1. La Societat i en molts casos l'església se les ha enginyat per substituir antigues festes de caire pagà i
cristianitzar-les. Només un exemple, en el calendari festiu romà trobem una de les festes més celebrades,
les Saturnals, a honor del déu Saturn, que eren les festes del solstici d'hivern, amb les famoses Bacanals,
ara tenim les no menys importants de Nadal.
I, si bé el Carnestoltes podrien ser també una reminiscència de les Saturnals alguns etnògrafs, entre ells,
Julio Caro Baroja, les associa a les Lupercaal o Matronals, celebrades al mes de febrer i també dins de la
civilització romana (Lupercals). Eren el ritual de la fecundació i protecció dels ramats, (Matronals) les
festes de les dones, dies en que elles manaven (una semblança catalana és la festa de Santa Àgata,
celebrada el 5 de febrer).
Nosaltres, i en la majoria de llocs, les festes de Carnaval, eren i són uns dies d'esbargiment, balls i gatzara,
abans d'entrar en les diades de la Quaresma (sempre dins la cultura cristiana), temps en el qual no es feien
acte de divertiment , calia fer penitència i oració i àdhuc abstinència de carn, per això els dies abans es
desenvolupen les jornades alegres i festives. Si el Carnestoltes es representa popularment per un ninot
alegre i rondaxó, hom pinta la Quaresma com una vella xaruga, alta, desnerida i antipàtica, que té set cames,
va tota vestida de negre, i porta un bacallà en una mà i un cistell de verdures en l'altre. El simbolisme que es
desprèn d'aquesta imatge popular és ben clar, perquè el temps de quaresma és de serietat, tristesa,
recolliment, oració i dejuni.
El Carnestoltes o Carnaval potser és la festa més primitiva i amb més diversitat de tot el calendari. Se
celebra de diferents maneres a multitud de països i sempre associada, en certa manera, als excessos:
menjar gras, transgressions, disfresses per políticament incorrectes que siguin, i tot tipus de festes. A
Catalunya se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra amb l'arribada de la Quaresma.
I és que, el Carnestoltes, és el contrapunt o l'oposició de la Quaresma, caracteritzada pel dejuni i la
reflexió. En festes medievals a Catalunya es representava aquesta lluita amb una sèrie de baralles entre el
personatge del Carnestoltes i el de la Quaresma. En alguns casos el Carnestoltes era ajudat en aquesta lluita
simbòlica per persones dels gremis relacionats amb la carn, especialment de porc entre les classes menys
benestants, en canvi la Quaresma venia acompanyada principalment dels peixaters i altres gremis d'aliments
no carnívors.
Aquest personatge, que representa el Carnaval, neix a Catalunya el segle XVII. Al principi, era només un
ninot de palla que construïen els pagesos i que penjaven al paller fins el dimecres de cendra, quan el
cremaven com a símbol de la fi del Carnaval. Amb el temps, i possiblement gràcies a l'auge d'aquesta festa a
Barcelona, aquest personatge es va convertir en el Rei de la Gresca, al voltant de qual es van organitzar un
seguit d'actes: l'arribada, el sermó, la presidència de les festes, el judici, la malaltia, la mort i el testament.
Amb el temps a molts llocs s'hi van anar afegint diversos rituals festius al voltant del personatge i de la
seva lluita amb la Quaresma, com per exemple la coronació o la mort del rei Carnestoltes.