SlideShare a Scribd company logo
Fotosíntesi Aspectes generals de l’anabolisme
Tipus i etapes de la fotosíntesi La fotosíntesi transforma el poder reductor obtingut per la captació d’energia lluminosa en molècules de carboni a partir de les quals es forma la matèria viva. En la cèl·lula eucariota la fotosíntesi té loc dintre dels cloroplast, sobre la membrana dels tilacoides. CO 2  + 2 H 2 D    (CH 2 O )+ 2 D
(continuació) Les plantes verdes i les algues cianofícees utilitzen l’aigua com a donador d’electrònic (oxidació), per tant alliberen oxigen. La fotosíntesi es un procés molt complex amb nombrosos passos que s’agrupen en dos fases: Fase fotoquímica: és sintetitza ATP i NADPH. Fase biosintètica o fosca. Esdevé a l’estroma del cloroplast. S’utilitza l’ATP i el NADPH per fixar el CO 2  i sintetitzar glucosa.
L’absorció de la llum La clorofil·la és el principal agent de captació d’energia lluminosa.  Clorofil·la: nucli porfirínic amb Mg+alcohol isopreonoide 20C anomenat fitol. La clorofil·la pot ser  a  ó  b.  La clorofil·la sol anar acompanyada d’altres pigments anomenats carotens i xantofiles que actuen com receptors lumínics suplementaris i en certa manera com a filtres
Els fotosistemes Un fotosistema és una agrupació funcional formada per unes 200-300 molècules de clorofil·la, proteïnes i d’altres pigments. Els fotosistemes estan integrats en la membrana dels tilacoides. Hi ha dos tipus de fotosistemes: Fotosistema I Fotosistema II
(continuació) FS I Predomina la clorofil·la A   Es localitzen als grana El seu centre de reacció  s’anomena P700. És independent del FS II. Fabrica ATP i NADPH Fort reductor FSII Mes voluminós i ric en clorofil·les. Es localitza a les  lameles  i la perifèria dels grana. El centre de reacció es el P680. Depèn del FS I. Allibera oxigen. Fort oxidant.
Fase fotoquímica 12 H 2 O+12 NADP + +18 ADP+18P i   6 O 2 +12 NADPH+12H + +18ATP Energia captada pels pigments arriba al p700 Un e -  del P700 salta i és capturat pel 1r membre d’una cadena transportadora d’electrons. Energia lumínica + clorofil·la
Fotosistema II  P680 Aceptor primari Llum 2e- 2e- 2e- 2e- P+ADP  ATP H 2 O 2H + +1/2O 2 2e- 2e- Fotosistema I
Fotosistema 1 P700 Acceptor primari NADP+ NADPH Llum Cicle de Calvin 2e- 2e- 2e- 2e-
(continuació) L’electró viatja a traves  de la cadena constituïda per proteïnes que tenen potencials de reducció estandar negatius  de magnitud decreixent: P430 > ferrodoxina> ferredoxina-NADP-oxido reductasa > NADP + El NADP +  és redueix a NADPH NADP + 2 e- + H +    NADPH
(continuació) El forat originat en el P700  s’omple amb electrons procedents del P680 (FS II). Aquests  e -  viatgen cedint el seu excés d’energia a traves d’un altra cadena de transportadors o  cadena de connexió:  feofitina    plastoquinona   citocromo b   citocromo f    plastocianina   P700 . El buit d'electrons del P680 s’omple amb electrons procedents de la  fotolisi de l’aigua .
(continuació) Mentre l’O 2  s’allibera els H +  que serveixen en part per reduir el NADP +  s’acumulen transitòriament en el tilacoide. L’acumulació de protons genera un potencial de membrana. Els protons tendeixen a sortir a l’estroma i alliberen energia que serveix per sintetitzar ATP.
Flux cíclic o  fosforilació cíclica En aquest flux participa únicament el FS I L’electró excitat quan arriba al P430 no segueix la via que el portaria fins el NADP. A traves de la  ruta de ronda , que utilitza alguns transportadors de la cadena de connexió, torna al P700. No es forma ni NADPH ni O 2  però si que s’allibera H +  que permet la formació d’ATP
Fase biosintètica o fosca Utilitza l’energia emmagatzemada a l’ATP i el poder reductor del NADPH. El CO 2  atmosfèric es fitxat sobre un intermediari metabòlic i es transforma en glucosa per un seguit de reaccions anomenades  cicle de Calvin.
Cicle de Calvin 12 NADPH + 12 H +  + 18 ATP + 6 CO 2    C 6 H 12 O 6 +12 NADP + +18 ADP+18Pi+6H 2 O+6O 2 En aquest procés té especial importància l’enzim  ribulosa-difosfat.carboxilasa. Aquest enzim fixa el CO 2  sobre una pentosa, la ribulosa difosfat, el transforma en una hexosa molt inestable que s’escindeix en dues molècules de  3-fosfoglicerat .
(continuació) Aquest 3-fosfoglicerat amb despesa d’ATP i NADPH és transforma en trioses-fosfat que es transportat fins el citosol. Al citosol les trioses fosfat es transformen glucosa, glucosa fosfat i/o fructosa. La via de síntesi de la glucosa-fosfat té una sèrie de reaccions inverses a la glucòlisi
Les plantes C4 i la via de Hatch-Slack Algunes plantes d’origen tropical presenten una varietat de fotosíntesi que va acompañada d’una anatomia foliar diferent, de dintre a fora::  Els feixos conductors de la fulla: Cèl·lules de la veïna, gruixudes i riques en cloroplasts. Cèl·lules clorofíliques, les cèl·lules del mesòfil.
(continuació) El primer compost on apareix el CO 2  marcat es el  oxalacetat . L’oxalacetat es forma a les c. del mesòfil per fixació del CO 2  sobre una  molècula de fosfoenolpiruvat. Aquí es gasta un ATP i es forma AMP. Desprès l’oxalcetat es redueix a  malat  amb una despesa d’un NADPH. El malat passa a les c.de la beina a traves dels plasmodesms on és descarboxilat.
Plantes CAM Plantes pròpies d’indrets molt àrids. La incorporació de CO 2  es produeix de nit. Les reaccions prèvies al cicle Calvin són similars a les de les plantes C4.
Fotosíntesi del nitrogen Les plantes utilitzen part de l’ATP  i NADPH per fixar el nitrogen. La major part de les plantes sols poden utilitzar els nitrats com a font inorgànica de nitrogen. NO 3 -  + 9H + +8e -   NH 3 +3H 2 O L'amoníac s’incorpora ràpidament a una molècula d’àcid glutàmic per formar glutamina.
El nitrogen atmosfèric El N 2  atmosfèric és la gran reserva de nitrogen. Cal transformar aquest N 2  en nitrats. Aquesta feina la fan els bacteris fixadors del N. Aquest bacteris disposen de l’enzim nitrogenasa que redueix el N 2  a NH 3.
Rendiment i regulació de la fotosíntesi La velocitat de la fotosíntesi és limitada per l’enzim ribulosa-difosfat-carboxilasa. Aquest enzim es activat de tres maneres diferents, totes elles dependents de la il·luminació dels cloroplasts: L’increment del pH a l’estroma.  L’increment d’ions Mg 2+ . L’increment del NADPH, que es format pel FS I
(continuació) Factors externs que influeixen: Disponibilitat d’aigua, de CO 2  i d’altres nutrients minerals. La temperatura afecta de manera diferent a les plantes C3 i les C4, aquestes tenen un òptim a temperatures altes, mentre que les C3 l'eficàcia minva. El blat sols transforma en matèria orgànica un 3% de l’energia que li arriba.

More Related Content

What's hot

Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12
Jordi Bas
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Oriol Baradad
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
Jordi Bas
 
Lípids 2
Lípids 2Lípids 2
Lípids 2
Jordi Bas
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
Jordi Bas
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
Núria Guixa Boixereu
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
El metabolisme repas
El metabolisme repasEl metabolisme repas
El metabolisme repas
Anna Giro
 
Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10
tiotavio
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
conchi
 
Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10
tiotavio
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Oriol Baradad
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
montsejaen
 
Grups funcionals
Grups funcionalsGrups funcionals
Grups funcionals
batbatbi
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
Jordi Bas
 
25. La composició química dels àcids nucleics
25. La composició química dels àcids nucleics25. La composició química dels àcids nucleics
25. La composició química dels àcids nucleics
Dani Ribo
 

What's hot (18)

Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
Lípids 2
Lípids 2Lípids 2
Lípids 2
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
El metabolisme repas
El metabolisme repasEl metabolisme repas
El metabolisme repas
 
Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10
 
Ru bpea
Ru bpeaRu bpea
Ru bpea
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
Grups funcionals
Grups funcionalsGrups funcionals
Grups funcionals
 
Ud5
Ud5Ud5
Ud5
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
 
25. La composició química dels àcids nucleics
25. La composició química dels àcids nucleics25. La composició química dels àcids nucleics
25. La composició química dels àcids nucleics
 

Similar to Fotosíntesi

Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividadMetabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
ariadnacabreragomez
 
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CATBiologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Moty Martell
 
Les plantes!
Les plantes!Les plantes!
Les plantes!
judithcolom
 
Metabolisme
MetabolismeMetabolisme
Metabolisme
Vicent
 
Genètica molecular III. Traducció
Genètica molecular III. TraduccióGenètica molecular III. Traducció
Genètica molecular III. Traducció
martaperezmurugo
 

Similar to Fotosíntesi (6)

Metabolisme
MetabolismeMetabolisme
Metabolisme
 
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividadMetabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
 
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CATBiologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
 
Les plantes!
Les plantes!Les plantes!
Les plantes!
 
Metabolisme
MetabolismeMetabolisme
Metabolisme
 
Genètica molecular III. Traducció
Genètica molecular III. TraduccióGenètica molecular III. Traducció
Genètica molecular III. Traducció
 

More from Carles Ferrer

Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
Carles Ferrer
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
Carles Ferrer
 
Jornada de portes obertes 2011
Jornada de portes obertes 2011Jornada de portes obertes 2011
Jornada de portes obertes 2011
Carles Ferrer
 
Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2
Carles Ferrer
 
T E L E R
T E L E RT E L E R
T E L E R
Carles Ferrer
 
Elaboració D’Un Perfum
Elaboració D’Un PerfumElaboració D’Un Perfum
Elaboració D’Un Perfum
Carles Ferrer
 
CièNcies Socials
CièNcies SocialsCièNcies Socials
CièNcies Socials
Carles Ferrer
 
La ciència l'edat mitjana
La ciència l'edat mitjanaLa ciència l'edat mitjana
La ciència l'edat mitjana
Carles Ferrer
 
Presentació I Avaluació del Crèdit de Síntesi
Presentació I Avaluació del Crèdit de SíntesiPresentació I Avaluació del Crèdit de Síntesi
Presentació I Avaluació del Crèdit de Síntesi
Carles Ferrer
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I Activitats
Carles Ferrer
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I Activitats
Carles Ferrer
 
Ies Leonardo
Ies LeonardoIes Leonardo
Ies Leonardo
Carles Ferrer
 
Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2
Carles Ferrer
 
La Reproducció Assistida I La BioèTica
La Reproducció Assistida I La BioèTicaLa Reproducció Assistida I La BioèTica
La Reproducció Assistida I La BioèTica
Carles Ferrer
 
Salut Malaltia I Estils De Vida Pp Tminimizer
Salut Malaltia I Estils De Vida Pp TminimizerSalut Malaltia I Estils De Vida Pp Tminimizer
Salut Malaltia I Estils De Vida Pp Tminimizer
Carles Ferrer
 
Els Recursos Naturals I L’úS Que En Fem
Els Recursos Naturals I L’úS Que En FemEls Recursos Naturals I L’úS Que En Fem
Els Recursos Naturals I L’úS Que En Fem
Carles Ferrer
 
CàNcer, Transplantament I Clonatge
CàNcer, Transplantament I ClonatgeCàNcer, Transplantament I Clonatge
CàNcer, Transplantament I Clonatge
Carles Ferrer
 
L Evolucio (Pp Tminimizer)
L Evolucio (Pp Tminimizer)L Evolucio (Pp Tminimizer)
L Evolucio (Pp Tminimizer)
Carles Ferrer
 
Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)
Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)
Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)
Carles Ferrer
 

More from Carles Ferrer (20)

Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Jornada de portes obertes 2011
Jornada de portes obertes 2011Jornada de portes obertes 2011
Jornada de portes obertes 2011
 
Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2
 
T E L E R
T E L E RT E L E R
T E L E R
 
Elaboració D’Un Perfum
Elaboració D’Un PerfumElaboració D’Un Perfum
Elaboració D’Un Perfum
 
CièNcies Socials
CièNcies SocialsCièNcies Socials
CièNcies Socials
 
La ciència l'edat mitjana
La ciència l'edat mitjanaLa ciència l'edat mitjana
La ciència l'edat mitjana
 
Presentació I Avaluació del Crèdit de Síntesi
Presentació I Avaluació del Crèdit de SíntesiPresentació I Avaluació del Crèdit de Síntesi
Presentació I Avaluació del Crèdit de Síntesi
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I Activitats
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I Activitats
 
Ies Leonardo
Ies LeonardoIes Leonardo
Ies Leonardo
 
Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2
 
La Reproducció Assistida I La BioèTica
La Reproducció Assistida I La BioèTicaLa Reproducció Assistida I La BioèTica
La Reproducció Assistida I La BioèTica
 
Salut Malaltia I Estils De Vida Pp Tminimizer
Salut Malaltia I Estils De Vida Pp TminimizerSalut Malaltia I Estils De Vida Pp Tminimizer
Salut Malaltia I Estils De Vida Pp Tminimizer
 
Els Recursos Naturals I L’úS Que En Fem
Els Recursos Naturals I L’úS Que En FemEls Recursos Naturals I L’úS Que En Fem
Els Recursos Naturals I L’úS Que En Fem
 
CàNcer, Transplantament I Clonatge
CàNcer, Transplantament I ClonatgeCàNcer, Transplantament I Clonatge
CàNcer, Transplantament I Clonatge
 
L Evolucio (Pp Tminimizer)
L Evolucio (Pp Tminimizer)L Evolucio (Pp Tminimizer)
L Evolucio (Pp Tminimizer)
 
Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)
Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)
Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)
 
Tutorpf
TutorpfTutorpf
Tutorpf
 

Fotosíntesi

  • 1. Fotosíntesi Aspectes generals de l’anabolisme
  • 2. Tipus i etapes de la fotosíntesi La fotosíntesi transforma el poder reductor obtingut per la captació d’energia lluminosa en molècules de carboni a partir de les quals es forma la matèria viva. En la cèl·lula eucariota la fotosíntesi té loc dintre dels cloroplast, sobre la membrana dels tilacoides. CO 2 + 2 H 2 D  (CH 2 O )+ 2 D
  • 3. (continuació) Les plantes verdes i les algues cianofícees utilitzen l’aigua com a donador d’electrònic (oxidació), per tant alliberen oxigen. La fotosíntesi es un procés molt complex amb nombrosos passos que s’agrupen en dos fases: Fase fotoquímica: és sintetitza ATP i NADPH. Fase biosintètica o fosca. Esdevé a l’estroma del cloroplast. S’utilitza l’ATP i el NADPH per fixar el CO 2 i sintetitzar glucosa.
  • 4. L’absorció de la llum La clorofil·la és el principal agent de captació d’energia lluminosa. Clorofil·la: nucli porfirínic amb Mg+alcohol isopreonoide 20C anomenat fitol. La clorofil·la pot ser a ó b. La clorofil·la sol anar acompanyada d’altres pigments anomenats carotens i xantofiles que actuen com receptors lumínics suplementaris i en certa manera com a filtres
  • 5. Els fotosistemes Un fotosistema és una agrupació funcional formada per unes 200-300 molècules de clorofil·la, proteïnes i d’altres pigments. Els fotosistemes estan integrats en la membrana dels tilacoides. Hi ha dos tipus de fotosistemes: Fotosistema I Fotosistema II
  • 6. (continuació) FS I Predomina la clorofil·la A Es localitzen als grana El seu centre de reacció s’anomena P700. És independent del FS II. Fabrica ATP i NADPH Fort reductor FSII Mes voluminós i ric en clorofil·les. Es localitza a les lameles i la perifèria dels grana. El centre de reacció es el P680. Depèn del FS I. Allibera oxigen. Fort oxidant.
  • 7. Fase fotoquímica 12 H 2 O+12 NADP + +18 ADP+18P i  6 O 2 +12 NADPH+12H + +18ATP Energia captada pels pigments arriba al p700 Un e - del P700 salta i és capturat pel 1r membre d’una cadena transportadora d’electrons. Energia lumínica + clorofil·la
  • 8. Fotosistema II P680 Aceptor primari Llum 2e- 2e- 2e- 2e- P+ADP ATP H 2 O 2H + +1/2O 2 2e- 2e- Fotosistema I
  • 9. Fotosistema 1 P700 Acceptor primari NADP+ NADPH Llum Cicle de Calvin 2e- 2e- 2e- 2e-
  • 10. (continuació) L’electró viatja a traves de la cadena constituïda per proteïnes que tenen potencials de reducció estandar negatius de magnitud decreixent: P430 > ferrodoxina> ferredoxina-NADP-oxido reductasa > NADP + El NADP + és redueix a NADPH NADP + 2 e- + H +  NADPH
  • 11. (continuació) El forat originat en el P700 s’omple amb electrons procedents del P680 (FS II). Aquests e - viatgen cedint el seu excés d’energia a traves d’un altra cadena de transportadors o cadena de connexió: feofitina  plastoquinona  citocromo b  citocromo f  plastocianina  P700 . El buit d'electrons del P680 s’omple amb electrons procedents de la fotolisi de l’aigua .
  • 12. (continuació) Mentre l’O 2 s’allibera els H + que serveixen en part per reduir el NADP + s’acumulen transitòriament en el tilacoide. L’acumulació de protons genera un potencial de membrana. Els protons tendeixen a sortir a l’estroma i alliberen energia que serveix per sintetitzar ATP.
  • 13. Flux cíclic o fosforilació cíclica En aquest flux participa únicament el FS I L’electró excitat quan arriba al P430 no segueix la via que el portaria fins el NADP. A traves de la ruta de ronda , que utilitza alguns transportadors de la cadena de connexió, torna al P700. No es forma ni NADPH ni O 2 però si que s’allibera H + que permet la formació d’ATP
  • 14. Fase biosintètica o fosca Utilitza l’energia emmagatzemada a l’ATP i el poder reductor del NADPH. El CO 2 atmosfèric es fitxat sobre un intermediari metabòlic i es transforma en glucosa per un seguit de reaccions anomenades cicle de Calvin.
  • 15. Cicle de Calvin 12 NADPH + 12 H + + 18 ATP + 6 CO 2  C 6 H 12 O 6 +12 NADP + +18 ADP+18Pi+6H 2 O+6O 2 En aquest procés té especial importància l’enzim ribulosa-difosfat.carboxilasa. Aquest enzim fixa el CO 2 sobre una pentosa, la ribulosa difosfat, el transforma en una hexosa molt inestable que s’escindeix en dues molècules de 3-fosfoglicerat .
  • 16. (continuació) Aquest 3-fosfoglicerat amb despesa d’ATP i NADPH és transforma en trioses-fosfat que es transportat fins el citosol. Al citosol les trioses fosfat es transformen glucosa, glucosa fosfat i/o fructosa. La via de síntesi de la glucosa-fosfat té una sèrie de reaccions inverses a la glucòlisi
  • 17. Les plantes C4 i la via de Hatch-Slack Algunes plantes d’origen tropical presenten una varietat de fotosíntesi que va acompañada d’una anatomia foliar diferent, de dintre a fora:: Els feixos conductors de la fulla: Cèl·lules de la veïna, gruixudes i riques en cloroplasts. Cèl·lules clorofíliques, les cèl·lules del mesòfil.
  • 18. (continuació) El primer compost on apareix el CO 2 marcat es el oxalacetat . L’oxalacetat es forma a les c. del mesòfil per fixació del CO 2 sobre una molècula de fosfoenolpiruvat. Aquí es gasta un ATP i es forma AMP. Desprès l’oxalcetat es redueix a malat amb una despesa d’un NADPH. El malat passa a les c.de la beina a traves dels plasmodesms on és descarboxilat.
  • 19. Plantes CAM Plantes pròpies d’indrets molt àrids. La incorporació de CO 2 es produeix de nit. Les reaccions prèvies al cicle Calvin són similars a les de les plantes C4.
  • 20. Fotosíntesi del nitrogen Les plantes utilitzen part de l’ATP i NADPH per fixar el nitrogen. La major part de les plantes sols poden utilitzar els nitrats com a font inorgànica de nitrogen. NO 3 - + 9H + +8e -  NH 3 +3H 2 O L'amoníac s’incorpora ràpidament a una molècula d’àcid glutàmic per formar glutamina.
  • 21. El nitrogen atmosfèric El N 2 atmosfèric és la gran reserva de nitrogen. Cal transformar aquest N 2 en nitrats. Aquesta feina la fan els bacteris fixadors del N. Aquest bacteris disposen de l’enzim nitrogenasa que redueix el N 2 a NH 3.
  • 22. Rendiment i regulació de la fotosíntesi La velocitat de la fotosíntesi és limitada per l’enzim ribulosa-difosfat-carboxilasa. Aquest enzim es activat de tres maneres diferents, totes elles dependents de la il·luminació dels cloroplasts: L’increment del pH a l’estroma. L’increment d’ions Mg 2+ . L’increment del NADPH, que es format pel FS I
  • 23. (continuació) Factors externs que influeixen: Disponibilitat d’aigua, de CO 2 i d’altres nutrients minerals. La temperatura afecta de manera diferent a les plantes C3 i les C4, aquestes tenen un òptim a temperatures altes, mentre que les C3 l'eficàcia minva. El blat sols transforma en matèria orgànica un 3% de l’energia que li arriba.