1. www.idmon.cat Autor: Lluís Rius Oliva

2. Quatre rapinyaires ensinistrades van començar a sobrevolar ahir el recinte de l'abocador del Pla de l'Estany, a Puigpalter (Banyoles), per tal de foragitar els gavians que habitualment s'hi concentren per menjar. L'operació es perllongarà fins a finals de desembre i, depenent dels resultats, l'Ajuntament decidirà si cal seguir fent aquests vols. La iniciativa pretén ser la solució a la proliferació de gavians a Banyoles i, en concret, a l'estany, on solen reunir-se en grans quantitats per beure i defecar. Fins ara s'havia recorregut a sistemes com ara trets d'escopeta i ultrasons, però els ocells només desapareixien unes hores i prou. EL PUNT . CAT Avien aus rapinyaires ensinistrades per foragitar els gavians de Banyoles

3. Has de trobar 16 verbs al llarg de tot el text.

4. Has de trobar 13 noms en el primer paràgraf.

5. Has de trobar 15 determinants en tot el text

6. Quants adjectius ets capaç de trobar-hi?

7. Només hi ha tres pronoms .

8. Busca un adverbi de temps i un de manera .

9. Troba 11 preposicions i conjuncions al primer paràgraf

10. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 Llegeix aquest text. Després et preguntarem la categoria d’alguns mots.

11. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 meu – determinant possessiu

12. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 i – conjunció copulativa

13. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 malaltia – nom comú

14. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 li – pronom feble

15. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós . Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 malenconiós – adjectiu

16. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida , a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 de seguida – adverbi (locució)

17. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 ell – pronom personal fort

18. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar -me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 guiar – verb

19. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí . Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 sí – adverbi