The story is about a girl named Bel who rushes through her schoolwork and chores without taking the time to do them properly. This leads to mistakes. When trying magic tricks, Bel gets frustrated when she can't get them right. The fairy Menta encourages Bel to slow down and put effort into her work. With practice, Bel learns that putting in effort leads to better results. She starts taking her time with writing and gets praised by her teacher for her improved handwriting.

1. JA ESTIC!
LA MESTRA DÓNA UN FULL DE PAPER PERQUÈ CADA NEN I CADA NENA ES DIBUIXI ELL
MATEIX.
TOTHOM ES POSA A TREBALLAR. I UNS MINUTS MÉS TARD, SENT UNA VEUETA:
- JA ESTIC! - DIU. ÉS LA BEL, QUE JA HA ACABAT EL
DIBUIX.
– TAN DE PRESSA? VOLS DIR QUE HO HAS DIBUIXAT
TOT?
LA BEL FA QUE SÍ.
– MMM – FA LA MESTRA. I MOU EL CAP- MIRA, NO
TENS ORELLES. NI DITS A LES MANS. I TAMPOC NO
HAS PINTAT GAIRE BÉ LA SAMARRETA.
LA BEL S'HO MIRA I PENSA QUE POTSER ÉS VERITAT,
PERÒ...
– ÉS QUE ESTIC CANSADA...
A LA TARDA, A CASA, LA MARE LI FA FER UNES QUANTES SUMES.
1

2. – JA ESTIC! -DIU LA BEL AL CAP D'UN MOMENT.
– JA HAS ACABAT? -DIU LA MARE- VOLS DIR QUE HO
HAS FET BÉ?
LA MARE CORREGEIX LES SUMES, QUE ESTAN TOTES
MALAMENT, MENYS UNA.
– BEL, SI CORRES TANT, HO FAS SENSE FIXAR-T'HI I
T'EQUIVOQUES.
– AI, MARE, ÉS QUE M'AVORREIXO...! -ES QUEIXA LA
BEL.
EL PARE LI DIU QUE ESCRIGUI UNA POSTAL A L'AVI, QUE ÉS A L'HOSPITAL.
LA BEL AGAFA UNA CARTOLINA I HI ESCRIU DUES RATLLES.
– JA ESTIC! -DIU.
EL PARE ES MIRA LES PARAULES QUE HA ESCRIT LA BEL I INTENTA LLEGIR-LES.
– MGESR HMOGGFR IMGANHEFDERR DIELA LO AVULA...
– QUE NO SAPS LLEGIR, PARE? -L'INTERROMP LA BEL.
– JO SÍ QUE SÉ LLEGIR. EM SEMBLA QUE ETS TU QUI NO SAP ESCRIURE. FAS TAN MALA
LLETRA QUE NO S'ENTÉN RES. PERQUÈ NO FAS MÉS BONA LLETRA, BEL?
– UI! ÉS QUE TINC MANDRA.
2

3. LA BEL SE'N VA A LA SEVA HABITACIÓ, TANCA LA
PORTA I EXCLAMA:
– NO SÉ FER RES!
PER LA CORTINA BAIXA LA FADA MENTA FENT RÀPEL I,
D'UN SALT, ES PLANTA DAVANT LA BEL.
– JO CREC QUE SAPS FER MOLTES COSES:
DIBUIXAR, ESCRIURE, COMPTAR...
– AH, SÍ? I PER QUÈ TOT EM SURT MALAMENT? EH,
EH?
– PERQUÈ TU VOLS
– APA!
– I TANT QUE SÍ. LES COSES NOMÉS SURTEN SI T'HI ESFORCES.
– ESFORÇAR-ME?
– SÍ. POSAR-HI TOT EL TEU CAP, TOT EL TEU COS, TOTES LES TEVES GANES, SENSE
PRESSES, UNA VEGADA I UNA ALTRA FINS ACONSEGUIR EL QUE T'HAS PROPOSAT.
– UF! QUINA MANDRA!
– DONCS, LA MANDRA ÉS UN ALTRE PROBLEMA.
3

4. DISSABTE LA BEL VA A UNA FESTA INFANTIL. HI HA UN MAG DE CAPA PLATEJADA I PLENA
D'ESTRELLES QUE FA TRUCS DE
MÀGIA. LA BEL SE'L MIRA AMB LA
BOCA OBERTA.
EL MAG RETALLA AMB UNES TISORES
UN QUADRAT DE PAPER I EL
DOBLEGA PER MARCAR-NE NOUS
QUADRATS PETITS.
EN PINTA ALGUNS DE COLORS I ELS
RETALLA AMB LES MANS.
DESPRÉS AGAFA UNA CAPSA DAURADA I HI
POSA ELS QUADRADETS, MENTRE DIU:
– UN DE BLAU, QUATRE DE VERMELLS I
QUATRE DE BLANCS.
ÉS AIXÍ, OI?
LA CANALLA DIU QUE SÍ.
4

5. – I ARA, AMB ELS ULLS TAPATS EN TRAURÉ UN I N'ENDEVINARÉ EL COLOR.
EL MAG ES MIRA LA QUITXALLA I ASSENYALA LA BEL PERQUÈ L'AJUDI.
LA BEL REMENA ELS PAPERS I ACOSTA LA CAPSA AL MAG.
EL MAG, AMB ELS ULLS TAPATS, EN TREU UN I DIU:
– VERMELL!
I, EFECTIVAMENT, EL PAPER ÉS VERMELL.
EL MAG HA FET MÀGIA! TOTHOM L'APLAUDEIX.
MENTRE ELS NENS I LES NENES ES MENGEN EL PASTÍS, LA BEL LI DEMANA AL MAG QUE LI
ENSENYI EL TRUC.
QUAN ARRIBA A CASA EL VOL FER AL SEU GERMÀ.
– BLANC! -DIU.
I EL SEU GERMÀ SE'N RIU, PERQUÈ S'HA EQUIVOCAT.
LA BEL SE'N VA MOLT ENFADADA AL BANY.
ES MIRA AL MIRALL I DIU:
– MAI MÉS NO FARÉ MÀGIA!
ALESHORES, DE DARRERE EL LLUM, SURT VOLANT
LA FADA MENTA.
– NO T'INTERESSA LA MÀGIA?
5

6. – GENS NI MICA.
– SEGUR QUE NO? -DEMANA LA FADA FENT UNA
TOMBARELLA.
– ÉS QUE NO EM SURT.
– AH! PERQUÈ ET SURTI T'HI HAS D'ESFORÇAR, I
NO RENDIR-TE.
– I ALESHORES EM SORTIRÀ BÉ?
– CREC QUE SÍ.
LA BEL ASSAJA MOLTES I MOLTES VEGADES EL
TRUC DE MÀGIA SENSE DEIXAR-SE VÈNCER PER LA
MANDRA FINS QUE, UNA NIT, DECIDEIX QUE JA ÉS A
PUNT I FA EL TRUC A LA MARE I EL PARE.
– VERMELL! -DIU TRAIENT UN QUADRADET AMB ELS ULLS TAPATS.
– GENIAL! -DIUEN EL PARE I LA MARE, APLAUDINT BEN FORT.
L'ENDEMÀ A L'ESCOLA, LA BEL ÉS A PUNT D'ESCRIURE UNES FRASES, QUAN LA FADA
MENTA TREU EL CAP PER L'ESTOIG DE COLORS.
-EH! -LI DIU LA FADA MENTA-. SI T'HI ESFORCES, ET SORTIRÀ UNA LLETRA DE PRIMERA.
6

7. LA BEL DECIDEIX PROVAR-HO. S'HI POSA AMB GANES,
SENSE VOLER CÓRRER, AGAFANT BÉ EL LLAPIS,
SENSE FER GAIRE FORÇADAMUNT DEL PAPER,
LLIGANT BÉ LES LLETRES, FENT ANAR ELS PALS DE
LES L I LES T AMUNT I ELS DE LES P I LES G AVALL I
PENSANT QUE TÉ GANES DE FER-HO MOLT BÉ.
QUAN ACABA I ENSENYA EL TREBALL A LA MESTRA,
AQUEST DIU:
– BEL, QUINA LLETRA TAN BEN FETA! QUE
CONTENTA QUE ESTIC I QUE BÉ QUE ES LLEGEIX.
I LA BEL SE'N VA FELIÇ A LA SEVA CADIRA. ARA VEU
QUE ESFORÇAR-SE VAL LA PENA.
LA FADA MENTA LI PICA L'ULLET DES DE L'ESTOIG.
– HO VEUS COM ET SURTEN BÉ LES COSES QUAN T'HI ESFORCES?
7