SlideShare a Scribd company logo
INTEGRACIÓ SENSORIAL
DINS D’UN CDIAP
Mariona Clofent, Logopeda
Laura Garcia, Fisioterapeuta
Rebeca García, Fisioterapeuta
Virginia Vallés, Psicòloga
XIII JORNADA DE L’ACAP
22 OCTUBRE 2011
DEFINICIÓ
La Integració Sensorial és el procés neurològic a través
del qual les sensacions que provenen del nostre entorn i
del nostre cos, són organitzades i interpretades en el
nostre cervell, per generar una resposta adaptada.
PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
Gran nombre d’infants atesos als CDIAP’s presenten una
alteració en la interpretació d’aquests estímuls; el seu
sistema nerviós central no és capaç d’organitzar,
interpretar, ni integrar la informació que reben a través dels
sistemes sensorials, per donar una resposta adaptada.
GUST
OLFACTE
OÏDA VISTA
VESTIBULAR
PROPIOCEPCIÓ
TACTE
RECEPCIÓ ESTÍMULS
ORGANITZACIÓ
INTERPRETACIÓ
INTEGRACIÓ
RESPOSTA ADAPTADA
GRUPS DE RISC
Qualsevol infant pot presentar problemes d'Integració
Sensorial, fins i tot aquells que tenen un entorn favorable,
afecte i bona estructura familiar. Però és important tenir en
compte que existeixen uns grups de risc:
RISC BIOLÒGIC RISC PSICOSOCIAL
Prematuritat
Baix pes (BPEG)
Anòxies
Metabolopaties
Cromosomopaties i altres
síndromes
...
Entorn familiar no favorable
Ambient hipoestimulador
Sospites de maltractament
Centres d’acollida
Adopcions
...
DISFUNCIÓ EN EL PROCESSAMENT
Quan s'observen algunes d’aquestes característiques en els infants, podem
pensar que existeixen dificultats de IS en alguns dels sistemes sensorials.
SENYALS SÍMPTOMES
Hipersensibilitat:
tacte, moviments, sons
Alta distractibilitat, respostes exagerades al contacte
físic, rebuig de textures, moviments i sons forts.
Cercador d'estímuls
Cerca estímuls de forma exagerada i contínua. Xoca contra
objectes o persones amb brusquedat.
Nivell d'activitat:
alt o baix
Cerca el moviment contínuament o per contra li disgusta
moure's i es cansa fàcilment.
Problemes de
coordinació
Poc equilibri, poca precisió motriu, dificultats per aprendre
noves tasques motrius.
Baixa organització
conductual
Impulsiu, fàcilment distret. No anticipa les conseqüències
de les seves accions. Es frustra fàcilment, pot presentar
agressivitat i tenir problemes en els canvis d'activitats.
Baixa autoestima
Sembla mandrós, trist. S'avorreix fàcilment, desmotivat.
Evita aquelles activitats que poden causar-li algun problema
o dificultat.
TERÀPIA
OBJECTIUS ESPAI SENSORIAL
GENERALS
Afavorir i millorar el coneixement del
propi cos i de l’entorn, a través de
diversos materials i eines sensorials.
ESPECÍFICS
1.Millorar la rapidesa i qualitat de la
transmissió dels estímuls i de les
respostes.
2.Afavorir la discriminació dels estímuls
mitjançant el moviment, el tacte, la
vista, l’olfacte, l’oïda i el gust.
3.Desenvolupar el coneixement dels
objectes mitjançant el contacte directe
amb aquests.
QUÈ ÉS
Espai físic destinat a l’estimulació del
SNC, l’acompanyament psicològic a les
famílies i la orientació per part de
pedagogs.
FUNCIONS DE RELACIÓ
1.Relació Terapeuta – Infant:
Sentiment de confiança mútua que
incrementa el coneixement de les
reaccions del propi cos.
2.Relació Infant – Ambient: L’infant
aprèn a interpretar la informació
sensorial que percep i a donar
respostes adaptades.
RACÓ D’ESTIMULACIÓ DESCRIPCIÓ
VISUAL
Aquest racó es basa en els colors, els contrastos, les llums, la
il·luminació i tot tipus d’estimulació que capti l’atenció visual.
Es juga amb la intensitat de la llum i els colors.
OLFACTE Es combinen colors, sabors, olors... Conjuntament.
TÀCTE
Es treballa l’exploració tàctil i es busca formar una imatge de
l’entorn.
Ajuda en la orientació, la mobilitat i la integració.
OÏDA
Es treballa l’atenció auditiva i la concentració mitjançant el
material auditiu i la música.
Facilita l’aprenentatge del sentit de la ubicació i l’orientació.
VESTIBULAR
PROPIOCEPTIU
Ajuda a entendre les sensacions sobre la posició i el moviment
del cos, ajuda a millorar la consciència del propi cos, la ubicació
en l’espai i a controlar el sistema motor gros i fi.
Permet millorar els ajuts posturals, activar respostes
neuromotrius enfront les forces de la gravetat.
MATERIALS
Columna de bombolles, miralls, peixera,
projectors, reflectors i llums de colors, sostre
blanc, bombetes de colors, joguines de llums,
materials de fibra òptica.
Essències, ventiladors ambientadors, joguines
olfactives, colònies i productes d’essències
naturals.
Taulell tàctil, ninots amb vibració, pilotes de
diferents mesures i textures, raspalls i
esponges, ventilador amb cintes de colors.
Sonalls, timbres, joguines i pilotes de sons,
gravadora i reproductor de CD de sons
ambientals, instruments musicals.
Materials de massatge infantil, trampolí,
matalassos, passarel·la.
CONCLUSIONS i VALORACIÓ DE L’EXPERIENCIA
El programa d’Estimulació Sensorial es plantejar al nostre CDIAP
durant el curs 2010-2011, a poder atendre als infants de grups de risc
(prematurs, adopcions i cases d’acollida).
L’experiència d’aquest primer any ens ha ajudat a constatar que és
necessari realitzar un protocol d’avaluació més complet, que ajudi als
professionals a programar una dieta sensorial individual.
La valoració de la pràctica es molt positiva, s’han observat avenços
significatius en els infants tant a nivell de millora del seu esquema
corporal, com d’interacció amb el seu entorn, i en el
desenvolupament global en les diverses àrees psicomotrius, de
relació i comunicació.
Aquest projecte no s’hagués pogut desenvolupar de manera
satisfactòria si no hagués existit una verdadera coordinació
interdisciplinar i multidisciplinar entre els diferents professionals. Un
adequat intercanvi d’informació i una coordinació idònia entre les
diferents disciplines i la família o tutors de cases d’acollida
(imprescindible per mantenir una intervenció naturalista).
Veient aquest resultats el nostre CDIAP aposta per continuar
desenvolupant un programa d’Estimulació Sensorial, que ajudi als
nostres infants a interpretar i saber respondre a les demandes del seu
entorn d’una manera adequada i així reduir els moments d’angoixa i
estrés per demanda de la societat.
CONCLUSIONS i VALORACIÓ DE L’EXPERIENCIA
REFERÈNCIES
JEAN AYRES (2006): La Integración Sensorial y el niño. Editorial Trillas, Alcalá
de Guadaíra (Sevilla).
MARTÍNEZ-SEGURA, M. J. (2001): La estimulación Basal en Atención
Temprana: Desarrollo Curricular. Revista de Atención Temprana. Volumen IV.,
Murcia.
MARTÍNEZ-SEGURA y GARCÍA SÁNCHEZ (2002): Planificación de la
estimulación sensorial para niños con grave afectación. Revista de Atención
Temprana. Volumen VI., Murcia.
LEDESMA, J. M. Y DEL TORO, A: "Nuevos horizontes en estimulación sensorial.
Snoezelen: un mundo sensorial". http://www.terapia-
ocupacional.com/articulos/Estimulacion_sensorial_JMtnez_Ledesma.shtml
SERI: “La estimulación Multisensorial en la primera infancia”.
www.febhi.org/recursos/investigacion/publicaciones/congreso_seri/seri_07.p
df
MATERIALS: www.hoptoys.es

More Related Content

Similar to La Integració Sensorial dins d'un CDIAP

Calaix de Sastre
Calaix de SastreCalaix de Sastre
Calaix de Sastre
MRURIS
 
Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12
mediasinguerlin
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
egirbau
 
Competències emocionals per al lideratge de centres educatius
Competències emocionals per al lideratge de centres educatiusCompetències emocionals per al lideratge de centres educatius
Competències emocionals per al lideratge de centres educatius
Merce Grau
 
20144221415 neuro pedagogia
20144221415 neuro pedagogia20144221415 neuro pedagogia
20144221415 neuro pedagogia
mosansar
 
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdfEl procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
Esther Blanes
 
REUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIESREUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIESclassedep3a
 
Millorar l'atenció, reduir l'estrés i ser més feliç
Millorar l'atenció, reduir l'estrés i ser més feliçMillorar l'atenció, reduir l'estrés i ser més feliç
Millorar l'atenció, reduir l'estrés i ser més feliç
xusacaballer
 
Diccionari de conceptes psicopedagògics
Diccionari de conceptes psicopedagògicsDiccionari de conceptes psicopedagògics
Diccionari de conceptes psicopedagògicscastellvi1
 
Presentació centre suport 1
Presentació centre suport 1Presentació centre suport 1
Presentació centre suport 1
CENTRE SUPORT
 
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudiPresentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudiGerardo Segura
 
Aules inclusives
Aules inclusivesAules inclusives
Aules inclusives
Nuria Alart
 
Observacio Psicomotriu
Observacio PsicomotriuObservacio Psicomotriu
Observacio Psicomotriu
egirbau
 
Aprenentatge i neurociència garbí 2013
Aprenentatge i neurociència   garbí 2013Aprenentatge i neurociència   garbí 2013
Aprenentatge i neurociència garbí 2013lluís nater
 
Individualitats propostes tdah
Individualitats propostes tdahIndividualitats propostes tdah
Individualitats propostes tdahNuria Alart
 
Educació infantil EPV
Educació infantil EPVEducació infantil EPV
Educació infantil EPVdavidmacias75
 
Intel ligencies multiples
Intel ligencies multiplesIntel ligencies multiples
Intel ligencies multiples
Alfred Pérez de Tudela Molina
 
De la intel·ligència emocional a l'educació emocional
De la intel·ligència emocional a l'educació emocionalDe la intel·ligència emocional a l'educació emocional
De la intel·ligència emocional a l'educació emocionalPediatriadeponent
 

Similar to La Integració Sensorial dins d'un CDIAP (20)

Calaix de Sastre
Calaix de SastreCalaix de Sastre
Calaix de Sastre
 
Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
 
Què éS Una Discapacitat
Què éS Una DiscapacitatQuè éS Una Discapacitat
Què éS Una Discapacitat
 
Competències emocionals per al lideratge de centres educatius
Competències emocionals per al lideratge de centres educatiusCompetències emocionals per al lideratge de centres educatius
Competències emocionals per al lideratge de centres educatius
 
20144221415 neuro pedagogia
20144221415 neuro pedagogia20144221415 neuro pedagogia
20144221415 neuro pedagogia
 
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdfEl procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdf
 
REUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIESREUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIES
 
Millorar l'atenció, reduir l'estrés i ser més feliç
Millorar l'atenció, reduir l'estrés i ser més feliçMillorar l'atenció, reduir l'estrés i ser més feliç
Millorar l'atenció, reduir l'estrés i ser més feliç
 
Diccionari de conceptes psicopedagògics
Diccionari de conceptes psicopedagògicsDiccionari de conceptes psicopedagògics
Diccionari de conceptes psicopedagògics
 
Presentació centre suport 1
Presentació centre suport 1Presentació centre suport 1
Presentació centre suport 1
 
Tariqa psicomotriu
Tariqa psicomotriuTariqa psicomotriu
Tariqa psicomotriu
 
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudiPresentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
 
Aules inclusives
Aules inclusivesAules inclusives
Aules inclusives
 
Observacio Psicomotriu
Observacio PsicomotriuObservacio Psicomotriu
Observacio Psicomotriu
 
Aprenentatge i neurociència garbí 2013
Aprenentatge i neurociència   garbí 2013Aprenentatge i neurociència   garbí 2013
Aprenentatge i neurociència garbí 2013
 
Individualitats propostes tdah
Individualitats propostes tdahIndividualitats propostes tdah
Individualitats propostes tdah
 
Educació infantil EPV
Educació infantil EPVEducació infantil EPV
Educació infantil EPV
 
Intel ligencies multiples
Intel ligencies multiplesIntel ligencies multiples
Intel ligencies multiples
 
De la intel·ligència emocional a l'educació emocional
De la intel·ligència emocional a l'educació emocionalDe la intel·ligència emocional a l'educació emocional
De la intel·ligència emocional a l'educació emocional
 

Recently uploaded

C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent GranC.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
Badalona Serveis Assistencials
 
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral perifericaC.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
Badalona Serveis Assistencials
 
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
Badalona Serveis Assistencials
 
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IAB.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
Badalona Serveis Assistencials
 
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
Badalona Serveis Assistencials
 
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSAB.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
Badalona Serveis Assistencials
 
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
Badalona Serveis Assistencials
 
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopiesB.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
Badalona Serveis Assistencials
 
A.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
A.1 Projecte per millorar les Bones PràctiquesA.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
A.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
Badalona Serveis Assistencials
 

Recently uploaded (9)

C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent GranC.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
C.2 Docència als professionals de les Residencies de la Gent Gran
 
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral perifericaC.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
C.1 ITB com a tecnica de cribatge en la malaltia arteiral periferica
 
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
A.2 Diagnostic Comunitari (Jornada Infermeria)
 
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IAB.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
 
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
 
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSAB.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
B.1 Acreditacio de la unitat Clinica de Ferides de BSA
 
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
 
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopiesB.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
B.2 Check list i preparacio del pacient d'endosocopies
 
A.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
A.1 Projecte per millorar les Bones PràctiquesA.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
A.1 Projecte per millorar les Bones Pràctiques
 

La Integració Sensorial dins d'un CDIAP

  • 1. INTEGRACIÓ SENSORIAL DINS D’UN CDIAP Mariona Clofent, Logopeda Laura Garcia, Fisioterapeuta Rebeca García, Fisioterapeuta Virginia Vallés, Psicòloga XIII JORNADA DE L’ACAP 22 OCTUBRE 2011
  • 2. DEFINICIÓ La Integració Sensorial és el procés neurològic a través del qual les sensacions que provenen del nostre entorn i del nostre cos, són organitzades i interpretades en el nostre cervell, per generar una resposta adaptada.
  • 3. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Gran nombre d’infants atesos als CDIAP’s presenten una alteració en la interpretació d’aquests estímuls; el seu sistema nerviós central no és capaç d’organitzar, interpretar, ni integrar la informació que reben a través dels sistemes sensorials, per donar una resposta adaptada. GUST OLFACTE OÏDA VISTA VESTIBULAR PROPIOCEPCIÓ TACTE RECEPCIÓ ESTÍMULS ORGANITZACIÓ INTERPRETACIÓ INTEGRACIÓ RESPOSTA ADAPTADA
  • 4. GRUPS DE RISC Qualsevol infant pot presentar problemes d'Integració Sensorial, fins i tot aquells que tenen un entorn favorable, afecte i bona estructura familiar. Però és important tenir en compte que existeixen uns grups de risc: RISC BIOLÒGIC RISC PSICOSOCIAL Prematuritat Baix pes (BPEG) Anòxies Metabolopaties Cromosomopaties i altres síndromes ... Entorn familiar no favorable Ambient hipoestimulador Sospites de maltractament Centres d’acollida Adopcions ...
  • 5. DISFUNCIÓ EN EL PROCESSAMENT Quan s'observen algunes d’aquestes característiques en els infants, podem pensar que existeixen dificultats de IS en alguns dels sistemes sensorials. SENYALS SÍMPTOMES Hipersensibilitat: tacte, moviments, sons Alta distractibilitat, respostes exagerades al contacte físic, rebuig de textures, moviments i sons forts. Cercador d'estímuls Cerca estímuls de forma exagerada i contínua. Xoca contra objectes o persones amb brusquedat. Nivell d'activitat: alt o baix Cerca el moviment contínuament o per contra li disgusta moure's i es cansa fàcilment. Problemes de coordinació Poc equilibri, poca precisió motriu, dificultats per aprendre noves tasques motrius. Baixa organització conductual Impulsiu, fàcilment distret. No anticipa les conseqüències de les seves accions. Es frustra fàcilment, pot presentar agressivitat i tenir problemes en els canvis d'activitats. Baixa autoestima Sembla mandrós, trist. S'avorreix fàcilment, desmotivat. Evita aquelles activitats que poden causar-li algun problema o dificultat.
  • 6. TERÀPIA OBJECTIUS ESPAI SENSORIAL GENERALS Afavorir i millorar el coneixement del propi cos i de l’entorn, a través de diversos materials i eines sensorials. ESPECÍFICS 1.Millorar la rapidesa i qualitat de la transmissió dels estímuls i de les respostes. 2.Afavorir la discriminació dels estímuls mitjançant el moviment, el tacte, la vista, l’olfacte, l’oïda i el gust. 3.Desenvolupar el coneixement dels objectes mitjançant el contacte directe amb aquests. QUÈ ÉS Espai físic destinat a l’estimulació del SNC, l’acompanyament psicològic a les famílies i la orientació per part de pedagogs. FUNCIONS DE RELACIÓ 1.Relació Terapeuta – Infant: Sentiment de confiança mútua que incrementa el coneixement de les reaccions del propi cos. 2.Relació Infant – Ambient: L’infant aprèn a interpretar la informació sensorial que percep i a donar respostes adaptades.
  • 7. RACÓ D’ESTIMULACIÓ DESCRIPCIÓ VISUAL Aquest racó es basa en els colors, els contrastos, les llums, la il·luminació i tot tipus d’estimulació que capti l’atenció visual. Es juga amb la intensitat de la llum i els colors. OLFACTE Es combinen colors, sabors, olors... Conjuntament. TÀCTE Es treballa l’exploració tàctil i es busca formar una imatge de l’entorn. Ajuda en la orientació, la mobilitat i la integració. OÏDA Es treballa l’atenció auditiva i la concentració mitjançant el material auditiu i la música. Facilita l’aprenentatge del sentit de la ubicació i l’orientació. VESTIBULAR PROPIOCEPTIU Ajuda a entendre les sensacions sobre la posició i el moviment del cos, ajuda a millorar la consciència del propi cos, la ubicació en l’espai i a controlar el sistema motor gros i fi. Permet millorar els ajuts posturals, activar respostes neuromotrius enfront les forces de la gravetat.
  • 8. MATERIALS Columna de bombolles, miralls, peixera, projectors, reflectors i llums de colors, sostre blanc, bombetes de colors, joguines de llums, materials de fibra òptica. Essències, ventiladors ambientadors, joguines olfactives, colònies i productes d’essències naturals. Taulell tàctil, ninots amb vibració, pilotes de diferents mesures i textures, raspalls i esponges, ventilador amb cintes de colors. Sonalls, timbres, joguines i pilotes de sons, gravadora i reproductor de CD de sons ambientals, instruments musicals. Materials de massatge infantil, trampolí, matalassos, passarel·la.
  • 9.
  • 10.
  • 11. CONCLUSIONS i VALORACIÓ DE L’EXPERIENCIA El programa d’Estimulació Sensorial es plantejar al nostre CDIAP durant el curs 2010-2011, a poder atendre als infants de grups de risc (prematurs, adopcions i cases d’acollida). L’experiència d’aquest primer any ens ha ajudat a constatar que és necessari realitzar un protocol d’avaluació més complet, que ajudi als professionals a programar una dieta sensorial individual. La valoració de la pràctica es molt positiva, s’han observat avenços significatius en els infants tant a nivell de millora del seu esquema corporal, com d’interacció amb el seu entorn, i en el desenvolupament global en les diverses àrees psicomotrius, de relació i comunicació.
  • 12. Aquest projecte no s’hagués pogut desenvolupar de manera satisfactòria si no hagués existit una verdadera coordinació interdisciplinar i multidisciplinar entre els diferents professionals. Un adequat intercanvi d’informació i una coordinació idònia entre les diferents disciplines i la família o tutors de cases d’acollida (imprescindible per mantenir una intervenció naturalista). Veient aquest resultats el nostre CDIAP aposta per continuar desenvolupant un programa d’Estimulació Sensorial, que ajudi als nostres infants a interpretar i saber respondre a les demandes del seu entorn d’una manera adequada i així reduir els moments d’angoixa i estrés per demanda de la societat. CONCLUSIONS i VALORACIÓ DE L’EXPERIENCIA
  • 13. REFERÈNCIES JEAN AYRES (2006): La Integración Sensorial y el niño. Editorial Trillas, Alcalá de Guadaíra (Sevilla). MARTÍNEZ-SEGURA, M. J. (2001): La estimulación Basal en Atención Temprana: Desarrollo Curricular. Revista de Atención Temprana. Volumen IV., Murcia. MARTÍNEZ-SEGURA y GARCÍA SÁNCHEZ (2002): Planificación de la estimulación sensorial para niños con grave afectación. Revista de Atención Temprana. Volumen VI., Murcia. LEDESMA, J. M. Y DEL TORO, A: "Nuevos horizontes en estimulación sensorial. Snoezelen: un mundo sensorial". http://www.terapia- ocupacional.com/articulos/Estimulacion_sensorial_JMtnez_Ledesma.shtml SERI: “La estimulación Multisensorial en la primera infancia”. www.febhi.org/recursos/investigacion/publicaciones/congreso_seri/seri_07.p df MATERIALS: www.hoptoys.es