1. La Societat i en molts casos l'església se les ha enginyat per substituir antigues festes de caire
pagà i cristianitzar-les. Només un exemple, en el calendari festiu romà trobem una de les festes
més celebrades, les Saturnals, a honor del déu Saturn, que eren les festes del solstici d'hivern,
amb les famoses Bacanals, ara tenim les no menys importants de Nadal.
I, si bé el Carnestoltes podrien ser també una reminiscència de les Saturnals alguns etnògrafs,
entre ells, Julio Caro Baroja, les associa a les Lupercaal o Matronals, celebrades al mes de febrer i
també dins de la civilització romana (Lupercals). Eren el ritual de la fecundació i protecció dels
ramats, (Matronals) les festes de les dones, dies en que elles manaven (una semblança catalana
és la festa de Santa Àgata, celebrada el 5 de febrer).
Nosaltres, i en la majoria de llocs, les festes de Carnaval, eren i són uns dies d'esbargiment, balls i
gatzara, abans d'entrar en les diades de la Quaresma (sempre dins la cultura cristiana), temps en
el qual no es feien acte de divertiment , calia fer penitència i oració i àdhuc abstinència de carn,
per això els dies abans es desenvolupen les jornades alegres i festives. Si el Carnestoltes es
representa popularment per un ninot alegre i rondaxó, hom pinta la Quaresma com una vella
xaruga, alta, desnerida i antipàtica, que té set cames, va tota vestida de negre, i porta un bacallà
en una mà i un cistell de verdures en l'altre. El simbolisme que es desprèn d'aquesta imatge
popular és ben clar, perquè el temps de quaresma és de serietat, tristesa, recolliment, oració i
dejuni.
El Carnestoltes o Carnaval potser és la festa més primitiva i amb més diversitat de tot el calendari.
Se celebra de diferents maneres a multitud de països i sempre associada, en certa manera, als
excessos: menjar gras, transgressions, disfresses per políticament incorrectes que siguin, i tot
tipus de festes. A Catalunya se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra amb l'arribada de
la Quaresma.
I és que, el Carnestoltes, és el contrapunt o l'oposició de la Quaresma, caracteritzada pel dejuni i
la reflexió. En festes medievals a Catalunya es representava aquesta lluita amb una sèrie de
baralles entre el personatge del Carnestoltes i el de la Quaresma. En alguns casos el Carnestoltes
era ajudat en aquesta lluita simbòlica per persones dels gremis relacionats amb la carn,
especialment de porc entre les classes menys benestants, en canvi la Quaresma venia
acompanyada principalment dels peixaters i altres gremis d'aliments no carnívors.
Sa Majestat Carnestoltes
Aquest personatge, que representa el Carnaval, neix a Catalunya el segle XVII. Al principi, era
només un ninot de palla que construïen els pagesos i que penjaven al paller fins el dimecres de
cendra, quan el cremaven com a símbol de la fi del Carnaval. Amb el temps, i possiblement
gràcies a l'auge d'aquesta festa a Barcelona, aquest personatge es va convertir en el Rei de la
Gresca, al voltant de qual es van organitzar un seguit d'actes: l'arribada, el sermó, la presidència
de les festes, el judici, la malaltia, la mort i el testament.
Amb el temps a molts llocs s'hi van anar afegint diversos rituals festius al voltant del personatge i
de la seva lluita amb la Quaresma, com per exemple la coronació o la mort del rei Carnestoltes.