La Integració Sensorial és el procés neurològic a través del qual les sensacions que provenen del nostre entorn i del nostre cos, són organitzades i interpretades en el nostre cervell, per generar una resposta adaptada.
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdfEsther Blanes
La neurociencia es el conjunto de disciplinas científicas que estudian el sistema nervioso, con el fin de acercarse a la comprensión de los mecanismos que regulan el control de las reacciones nerviosas y del comportamiento del cerebro.
Centre Suport és un equip multidisciplinari d'experts professionals de la psicologia i la reeducació, especialitzats en proporcionar atenció global i solucions de suport a totes aquelles persones (infants, adolescents i adults) que pateixen, d’una forma directa o indirecta, les conseqüències de patologies psicològiques, d’aprenentatge o socials.
Presentació de Teresa Pujadas i Mónica Góme, infermeres referents de l’Equip d’Atenció Residencial de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Jaime Bataller, infermer especialista de família i comunitària de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
More Related Content
Similar to La Integració Sensorial dins d'un CDIAP
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdfEsther Blanes
La neurociencia es el conjunto de disciplinas científicas que estudian el sistema nervioso, con el fin de acercarse a la comprensión de los mecanismos que regulan el control de las reacciones nerviosas y del comportamiento del cerebro.
Centre Suport és un equip multidisciplinari d'experts professionals de la psicologia i la reeducació, especialitzats en proporcionar atenció global i solucions de suport a totes aquelles persones (infants, adolescents i adults) que pateixen, d’una forma directa o indirecta, les conseqüències de patologies psicològiques, d’aprenentatge o socials.
Presentació de Teresa Pujadas i Mónica Góme, infermeres referents de l’Equip d’Atenció Residencial de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Jaime Bataller, infermer especialista de família i comunitària de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mª José Sabariego, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noemí Gómez, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Valentina Suarez i Sara Calmaestra, infermera de salut mental i educadora social de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mireia Fernández, Infermera Pràctica Avançada IPA-FCC i Membre del Comité de Nafres Complexes de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noelia Leal i Silvia Ortigosa, infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Vicky Sanchez, infermera del servei d'endoscòpies de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Maria Iborra, infermera en cures pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
1. INTEGRACIÓ SENSORIAL
DINS D’UN CDIAP
Mariona Clofent, Logopeda
Laura Garcia, Fisioterapeuta
Rebeca García, Fisioterapeuta
Virginia Vallés, Psicòloga
XIII JORNADA DE L’ACAP
22 OCTUBRE 2011
2. DEFINICIÓ
La Integració Sensorial és el procés neurològic a través
del qual les sensacions que provenen del nostre entorn i
del nostre cos, són organitzades i interpretades en el
nostre cervell, per generar una resposta adaptada.
3. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
Gran nombre d’infants atesos als CDIAP’s presenten una
alteració en la interpretació d’aquests estímuls; el seu
sistema nerviós central no és capaç d’organitzar,
interpretar, ni integrar la informació que reben a través dels
sistemes sensorials, per donar una resposta adaptada.
GUST
OLFACTE
OÏDA VISTA
VESTIBULAR
PROPIOCEPCIÓ
TACTE
RECEPCIÓ ESTÍMULS
ORGANITZACIÓ
INTERPRETACIÓ
INTEGRACIÓ
RESPOSTA ADAPTADA
4. GRUPS DE RISC
Qualsevol infant pot presentar problemes d'Integració
Sensorial, fins i tot aquells que tenen un entorn favorable,
afecte i bona estructura familiar. Però és important tenir en
compte que existeixen uns grups de risc:
RISC BIOLÒGIC RISC PSICOSOCIAL
Prematuritat
Baix pes (BPEG)
Anòxies
Metabolopaties
Cromosomopaties i altres
síndromes
...
Entorn familiar no favorable
Ambient hipoestimulador
Sospites de maltractament
Centres d’acollida
Adopcions
...
5. DISFUNCIÓ EN EL PROCESSAMENT
Quan s'observen algunes d’aquestes característiques en els infants, podem
pensar que existeixen dificultats de IS en alguns dels sistemes sensorials.
SENYALS SÍMPTOMES
Hipersensibilitat:
tacte, moviments, sons
Alta distractibilitat, respostes exagerades al contacte
físic, rebuig de textures, moviments i sons forts.
Cercador d'estímuls
Cerca estímuls de forma exagerada i contínua. Xoca contra
objectes o persones amb brusquedat.
Nivell d'activitat:
alt o baix
Cerca el moviment contínuament o per contra li disgusta
moure's i es cansa fàcilment.
Problemes de
coordinació
Poc equilibri, poca precisió motriu, dificultats per aprendre
noves tasques motrius.
Baixa organització
conductual
Impulsiu, fàcilment distret. No anticipa les conseqüències
de les seves accions. Es frustra fàcilment, pot presentar
agressivitat i tenir problemes en els canvis d'activitats.
Baixa autoestima
Sembla mandrós, trist. S'avorreix fàcilment, desmotivat.
Evita aquelles activitats que poden causar-li algun problema
o dificultat.
6. TERÀPIA
OBJECTIUS ESPAI SENSORIAL
GENERALS
Afavorir i millorar el coneixement del
propi cos i de l’entorn, a través de
diversos materials i eines sensorials.
ESPECÍFICS
1.Millorar la rapidesa i qualitat de la
transmissió dels estímuls i de les
respostes.
2.Afavorir la discriminació dels estímuls
mitjançant el moviment, el tacte, la
vista, l’olfacte, l’oïda i el gust.
3.Desenvolupar el coneixement dels
objectes mitjançant el contacte directe
amb aquests.
QUÈ ÉS
Espai físic destinat a l’estimulació del
SNC, l’acompanyament psicològic a les
famílies i la orientació per part de
pedagogs.
FUNCIONS DE RELACIÓ
1.Relació Terapeuta – Infant:
Sentiment de confiança mútua que
incrementa el coneixement de les
reaccions del propi cos.
2.Relació Infant – Ambient: L’infant
aprèn a interpretar la informació
sensorial que percep i a donar
respostes adaptades.
7. RACÓ D’ESTIMULACIÓ DESCRIPCIÓ
VISUAL
Aquest racó es basa en els colors, els contrastos, les llums, la
il·luminació i tot tipus d’estimulació que capti l’atenció visual.
Es juga amb la intensitat de la llum i els colors.
OLFACTE Es combinen colors, sabors, olors... Conjuntament.
TÀCTE
Es treballa l’exploració tàctil i es busca formar una imatge de
l’entorn.
Ajuda en la orientació, la mobilitat i la integració.
OÏDA
Es treballa l’atenció auditiva i la concentració mitjançant el
material auditiu i la música.
Facilita l’aprenentatge del sentit de la ubicació i l’orientació.
VESTIBULAR
PROPIOCEPTIU
Ajuda a entendre les sensacions sobre la posició i el moviment
del cos, ajuda a millorar la consciència del propi cos, la ubicació
en l’espai i a controlar el sistema motor gros i fi.
Permet millorar els ajuts posturals, activar respostes
neuromotrius enfront les forces de la gravetat.
8. MATERIALS
Columna de bombolles, miralls, peixera,
projectors, reflectors i llums de colors, sostre
blanc, bombetes de colors, joguines de llums,
materials de fibra òptica.
Essències, ventiladors ambientadors, joguines
olfactives, colònies i productes d’essències
naturals.
Taulell tàctil, ninots amb vibració, pilotes de
diferents mesures i textures, raspalls i
esponges, ventilador amb cintes de colors.
Sonalls, timbres, joguines i pilotes de sons,
gravadora i reproductor de CD de sons
ambientals, instruments musicals.
Materials de massatge infantil, trampolí,
matalassos, passarel·la.
9.
10.
11. CONCLUSIONS i VALORACIÓ DE L’EXPERIENCIA
El programa d’Estimulació Sensorial es plantejar al nostre CDIAP
durant el curs 2010-2011, a poder atendre als infants de grups de risc
(prematurs, adopcions i cases d’acollida).
L’experiència d’aquest primer any ens ha ajudat a constatar que és
necessari realitzar un protocol d’avaluació més complet, que ajudi als
professionals a programar una dieta sensorial individual.
La valoració de la pràctica es molt positiva, s’han observat avenços
significatius en els infants tant a nivell de millora del seu esquema
corporal, com d’interacció amb el seu entorn, i en el
desenvolupament global en les diverses àrees psicomotrius, de
relació i comunicació.
12. Aquest projecte no s’hagués pogut desenvolupar de manera
satisfactòria si no hagués existit una verdadera coordinació
interdisciplinar i multidisciplinar entre els diferents professionals. Un
adequat intercanvi d’informació i una coordinació idònia entre les
diferents disciplines i la família o tutors de cases d’acollida
(imprescindible per mantenir una intervenció naturalista).
Veient aquest resultats el nostre CDIAP aposta per continuar
desenvolupant un programa d’Estimulació Sensorial, que ajudi als
nostres infants a interpretar i saber respondre a les demandes del seu
entorn d’una manera adequada i així reduir els moments d’angoixa i
estrés per demanda de la societat.
CONCLUSIONS i VALORACIÓ DE L’EXPERIENCIA
13. REFERÈNCIES
JEAN AYRES (2006): La Integración Sensorial y el niño. Editorial Trillas, Alcalá
de Guadaíra (Sevilla).
MARTÍNEZ-SEGURA, M. J. (2001): La estimulación Basal en Atención
Temprana: Desarrollo Curricular. Revista de Atención Temprana. Volumen IV.,
Murcia.
MARTÍNEZ-SEGURA y GARCÍA SÁNCHEZ (2002): Planificación de la
estimulación sensorial para niños con grave afectación. Revista de Atención
Temprana. Volumen VI., Murcia.
LEDESMA, J. M. Y DEL TORO, A: "Nuevos horizontes en estimulación sensorial.
Snoezelen: un mundo sensorial". http://www.terapia-
ocupacional.com/articulos/Estimulacion_sensorial_JMtnez_Ledesma.shtml
SERI: “La estimulación Multisensorial en la primera infancia”.
www.febhi.org/recursos/investigacion/publicaciones/congreso_seri/seri_07.p
df
MATERIALS: www.hoptoys.es