1. ELS ANYS DE
DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC I LA
TECNOCRÀCIA
(1959-1973)
Alumnes: Jorge Muñoz
Kike Martínez
Ana Hernández
Javi Casañ
Iris Ferrer

2. ÍNDEX
1.1.- La planificació del desenvolupament i el creixement econòmic
• Els tecnòcrates i el pla d‟estabilització
• Els plans de desenvolupament
• El “milacre econòmic espanyol” i les seues deficiències
1.2.- Els canvis socials i la nova mentalitat
• Els grans moviments migratoris
• La modernització de l‟estructura social
• La societat de consum
• La influència d‟Europa en la nova mentalitat espanyola
1.3.- L'immobilisme polític
• L‟era dels tecnòcrates de l‟Opus Dei
• La liberalització aparent
• La llei orgànica de l‟Estat
• La designació de Joan Carles com a successor de Franco
1.4.- Les relacions exteriors
1.5.- La creixent oposició al règim
2.- La crisi final (1973-1975)
2.1.- L’agonia de Franco i la decadència del règim
2.2.- Les dificultats exteriors
2.3.- La crisi econòmica

3. Planificació del desenvolupament i el
creixement econòmic
ELS TECNÒCRATES I EL PLA D’ESTABILITZACIÓ
Ministeri econòmic Tecnòcrates (Opus Dei)
Pla d’Estabilització
- Objectius: Estabilitat dels preus
Flexibilització de l‟activitat econòmica nacional
Liberalització de les relacions econòmiques amb l‟exterior
- Mesures de reajust: Devaluació de la pesseta y supressió dels controls estatals de
l‟economia
Resultats traumàtics = preu inevitable per a traure endavant l'economia d‟Espanya

4. PLANS DE DESENVOLUPAMENT
• Va seguir el model de planificació econòmica indicativa
(França), és a dir, que les empreses públiques i privades
coincidiren als seus objectius.
• Pols de desenvolupament: aconseguir un desenvolupament
equilibrat.

5. EL “MILACRE ECONÒMIC ESPANYOL” I LES SEUES
DEFICIÈNCIES
• DESENVOLUPAMENT
- Augment de la renta per càpita
- Modernització dels sector econòmics (Noves tecnologies)
• ASPECTES NEGATIUS
- Grans desequilibris regionals
- Preferència a la inversió del capital
- Balança comercial espanyola molt deficitària
• COMPENSACIÓ DEL DÈFICIT
- Dependència respecte a l'economia europea
- inversió de capital estranger en sectors de l‟economia espanyola
- recepció de divises dels emigrants
- entrada massiva de divises pel turisme estranger

6. Els canvis socials i la nova mentalitat
• GRANS MOVIMENTS MIGRATORIS
- Migracions interiors cap a les zones industrials
- Xifres elevades de emigració exterior temporal cap a Europa occidental
• MODERNITZACIÓ DE L‟ESTRUCTURA SOCIAL
- L‟estructura ocupacional passa a industrialitzar-se el país i la població ocupa el
sectors secundaris i terciaris en major part
- A l‟estructura social predominen les classes mitjanes urbanes

7. • SOCIETAT DE CONSUM
- Millora la qualitat de l‟alimentació
- Augmenta la construcció de vivendes
- Millora la dotació de llars
- Augment de la demanda de automòbils
• INFLUÈNCIA D‟EUROPA EN LA NOVA MENTALITAT ESPANYOLA
- Mentalitat influenciada per els turistes i per la tornada del emigrants
- Defensa de la llibertat moral, cultural i política, més propera a la democràcia

8. L’immobilisme polític
• ERA DELS TECNÒCRATES DEL OPUS DEI
- Ocupació dels centres de decisió del poder polític
- Es centren en qüestions econòmiques
• LIBERALITZACIÓ APARENT
- Llei de Premsa i Impremta (1966, Manuel Fraga)
- Llei de Llibertat Religiosa (1967)
• LLEI ORGÀNICA DE L‟ESTAT (1967)
- Culmina el procés d‟institucionalització del règim
- Estableix les funcions i organització de les institucions estatals
- Poder omnímode i il·limitat per al cap de l‟Estat
• JOAN CARLES SUCCESSOR DE FRANCO
- Successor a títol de rei
- Nova monarquia continuadora del propi règim

9. Les relacions exteriors
• Una intensa tasca diplomàtica va aconseguir la integració
d‟Espanya en nombroses organitzacions internacionals.
• La consolidació política del franquisme es tradueix en l‟adopció
de certes iniciatives en política exterior:
– Visita oficial a Espanya del president nord-americà Ike Eisenhower.
– Sol·licitud d‟ingrés en la Comunitat Econòmica Europea. Espanya no fou
admesa, però va aconseguir la firma d‟un Acord Preferencial.
– Intent de recuperació de Gibraltar, que estava baix el domini del Regne
Unit.
– Reconeixement de la independència del Marroc i Guinea Equatorial.
– Cessió d‟Ifni al territori marroquí.

10. La creixent oposició al règim
• Degut als canvis experimentats per la societat espanyola, es varen
ampliar els fronts d‟oposició al règim:
La conflictivitat laboral Comissions obreres (CC OO)
Oposició d‟un sector de Col·laboració amb els partits
l‟Església d‟oposició al règim
Els grups i partits Desenvoluparen una tasca
polítics il·legals sistemàtica d‟oposició

11. En el panorama polític de l‟oposició durant aquests anys destaquen
els següents partits, tots ells en la clandestinitat:
– El Partit Comunista d’Espanya (PCE). Únic partit antifranquista fins
als anys seixanta.
– El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Minoritari dintre
d‟Espanya, va començar a eixir a llum amb Felipe Gonzalez com a nou
secretari general.
– Els nous partits d’extrema esquerra. Algun d‟aquests grups d‟oposició
deriva fins i tot en el terrorisme, com és el cas del Front Revolucionari
Antifeixista i Patriota (FRAP).
– Els nous partits minoritaris de caràcter moderat. Entre d‟ells
s‟encontra Esquerra Democràtica, d‟orientació demòcrata-cristiana.
– Els partits de caràcter nacionalista. Es revitalitzen històrics com el
Partit Nacionalista Basc (PNV), i Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC).

12. La crisi final (1973-1975)
L’agonia de Franco i la decadència del règim
• Franco va formar un nou Govern presidit per Carrero Blanco.
Era la primera vegada que es diferenciaven els càrrecs de cap
d‟Estat i president del Govern.
• Un atemptat d’ETA, acaba amb la vida de Carrero Blanco.
• El nou president del Govern seria Carlos Arias Navarro.
• L‟anomenat “esperit del 12 de febrer” va provocar la divisió del
bloc franquista en dos grups: els „aperturistes‟, partidaris d‟una
tímida reforma des de dintre, i el „búnquer‟, denominació popular
del sector més immobilista i intransigent.

13. • Dos esdeveniments augmentaren la incertesa política
– Franco fou hospitalitzat i el seu estat de salut no li permetia augurar una
llarga vida.
– Es va constituir la Junta Democràtica per a assentar les bases d‟un verdader
sistema democràtic.
• El Govern d‟Arias Navarro promulga la Llei d‟Associacions
Polítiques.
• El clima d‟inestabilitat política fou augmentant i a la creixent
protesta ciutadana li seguia una repressió cada vegada més
desproporcionada.
• El règim fou una demostració de força promulgant la Llei
Antiterrorista, on Franco va firmar cinc penes de mort.

14. Les dificultats exteriors
• En concordança amb la situació interna de la dictadura
franquista al seu últim tram, les relacions exteriors també
travessaren moments de series dificultats:
 “La revolució dels clavells” posava fi a la dictadura veïna de
Portugal. Espanya era l‟última dictadura que pervivia a l‟Europa
occidental.
 La firma de les cinc sentències de mort va originar nombroses
peticions de clemència. Finalment, la execució va provocar
protestes internacionals i conflictes diplomàtics.
 La qüestió del Sàhara va aprofundir la crisi de la política exterior
espanyola. Marroc va iniciar la “Marxa verda” amb la intenció de
pressionar a Espanya per a que li fora entregada la zona.

15. La crisi econòmica
1973 Pujada dels preus del petroli
Altres símptomes de crisi
Marca el final de l‟etapa d‟expansió econòmica a tota Europa

16. L‟economia espanyola es va veure afectada en un doble sentit:
• La pujada del preu del cru va repercutir negativament en la
balança de pagaments
• El desenvolupament econòmic espanyol depenia de l‟expansió
econòmica internacional, que es recolzava en:
– Les inversions del capital estranger
– Els ingressos pel turisme exterior
– El moviment d’emigrants a Europa
L‟economia espanyola va entrar en fase de depressió, on els
principals signes van ser el retorn d‟emigrants, l‟augment de l‟atur i
la inflació

17. La cultura espanyola durant el
franquisme
LA CULTURA DE L‟EXILI
• Al finalitzar la Guerra Civil, un grup d'intel·lectuals va optar per fugir de la
repressió franquista i exiliar-se.
• Els personatges culturalment rellevants de l‟anomenada “Espanya peregrina”
es interminable, on es pot destacar a Ortega i Gasset o Rafael Alberti.
LA CULTURA OFICIAL
• Liderada per intel·lectuals catòlics i falangistes.
• La religiositat, l‟esperit patriòtic o el heroisme
militar, eren els valors essencials que pretenien la
glorificació dels vencedors de la Guerra Civil.
CULTURA DE MASSES

18. LA CULTURA DE TRADICIÓ LIBERAL
• Es va establir fins el final del règim com a cultura dominant del
país, plenament acceptada i integrada al sistema.
• Una especial importància van tindre els que tornaren de l‟exili, com és el cas
d‟Ortega i Gasset, qui va publicar les seues obres i va donar conferències
arreu del país.
LA CULTURA D‟OPOSICIÓ I PROTESTA
• La verdadera cultura d‟oposició va sorgir amb l‟anomenada generació realista
de la postguerra.
• Estava formada per un nombrós grup d‟escriptors partidaris del “realisme
social”, és a dir, de la literatura i l‟art com a mitjà de denuncia de la realitat i
instrument de crítica social i política.