3. 1.1 Una dictadura feixista
• Repressió planifiicada.
• Concentració de poders en mans de Franco.
• Centralització de l’Estat.
• Unitat social a través del Fuero del Trabajo (1938).
• Organización Sindical Española (OSE, 1940), controlada per
dirigents falangistes.
• Fiscalitat basada en impostos indirectes.
• Corts (1942) consultives i deliberants formada per
procuradores.
• Justícia subordinada al govern.
• Església i exèrcit suports del règim.
4. 1.2 L’impacte de la Segona Guerra
Mundial.
• Neutralitat.
• Franco s’entrevista amb Hitler (1940) i Mussolini (1941). No hi
ha acord per entrar a la guerra.
• 1941, Franco envia la División Azul al front soviètic. Canvia la
neutralitat per la no bel.ligerància.
• 1943, avenç aliat. Es torna a la neutralitat.
• Victòria dels aliats. Maquillatge del règim:
– Es proclama democràcia orgànica.
– Es fa el Fuero de los Españoles (1945).
– Ley de Referèndum Nacional (1945).
– Entrada al govern de dirigents catòlics.
• Aïllament internacional.
8. 1.3 Repressió i control social
• Repressió política:
– En presons i camps de concentració.
– 280.000 presos el 1940.
– Tortura exercida per la brigada social (policia política).
– Exercida per la jurisdicció militar fins el 1963.
– La denúncia anònima era suficient.
– 1077 execucions a Barcelona el 1939.
• Repressió econòmica:
– Ley de Responsabilidades Políticas: multava a persones per la seva activitat
política o ideologia des del 1934.
– Confiscació de propietats d’organitzacions i entitats democràtiques.
– Depuracions de personal (15.000 funcionaris de la Generalitat).
• Repressió ideològica:
– Normes de conducta fixades pel puritanisme catòlic.
– Censura.
– Control de l’educació en mans de l’Església.
– Rol de la dona
– Nacionalcatolicisme.
14. 2.1 Els costos humans de la guerra
• Entre els morts a la guerra i els exiliats Catalunya perd un 4,5%
de població en relació a abans de la guerra.
• La població catalana envelleix a causa d’una baixa natalitat i
d’un increment de la mortalitat.
• Als anys 40 la població augmenta gràcies a l’arribada de
250.000 immigrants. És gent expulsada del camp andalús a
causa de la contrarreforma agrària franquista.
• Els anys 50 la immigració es duplica.
15. 2.2 La política franquista envers Catalunya.
• Política anticatalanista i anticatalana:
– Prohibició dels símbols.
– Nova retolació dels carrers.
– Eliminació de monuments públics.
– Supressió i persecució de la llengua catalana.
– Castellà única llengua oficial.
– Cultura catalana en situació crítica a causa de l’exili dels
seus principals representants.
16. 3.1 Els eixos de l’autarquia
• Objectius econòmics del règim franquista:
– Aconseguir l’autosuficiència econòmica (autarquia).
– Substitució del lliure mercat per la intervenció generalitzada de
l’adminstració.
– Bloqueig del creixement econòmic.
– No s’aprofita l’economia favorable de després de la Guerra Mundial
(Pla Marshall).
– S’intervenen les importacions i exportacions per limitar-les. El
resultat és escassetat de béns i carestia.
– Impuls de la indústria de béns d’equip amb ajuda pública; gran
despesa pública.
• 1941, es crea el Instituto Nacional de Industria (INI)
conglomerat d’emprese de molts sectors que produeix el més
possible, independentment dels costos (Iberia, SEAT, ENDESA).
17. 3.2 Racionament i mercat negre
• L’Estat controlava directament els productors i els mercats.
L’adiministració venia els productes al consumidor a un preu
regulat.
• Molts productors preferien amagar la producció i desviar-les cap
al mercat negre.
• El mercat negre o estraperlo eren les transaccions
econòmiques que es feien al marge de la llei.
• Els preus del mercat negre eren molt superiors als del mercat
regulat.
• Amb el racionament, la fam es va generalitzar especialment a
les grans ciutats.
23. 4.1 El món de l’exili
• Després de la guerra, la major part de l’exili es troba a França
en camps de concentració.
• Amb la Guerra Mundial alguns es traslladen a Amèrica, altres
s’integren a la resistència francesa i d’altres són traslladats a
camps com Auschwitz o Mathausen.
• A Mèxic s’instal.la un govern testimonial de la República.
• Va ser una oposició al franquisme feble i dispersa.
• Fins 1946 pnsaven que la victòria dels aliats tornaria la
democràcia a Espanya.
• Va tenir pocs lligams amb l’antifranquisme clandestí de l’interior
d’Espanya.
24. 4.2 L’oposició clandestina
• Després de la guerra i enmig d’una duríssima repressió, es dóna
la màxima propaganda democràtica i l’acció dels maquis
(invasió de la Vall d’Aran, 1944) tot esperant l’entrada dels
aliats.
• Amb la consolidació del franquisme a partir del 1947, l’oposició
entra en una etapa de crisi:
– Organitzacions que van quedar molt debilitades: CNT.
– Organitzacions que van desaparèixer a l’interior: POUM, UGT,
partits republicans i nacionalistes.
– Partits amb greus divisons internes: PSOE
– Partits que canvien de tàctica i organitzen la lluita interna i
s’infiltren en el sindicat vertical: PSUC, PCE.
25. 4.3 La protesta obrera
• Fins al 1947 hi ha brots de conflctivitat obrera:
– Conflictes laborals a grans empreses del tèxtil, la metal.lúrgia i la
química a Barcelona, Vallès i Maresme.
– Gener 1946, primera vaga general a Manresa.
– Accions reivindicatives a Astúries.
– Maig del 1947, al País Basc vaga general seguida per 20.000
treballadors.
• A partir del 1947 canvi de tàctica: participar en el CNS per
plantejar reivindicacions laborals i arribar a un nombre més gran
de treballadors.
26. 5.1 L’esgotament de la via autàrquica
• La política de l’autosuficiència va ser un fracàs:
– Fortes pujades dels preus.
– Reducció dels salari reals (controlats).
– Males collites.
– Malestar social i protestes obreres.
• Canvis en la situació internacional va ajudar a solucionar el
problema.
28. 5.2 El pes de la situació
internacional
• A causa de la guerra freda els Estats Units accepten la
concessió d’ajuts econòmics a Espanya a canvi del seu suport
contra el comunisme.
• 1953, l’Espanya franquista comença a trencar l’aïllament:
– Signatura d’un nou Concordat amb l’Església catòlica que reforça la
seva estreta aliança.
– Acord amb els EUA: ajuda militar i econòmica a canvi de bases
militars en territori espanyol.
– Entrada en organismes internacionals com la FAO i la UNESCO i, el
1955, entrada a l’ONU.
30. EL LLANÇAMENT ECONÒMIC
L’expansió de l’economia dels 60 es va fer gràcies a l’excés de mà d’obra agrària i a la inversió de capitals estrangers, es genera
una dependència de l’economia espanyola en relació als països desenvolupats. L’expansió econòmica es fa evident amb la
importació de béns d’equip, de petroli i d’altres matèries primeres. S’exporten productes agrícoles i productes industrials, no
s’equlibra pèrò la balança comercial, tradicionalment deficitària, compensada pels ingressos del turisme i dels estalvis enviats pels
emigrants. Es modernitza l’agricultura, disminueix el nombre de jornalers que protagonitzen una emigració massiva. Els baixos
salaris, l’escassa conflictivitat laboral, els preus barats dels aliments i del petroli i la reduïda pressió fiscal són causes del
desenvolupament industrial. Les indústries es concentren a les zones urbanes, en el cas de Catalunya, al voltant de Barcelona i es
converteix en la principal poveïdora de béns industrials de consum del mercat espanyol. Durant els anys 60 es produeix el boom del
turisme, concentrat en les zones litorals i amb forta estacionalitat.
DESEQUILIBRIS REGIONALS I MIGRACIONS.
El desplaçament massiu de població va tenir dues destinacions fonamentals: 1- Europa: disminueix l’atur i proporciona divises. 2-
Interior: a les zones industrials i liotrals; va generar nombrosos problemes. Catalunya és una zona d’immigració durant tot el segle
XX, però mai tan intensa com en els anys seixanta, fa ser afavorida pel règim com a factor de descatalanització.Els desequilibris
regionals i socials van augmentar a l’hora que augmantaven els deficits socials i en infraestructures.
ENTRE EL REFORMISME I L’IMMOBILISME.
Espanya va entrar en la societat de consum. El règim es veia obligat a millorar el nivell de vida sense que això suposés canvis
polítics. Es va veure obligat però a emprendre una sèrie de reformes institucionals centrades en les llibertats, l’educació, la
seguretat social i la qüestió successòria. Aquestes reformes van dividir els franquistes entre els aperturistes (partidaris de les
reformes) i els immobilistes (contraris a qualsevol reforma del règim).
32. EL MODEL ECONÒMIC DELS 60
TECNÒCRATES MODEL
POLÍTICA
AL PODER projecten seguint el
ECONÒMICA CAPITALIST
(VINCULATS A una
L’OPUS DEI) A
INCENTIVAR LA
fan el
INVERSIÓ ESTRANGERA
DEVALUAR LA PESSETA
PLA D’ESTABILITZACIÓ que
DEL 1959 consistia IMPULSAR LES
en EXPORTACIONS I FRENAR
LES IMPORTACIONS
CONTENIR LA DESPESA PÚBLICA I
conseqüències CONGELAR ELS SALARIS
AUGMENTA
S’ATURA L’ATUR I
ES SANEJA L’EMIGRACIÓ
LA
L’ECONOMI
INFLACIÓ
A
LA
INDUSTRIALITZACIÓ I
que porta a MODERNITZACIÓ
D’ESPANYA
33.
34. Durant els ESTUDIANTS... I la conflictivitat
OBRERS, anys 60 augmentaCAPELLANS. social i política. Es pot establir a tres nivells:
els sindicats practiquen L’ENTRISME que consisteix en INFILTRAR-SE EN
1- EL SINDICAT
CONFLICTES apareixen OFICIAL QUAN HI
LABORALS NOVES HA CONFLICTE
ORGANITZACIONS COM reivindiquen
MILLORES SALARIALS I
USO O CCOO CANVIS POLÍTICS
MASSIFICADA I ERA
2- LA estava DE BAIXA
UNIVERSITAT QUALITAT
va ser LEGALITZACIÓ DE LES
ORGANITZACIONS SINDICALS
ESTUDIANTILS
FONT demanaven
D’AGITACIÓ
CONSTANT CANVIS POLÍTICS
març 1966 EL TANCAMENT ALS
CAPUTXINS DE
ES PRODUEIX
que és SARRIÀ DE 33
LA
INTEL.LECTUALS I
CAPUTXINADA
400 ESTUDIANTS
3- CONCILI VATICÀ II –
a partir del 1962/63- ÉS MÉS
L’ESGLÉSIA
REFORMISTA I
LIBERAL
LA JERARQUIA ÉS
FRANQUISTA
a Espanya es
divideix
EL CLERGAT JOVE ES
VINCULA A L’OBRERISME I AL
NACIONALISME
35. L’OPOSICIÓ SURT AL CARRER.
Durant els anys seixanta la lluita contra el règim es centra en tres àmbits: el polític, el nacionalisme i la lluita armada,cadascun amb els seus trets característics:
1- LA LA INFLUÈNCIA
s’estén
COORDINACIÓ DELS PARTITS
POLÍTICA POLÍTICS
DEMOCRÀCIA
s’organitzen IV CONGRÉS
en el DEL
demanen
MOVIMENT L’ENTRADA A LA
EUROPEU COMUNITAT
(MÚNIC, 1962) ECONÒMICA EUROPEA
LA INDEPNDÈNCIA
ES que reivindica DEL PAÍS BASC
CREA
el 1959
L’ETA
2- LA
LLUITA
ARMADA més tard ES CREA EL PARTITS POLÍTICS;
FRAP SINDICATS; ENTITATS
SOCIALS,
PROFESSIONALS I
CÍVIQUES I
constituïda
PEESONALITATS
per
3- CONSTITUCIÓ A INDEPENDENTS
CATALUNYA D’UN el 1971 es va
FRONT fundar
D’OPOSICIÓ
UNITARI MILLORES SALARIALS PELS
OBRERS, INSTAURACIÓ DE
reivindicava
L’ASSEMBLEA DE LA DEMOCRÀCIA I
CATALUNYA AUTONOMIA PER
CATALUNYA
ACCIONS I
va coordinar
MOBILITZACIONS DE
MASSES