Download to read offline
Hume.pdf
- 1.
- 2. Què és laIl·lustració? Kant
- 3. Hem estat menorsd’edat...
- 4. El segle deles LLUMS
- 5.
- 6.
- 7.
- 8. La divulgació delconeixement Rousseau D’Alembert Diderot
- 9.
- 10.
- 11.
- 12. Els anys dejoventut The Edinburgh College David Hume
- 13. Les primeres obres LaFlèche El 1r volum del Tractat de la Naturalesa Humana
- 14. Retorn a Edinburgh LaUniversitat d’Edinburgh El general Saint Claire
- 15. Les seves obres,a l’INDEX
- 16. Hume bibliotecari Biblioteca dela Unviersitat d’Edinburgh “Història de la Gran Bretanya”
- 17. Hume a París LaComtessa de Boufflers Tertúlia d’il.lustrats, presidida per Voltaire Tertúlia d’aristòcrates
- 18. Retrat de 1766Retrat de 1770
- 19. La tomba deHume a Edinburgh
- 20. La teoria delconeixement (Experiència: participació dels sentits en el procés de coneixement.) Tot coneixement comença sempre amb l’experiència: si no hi ha experiència, no hi ha coneixement. poma Lebron James Papaia
- 21. La teoria delconeixement 1. Impressions, molt vives i intenses, que poden ser: Impressions de sensació Impressions de reflexió 2. Idees, més dèbils i fosques. Per a Plató i els racionalistes: impressió IDEA Per a Hume i els empiristes: IMPRESSIÓ idea
- 22. La teoria delconeixement Impressions i idees poden ser simples o complexes: Impressió simple > idea simple Combinació d’idees simples > idea complexa Lleis d’Associació d’idees simples, per crear-ne de complexes: De semblança De causa-efecte De contigüitat
- 23. La teoria delconeixement Importància de l’hàbit empíric en el procés de coneixement: - hàbit: quelcom que fem repetidament, per costum - empíric: percebut amb els sentits Tot el que coneixem, percebem i entenem a cada moment és gràcies a un hàbit empíric.
- 24. La teoria delconeixement Si el coneixement comença sempre amb l’experiència i l’experiència sensitiva és pròpia i, per tant, diferent per a cada persona, aleshores el coneixement també és propi i, per tant, diferent per a cada persona. Conclusió: no hi ha una única veritat, res no es pot conèixer i afirmar amb seguretat (d’això se’n diu ESCEPTICISME)
- 25. La teoria delconeixement
- 26. La teoria delconeixement Els objectes de coneixement poden ser de dos tipus: a) Relacions d’idees: són universals, invariables, veritats indiscutibles. Coneixements matemàtics o lògics. Per exemple: La negació d’una frase vertadera és sempre falsa, i la negació d’una frase falsa és sempre vertadera. b) Qüestions de fet: no són universals, ni invariables, són veritats locals o provisionals. Ciències físiques. Per exemple:
- 27. La Crítica alPrincipi de Causalitat
- 28. La Crítica alPrincipi de Causalitat Segons Aristòtil, tot allò que passa i que existeix té una causa. De fet, en té més d’una. Causa: principi a partir del qual una cosa s’esdevé, es produeix. Allò que fa que una cosa sigui, i que sigui així com és. El savi és aquell que coneix no les coses sinó les seves causes. Causa material: el bronze. Causa final: Causa formal: Causa eficient: la idea que l’escultor en té al cap abans de posar-s’hi. l’escultor homenatjar els caiguts a la Batalla de les Termòpiles (480 aC).
- 29. La Crítica alPrincipi de Causalitat Principi de Causalitat: tot té una causa. Segur? Hume ho nega: causa i efecte són dos fets diferents i independents. Sóc jo qui els associo dins la meva ment per algun motiu. Els meus hàbits empírics m’ajuden a relacionar aquests fets que he percebut i a establir que, per a mi, A és causa de B.
- 30. La Crítica alPrincipi de Causalitat Que fins ara A hagi estat causa de B, no demostra que en el futur torni a passar. Puc esperar, creure (believe) que passarà, però mai no en podré estar segur. Els coneixements, també els científics, passen a ser provisionals. Fins ara a partir d’ara, esperem el mateix, però no es pot demostrar