3. Tema:
Estudi dels arxius fotogràfics de
Catalunya del període de 1900 a
1920, des del seu vessant històric-
social-antropològic així com l'ús
de les TICs per a la seva difusió
tant per a l'ensenyament com per a
la divulgació al públic en general.
4. Objectius
• Anàlisi dels arxius (estudi dels
mateixos i cerca del material
corresponent al període de 1900.1920)
• Estudi històric-social-antropològic del
període. (història, economia-indústria,
principals autors de les fotografies)
• Cerca de fotografies representatives de
l'época.
• Estudi de les TICs per a la difusió
d'aquest material fotogràfic.
5. • Donat l'interès social cada vegada més creixent per el material fotogràfic del passat més
immediat es va pensar que l'estudi de les fotografies seria de gran interès.
• Divulgar com es transmeten aquestes fotografies tant des de els propis arxius, com museus i
xarxes socials.
• S'ha volgut contextualitzar aquestes fotografies en la seva dimensió històrica a fi d'evitar
anacronismes que en moltes xarxes es donen al obviar el seu context.
• Recordar als autors d'aquestes fotografies, persones que amb mitjans tècnics precaris van
deixar un llegat històric d'incalculable valor social.
Idees fonamentals
6. Valoració del
projecte
• -Què ha representat per a
vosaltres?
• -Quins resultats s’han
obtingut?
• Quins aspectes
ressaltaríeu?
• Punts forts, punts febles
• Aportacions
• Possibilitats de continuïtat
7. La realització d’aquest projecte ha estat tot un
repte. No tan per la temàtica (ja que va estar
consensuada), sinó pel que representa
desenvolupar un treball d’aquestes
característiques en grup. El fet de treballar de
manera asincrònica, planificar, repartir tasques o
recercar informació d’una temàtica nova, realment
espantava a l’inici. Però sens dubte ha estat un
treball de menys a més, en el que el format de
grup s’ha anat engrassant al llarg de les setmanes i
esdevenint cada cop més eficient i eficaç.
8. • Pel que fa als resultats obtinguts els considerem com a molt notables. Hem pogut desenvolupar tots els
punts plantejats en l’índex inicial, la recerca de fonts d’informació i d’arxius ha estat bona i la
planificació s’ha respectat en tot moment.
• L’aspecte a ressaltar per sobre de tot és la cohesió entre els membres del grup. La bona entesa, les ganes
de treballar i de fer les coses ben fetes, ha estat la tònica general durant tot el treball.
• Com a punts forts, destacaríem la cohesió entre el grup, la gestió del grup i la planificació de les
tasques. Aquest últim punt ha estat molt rellevant a l’hora de poder desenvolupar el projecte amb marge
suficient i temps per tal de revisar-lo entre tots.
• Com a punts febles destacaria la manca de coneixements en algunes eines proposades a l’assignatura,
això fa que no s’hagi pogut treure tot el rendiment d’alguns aspectes, sobretot en l’apartat d’edició i
format. També hem d’admetre que tot i la predisposició per part de tothom, les comunicacions al fòrum
a l’inici així com el poc hàbit de treballar en grup i de manera asincrònica, han estat difícils sobretot en
el primer repte.
Resultats, aspectes a ressaltar, punts forts i febles
9. Les aportacions per part de companys i
companyes han estat sempre
enriquidores. No només en aspectes del
treball concret, sinó també amb
recomanacions de bibliografia,
repartiment de tasques i facilitat per
adaptar-se a la feina.
El treball té moltes possibilitats de continuïtat.
És només una pinzellada del que es pot trobar
en alguns arxius. Es podria ampliar la temàtica i
classificar-la, enllaçant-la amb els aspectes que
hem volgut ressaltar en la contextualització
(economia, política...) creant una xarxa
d’imatges classificades geogràficament pel
territori i organitzades segons temàtiques.
Podria ser una excel·lent forma de connectar el
nostre projecte, les TIC i la difusió d’aquest
període de la història. tre país.
Aportacions i
possibilitats
de continuïtat
10. -Es pot afirmar que el projecte que hem
realitzat ens ha permès arribar a una
convergència entre tres àmbits: les
tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC), l’antropologia i la
història.
-La seva interrelació es justifica amb els
exemples de fotografies del 1900 al 1920
extretes de diferents arxius i la difusió
d’aquests materials en les xarxes socials.
-La difusió de les fotografies gràcies a les
TIC permet, alhora, explicar i immortalitzar
un fet o moment del passat que va
condicionar la societat (en aquest cas, la
catalana) per poder analitzar-les
posteriorment des d’un punt de vista
antropològic.
-A més, les TIC tenen un gran abast, ja que
la gran majoria de la població en fa ús a
diari, així, es poden transmetre els
coneixements de forma més directa i
massiva.
Elements de
reflexió
11. • Com a reflexió final, les tecnologies de la informació i la comunicació són el canal de
comunicació idoni per impulsar el coneixement històric, social i antropològic de la
societat des de la memòria fotogràfica.
Reflexió global del treball
12. Les conclusions
• Des de l’antropologia el web exemplifica un
anàlisis a través de les TIC. Un mètode per
obtenir informació és observar i estudiar la
presència de les fotografies i el seu flux a les
xarxes socials. Els mètodes de difusió de la
informació propis de les TIC, ofereixen una
relació més pròxima amb el públic.
• Des de la Història l'estudi d'aquest període a
través de les seves fotografies suposa un
acostament a una realitat que marcarà el segle
XX, amb uns esdeveniments polític-socials que
són el punt d'inflexió de la fi d'una època i del
començament de la modernitat que arriba fins
als nostres dies.
13. La Maria Elena Martín Puig, en Josep Robert Reig Miró,
i en Fermí Sagristà Martínez
us agraeixen la vostra atenció i us desitjen que hàgiu gaudit de la
presentació
La fotografria i la seva relació amb les
TIC és fonamental per a la cultura i la
societat actual.
