.

1. HTA EMBARAÇ
Sessió 08/07/2015
R1 Alba Traver

2. Cas Clínic
o Motiu de consulta : Control embaraç 4ª SG.
o AP:
• NAMC.
• Al.lèrgia: Àcars i a les graminies.
• 1r embaraç.
• Alopecia.
• HTA essencial.
o Malaltia actual: Dona de 39 anys en el 1r trimestre de
gestació acudeix a consulta per HTA tractada amb un ARA
II i un diurétic.

3. o Exploració Física: TA normal. Anodina.
o Proves Complementaries:
• Analítica de març dins de la normalitat.
o Diagnóstics:
• Embaraç d’alt risc: >38 anys.
• HTA essencial crònica.
o Tractament:
• Suspensió del ARA II i diurétic.
• Indroducció de alfametildopa 1 comp/8h.
• Introducció de àc.fólic 10mg.

4. HTA EN EL EMBARAÇ
1. Identificar de quin tipo d’HTA es tracta:
o HTA crónica: HTA abans del embaraç o <20 SG o > 20 SG + 12 semanas
postparto.
o HTA transitoria o gestacional: Elevació de la TA en les últimes setmanes de
gestació, durant el part o puerperi sense altres signes de preeclampsia.
>20SG <12 Spuerperio.
o HTA crónica amb preeclampsia sobreafegida: Elevació de tensions previes
en més de 30mmHg de sistólica i/o en més de 15mmHg la diastólica
acompanyada de proteinuria o edema generalizat.
o HTA induida per l’embaraç (HIE):
• Preemclapsia: HTA (elevació de 30mmHg TAS i/o 15mmHg TAD o xifres
>140/90 sinó previes) >20SG i no més de la setmana 12 postpart +
proteinuria (>300mg/24h o 30mg/dl en mostres aïllades) i/o edemes.
• Eclampsia: Preemclapsia + convulsions generalitzades no atribuïbles a res
més.

5. Fisiopatologia Transtorns Hipertensius
1. HTA essencial: Disfunció del endoteli vascular
degut a un desequilibri entre els factors
vasodilatadors (òxit nítric) i vasoconstrictors
(endotelines).
2. HTA gestacional: Implantació placentaria
inadecuada que desencaden la producció de
factors citotòxics que produeixen una disfunció
endotelial i plaquetaria amb vasoespasme
generalitzat.

6. Conducta a seguir
1. HTA crónica:
- Medides generals: Vigilar canvis de posició brusc. Millor en decúbit lateral
esquerre. Dieta hiposódica normoproteíca.
- Control setmanal de TA.
- Control setmanal de proteinuria amb multistick ( si + fer una orina de 24h)
a partir de la 20SG.
- Hipotensors:
 1r elecció: Alfametildopa 250mg v.o. cada 8-12h durante 48h després
pujar 500mg en 2 dies fins un màxim de 3g/d. Acció lenta. Se pot
combinar amb hidralacina. FDA: B.
 2n elecció: hidralacina ( vasodilatador de elecció intrahospitalari),
labetalol ( alfa i betabloqueant) i nifedipino ( calcio antagonista)
 CI: IECAS i ARA II ( són teratógens, poden produir oligoamnis, CIR o fracàs
renal), els diurétics (disminueixen el fluxe uteroplacentari), el diazóido
(teratógen) y el atenolol (produeix CIR).
 Si necesita augmentar la dosis de hipotensors, ens deu alertar de una
preeclampsia sobreafegida.

7. 2.HTA gestacional:
- Control dies alterns TA.
- Control setmanal de proteinuria amb
multistick ( si + orina de 24h) a partit de la
20SG.
- No hipotensors.
- Si > o = 160/110 s’orientarà com si fóra una
preeclampsia.

8. 3. Preemclapsia lleu.
3.1. Criteris :
- TAS <160 i TAD <110.
- Proteinuria 24h <5g.
- Cap altre criteri de Preemclapsia greu.
3.2. Criteris per a Seguiment en el centre de salut:
- Correcte cumpliment dels controls.
- TA<150/100.
- Hemograma i bioquímica normals.
- Pacient asimptomàtica.
- Proves de benestar fetal correctes i creixement adecuat.
- Proteinuria 24h < o = 1g (1000mg).

9. 3.3. Controls en el centre de salut:
- Materns:
 Consulta 1-2 vegades/setmana.
 Repós relatiu i dieta normosódica normoproteica.
 TA, pes i multistick diaris.
 Proteinuria 24h, hemograma, bioquímica i coagulació setmanals.
 Informació sobre símptmes prodrómics d’eclampsia ( si apareixen acudir a
urgéncies).
 Hipotensors: alfametildopa 250mg cada 8h o labetalol 50mg cada 6h, seguir
augmentant 50mg fins aconseguir control TA o hidralacina 20mg cada 8-6h, i
després anar augment 10mg fins aconseguir control TA.
 Finalitzar gestació a partir 37SG (a terme).
 A estudi administració de aspirina a dosis baixes 60-100mg durant la gestació
per a prevenir les complicacions de la preeclampsia.
- Fetals:
 Controls diaris de moviments fetals.
 Proves de benestar fetal setmanals a patir de la setmana 28.
 Ecp-Doppler/2 set (biometries, LA, Doopler umbilico-fetal)

10. 4. Preemclampsia greu:
4.1. Criteris (almenys un):
- TA > o = 160 i/o > o = 110.
- Proteinuria 24h > o = 5g (3+ en multistick). Per damunt de 5g, el grau de
proteinuria no se relaciona amb la gravetat ni amb els resultats materno-fetals.
- Oliguria < o = 500ml/día.
- Cr > 1’2 mg/dl i/o urea > 40mg/dl.
- Plaquetes <100.00microlitres.
- GOT i/o GPT >62 UI/l o > doble del límit alt de la normalitat.
- Hemólisis: Bil>1’2 mg/dl; LDH>600U/l; presencia de esquistocitos.
- Pródroms de eclampsia:
 Clínica neurológica: hiperreflexia, cefale aintensa, alteracions visuals, estupor…
 Dolor epigástric/HD.
 Naúsees/ vómits.
- Cianosis/ Edema de pulmó/ACV.
- CIR

11. 4.2. Conducta a seguir:
- Ingrés hospitalari.
- Si >34SG: FINALITZAR GESTACIÓ.
- Si <34SG: Tractament conservador fins la 34SG:
1. Hipotensors:
 Hidralacina: 5 a 10mg ev en bolo lent, dosis es poden repetir cada 15-20
mins fins reduir la TA <170/110mmHg.
ó
 Labetalol 20-50mg ev en bolo lent, dosis que es poden repetir cada 15-
20mins fins reducir la TA<170/110mmHg.
 Dosis de manteniment seria de hidralacina 20-50mg cada 6h en infusió ev
continua i la de labetalol es de 50-600mg cada 6h en infusió ev continua.
2. Prevenció convulsions amb Sulfat de Mg.
3. Finalitzar gestació si feto madur preferiblement per vía vaginal sinó
cessària.

12. 5. Eclampsia.
- Ingrés hospitalari.
- Mantenir via aèria.
- Posició decúbit lateral.
- Oxigenoteraia.
- Tractament anticonvulsionant (sulfat de magnesi).
- Tractament HTA ev.
- Cessària després de la estabilització hemodinàmica, abans de les
48h de la convulsió.
- RMN o TAC en les convulsions atípiques o focalitat neurológica.
6. HTA crónica amb preeclampsia sobreafegida.
- Ingrés hospitalari.
- Tractament igual que una preeclampsia greu.

13. Conclusions
• Mecanisme fisiopatológic diferent de la HTA
essencial i gestacional, aquesta darrera se
curarà amb la finalització del embaraç.
• Tractament diferent donat les limitacións
medicamentoces del estat gestacional.
• Important el bon control de l’embaraçada
aixina com l’educació d’aquesta enfront a les
diverses complicacions que poden haver.

14. Bibliografia
• Fisiología médica. Guton & Hall. Ed11ª. Editorial Elsevier. Pàg: 195-203.
• Manual AMIR Ginecología y obstetricia ed. 6ª.
• Vademecum 2014
• “Management of hypertension in pregnancy”. M.Huarte, A.Modroño, C.
Larrañaga. AN. Sist. Navar 2009, vol 32, suplemento 1.
• “Trastornos hipertensivos del embarazo” Dr. Alfredo Vázquez Vigoa, Dr.
Goliat Reina Gómez, Dr. Pedro Román Rubio, Dr. Roberto Guzmán Parrado
y Dra. Annerys Méndez Rosabal. Hospital Ginecoobstétrico "Ramón
González Coro“. 2005.
• Protocolo estados hipertensivos del embarazo. Servicio de Ginecología y
Obstetricia del HUCA. Actualización Abril 2011.

15. Gràcies!!