Aquesta presentació fa referència a l'assignatura de deficiencia visual sobre ñ'ús d eles ci`pencies naturals en baixa visió i cecs

1. DIDÀCTICA MULTISENSORIAL DE LES CIÈNCIES Ferran Benet Gas Carla Feliu Alba García Gago Cristina Guevara 2n LoMee Deficiència Visual Prof:Griselda Tubau

2. ENFOCAMENT DIDÀCTIC MULTISENSORIAL DE LES CIÈNCIES Per ensenyar ciències experimentals i de la naturalesa a alumnes cecs visuals, és imprescindible la utilització de mètodes multisensorials per compensar la falta total i parcial de visió Ensenyar les ciències, des de els primers cursos escolars fins als nivells mitjos i superiors, és una didàctica enfocada des d’ una perspectiva visual. Com a conseqüència sorgeixen 2 fenòmens: Pèrdua de informació científica no visual en l’aprenentatge dels fets. La representació de l’assignatura poc motivada pe ls cecs Es tracta de potenciar els sentits i captar la informació del medi en què vivim per mitjà de la observació.

3. EDUCACIÓ EVOLUTIVA DEL TACTE PER A L’APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES El tacte és un sentit de codificació nerviosa, és a dir, la informació captada es codifica en forma d’impuls nerviós i es transmet al cervell. Aspectes per educar la sensibilitat tàctil en els nens amb ceguesa: Discriminació de textures: S’ha de estimular el sentit del tacte des de els primers mesos de vida que motivi al nen cec a observar i tocar el seu propi cos, els objectes i persones que l’envolten . Distinció de formes i mesures : Saber comprendre la forma i les mesures, quan els nens cecs comencen a llegir el sistema Braille, la seva percepció tàctil es troba amb diferents formes, les lletres que el nen ha de distingir i associar. Estètica tàctil El nen cec ha de conèixer la major varietat de textures i sobretot han de predominar les que produeixin sensacions positives Component afectiu Desenvolupar el component afectiu per mitjà de les experiències viscudes i interioritzar amb major intensitat els aprenentatges d’abraçar i tocar la mare en els primers mesos de vida.

4. EXPLORACIÓ TÀCTIL DEL MEDI AMBIENT L’estudi i l’aprenentatge de les ciències de la naturalesa s’han de produir en contacte directe amb aquesta. Sempre que sigui possible es realitzarà la observació tàctil de la naturalesa a mode descobert, sense cap tipus de protecció, per tal d’aconseguir una percepció real i completa. L’escola bressol, un parc, el bosc o el camp són llocs de gran utilitat didàctica pels infants amb ceguesa i el més important es que no només mirin sinó que toquin dins d’un entorn conegut i cuidat, menys perillós: (fulles dels arbres, temperatura de l’ aigua), dades que l’alumne cec anota en el seu sistema de registre per obtenir aprenentatge científics del medi natural Si es volen recollir mostres, s’ha d’ensenyar als alumnes cecs que han de ser selectius i operar segons les normes adequades que no facin malbé la naturalesa. Observar tàctilment no complica destrossar el medi, per això s’ha de tocar les plantes sense danyar-les.

5. EDUCACIÓ EVOLUTIVA DE LA OÏDA PER A UN BON APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES . L’òrgan de l’audició ens capacita per poder percebre gran quantitat d’informacions molt útils en la vida quotidiana, i per tant, molt útil en l’aprenentatge de les ciències de la natura. És molt beneficiós per a l’educació del nen que tingui un desenvolupament òptim d’aquest potencial perceptiu, per tal de que prengui consciència d’atendre els estímuls auditius que l’envolten. Només d’aquesta manera, s’anirà acostumant a desenvolupar eines que li permetin una observació auditiva a l’assignatura de ciències naturals.

6. ACTIVITATS EN LES QUE L’OÏDA TÉ UN PAPER FONAMENTAL Quan s’estudia l’ecosistema i l’alumne en aquest cas és cec, aleshores ha de rebre les descripcions verbals d’un vident, per tant s’ha d’ensenyar als alumnes amb deficiència visual (exemples): - Quins tipus d’aus i altres animals habiten en un ecosistema per la diferència de crit. - Els tipus d’insectes i escoltar el seu vol - L’existència d’un corrent d’aigua proper a nosaltres… També es poden gravar els sorolls de la natura per què després puguin ser reproduïts i analitzats, gràcies a això es produeix un major grau d’aprenentatge significatiu de la matèria. Degut a aquest major desenvolupament de la capacitat auditiva, el noi amb deficiència visual està més predisposat a rebre aquesta informació científica audible, el qual estimula en ell una motivació o impuls al aprenentatge. Per contra això no significa que el nen cec conegui el seu entorn acústic limitat, sinó que mitjançant la percepció auditiva conegui el seu entorn global.

7. EDUCACIÓ EVOLUTIVA DE L’OLFACTE PER A UN BON APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES. És important que des del naixement es procuri un òptim desenvolupament biològic d’aquest sentit. El primer olor important pel nen és el matern com a símbol de senyal afectiu d’identificació pròpia, personal i íntima. D’aquesta manera, la majoria dels nens cecs poden arribar a distingir o reconèixer a la seva mare, per la olor, quan no la veuen ni la senten. És molt important estimular l’olfacte ja des de petits com ara: aprendre a distingir aliments per la olor..., per tant, tots els jocs que es puguin realitzar amb olors naturals són molt favorables per al desenvolupament de l’olfacte i són preferibles que les olors artificials.

8. ACTIVITATS EN LES QUE L ’ OLFACTE T É UN PAPER FONAMENTAL. Observaci ó olfactiva del medi ambient. A nivell anal í tic, la observaci ó del medi ambient es realitza a partir de la suma de percepcions concretes, é s a dir, l ’ olor de cada flor, cada planta i de tot pel que senten curiositat. Pel nen cec total , l ’ olfacte li pot servir per comprendre alguns conceptes relacionats amb el color. L ’ activitat a classe, per tant, consisteix en treballar amb ess è ncies qu í miques d ’ olors b à sics que en el moment de barrejar-les, donin lloc a olors compostos. Reconeixement de flors. Existeixen ess è ncies de flors molt caracter í stiques que possibiliten la r à pida associaci ó d ’ una olor amb el nom d ’ una flor determinada. Cal tenir en compte que no é s gens recomanable allargar l ’ activitat , ja que l ’ olfacte, t é la capacitat de perdre sensibilitat temporalment quan es troba sotm è s a un o a diversos est í muls aix í doncs, l ’ aprenentatge no es produiria per “ cansanci olfactiu ” .

9. EDUCAIÓ EVOLUTIVA DE LA SENSIBILITAT GUSTATIVA PER A UN BON APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES . El gust, és un sentit molt important per a que contribueixi al desenvolupament de l’infant i proporciona estímuls agradables que reforcen el benestar en diferents situacions. Per què es produeixi una utilització òptima d’aquest sentit, en l’aprenentatge de les ciències, s’haurà de cuidar el seu desenvolupament biològic i afectiu. Els bebès cecs com la resta, també xuclaran molts objectes que es trobin al seu voltant, ja que és necessari pel bon desenvolupament sensoevolutiu. És important preparar un entorn per a que el nen pugui xumar sense riscos allà on es pugui controlar la seva higiene. Per tant, s’ha de procurar al nen un entorn format per objectes nets .

10. ACTIVITATS EN LES QUE EL GUST T É UN PAPER FONAMENTAL. Distinció d’aliments. L’activitat que es proposa per treballar amb infants cecs és la discriminació tàctil lingual i se’ls demanarà als alumnes que assisteixin al laboratori amb diversos aliments per provar-los i aprendre així aquesta discriminació gustativa i alhora aprendre millor la classificació dels aliments.

11. UTILITZACIÓ DE LA RESTA VISUAL EN L’APRENENTATGE DE LAS CIÈNCIES Els alumnes amb deficiència visual han de potenciar han de potenciar la seva baixa visió per tal de tenir un bon aprenentatge en les ciències experimentals i de la natura. Els alumnes són els que han d’informar-nos de les seves percepcions visuals i la seva utilització. En les assignatures de ciència, els cecs han de construir el seu propi aprenentatge, buscant informació, dibuixant… etc.

12. EL LABORATORI DE LES CIÈNCIES És un mitjà didàctic imprescindible en tot centre acadèmic. En cas de nens cecs o deficients visuals, ha d’estar adaptat a les seves necessitats. S’ha de donar una resposta vàlida i pràctica al muntatge de les ciències que respongui a les necessitats de l’alumne.

13. MITJANS I RECURSOS DIDÀCTICS PER DUR A TERME EL MÈTODE MULTISENSORIAL Per tal que l’alumne tingui una visió global de l’aprenentatge de les ciències, ha d’assolir els coneixements: lògico-matemàtics, que fan referència als processos cognitius interioritzats per tal de resoldre situacions, i els empírics, basats en la pròpia experiència. L’alumne ha de potenciar la resta de sentits per tal de captar la informació que l’envolta i relacionar –la per obtenir nous coneixements. És necessari adaptar els materials didàctics per aconseguir un aprenentatge més significatiu per part dels alumnes cecs.

14. MONTATGE D’UN LABORATORI DE CIÈNCIES D’ACORD AMB LA DIDÀCTICA SENSORIAL La disposició del mobiliari estarà disposat de forma que faciliti la mobilitat per la sala en lloc d’obstaculitzar-la, es a dir, armaris i prestatges es trobaran al voltant de l’aula, mentre que el rectangle de taules i cadires estaran en la part central. En un laboratori és essencial que hi hagi material específic per a persones amb dèficit visual, per tal de poder dur a terme un aprenentatge de les ciències. El material dissenyat ha de ser tant de biologia,botànica, ecologia i zoologia.

15. Metode de treball en el laboratori de ciències Els mètodes de treballs : 1-Considerar que tots les experiències que es realitzin en el laboratori de ciències es basarà en que els alumnes posin en pràctica tots els sentits que els hi sigui possible utilitzar. 2- Les experiències de laboratori es realitzen en grup( no més de 4 integrants); tant en escola ordinària com especifica; descripció de les percepcions visuals als companys . 3- Els alumnes cecs també participaran en les activitats purament visuals per conèixer les propietats d’un aparell per mitjà del reconeixement tàctil.

16. Metode de treball en el laboratori de ciències El material de laboratori es pot classificar en quatre grups principals: -Tiflológics: Dissenyats expressament per persones cegues i deficients visuals. Les tècniques més comuns el Sistema Braile, senyals de relleu en els instruments, incorporació veu parlada. -Adaptables: Aquells en els que podem practicar petites modificacions amb l’objectiu de que la informació que proporcionen sigui també perceptible per un sentit diferent al visual, generalment el tacte incorporar senyals en relleu sobre el material i aconseguir que la lectura del material adaptat, sigui per tant, multisensorial. -Materials normalitzats: Instruments que , sense necessitats de ser modificats, tenen la propietat de ser multisensorialstal tal i com els han venut en el mercat. -Materials convencionals: Són els materials que es venen en el mercat i que incorporen alguna característica que els fa més apropiats des de la perspectiva didàctica mutlisensorial.

17. Metode de treball en el laboratori de ciències Recursos bibliogràfics; trobem quatre formes perquè les persones cegues totals, accedeixin a la informació: -Llibres Braile -Llibres parlats -Articles de revistes; revistes Braile. -Suport informatic; el text informatitzat port ser imprès en Braille i adaptació tiflotàctica: -Ordinadors adaptats autonoms -Dispositius de transformació Braile -Dispositius de transformació verbal -Dispositius d’ampliació visual -Dispositus d’impressió -Dispositius de transformació gràfica visual L’únic inconvenient d’aquests mitjans filotècnics es el seu elevat cost, però gràcies a les ajudes i facilitats oferides per la ONCE i l’administració es converteixen en assequibles per a tots.

18. Importància del contacte multi sensorial amb la naturalesa - Tota la informació que es troba en els diferents llibres de ciències i els fenòmens i experiències estudiades en el laboratori es poden observar , comprovar i gaudir directament en la naturalesa. Abans però, convé clarificar en els alumnes, una sèrie de valors i actituds envers la naturalesa com a recurs , un exemple d’aquestes actituds de respecte són: no trencar ni arrancar elements de la natura, respectar la protecció dels espais protegits, respecte per la vida i el silenci, la natura és perillosa( caure, menjar-se elements perjudicials..) etc. -La millor forma de conèixer la natura és acompanyant a la persona cega a explora els elements que es poden trobar en l’entorn com per exemple una muntanya.