOBRE
JESÚS
• Fonts Jueves: Flavi Josep historiador que més dades aporta
sobre Jesús.
• Fonts Romanes: Gai Suetoni Tranquil escriptor llatí de ñ’època
imperial, tenia accés als documents més importants  es
valoren les seves referències a Jesús. El historiador romà
Gaius Corneli Tàcit esmenta a Jesús amb Crestus.
• Fonts musulmanes: El Alcorà confirma el naixement, els
miracles. Però no creuen en la crucificació, pensen que déu el
va salvar.

4. PALESTINA EN TEMPS DE JESÚS
• TERRITORI I LES REGIONS
• Es troba a Àsia Occidental, situat entre el mediterrani (oest),
Síria (nord, desert d’Aràbia (est) i península del Sinaí (sud).
• Estava dividida en quatre províncies: Galilea, Samaria, Judea i
Perea

5. RECURSOS ECONÒMICS
• Sota el poder romà, els controlava a través
d’un procurador o governador. Exigien tributs
personals i territorials per César i aportacions
pel manteniment de les tropes.

6. JERUSALEM
• És la ciutat santa dels jueus. Té importància religiosa, es troba
el temple jueu, és la seu de l’autoritat suprema.
• DOMINI ROMÀ
• Pompeu va conquistar Jerusalem i Palestina l’any 63 aC.
• En l’època de Jesús governava Octavi August. Quan mor
governava Tiberi. Roma conserva els costums. Controla la
política exterior, la moneda, els camins i exigien tributs.

7. PERSONATGES HISTÒRICS
• Octavi August: Va ser el successor i nebot de juli Cèsar i el
primer emperador romà.
• Tiberi: Va ser un emperador romà, va ser el successor de
Octavi August.
• Herodes el Gran: Va ser el rei de judea, Galilea, Samària i
Idumea. Va fer obres públiques ( reconstrucció del temple,
construir un teatre i un amfiteatre a Jerusalem).
• Ponç Pilat: Va ser un governador romà de la província de
Judea. Segons els evangelis va ser el que va condemnà a
Jesús.

8. VIDA SOCIAL EN TEMPS DE JESÚS
• En temps de Jesús hi havia dos classes socials que destacaven
més:
• Rics: on hi estava la cort, la aristocràcia amb membres del
sumo sacerdot i per últim els grans comerciants.
• Classe Mitja: només a Jerusalem (petits comercials, artesans,
propietaris de tallers i propietaris d’allotjaments)
• Pobres: Els esclaus, marginats, la gent del poble o de mala
feina en general.

9. EL TEMPLE D’HERODES
• El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d’Israel,
situat a l’esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem,
on actualment hi ha les mesquites de la Roca.
• En ell es celebrava a diari el culte a Jahvé i els sacerdots
oferien sacrificis.
• El temple significava la presencia permanent del Senyor en
mig del seu poble.

10. SANEDRÍ
• Era la institució mes important de la societat jueva.
• Tenia poder legislatiu, executiu i judicial.
• A l’època de Jesús, hi havia 71 membres que s’escollien entre:
Els ancians, els sumes sacerdots retirats junt amb els que
podien ser escollits per ser sumes sacerdots i els escribes o
doctors de la llei (normalment dels fariseus).
• El president era el sumo Sacerdot. El seu objectiu era
governar el país.

11. SUMO SACERDOT
• Era el responsable màxim del temple i president del Sanedrí.
• Tenia una bona dignitat i una sitació.
• Pertanyia al partit saduceu normalment.
• El seu càrrec era vitalici però els escollien al sacerdots quan
ells volien.

12. SACERDOTS I ESCRIBES
• Sacerdots
• En Israel el sacerdoci era hederitari i s’adquiria per néixer en
la tribu de Lleví.
• Uns 7000 sacerdots s’encarregaven d’atendre el temple.
• En general era gent pobre, vivien de les ofrenes i d’oficis que
es buscaven per la seva compta.
• Escribes
• La majoria eren laics. La seva missió era explicar i actualitzar la
llei en funció del temps i dels problemes que sorgien.

13. LES SINAGOGUES
• Era un lloc de reunió para l’oració i l’estudi de la llei.
• Era més que el temple, malgrat que estava molt lluny per
alguns i només s’anava per festes.
• La cerimònia es dividia en dos parts: primera el Semà, que
terminava amb una vendició. Després es feia la lectura de la
llei.

14. PARTITS O GRUPS RELIGIOSOS
• Saduceus
• Pertanyien a la classe alta del país, aristocràcia sacerdotal i
grans propietaris.
• Políticament col·laboraven amb el poder romà, intentant
mantenir l’ordre públic.
• Religiosament eren molt conservadors: volien la llei antiga, no
creien ni en el regne esdevenidor ni en la resurrecció.

15. FARISEUS
• Eren homes piadosos que coneixien bé la llei i la complien
molt estrictament. Pertanyien a una classe mitja.
• Exercien una gran influencia entre el poble, fins el punt de
que els caps religiosos seguien sempre els seus consells.
• Volien estar separats dels que no coneixien la llei ni la
complien.
• Eren nacionalistes i hostils als romans, però no utilitzaven la
força, sinó que esperaven un Messies que establiria el regne
de Déu expulsant als romans del país.
• Esperaven la resurrecció dels morts.

16. ZELOTES
• Eren un moviment extremista i armat.
• Pertanyien als més pobres del poble.
• No s’enfrontaven directament amb l’excèrcit romà, sino que
organitzaven revoltes i assessinats aprofitant les reunions
massives.
• Solien amagar-se en coves de Galilea i contaven amb les
classes populars.
• Entre els seguidors de Jesús havia antics zelotes: simón, el
zelota, judes Iscariot…

17. ESSENIS
• Eren una espècie de monjos que vivien en comunitat a prop
del mar Mort, en Qumràn.
• Esperaven la vinguda dels dos messies, un polític i un altre
religiós, que restablirien la justícia, el final del pecat i la
restauració de l’imperi de L’Israel.

18. ELS MARGINATS
• En la societat palestina havien grans grups marginats per
distintes causes: religioses, morals o racistes.
• Els publicans eren marginats perquè cobraven, per arrendo
dels romans, els tributs sobre les mercaderies importades.
Cometien molts abusos, i el poble en general els odiava i els
tenia per lladres.
• Alguns malalts, sobre tot de la pell , mentals o nerviosos, es
veien apartarts de la vida social inclòs de la religió. Els
minusvàlids.
• Els que no eren jueus i els pecadors públics eren discriminats
per motius morals-religiosos.

19. LA DONA
• La dona no tenia els mateixos drets civils ni religiosos que els
homes.
• Una dona depenia totalment del seu pare fins l’edat del 12
anys. A aquesta edat, es celebrava normalments les
espossalles, i un any després tenia lloc el matrimoni. A partir
de llavors la dona passava a dependre del marit.
• Ell podia divorciar-se; la dona, no
• · En el temple la dona no podia passar més enllà que la seva
zona (abans que els homes).
• En el culte de la sinagoga no podien haver dones. Només
escoltaven.
• En els judicis el que deien les dones, no valia res.