reCvolució - Proposta pel barri del rec d'Igualada BUUR+LavolaKevin Penalva-Halpin
RECVOLUCIÓ – Barri del Rec d’Igualada
BUUR and Lavola developed a proposal on the transformation of the Rec industrial neighborhood in Igualada, Catalonia. The competition, organized by the Architects Council of Catalonia, the city of Igualada and the IAAC, aimed at raising new ideas on urban renewal strategies for this neighbourhood, rich in cultural and industrial heritage.
The Rec of Igualada is one of the most important industrial neighborhoods in Catalonia. During the last decades, the decline of the textile and leather industries have left an incredibly valuable heritage partially abandoned. We face now a crucial historical moment. The current challenges demand for new strategies to open a new historical episode to the life of the neighborhood.
Our proposal reCvolution claims for urban experimentation, innovation and new processes to construct collectively the future of the Rec. Three urban revolutions can reveal the latent potentials of the neighborhood.
A productive reCvolution: a neighborhood to live and to work combining the traditional remaining leather industries, with the emerging creative economies (leather and fashion industries, designers, etc.) and research institutions. Development strategies were proposed on how to transform and integrate traditional manufacturing with new clean uses, as well as on how to attract new creative economies.
An ecologic reCvolution: the naturalization of the neighborhood blending it into the surrounding landscape. This is achieved by restoring the river valley for soft recreational activities, the creation of new small parks and squares, and the reconversion of the transversal streets into green arteries linking the city centre to the Rec neighborhood.
A cultural reCvolution: the cultural and architectural heritage is the DNA of the neighborhood. Engaged citizens have fought for its protection by raising awareness of its value, organizing festivals and other cultural initiatives. Capitalizing on these dynamics is crucial to accelerate the urban transition process. The construction of new public facilities, local services, and a wide range of housing typologies is basic to activate and inhabit the area.
The neighborhood becomes a pilot project, where new planning tools are used dealing with flexibility, temporality and alternative managing and funding methods.
30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de
Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de
Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia
d'avui
el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques.
reCvolució - Proposta pel barri del rec d'Igualada BUUR+LavolaKevin Penalva-Halpin
RECVOLUCIÓ – Barri del Rec d’Igualada
BUUR and Lavola developed a proposal on the transformation of the Rec industrial neighborhood in Igualada, Catalonia. The competition, organized by the Architects Council of Catalonia, the city of Igualada and the IAAC, aimed at raising new ideas on urban renewal strategies for this neighbourhood, rich in cultural and industrial heritage.
The Rec of Igualada is one of the most important industrial neighborhoods in Catalonia. During the last decades, the decline of the textile and leather industries have left an incredibly valuable heritage partially abandoned. We face now a crucial historical moment. The current challenges demand for new strategies to open a new historical episode to the life of the neighborhood.
Our proposal reCvolution claims for urban experimentation, innovation and new processes to construct collectively the future of the Rec. Three urban revolutions can reveal the latent potentials of the neighborhood.
A productive reCvolution: a neighborhood to live and to work combining the traditional remaining leather industries, with the emerging creative economies (leather and fashion industries, designers, etc.) and research institutions. Development strategies were proposed on how to transform and integrate traditional manufacturing with new clean uses, as well as on how to attract new creative economies.
An ecologic reCvolution: the naturalization of the neighborhood blending it into the surrounding landscape. This is achieved by restoring the river valley for soft recreational activities, the creation of new small parks and squares, and the reconversion of the transversal streets into green arteries linking the city centre to the Rec neighborhood.
A cultural reCvolution: the cultural and architectural heritage is the DNA of the neighborhood. Engaged citizens have fought for its protection by raising awareness of its value, organizing festivals and other cultural initiatives. Capitalizing on these dynamics is crucial to accelerate the urban transition process. The construction of new public facilities, local services, and a wide range of housing typologies is basic to activate and inhabit the area.
The neighborhood becomes a pilot project, where new planning tools are used dealing with flexibility, temporality and alternative managing and funding methods.
30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de
Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de
Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia
d'avui
el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques.
El 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
Avui divendres, 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
divendres, 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
Presentació de Josep Planas, sub-director general d’Informació i Foment de la Sostenibilitat a la Jornada tècnica Ciència ciutadana i natura. La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural organitza la Jornada tècnica Ciència Ciutadana i Natura, emmarcada en el projecte Ciència ciutadana i natura. A la jornada es presentaran els objectius generals del projecte, el seu portal web i la Comissió per a l’impuls de la ciència ciutadana i natura (CICCNA). També es presentarà una primera proposta de Pla acció 2021.
Seguidament es farà la taula rodona “Quina contribució pot tenir la ciència ciutadana en la conservació de la natura?” on es reflexionarà sobre aspectes com els buits de coneixement on actualment pot intervenir i s’identificaran els principals objectius que permeten assolir els projectes de ciència ciutadana tant per generar nova informació, com per crear xarxes de coneixement. S’exposaran també exemples d’utilització de la informació generada en projectes de ciència ciutadana
Paisatge i patrimoni. L'experiència de l'Observatori del Paisatge de CatalunyaPere Sala i Martí
Presentació a la II Jornada de patrimoni cultural “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (Auditori de la Pedrera, Barcelona, 7 de novembre de 2017), organitzat per l'Agència del Patrimoni Cultural.
Presentación en la II Jornada de patrimoni cultural “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (La Pedrera, Barcelona, 7 de noviembre de 2017), organizada por la Agencia del Patrimonio Cultural.
Presentation at the Simposium “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (La Pedrera, Barcelona, 7 November 2017), organized by the Cultural Heritage Agency of the Government of Catalonia.
El Programa d'impuls a la infraestructura verda urbana té com a objectius incrementar el verd a la ciutat, millorar el verd existent i corresponsabilitzar la ciutadania en l'increment i manteniment de la infraestructura verda urbana.
More Related Content
Similar to Les 16 portes de collserola, donant li la volta a un procés an
El 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
Avui divendres, 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
divendres, 30 d'abril, el president Marc Pons i el conseller de Mobilitat, Damià Borràs, han presentat el projecte de la Variant de Ferreries, l'obra pública de major envergadura que ha executat fins a dia d'avui el Consell de Menorca. Entra i informa't de les seves característiques
Presentació de Josep Planas, sub-director general d’Informació i Foment de la Sostenibilitat a la Jornada tècnica Ciència ciutadana i natura. La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural organitza la Jornada tècnica Ciència Ciutadana i Natura, emmarcada en el projecte Ciència ciutadana i natura. A la jornada es presentaran els objectius generals del projecte, el seu portal web i la Comissió per a l’impuls de la ciència ciutadana i natura (CICCNA). També es presentarà una primera proposta de Pla acció 2021.
Seguidament es farà la taula rodona “Quina contribució pot tenir la ciència ciutadana en la conservació de la natura?” on es reflexionarà sobre aspectes com els buits de coneixement on actualment pot intervenir i s’identificaran els principals objectius que permeten assolir els projectes de ciència ciutadana tant per generar nova informació, com per crear xarxes de coneixement. S’exposaran també exemples d’utilització de la informació generada en projectes de ciència ciutadana
Paisatge i patrimoni. L'experiència de l'Observatori del Paisatge de CatalunyaPere Sala i Martí
Presentació a la II Jornada de patrimoni cultural “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (Auditori de la Pedrera, Barcelona, 7 de novembre de 2017), organitzat per l'Agència del Patrimoni Cultural.
Presentación en la II Jornada de patrimoni cultural “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (La Pedrera, Barcelona, 7 de noviembre de 2017), organizada por la Agencia del Patrimonio Cultural.
Presentation at the Simposium “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (La Pedrera, Barcelona, 7 November 2017), organized by the Cultural Heritage Agency of the Government of Catalonia.
El Programa d'impuls a la infraestructura verda urbana té com a objectius incrementar el verd a la ciutat, millorar el verd existent i corresponsabilitzar la ciutadania en l'increment i manteniment de la infraestructura verda urbana.
Similar to Les 16 portes de collserola, donant li la volta a un procés an (20)
18. metodología
• Salidas con el carrito • Salidas con el carrito • Reuniones de
participativo participativo información con los
vecinos y las vecinas
• Mapeo colectivo • Talleres de intercambio con
entidades, vecinos y vecinas • Difusión del proyecto
• Entrevistas con entidades,
vecinos y técnicos • Redacción y diseño de la
propuesta
• Recorrido colectivo
19. herramientas
Salidas con el carrito participativo
26. ¿LA MONTAÑA DE TODOS?
Diagnosi
.Els veïns han expressat una reticència clara respecte a la idea d’urbanitzar en
direcció a la muntanya.
.Part de la identitat dels barris de muntanya ve definida per la proximitat
del Parc Natural.
.En aquesta zona del PN es troben 3 tipus d’hàbitats naturals: brolles, prat
sabanoides d’albellatge i pinedes. Aquests dos últims són hàbitats
d’interès comunitari protegits.
.Hi ha una gran diversitat d’usos: passejar, córrer, anar amb bici,
L’aigua representa un fer pícnics, collir espàrrecs...
dels valors culturals .La defensa dels recursos naturals és una idea molt present.
més importants .Collserola té un patrimoni cultural important (masies, fonts, mines...) que
necessita ser conservat
27. criterios de actuación
No urbanitzar més
Establir «zones coixí»
Recuperar les rieres
Protegir els hàbitats
Generar «pots de mel»
Fomentar usos socio-ecològics
Recuperar el patrimoni
28. ¿CÓMO ACCEDEMOS A
LA MONTAÑA?
Diagnosi
.Els camins de les rieres són els eixos que estructuren el territori
i les gent els reconeix com a tal.
.Hi ha problemes d’erosió
.Les grans infraestructures i barreres d’accessibilitat
dificulten la relació entre el PN i els barris propers.
.L’oferta de transport públic s’està reduint
Hi ha un costum molt arrelat .No hi ha problemes d’aparcament vinculats a l’accés al PN sinó
vinculats als equipaments dels barris.
d’accedir a la muntanya a
.L’accessibilitat amb bici no està ben resolta: l’únic carril bici
peu
del barri és al passeig Valldaura i no arriba fins al Parc Natural.
. La senyalització dels possibles recorreguts per accedir al parc
està mal col·locada i és insuficient.
29. criterios de actuación
Fomentar l’accés a peu i en bicicleta
Recuperar les rieres
Fomentar l’ús del transport públic
No asfaltar més
Reduir l’erosió
No ampliar les zones d’aparcament
30. ¿CÓMO SE RELACIONAN LOS
«BARRIOS DE MONTAÑA»?
Diagnosi
.Els equipaments esportius són uns focus d’activitat molt
importants, per tant, són un espai de relació entre els veïns
dels diferents barris.
. La construcció dels equipaments previstos en el
planejament i la preservació dels ja existents constitueix una
prioritat pels veïns.
Existeix un moviment important .Existeix un sentiment identitari dels veïns vers el seu
de vianants de recorregut barri, i els límits d’aquests són sempre força presents.
transversal entre els barris de .El cobriment de la ronda ha permès una comunicació
muntanya. més fluïda entre Canyelles i la Guineueta i ha generat un espai
amb un potencial.
31. criterios de actuación
Millorar la connectivitat
Equipar amb proximitat
Generar punts de trobada
Reduir la contaminació acústica
32. ¿CÓMO GESTIONAMOS
LOS ESPACIOS?
Diagnosi
.Percepció de la realitat condicionada pel context actual de crisi
econòmica.
.La conservació del patrimoni natural és un valor compartit pels
veïns però en l’actualitat no s’està realizant.
El districte és conegut per la .El territori compta amb iniciatives agro-ecològiques
densitat d’espais autogestionades com poden ser els horts comunitaris
aconseguits per .Existeix una demanda real creixent per poder participar en
reivindicacions i espais iniciatives agrícoles comunitàries: horts urbans i rurals.
autogestionats de qualitat. .Existeix la necessitat d’un relleu generacional en el teixit associatiu
33. criterios de actuación
Fomentar l’autogestió
Apostar per la cessió d’espais
Fomentar la intergeneracionalitat
Potenciar la col·laboració
Treballar pel respecte a la natura
Augmentar la ocupació
Apostar per la rehabilitació
38. - Desvinculación entre las necesidades de los habitantes de la ciudad y
las propuestas urbanísticas del Ayuntamiento.
Contexto de crisis, necesidad de dar la sensación de actividad por parte del
Ayto, pero con pocos recursos.
conclusiones
- Personalización de la autoría y la dirección de un proyecto de ciudad.
Creación del departamento de hábitat urbano, necesidad de “innovación”.
- Falta de consenso político a la hora de tomar decisiones en la ciudad.
No se sigue la planificación estratégica establecida.
- Falta de planificación y coordinación en los procesos participativos
institucionales.
Pocos recursos, falta de calendarización, mala dinamización.
39. Reflexiones a nivel interno:
Positivas:
- Acción crítica propositiva: soporte técnico a reivindicaciones vecinales.
- Capacidad de síntesis y de representación de un proceso de reivindicación.
conclusiones
- Realización de un proceso complejo con pocos recursos.
- Trabajo interdisciplinar y entre varios colectivos.
- Trabajo directo con los vecinos en ambiente de “confianza”.
- Repercusión a nivel de ciudad.
- Facilidad de trabajar en un tejido social histórico y organizado.
Negativas
- Falta de poder de decisión y de vinculación del concurso con la ejecución.
- Poco interés y participación entre muchos vecinos.
- Falta de base social. No se consiguió “empoderar” a ningún grupo de vecinos
para dar continuidad al proyecto más allá del concurso.