1. 2n batxillerat CTMA
Dolors Guixa

2. 1.
2.
3.
4.
5.
Fonts de contaminació.
Agents contaminants.
Efectes de la contaminació atmosfèrica.
Qualitat de l’aire.
Legislació.

3. 
-
-
Fonts naturals (quantitativament més
importants).
erupcions
volcàniques:
emeten
constantment compostos de S, N2, C I
partícules en suspensió.
Incendis forestals naturals. Desprenen
CO2 I cendres.
Partícules de sediment més fines.

4. 
-
-
-
Fonts antropogèniques:
Mitjans de transport. CO2, CO, òxids de
nitrogen, hidrocarburs, òxids de sofre I
partícules.
Processos
industrials:
quantitat
I
diversitat de substàncies. Compostos
halogenats, sulfurs, amoníac, metalls…
Calefaccions domèstiques: òxids de
nitrogen, de carboni, de sofre i partícules
sòlides o líquides en suspensió.

5. Les indústries més contaminants:
-Refineries de petroli
-Indústries químiques.
-Metal·lúrgiques.
-Trasformacions de productes miners.
-Explosius.
-Pintures.
-Ciment…

6. CONTAMINANTS
ATMOSFÈRICS:
substàncies alienes a la composició
normal de l’atmosfera o bé gasos
atmosfèrics que es troben en proporció
superior a la que corresponen.

7. c. primaris:
són emesos
directament a
l’atmosfera per
una font
fàcilment
identificable.
c. secundaris:
s’originen per
la reacció dels
primaris entre
si o amb altres
substàncies que
hi ha a
l’atmosfera.

8. Temps de residència: temps que un
contaminant es troba en l’aire.
El retorn dels contaminants a la
superfície terrestre pot produir:
-Deposició humida, tornen en forma
aquosa, incorporats a l’aigua de pluja, a
la neu a la boira o la rosada.
-Deposició seca

9. Valor límit: són les concentracions mitjanes
per a un deteminat període de temps que no
s’ha de superar. Amb la finalitat d’evitar,
prevenir o reduir els efectes nocius per a la
salut i el medi ambient.
Valors
d’alerta:
representen
les
concentracions a partir de les quals una breu
exposició suposa un risc per a la salut de la
població. Si se supera aquest valor, les
administracions
competents
declaren
situacions d’emergència i plans d’actuació.

10. 1.
Les partícules.
 aerosols: partícules sòlides o líquides de mida
molt reduïda que romanen en suspensió durant
molt temps.
 Metalls pesants: són perillosos perquè no es
degraden I passen a formar part de les cadenes
tròfiques.
1.
Els gasos: com els òxids de sofre
procedents de la incineració de residus.

11. 3.1. Efectes locals:
-El boirum fotoquímic.
-La pluja àcida.
-La contaminació acústica.
3.2. Efectes a escala global:
-l’efecte hivernacle.
-La reducció de la capa d’ozó.

12. Quan es dóna la presència d’oxidants fotoquímics a l’atmosfera
procedent de les reaccions d’òxid de nitrogen, hidrocarburs i oxigen
provinent de la radiació solar UV.

13. L’aire s’enfosqueix I disminueix la claredat I la
transparència a msesura que augmenta el seu potencial
tòxic. És típic de grans ciutats.
FACTORS QUE AFAVOREIXEN L’APARICIÓ:
-La radiaicó solar.
-La inversió tèrmica.
-El relleu (serralades al voltant de nuclis urbans)
-La intensitat del trànsit.
Les reaccions fotoquímiques es produeixen quan els
òxids de nitrogen I hidrocarburs emesos pels vehicles
reaccionen induïts per la radiació solar amb l’oxigen
atmosfèric. S’originene una cadena de reaccions
químiques que condueixen a l’aparició de substàncies
oxidants com l’ozó, el PAN...(nitroperòxid d’acil)

14. EFECTES NOCIUS:
-Irritació de les vies respiratòries: tos, dificultat per
respirar, asma….
-Irritació de les mucoses dels ulls.
-Cansament, decaïment i mal de cap.
MESURES PREVENTIVES:
-Ús de transport públic.
-Ús de carburants nets.
-Ús de catalitzadors en els tubs d’escapament dels
vehicles.

15. LA PLUJA ÀCIDA
• Les elevades temperatures a què es
produeixen la combustió faciliten l’oxidació
del nitrogen atmosf`ric I la formació d’òxids
de nitrogen.
• Els vehicles són una font d’òxids de nitrogen.
• Crema de combustibles fòssils que
produeixen diòxid de sofre.
• Aquests contaminants primaris reaccionen
amb l’aigua dels núvols I formen àcid sulfúric
I nítric.

16. Efectes:
•Ecosistemes aquàtics; acidificació de les
aigües.
•Ecosistemes terrestres, acidificació del sòl.
•Salut dels humans (augment de malalties
respiratòries, conjuntivitis, al·lèrgies…)
•Materials de construcció (malaltia de la pedra)
Mesures preventives:
•Ús de transport públic.
•Ús de carbó net, sense sofre.
•Ús de filtres a les xemeneies.

17. La pluja
àcida

18. El soroll és un so excessiu que pot
provocar efectes fisiològics o psicològics
no desitjats.
Es mesura en decibels (dB). Per sobre dels
120 es produeix una sensació dolorosa
(escala logarítmica)

19. Fonts:
-Mitjans de transport.
-Construcció.
-Locals d’oci.
-Activitats industrials.
Efectes fisiològics (depèn del temps
d’exposició, la intensitat I la sensibiliat
auditiva de cada individu)
-Disminució de la pèrduca d’audició.
-Augment de la ferqüència respiratòria,
dels impulsos cardíacs, la pressió
sanguínia…
-Ansietat, por, estrès, irritabilitat….

20. Mesures preventives:
-Bona ordenació del territori.
-Ús amortidors de soroll.
-Aïllament acústic.
-Ús de silenciadors en
d’escapament.
-Educació.
el
tub

21. 

Què és? Retenció a l’atmosfera d’una
part de el calor que emet la superfície
terrestre després que aquesta s’hagi
escalfat per acció de la radiació solar i
hagi retardat l’alliberament de l’energia
tèrmica cap a l’espai exterior.
Gasos responables: metà, ozó, CO2 I
vapor d’aigua.

22. L’ús de combustibbles fòssils, els incendis , les tales…comporta un
increment de co2 a l’atmosfera.

23. Per la seva abundància el
principal gas que absorveix
radiació terrestre és el CO2.
El CO2 prové de manera natural
de la respiració i erupcions
volcàniques.
Disminueix
en
processos com la fotosíntesi i la
formació de roques calcàries.

24. Efectes:
-Augment de la temperatura.
-Canvis en el patró pluviomètric a
escala mundial: tendència a la sequera
en algunes zpnes I precipitacions en
altres.
-Augment del nivell del mar.
-Al Mediterrani, disminució dels
recursos hídrics. (augement de
l’evaporació)

25. Mesures preventives:
-Substitució
de
les
energies
convencionals
per
energies
alternatives que no contaminin.
-Promoció del transport públic.
-Esstalvi energètic.

26. 




L’ozó és un gas de color blau pàl·lid I
relativament inestable. Les seves
molècules estan formades per 3 àtoms
d’oxigen.
La capa d’ozó es troba en l’estratosfera
(13- 50 km de gruix)
Es tracta d’un aprimament de la capa i no
d’un forat.
L’ozó en la troposfera és un important
contaminant secundari.
La funció: filtrat la radiació UV.

27. • A les capes de l’atmosfera es produeix de
forma natural un cicle de formació I
destrucció de l’ozó.
• Formació: intervé la radiació UV, capaç de
trencar l’oxigen molecular I alliberar àtoms
d’oxigen que poden així recombinar-se
amb altres I originar ozó.
• l’ozó és destruït de forma natural. L´’ozó es
descompon en oxigen molecular O2 I
oxigen atòmic (O) sota l’acció dels raigs
UV.
• La radiaciño UV intervé tant en els
processos
de
formació
com
de
descomposició.

28. Contaminants que deterioren la capa d’ozó:
-Compostos clorats (CFC) coneguts també com a
freons. A l’estratosfera alliberen el Cl que reacciona
amb l’ozó I el descomponen en oxigen atòmic I
molecular. L’àtom de Cl torna a quedar lliure i pot
trencar altres molècules d’ozó.
O3 + X = XO + O2
Industria d’sprays, refrigerants, com a
dissolvents en la fabricació de porexpan.
-Metà: metabolisme dels éssers vius i per la
descomposició de la MO en condicions
anaeròbiques. A l’estratosfera el matà passa per u
procés de la fotodissociació i produeix compostos
d’hidrogen que provoquen destrucció de l’ozó.

29. - Òxids de nitrogen: alliberats pels avions de
reacció per la combustió de derivats fòssils en
motors d’explosió I per la desnitrificació
bacteriana en sòls (transformació NO3 a nitrogen
molecular). Aquests òxids trenquen la molècula
d’ozó.

30. Destrucció de la capa d’ozó.
L’ozó és altament inestable I també reacciona
químicament amb altres substàncies que
poden localitzar-se a l’atmosfera, com el
nitrogen, l’hidrogen, el clor, el brom…
O3 + X = XO + O2

31. L’aprimament de la capa d’ozó no es limita a
l’Antàrtida ja que els efectes del fnomen
comencen a notar-se a la zona àrtica.
Per què els aprimaments es troben a les zones
més fredes?
•Els gasos contaminants pugen a poc a poc i
poden arribar a l’estratosfera. Els forts vents els
empenyen cap a les zones polars. Durant l’hivenr
les temperatures baixes faciliten la formació de
nñuvols polars estratosfèrics. Les partícules de
gel capten molècules de CFC. A la primavera, la
pujada de temperatura fa que aquests núvols
s’esvaeixin i alliberen el Cl.

32. Efectes:
-Als humans: tos, irritació de la faringe, irritació dels ulls, nas , dificultts
respirtòries, sensació de sequedat al coll i malestar general.
-A la vegetació: taques blanques.
-Corrosió de metalls, desintegració del cautxú.
Prevenció:
-Informació ciutadana.
-Disminuir la circulació de vehicles per la ciutat.

33. PROTOCOL DE MONTREAL (1987)
Estableix la reducció progressiva de la producció
i el consum fins a l’eliminació de tots els tipus de
CFC que fan malbé la capa d’ozó.
Tot i el seu èxit, el temps de residència d’aquests
gasos en l’atmosfera ha fet que el problema de
l’aprimament de la capa d’ozó persisteixi i que
continuii durant algunes dècades.

35. 

Control de la qualitat de l’aire a Catalunya.
Depèn del Departament de Medi Ambient.
Funcions:
• Conèixer l’evolució dels nivells de contaminants en
el temps I el territori.
• Informar els ciutadans de la qualitat de l’aire I la
seva evolució.
• Complir la normativa actual en matèria de
protecció de l’ambient atmosfèric que estableix la
necessitat d’avaluar els nivells d’immissió dels
contaminants atmosfèrics.

36. • Localitzar els principals focus emissors i els seus
efectes.
• Elaborar mapes de vulnerabilitat i capacitat del
territori.
• Empendre actuacions de sanejament en zones
degradades.
• Aplicar mesures preventives en zones no
degradades.

37. Sistema dinformació pública de l’estat de la
qualitat de l’aire.
Té en compte 5 principals agents
contaminants:
-CO
-SO2
-NO”
-O3
-Partícules en suspensió.

38. L’ICQA és una xifra única I sense unitats que pondrea
l’aportació dels 5 contaminants. Va de 100 (millor
qualitat de l’aire possible a -400)
 Un ICQA positiu significa que els 5 contaminants
que el determinen són presents en l’aire I en
concentracions inferiors als valors límit.
 Els valors negatius indiquen, que com a mínim un
dels contaminants a ultrapassat el nivell límit
d’immissió fixat per la normativa.
Els gasos com el Cl o les dioxines no es tenen en
compte al càlcul.

39. Directiva europea 96/62/CE sobre l’avaluació I la
gestió de la qualitat de l’ambient exterior.
Objectius:
-Definir
I establir els nivells de qualitat d el’aire
adequatas per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius
per a la salut humana I el medi ambient.
-Determinar mètodes I criteris per avaluar la qualitat de
l’aire.
-Concretar la informació que es necessita sobre la
qualitat de l’aire I procurar que la ciutadania en tingui
coneixement.
-Establir les línies reals d’actuació de les administracions
per prevenir, controlar I corregir les situacions de
contaminació atmosfèrica.

40. Actualment la legislació: Reial Decret 1073/2002
-PREVENCIÓ: planificació territorial, previsió dels
impactes que poden ocasionar al medi ambient. Adoptar
mesures preventives.
-CONTROL: inspeccions dels nivells d’emissió de totes
les activitats que suposen alliberament de contaminants.
-SANCIONS: quan s’incompleix la normativa.
-RESTAURACIÓ: plans d’actuació d’aquelles zones
declarades de protecció especial pel que fa a la qualitat
de l’aire.