Presentació de Jordi Solina del Servei de Projectes de la Secretaria de Mediambient i Sostenibilitat en el marc de la Jornada de presentació de l'Inventari d'estructures de connectivitat de la xarxa viària de Catalunya a Barcelona el 21 d'octubre de 2014
Presentació d’ Eduard Pla del CREAF participant de la taula rodona Col•laboració multi-actor en la recerca i la innovació en Sostenibilitat de la jornada interna PROJECTES EMBLEMÀTICS de R+D+i DE LA SMAS, organitzada per la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat
30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de
Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de
Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia
d'avui
el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques.
El 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
Presentació d’ Eduard Pla del CREAF participant de la taula rodona Col•laboració multi-actor en la recerca i la innovació en Sostenibilitat de la jornada interna PROJECTES EMBLEMÀTICS de R+D+i DE LA SMAS, organitzada per la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat
30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de
Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de
Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia
d'avui
el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques.
El 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
Avui divendres, 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
divendres, 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
Presentació del cas Liceu en el marc de la jornada "L’adaptació dels sistemes de gestió ambiental a les novetats de la norma ISO 14001 i de l’EMAS" a Barcelona, el 7 de novembre de 2017
Presentació de Jordi Solina (Servei de Projectes. Subdirecció General d’Avaluació Ambiental) que va tenir lloc en el marc de la jornada "Eines de suport per a l'avaluació ambiental de parcs eòlics" el 15/10/2013 i organitzada per la Direcció general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Gestió ambiental del soroll a catalunyaEduard Puig
Els Plans d'Acció, són un dels instruments de gestió del soroll, segons la Directiva europea 2002/49/CE. En aquesta presentació es fa un repàs de l'elaboració dels Plans d'Acció i la seva aplicació a Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
More Related Content
Similar to Inventari d’estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya: antecedents, objectius i usos
Avui divendres, 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
divendres, 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
Presentació del cas Liceu en el marc de la jornada "L’adaptació dels sistemes de gestió ambiental a les novetats de la norma ISO 14001 i de l’EMAS" a Barcelona, el 7 de novembre de 2017
Presentació de Jordi Solina (Servei de Projectes. Subdirecció General d’Avaluació Ambiental) que va tenir lloc en el marc de la jornada "Eines de suport per a l'avaluació ambiental de parcs eòlics" el 15/10/2013 i organitzada per la Direcció general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Gestió ambiental del soroll a catalunyaEduard Puig
Els Plans d'Acció, són un dels instruments de gestió del soroll, segons la Directiva europea 2002/49/CE. En aquesta presentació es fa un repàs de l'elaboració dels Plans d'Acció i la seva aplicació a Catalunya.
Similar to Inventari d’estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya: antecedents, objectius i usos (13)
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Inventari d’estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya: antecedents, objectius i usos
1. Inventari d’estructures de connectivitat
a la xarxa viària de Catalunya
Antecedents, objectius i usos
21 d’octubre de 2014
Jordi Solina Angelet
Servei de Projectes
Subdirecció General d’Avaluació Ambiental
2. Antecedents
• Les principals mesures per a reduir els efectes de la fragmentació
d’hàbitats produïda per les, infraestructures de transport, efectuades durant
l’avaluació d’impacte ambiental (AIA) posen èmfasi en fer-les més
permeables als moviments de la fauna.
• Durant els darrers anys s’han construït diverses estructures de
connectivitat: drenatges adaptats, passos específics inferiors o superiors,
ecoductes, etc.
S’han identificat 221 declaracions d’impacte ambiental al DOGC de projectes
d’infraestructures de transport (5 ferrocarril) amb condicions i mesures relatives a la
permeabilitat faunística / connectivitat ecològica / passos de fauna.
• Dificultat en la localització de la informació.
• Millor gestió de la informació dels projectes dins la Subdirecció General
d’Avaluació Ambiental no subjecte a persones concretes.
3. Objectius
• Recopilar tota la informació de les característiques de totes les
estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya.
• Millorar l’accessibilitat a la informació a tots els actors implicats:
administració ambiental i de transports, consultories i entitats
ambientals
• Disposar d’una eina de suport per a la presa de decisions en la gestió
ambiental
4. Usos
1. Avaluació d’impacte ambiental
2. Resolució de conflictes entre la fauna i el trànsit: col·lisions
3. Projectes de millora ambiental i d’Infraestructura verda
4. Seguiment de l’aplicació de les normes d’ordenació territorial dels PTP
5. Tasques de gestió i manteniment de les infraestructures
5. 1. Avaluació d’impacte ambiental
En els projectes de noves carreteres, o els projectes de condicionaments, el
coneixement de la localització i característiques dels passos de fauna
existents, permet dissenyar noves estructures de connectivitat a la nova
carretera de forma que donin continuïtat a les existents i hi hagi una
coherència entre totes.
7. 2. Resolució de conflictes amb la fauna: accidents i col·lisions
La localització de les estructures de connectivitat amb els punts
d’atropellaments pot ajudar a trobar solucions a la problemàtica als trams
de concentració de col·lisions amb ungulats
8. 3. Projectes de millora ambiental i d’Infraestructura verda
Les dades de l’Inventari poden ajudar a la definició d’espais
que conformen la Infraestructura verda, a projectes de millora
ambiental o de desfragmentació en àrees prioritàries.
Elements artificials, com
ecoductes o ponts verds
dissenyats per a afavorir la
mobilitat de les espècies a
través de barreres
paisatgístiques insalvables
10. Prioritat baixa Prioritat mitja Prioritat alta
En preparació l’anàlisi d’una selecció de quadrícules (MAGRAMA)
per comprovar si les estructures transversals a la xarxa de transport
faciliten la connectivitat ecològica.
11. 4. Seguiment de l’aplicació de les normes d’ordenació territorial dels PTP
Normes d’ordenació territorial en el sistema d’espais oberts PTP (Comarques Centrals)
...
Els nous elements infraestructurals (i també la millora de les existents) en els sòls de
protecció especial, adoptaran solucions que minimitzin desmunts i terraplens, i evitaran
interferir corredors ecològics i hidrogràfics, aspectes que hauran de ser tinguts en
compte en els estudis d’impacte ambiental.
Recomanacions per a paratges amb major sensibilitat
Estudiar passos de fauna en l’antiga carretera
en el curs mig del riu Llobregat en el què hi ha
un dels pocs trams amb possibilitat de creuar-se.
El nou traçat de la C-16 en túnel afavoreix
la connectivitat.
Necessitat d’un estudi de detall de passos de
fauna en l’àrea de descans en la C-25.
12. Seguiment de l’aplicació de les normes d’ordenació territorial dels PTP
Normes d’ordenació territorial en el sistema d’infraestructures de mobilitat
Condicions generals per a la implantació de noves infraestructures i ampliació de les
existents
...
Minimitzar l’efecte barrera, donant continuïtat als camins i disposant passos de fauna
necessaris en funció de l’interès dels hàbitats de l’entorn.
Adaptació a la rasant del terreny i la construcció de viaductes i túnels.
13. 5. Tasques de gestió i manteniment de les infraestructures
Contractes de manteniment de carreteres que incorporen seguiment de la
utilització per part de la fauna.
Obres de drenatge obturades o plenes de sediment
Participació d’entitats ambientals
14. Feines futures
• Localitzar més documents propis (DTES) de projectes executats i ampliar
els registres de l’Inventari
• Ampliar a les carreteres de l’administració general de l’estat,
administració local, línies de ferrocarril convencional i d’alta velocitat.
• Transformar l’element de visualització actual per un visor en el qual es
pugui omplir de dades de forma descentralitzada.
• Anàlisi de les dades en els diversos usos previstos.
• Incrementar el seguiment de l’ús de les estructures de connectivitat
...