tema 3

2. L’Església regulava la vida social
-L’església era l’edifici més important de qualsevol poblat o ciutat.
-El repic de les campanes marcava el ritme de la vida diària i anunciava les
oracions, advertia el perill i convocava les assemblees dels veïns.
-L’església organitzava les cerimònies que marcaven grans esdeveniments de la
vida (bateig, matrimoni i funeral) i també regulava les festivitats del calendari (el
diumenge, nadal...).

3. -Els cristians havien de complir les seves obligacions religioses, resar
quotidianament, anar a missa el diumenge, fer el dejú per la Quaresma,
confessar-se un cop a l’any, complir la penitència que els fos imposada i
combregar per Pasqua.
-També practicaven la caritat, portaven una vida virtuosa i donar béns a
l’Església.
-Si era possible es recomanava el pelegrinatge a llocs sants (Roma, Jerusalem i
Santiago de Compostel·la…) en els quals es conservaven relíquies de sants.

4. Una institució rica i influent
L’església era una institució amb una gran influència en l’Europa medieval.
El seu poder no tan sols era espiritual, també tenien i acumulaven grans riqueses
i bona part del clergat estava dintre del grup dels privilegiats.

5. L’Església tenia moltes terres i edificis (monestirs, convents, esglésies,...) en la
seva propietat.
L’Església també feia moltes tasques socials importants tenia: el càrrec de
l'assistència als pobres, la cura dels malalts als hospitals i l’ensenyament a les
escoles dels monestirs i dels bisbats.

6. L’organització de l’església
Tots els homes i dones que dedicaven la vida a l’església formaven el clergat. Al
capdamunt de la jerarquia hi havia el papa, que vivia a Roma.
Segons la destinació i la dedicació, el clergat es dividia en:
-Clergat secular: Format per sacerdots, rectors i bisbes que atenien els creients.
-Clergat regular: Integrat per monjos i per monges dedicats a l’oració. Al camp,
vivien en monestirs, i a les ciutats s’estaven en convents, i es dedicaven a
treballar i resar.

7. L’alt clergat (cardenals, bisbes, abats…) tenia els mateixos privilegis que tenien
els nobles.
-El baix clergat (sacerdots de les parròquies rurals, monjos…) portava una vida
d’humilitat semblant a la dels pagesos.