Formació inicial 2013 2014

La formació inicial
Curs 2013-2014*

* Document provisional adaptat als nous cursos de formació. Aquest document pretén ser una guia per
a la realització de la formació inicial, però està en construcció i per tant no és definitiu. Esperem poder
presentar el definitiu abans no s’acabi el curs per tal de poder planificar correctament la formació
inicial pel curs 14-15

Índex
1. Presentació
2. La funció educativa del Consell d’agrupament
3. La formació inicial
3.1 Objectius
3.2 Continguts
3.3 Metodologia
3.4 Revisió
Annex 1: Continguts desenvolupats i orientacions per dur-los a terme.
Annex 2: Exemples de recursos i dinàmiques

1. PRESENTACIÓ
Quan una persona entra a un agrupament per fer de cap pot tenir més o menys referències
sobre què és l’escoltisme i el guiatge i pot imaginar-se, poc o molt, en què consisteix això de fer
d’educador, però el cert és que tothom, quan es troba per primera vegada davant d’una unitat, o
en un Consell d’Agrupament, la sensació que té és d’anar perdut.
Totes les persones de l’agrupament hem de procurar que aquesta incorporació sigui el més
agradable possible, i hem de participar en la formació constant d’aquesta persona per tal que
pugui desenvolupar correctament la seva tasca i sentir-s’hi a gust. Tenim la responsabilitat
d’acollir-la, donar-li el suport i facilitar-li la formació, tot engrescant-la a participar en el projecte
de l’agrupament.
De la formació que ofereix l’agrupament al cap nou, durant el seu primer any, en diem la
Formació Inicial. El Consell d’Agrupament formen el cap sobre l’escoltisme i el guiatge, sobre
l’agrupament i el seu projecte educatiu, sobre el paper del cap i la legislació vigent i la seva
aplicació a l’agrupament.
La Formació Inicial té per objectiu la formació del jove, com a persona i com a educador, en el
primer any de la seva tasca com a cap. La millor manera per aconseguir-ho és a través de la
pròpia experiència. Es tracta, doncs, de dissenyar una proposta formativa basada en les pròpies
vivències i en els projectes de la branca i l’agrupament.
Aquest document és una pauta per dur a terme la Formació Inicial. No és una fórmula tancada,
ni d’aplicació estricta, sinó que és adaptable a les característiques i necessitats de l’agrupament.
És,això sí, un punt de referència important.
La Formació Inicial és una eina imprescindible per donar continuïtat al projecte educatiu de
l’agrupament, evitant així els trencaments o les pèrdues d’informació, estil i cultura de
l’agrupament. És, doncs, important que el Consell d’Agrupament donin a la Formació Inicial la
importància que es mereix.

2. LA FUNCIÓ EDUCATIVA DEL CONSELL D’AGRUPAMENT
La Formació Inicial és el punt de partida de la formació que rebran al llarg de la seva vida com a
caps i formarà part de la seva experiència i bagatge personal i formatiu. També serà l’inici del
seu Pla de Formació del seu primer any com a cap.
El consell d’agrupament haurà de vetllar per tal que hi hagi un equip que es responsabilitzi de
tirar endavant aquesta formació.
Tenint en compte que tots els espais de l’agrupament poden ser formatius, aquesta formació es
pot donar en espais creats de nou o aprofitant altres espais ja existents dins la dinàmica
organitzativa de l’agrupament. És important definir aquests espais amb els caps. Alguns dels
espais on es pot fer formació continuada són:
a) Als Consells d’Agrupament: el Consell és un espai privilegiat quant a l’intercanvi de tots els
caps. És un bon lloc per debatre o organitzar espais formatius (lligats amb el funcionament de
l’agrupament, sobre la tasca educativa, sobre temes d’actualitat, etc), per aprendre, posar en
comú i prendre decisions.
b) A les sortides de caps: les sortides són un bon espai de contacte que permeten mostrar un
estil de vida i treballar tots els aspectes de la formació integral dels caps. Permeten també una
formació o debat més ampli ja que es compta amb més temps. Són, a més, un bon lloc per a la
formació de tipus tècnic.
c) Espais específics de formació: es predeterminaran a partir de les necessitats o il·lusions de
l’equip de caps.
També hi ha altres espais que poden ajudar a acabar d’assolir aquests continguts formatius i
lligar-los amb la pràctica educativa, com ara:
- Espais d’intercanvi i seguiment amb l’equip de caps: es poden aprofitar les reunions
periòdiques de seguiment amb els diversos equips de caps de l’agrupament per fer formacions
específiques atenent a les necessitats de cada grup.
- El treball setmanal a l’Equip de caps de la Unitat: és des d’aquí que partim realment de la
pràctica i realitzem aprenentatges basats en l’experiència i el treball en equip.
Tot i que l’Equip d’Agrupament és el responsable d’elaborar el Pla de formació de l’Agrupament,
això no vol dir que n’assumeixi la totalitat de les accions formatives. Més aviat el contrari.
L’equip d’agrupament ha de potenciar la corresponsabilitat formativa de la resta de membres del
consell d’agrupament, i ho ha de fer en un doble sentit, ja que responsabilitzant a altres
membres del consell de diferents accions formatives aconseguirà, per un costat, més riquesa i
implicació per a l’agrupament, i, per un altre, la creació d’espais de creixement i aprenentatge
per aquells que assumeixen el repte de dur a terme l’acció formativa.

3. LA FORMACIÓ INICIAL
La formació per a caps nous s’adreça als caps que han començat de nou en un agrupament. És
el primer contacte formatiu que rep el/la jove que pren la decisió de ser educador/a a MEG. El
seu contingut és bàsicament formatiu. La decisió personal de dur a terme una tasca educativa
en un agrupament, amb el compromís que això representa, esdevé el tema més important
d'aquesta etapa de formació.
La Formació per a caps nous és, juntament amb la Formació per a Caps (la FOCA), el primer
graó del Tronc Comú de Formació. La formació consta d’un mínim d’11 hores que s’estructura
en sis blocs de continguts: el paper del cap (3h), l’agrupament dins l’organització del moviment
(2h), proposta ideològica del moviment (2h), pedagogia del projecte (2h), legislació vigent (1h) i
tècniques i recursos d’animació -eix d’animació- (1h). La formació té com a objectiu situar la
persona dins el marc d’un projecte educatiu, inserit en la xarxa de l’escoltisme i el guiatge.
Com a introducció a la formació inicial és importar donar un espai d’acollida al nou cap. Aquest
espai ha de tenir en compte els següents aspectes:
- Acollir-lo personalment per part del Consell d’agrupament
- Presentar el Moviment i l’agrupament
- Conèixer les seves expectatives
- Fer-li saber els compromisos que se li demanen (dedicació, formació, estil, ...), i demanar-li
que expliciti el seu compromís.
- Explicitar què li pot aportar fer de cap: aprenentatges, creixement, relació amb d’altres,
possibilitat d’implicació en un projecte de grup,...
L’acollida s’haurà d’adequar a cada persona. Així, per exemple, no es presentarà de la mateixa
manera l’agrupament i el moviment a una persona que no hagi tingut mai cap contacte amb
l’escoltisme que a una altra que ve de truc.
És un bon moment per regalar, a la persona que s’incorpora a fer de cap, el llibre “Codi obert:
programari lliure per a caps”, que recull la proposta ideològica i metodològica de Minyons
Escoltes I Guies de Catalunya o altres publicacions adequades per situar-lo en el projecte
educatiu.
Després de la pròpia formació, és important mantenir un contacte permanent amb els caps
nous, durant tot el curs, per tal de fer el seguiment i la revisió del seu procés formatiu i de la
seva tasca com a cap. I també per facilitar-li recursos i orientar-lo en la recerca i bon ús
d’aquests.
Això es pot fer a través de reunions i converses periòdiques, de valoracions de les trobades de
formació a les quals el cap assisteix a la demarcació (Formació de primer any), etc. Aquesta
part de la formació per a caps nous és tan important com la mateixa Formació Inicial (descrita
en l’apartat anterior). Cal, doncs, destinar-li el temps i la dedicació que es mereix.
L’objectiu és valorar com ha anat, fins al moment, la seva tasca i el seu progrés com a educador
i com a persona. És el moment de replantejar maneres de fer, d’acostar postures i de refermar
compromisos.

3.1 Objectius
En acabar la Formació Inicial, el Cap ha de:
- Ser conscient que el primer instrument que té el Cap com a educador és ell mateix o ella
mateixa com a persona; per tant, ha d’adonar-se de la importància de ser un model, i que les
seves actituds el determinen.
- Poder desenvolupar amb responsabilitat i compromís la seva tasca com a Cap, coneixent amb
claredat les seves funcions. Aquest compromís ha de ser explicitat de forma sincera i clara pel
Cap.
- Conèixer els trets bàsics de la proposta ideològica i educativa MEG, per poder-la viure i
aplicar-la conscientment.
- Conèixer la seva realitat més propera, l’Agrupament; el seu projecte educatiu,
la relació amb la Demarcació i amb MEG.
- Conèixer el marc legal en el qual es desenvolupa l’activitat educativa.
- Tenir recursos de tècniques d’animació per desenvolupar de manera motivadora i creativa les
activitats.
3.2 Continguts
Els continguts de la formació inicial són, doncs, els següents:
• El paper del cap (3h): Competències del cap, funcions i tasques.
• L’agrupament dins l’organització del moviment (2h): L’organització interna i la gestió
de l’Agrupament, trets principals de la història de l’agrupament i la relació d’aquesta amb
l’entorn social. El projecte educatiu de l’agrupament.
• Proposta ideològica del moviment (2h) : Visió general. La llei escolta i i guia, opcions,
model de persona i societat. (àmbit ideològic).
• Pedagogia del projecte (2h): Els objectius educatius, les fases del curs i del projecte.
(Zona Mètode: proposta educativa).
• Legislació vigent (1h): Dossier de campaments. Autoritzacions i assistència sanitària.
• Tècniques i recursos d’animació (1h): Eix d’animació.
Aquest repartiment d’hores és una proposta de mínims que cada agrupament ha d’adequar a la
seva realitat i estan desenvolupats a l’Annex 1.
3.3 Metodologia
La formació per a caps nous, com la resta de formacions de MEG, es caracteritza per seguir un
estil que podríem definir amb el següent principi: “Volem fer formacions vivencials, partint des
de l’experiència personal per construir significativament aprenentatges nous, amb sentit per a la
persona i útils en la seva realitat. Ho volem fer de forma globalitzadora, interrelacionant els
continguts i integrant-los en els aprenentatges fets anteriorment. I ho volem fer des de la
pedagogia del projecte, usant el mètode escolta i guia, donant protagonisme als participants de
la formació, que d’aquesta forma s’autoeduquen gràcies a la interacció personal, eina formativa
que ens fa conscients en tot moment del camí que, individualment i amb els companys, anem
fent”.

A part de triar les metodologies, també és important tenir en compte l’espai on es fa la Formació
Inicial. Hauria de ser un lloc bo, que permeti la relació, el debat, la reflexió, el joc, el creixement
personal...
És molt important que com a aquip que dissenya i prepara aquesta formació tinguem en compte
que aquesta serà la primera formació que reben tots i totes els i les caps de Minyons Escoltes i
Guies de Catalunya i així s’ha de transmetre donant l’acollida, no només a l’agrupament, sinó
també a un moviment ric, divers i extens en el seu territori.
També és molt important que l’acollida que fem a aquests caps nous, tant si venen de fer TRUC
com si venen de fora de l’agrupament, respecti les diferents dimensions de la persona també! O
sigui, que no sigui només una acollida només intel·lectual, sinó també emocional, espiritual,
física i social. Per fer això ens ajudarem creant espais de formació diversos i aprofitant
dinàmiques de tot tipus que ens permetin conèixe’ns entre els membres del consell, aprofundir
en la persona que realitza la formació inicial, veure com ens sentim a inici de curs i no fer-ho tot
plegat assegut en una cadira! És per aquest motiu que és molt recomanable que a la formació
inicial hi estigui implicat d’alguna manera tot el consell preparant i participant dels espais.
Com organitzarem la formació Inicial?
Aquestes 11 hores les podem fer seguides o repartint-les en diferents dies. Cada una de les
opcions us aporta coses diferents i podeu decidir fer-les com vulgueu, sempre i quant es
treballin tots els continguts. Un de les opcions és aprofitar un dels primers caps de setmana del
curs (al setembre) i realitzar la formació inicial i el consell d’inici de curs en un cap de setmana.
Així els caps nous també podran viure com és l’espai de consell i quins temes es treballen i es
comparteix la formació inicial amb tots els caps del consell. D’aquesta manera es pot implicar a
tothom en la formació i a la vegada es poden debatre i refrescar aquelles coses importants però
que al no ser urgents sovint mai trobem el moment de tractar-les.
Adjunt a aquest document s’hi pot trobar la guia didàctica dels continguts. Així com alguns
recursos per desenvolupar-ho.
3.4 Revisió
És important que un cop acaba de la formació destinem un espai a fer una revisió de com ha
anat. Cal que valorem la preparació i que les persones que ha rebut han rebut la formació
puguin dir la seva i mostrar quines inquietud formatives tenen.
També cal aprofitar aquest espai per parlar de la FO.CA. i de com més enllà de la titulació que
ens pot donar ens ajuda en el nostre paper com a caps, com escoltes i com a Membre de MEG.
Finalment es pot aprofitar per parlar del Pla de formació de tots i totes les caps del consell i fer
palès que de formació n’hi ha sempre i que cal que aquesta sigui contínua i transversal al llarg
de tots els anys que estiguem participant de l’escoltisme per contribuir així al nostre progrés
personal.

Annex 1. Continguts de la Formació Inicial a l’Agrupament - 11h

L'AGRUPAMENT DINS L'ORGANITZACIÓ DEL MOVIMENT - 2h
En aquest contingut cal presentar l’organització interna i la gestió de l’Agrupament, els
trets principals de la història de l’agrupament i la relació d’aquesta amb l’entorn social.
Per això ens serà molt útil partir del Projecte Educatiu de l’Agrupament (PEA) i presentar
aquest document perquè els caps nous el coneguin*.
* En el cas que el document estigui en procés de construcció i/o revisió pot ser un bon moment
perquè com agrupament ens plantegem com encarem aquesta feina aquest curs i quins espais
de treball hi destinarem, però en tot cas estigui escrit o no al PEA, els continguts cal
transmetre’ls igualment als caps nous.
L’organització interna i la gestió de l’Agrupament,
L'Agrupament és una organització de persones amb una estructura pròpia.
Les persones que el formen es divideixen en tres col·lectius: nens/es, caps i famílies.
L'organització pot variar en funció de les necessitats, els recursos, la història... Tot i així, dins els
agrupaments trobem equips d'agrupament, equips de caps, unitats/branques.
Cada agrupament té la llibertat d'organitzar-se de la manera que li sembli més adequada a la
seva situació i aquesta pot anar evolucionant si la situació varia. És important partir de la idea
que l'agrupament s'organitza en funció dels infants i les seves necessitats. També cal assegurar
que com agrupament ens representem a fora d’aquest en els espais on se’ns requereix
(ajuntament, districte, coordinadores, etc.) així com també en els espais interns de decisió i
participació del moviment (TA.CA.’s, TA.PE.’s, taules de branques, TA.CO.’s, TA.SA.’s, etc.).
L'organització de l’agrupament ha d'esdevenir en sintonia amb el model de la nostra ideologia.
Les branques / unitats
En els agrupaments ens organitzem en cinc branques (grup de nois i noies d’un mateix interval
d’edat). El conjunt de totes les unitats d'un mateix interval d'edat dels diferents agrupaments es
coneix amb el nom de branca i cadascuna d'elles té un nom concret (Unitat vs. branca: Pot ser
que en un agrupament amb molts infants de 8 a 11 anys trobem dos unitats de LLiD. Diríem que
a la branca de LliD tenim 2 unitats, sovint aquests dos conceptes es barregen perquè als AEG
normalment només hi ha una unitat per branca).
Castors i Llúdrigues (de 6 a 8 anys)
Llops i Daines (de 8 a 11 anys)
Ràngers i Noies Guies (de 11 a 14 anys)
Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys)
Truc (de 17 a 19 anys)
Cada branca treballa independentment en els seus projectes, encara que es basen tots en una
mateixa proposta metodològica: La Pedagogia del Projecte, comú a tots els AEG de MEG i a la
línia educativa de l’AEG, que guia la nostra acció educativa i que està marcada al PEA a
l’apartat de Mètode Específic de Branques. Aquesta línia evolutiva d’allò que cada infant aprèn i
de les capacitats que ha de desenvolupar és molt important presentar-ho a la Formació Inicial
perquè cada cap sigui conscient del que se suposa que ha de fer amb la seva branca.

El mètode escolta i guia està pensat per treballar progressivament amb infants i joves des dels 6
fins als 19 anys. En cadascuna d’aquestes etapes, l'infant creix i es forma fins acabar el procés
educatiu. En aquest moment, el o la jove pot optar per continuar fent la seva tasca de
compromís a l'associació, com a cap i/o formador o bé continuar participant en altres entitats de
caire social, polític, cultural, etc.
Equips de caps cada unitat/branca
Cada branca té uns caps com a referents. El nombre de persones que forma cada equip estarà
condicionat pels recursos de cada agrupament (nombre de infants de cada branca i nombre de
caps al consell). A l'hora de configurar aquests equips cal tenir en compte les característiques
de la branca del que seran referents, l'experiència, el recorregut a l'agrupament, les inquietuds
personals, la formació, etc. així com totes les singularitats que el consell consideri. És important
acordar els criteris que es tindran en compte a l’hora de fer els equips de caps.
La dinàmica que es pot utilitzar a l'hora de configurar aquests equips pot variar segons el consell
o l'equip d'agrupament, ho valori.
Funcions:
Seguiment personal de tots els nens i nenes de la branca.
Vetlla del bon funcionament general de la unitat.
Creació i manteniment d'un bon ambient de treball.
Planificació de les activitats amb un calendari i vetllar pel seu seguiment. Cal tenir en
compte les dates en les quals es fan activitats a nivell d'agrupament, Demarcació, MEG,
FCEG ...
Gestió de la mediació de conflictes dins l'agrupament/unitat.
Preparació i elaboració de les activitats pedagògiques seguint el mètode escolta i guia.
Acompanyament dels nens i nenes en les fases del projecte de la unitat.
L’equip d’agrupament
En essència és l’equip responsable del funcionament de l’agrupament, format per un grup de
persones amb experiència que vetlla per la coordinació del consell d'agrupament a través d'una
relació de proximitat amb els seus membres. Aquest fet les capacita com a facilitadores del seu
creixement personal i animadores del progrés col·lectiu. Disposen de la capacitat d’interpretar el
paper social i educatiu de l’agrupament, que els permet esdevenir referent de l’entitat i de les
persones vinculades.
La seva tasca es basa en dues dimensions clau:
L’Equip com a gestor de l’espai comú:
- Dinamitza els espais interns.
- Planificació del curs de l’agrupament.
- Participació i representació de l’agrupament en els diferents espais (associació, demarcació,
taca, consells locals, etc...).
L’equip com a líder del projecte:
- Lideratge de l’agrupament: Visió del projecte de l’agrupament, despertar inquietuds als caps
per fer més i millor feina, fer que els equips funcionin.
- Visió estratègica.
- Referent i model dins de l’agrupament.
- Generador de les dinàmiques internes: Il·lusió, compromís, cohesió, maduresa del consell
d’agrupament.
Facilitador d’espais enriquidors i formatius pels caps de l’agrupament.
Dins l'equip d'agrupament hi ha diferents càrrecs a desenvolupar. Els poden dur a terme
diferents persones.

SECRETARIA
http://www.escoltesiguies.cat/files/u1560/Proc__Funcions_Secretari-a_2010.pdf
TRESORERIA
http://www.escoltesiguies.cat/files/u1560/Proc__Funcions_Administrador-a_2010.pdf
TASCA PEDAGÒGICA
-Treballar nous recursos i referents pedagògics.
-Vetllar per la tasca pedagògica i la qualitat educativa dins de cada unitat i a
l’agrupament en general.
-Preparar dinàmiques, segons les necessitats detectades a nivell d’agrupament i unitats.
-Assistir a les TAPE’s o espais de pedagògics.
-Potenciar la formació interna de la unitat i agrupament.
-Vetllar pel seguiment del Projecte Educatiu d’Agrupament (PEA).
-Coordinar les reunions de seguiment amb les diferents unitats i adaptar-les a les
diferents situacions en les que es troben (i realitzar un seguiment de l’evolució).
-Crear dinàmiques per a mantenir la unitat i l’agrupament cohesionat.
A més a més algú haurà d’assumir la responsabilitat de fer de Cap d’Agrupament. Seguint la
línia dels càrrecs paritaris de MEG (segons estatuts i normativa interna) han de ser, en la
mesura que es pugui, dues persones: un noi i una noia. Aquestes persones vetllaran i són
responsables de les funcions de l’equip d’agrupament i a més a més representen a
l’agrupament fora d’aquest (a nivell intern de l’associació a les Ta.CA.’s, TE.CA.’s i altres espais
on es requereixi i a nivell extern on es cregui oportú depenent de la realitat de l’entorn local).
Les funcions són delegables, les responsabilitats no. El i la cap d’agrupament han de ser
nomenats mitjançant un paper escrit pels comissaris de la demarcació/sector.
És molt important que els i les caps nous i noves tinguin clar quina és l’organització de
l’agrupament i com aquest funciona. Quins espais de participació tindran, com es prenen
les decisions, quina feina han de fer com a equip de branca, quins document hauran de
realitzar i quan i com es presenten a la resta del consell,quan i com es revisa el
funcionament de les branques, dels càrrecs i del curs, si hi ha comissions de treball,
quines i com s’organitzen, de quina manera poden participar més enllà de la seva branca,
etc.

PEA (ENFOCA’T:document marc per la creació del PEA)
http://www.escoltesiguies.cat/files/Enfocat_web.pdf

És el document on es recull la seva definició de l'agrupament com a entitat, la seva organització,
proposta metodològica i ideològica. Aquest document no canvia cada any sinó que pretén ser el
document marc que ens permeti revisar-ho cada 3 anys i marcar-nos un nou pla triennal que
marcaran les línies generals de l’agrupament. El projecte de curs es concreta en els annexes i
canvia cada any.
Índex del PEA:
- PRESENTACIÓ de l’AEiG
- ANÀLISI del CONTEXT
- IDEARI I TRETS D’IDENTITAT
- OBJECTIUS GENERALS DE L’AEG
- ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ i FUNCIONAMENT DE L’AEG
- EXECUCIÓ DEL PROJECTE (Pla Triennal de l’AEG amb objectius per cada curs *Annex 4)
- AVALUACIÓ DEL PEA
- ANNEXOS
* 1. Pla triennal de MEG,
* 2. Estatuts de MEG,
* 3. Reglament de Règim Intern de l’AEG)
* 4. Projecte de Curs: objectius AEG, objectius branques, estratègies, temporalització i
altres
Història de l’agrupament i entorn local
És important que els i les caps nous i noves coneguin el passat i present del seu agrupament.
Cal que a la formació inicial els parlem d’aquelles vivències que com a agrupament hem anat
tenint al llarg dels anys d’història i que d’alguna manera van marcar. Cal seleccionar les més
significatives i mica en mica i en altres moments al llarg de la seva vida com a caps anar
explicant la resta. Projectes especials, implicació amb el poble, barri o ciutat, origen de
l’agrupament, canvis significatius en l’organització, moments difícils, canvis de locals, etc.
També cal destacar què podem trobar a l’entorn local i quines relacions s’estableixen en
l’actualitat entre l’agrupament i el seu entorn més proper per tal de contribuir a que els projectes
i les accions de les diferents branques hi continuïn vinculades i es doni importància a això. cal
establir un bon mapa de relacions i definir com l’agrupament s’implica amb cadascuna.
És un bon moment per donar als caps nous els document, si n’hi ha, que recullin la història. I si
no n’hi ha pot ser un bon moment per replantejar-nos com ho podríem recollir.

POSSIBLES DINÀMIQUES
- Presentem la organització de l’AEG i com funcionem. A l'hora de realitzar la dinàmica, pot
explicar el seu model organitzatiu o explicar-ne d'altres i valorar amb el consell la
possibilitat de canvi.
- Presentació del PEA i aprofundiment en tots aquells aspectes que es considerin oportuns i
que no es treballin en altres continguts de la formació incial.
- Presentem els trets més rellevants de la història de l’AEG.
- Presentem el mapa de relacions de l’AEG.

EL PAPER DEL CAP – 3h
L’objectiu d’aquest contingut és fer veure que com a caps tenen un seguit de
responsabilitats. D’educadors hi ha de molts estils, però quines són aquelles coses que
ha de tenir un cap?
Introducció
És difícil parlar de què és ser cap, del que implica, de les habilitats que ajuden, de les funcions i les tasques,
les estratègies, les eines... Podríem omplir molts fulls amb tot això. Però també podem provar de simplificar les
paraules, sense restar importància al contingut: Ser cap és ser persona referent, educadora, acompanyant
d'infants i joves, acompanyada de companys i companyes, en un entorn determinat: l'escoltisme de MEG. A
continuació intentarem aportar algunes reflexions als conceptes que apareixen a la definició.

El sentit - Ser cap és ser persona referent...
Abans de caps, som persones. I, com a caps, eduquem persones. En què crec com a persona? En què vull ser
referent? Què és el que m'empeny a fer de cap?
Tenim motius per fer de cap. Creiem en el que fem, és a dir, tenim un sistema de creences propi que ens
empeny a decidir que volem ser caps. Són raons que responen al Per què? (perquè eduquem en valors,
perquè aprenc, perquè ho comparteixo amb amigues i amics, perquè ho he viscut tota la vida, perquè
m'agrada la muntanya...) I tenim motivacions més profundes, anhels i desitjos que tenen a veure amb els
perquès, que es projecten cap al futur, que expressen una finalitat i que responen al Per a què? (per a deixar
el món millor de com l'hem trobat, per a créixer i viure de manera col·lectiva, per a construir una societat justa,
per a aprendre a acompanyar i ser acompanyada...)
És molt important retornar sovint als nostres perquès, a les nostres creences, i, sobretot, als per a quès, les
nostres motivacions, la nostra finalitat, per seguir donant sentit a allò que fem, per a no mecanitzar les nostres
accions i mantenir visible aquell horitzó cap al que anem avançant.
A MEG tenim també unes creences i uns valors que queden reflectits en la Llei i en les Opcions, i una finalitat
clara: Eduquem per a la transformació social.
Per tant, primer de tot, cal conèixer i alinear les meves creences i les meves motivacions personals amb les del
Moviment del que formo part, i amb les persones amb qui ho comparteixo. Cal dotar de sentit allò que fem.

El treball en equip - Ser cap...acompanyada de companys i companyes...
Com a caps treballem en equip. I un equip s'ha de treballar, no es crea sol. Cal voluntat de cooperar, cal interès
per conèixer les altres, cal temps i dedicació per a fer créixer la confiança, cal una bona comunicació per dir el
que agrada i el que no agrada, cal organització, cal compromís de voler créixer amb el grup...Un equip s'ha de
cuidar. I en un equip de caps som acompanyants i acompanyades de les altres persones al mateix temps. Hem
de poder, entre totes, acompanyar el propi equip del que formem part. I ho sabem fer, perquè és el que estem
fent a les nostres unitats.
Treballar en equip ens permet repartir les tasques, i per tasca podem entendre qualsevol de les accions que
duem a terme com a caps. Hem vist que cadascú té un tarannà propi, un estil. I això fa que ens sentim més
còmodes en unes situacions que en altres, que ens sigui més fàcil actuar en certs moments, i més difícil en
d'altres. Una de les riqueses d'un equip és que no tothom ho ha de fer tot.

Per contra, un dels perills és enquistar-nos en rols (el que sempre fot la bronca, la que sempre s'encarrega
dels temes legals, la que sempre reacciona ràpid en moments d'urgència, el que sempre interacciona amb els
pares i mares, el que mai explica un activitat, la que...). Per això és necessari conèixer i apreciar les nostres
habilitats i aptituds individuals més destacades i potenciar-les en el grup, sense sobreexplotar-les marginant la
resta de capacitats. Posem per exemple un cap molt motivat. Sempre té idees genials, creatives. Sempre
recorrem a ell per crear els eixos d'animació, animar el grup en moments d'avorriment, pensar les proves més
divertides per a una gimcana. Si sempre actuem així, l'haurem etiquetat amb un rol, podrem caure en
l'exigència de que sempre ha d'estar al 100% de motivació perquè si no el grup defalleix, estarem obviant que
pot formar part del grup fent moltes altres coses, i ens estarem limitant la resta a ser persones creatives i
motivades, perquè ja ho fa ell.
Una bona pregunta a fer-nos és: Amb quines situacions em sento més còmoda? Però també: Amb quines
situacions no em sento còmoda? Si prenem el compromís de créixer amb i en el grup, els nostres companys i
companyes poden ser mestres nostres, acompanyant-nos i compartint rols amb els que ens sentim menys
identificades.
Es tracta, altra vegada, d'estar permanentment buscant l'equilibri.
Finalment, com a equip també tenim un estil propi, conseqüència directa de les persones que en formem part.
Provem de respondre'ns, com a equip, com un tot: Per a què? Per què? Com? Què?

POSSIBLES DINÀMIQUES
- Com és ser de cap a cadascuna de les branques? Amb què m’hi trobaré? Rol-playing de diferents
situacions on s’abordi aquest tema.
- Bon moment per presentar el llibre “Espais d’aprenentatge” i emprar alguna de les dinàmiques que ens
ajudaran a fer de caps però sobretot empapar-se del “model” de cap que se’n després entre línies..

PROPOSTA IDEOLÒGICA DEL MOVIMENT - 2h
L’objectiu d’aquest contingut és donar a conèixer a grans trets la Proposta ideològica del
moviment per veure perquè fem tot allò que fem al cau. A la FO.CA. aprofundiran en tots
aquests conceptes, però cal que com agrupament plantegem com els treballem.

Les opcions
Aquesta idea que el cau no és un lloc per deixar la canalla entretinguda, mentre pares i mares van a comprar
al supermercat els dissabte, és certa. Anar al cau vol dir alguna cosa més. Tanmateix, les finalitats del joc
escolta no són minúscules sinó enormes, ambicioses, abasten totes les esferes i racons de l’altre joc més gran
encara, la vida social. L’escoltisme juga molt seriosament a educar persones capaces de transformar la
societat. I ho fa marcant-se tres finalitats molt potents a partir de les quals en deriva les seves regles del joc i la
seva estratègia.

País. Una primera finalitat consisteix a transformar la societat a partir de transformar el país que als escoltes
els ha tocat de viure. Aquí a casa nostra, el projecte de país i de democràcia encara és incomplet. Vivim en un
país en què encara confonem democràcia amb anar a votar cada quatre anys, i tenim un llarg recorregut
encara per aprendre a participar activament a l’escola, a ’ajuntament, a l’associació de veïns i, per què no, a
l’empresa. Ja ho hem dit, a l’escoltisme som ambiciosos i juguem a construir una societat diferent, una societat
sense pobresa, una societat que inclogui tothom, un societat que sap on va i fa passes coherents per acostars’hi. Els escoltes, tot jugant, ens formem per aprendre amb precisió les regles i l’estratègia de la vida social,
perquè aspirem a deixar un dia el cau i esquitxar el nostre entorn social, tot i tothom, dels valors i de l’estil que
hem anat adquirint a les sortides, als campaments i els caps de setmana.

Espiritualitat. Però el país no és l’única finalitat que es marca el joc escolta. També en persegueix una altra
igualment complexa: desvetllar i enfortir la dimensió espiritual al cor de les persones. Sovint ens costa parar
atenció als petits detalls de la vida quotidiana, tenim dificultats per gaudir del silenci. Al nostre voltant, tot són
grans propostes, molt de soroll. I hem esdevingut sords a les vibracions infinites, imperceptibles, que són per
tot arreu i que ja no ens aporten màgia, misteri, sorpresa, sentit. Els escoltes volem treballar aquesta dimensió
i fer-la present en el dia a dia, perquè pensem que desenvolupar-la ens permetrà fer una societat més feliç,
més equilibrada, capaç d’assumir amb empenta els reptes que planteja un país com el nostre. L’escoltisme ha
de ser un espai per fer créixer aquesta dimensió. Un espai per afavorir l’estructuració de les pròpies actituds i
valors, en un marc obert i flexible, de trobada entre les diferents expressions i sensibilitats espirituals que
permet el progrés personal i el compromís comunitari.

Educació. Com venim dient, transformar la societat significa transformar el país i fer present l’espiritualitat,
però això no és possible si no parem atenció a un dels elements essencials o, millor dit, a l’element essencial
del joc escolta: l’educació. En l’escoltisme, ens eduquem jugant i juguem tot educant-nos. Vol dir que sabem
que, per transformar la societat, primer ens hem de transformar nosaltres mateixos a través d’experiències
educatives. Cadascun i cadascuna de nosaltres som tot un projecte de transformació constant. I això no és pas
fàcil, res més complicat que mirar-se un mateix, les pròpies actituds, els vertaders pensaments, el propi jo en
definitiva, i saber-s’hi reconèixer. Els escoltes ens esforcem a descobrir-nos nosaltres mateixos com una de les
primeres fites que hem de dur a bon port. La proposta educativa integral de l’escoltisme persegueix que cada
infant i jove s’arribi a conèixer, com a garantia d’un equilibri personal.A banda de descobrir-nos, però,
l’educació que proporciona l’escoltisme també ens ha d’ajudar a construir-nos. Cadascun i cadascuna de
nosaltres ha d’aprendre a remar la seva pròpia barca, i això no és pas cosa fàcil tampoc.

La llei escolta
En el nostre cas, a Catalunya, l’escoltisme disposa d’unes regles actualitzades ara fa unes poques dècades: la
nostra llei escolta. Això pot ser molt temps, o poc, depèn de com es miri. El cert és que quan llegim aquestes
regles, ben de prop, no sembla pas que estiguin caducades, ans al contrari, diríem que tenen més vigència
que mai. Potser l’exercici que hem de fer entre tots, més enllà de canviar-les, sigui trobar les paraules que les
omplen de contingut a la llum de la societat catalana actual en un marc de globalització. La nostra llei escolta
diu:

•

Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.

•

Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres.

•

Aprenem a ser útils i a fer servei.

•

Som germans de tothom i treballem per la pau.

•

Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món.

•

Defensem la natura i protegim la vida.

•

Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots.

•

Som decidits i afrontem les dificultats sense por.

•

Estimem el treball i volem fer bé les coses.

•

Aprenem a estimar i a jugar net.

PEDAGOGIA DEL PROJECTE - 2h
Presentació de la Metodologia que emprarem a les branques. Aquest contingut es
treballarà en profunditat a la FO.CA. però cal que tots els i les caps coneguin la
terminologia i tinguin una idea general de com es treballa a l’agrupament.
Els projectes a MEG: la Pedagogia del Projecte.
La pedagogia del projecte no és res de nou, tot i que costa de trobar en els diversos espais educatius i/o de
lleure d’una societat com la nostra. És una pedagogia que neix i creix a l’empara d’una determinada forma de
comprendre l’educació anomenada pedagogia activa. La pedagogia del projecte ha estat teoritzada i posada
en pràctica per diversos autors en diversos racons del planeta. Al darrera de tot plegat hi trobem un model de
persona que, no és casualitat, coincideix amb el que dibuixen les nostres opcions i els nostres valors:
ciutadans crítics i responsables, compromesos amb ells mateixos i amb el seu temps, capaços de construir una
vida pròpia i plena, en harmonia amb el seu entorn social per al qual treballen i s’esforcen en millorar. Si bé
una anàlisi detinguda d’allò que diuen ens menaria a identiﬁcar matisos i diferències, no és menys cert que tots
realitzen propostes educatives amb un seguit de trets comuns.
Cal ser conscients que no tots els escoltes utilitzen aquesta metodologia, sinó que a Minyons Escoltes i Guies
de Catalunya després d’una profunda renovació pedagògica és va optar per aquest model perquè complia a la
perfecció amb el model educatiu que preteníem transmetre als nois i noies que fan escoltisme a Catalunya. Un
model que ens permetia transmetre els nostres valors, aprendre, donar servei allà on és necessités i tot plegat
respectant que els protagonistes de tot plegat eren els propis infants.
Ara bé, hem de ser conscients que és una proposta d’excel·lència que educadors i educadores de diferents
àmbits (per exemple l’escola) intenten posar a prova i es formen específicament per poder dur-ho a terme. Per
tant, paciència i pas a pas! És molt important que les branques les configurem amb barreja de caps nous i
antics per tal de facilitar la immersió a aquesta metodologia fàcil d’explicar però relativament complicada de
posar en marxa. Ara bé, la satisfacció, la vivència i l’aprenentatge que suposa la Pedagogia del Projecte és
sense cap mena de dubte incomparable amb la d’altres metodologies. Funciona! I a nosaltres ens va com anell
al dit i tenim factors que fan que ens sigui molt més fàcil que a l’educació formal: més llibertat d’horaris,
d’espais i la manca d’un currículum donat per les institucions (tot i que com agrupament tenim el Mètode
Específic de Branques on apuntem què volem que aprenguin i quines capacitats volem que desenvolupin els
infants i joves de cada branca, com nosaltres mateixos que marquem aquests objectius educatius i es poden
combinar perfectament amb el fet de fer projectes).

Les Fases del projecte
Els ideals educatius que inspiren la recerca cooperativa arriben a la pràctica dels agrupaments de la mà d’una
metodologia que els fa possibles: el treball per projectes. Ens equivoquem cada vegada que reduïm un
projecte a una successió d’etapes consecutives, però també ho fem quan neguem la rellevància metodològica
d’aquesta proposta, quan pensem que tant és fer-ho d’una manera o d’una altra.
Juntament amb el treball cooperatiu, els interessos dels infants, la mirada globalitzadora dels temes, la cohesió
del grup i la implicació dels joves en el seu procés d’aprenentatge, els projectes amb servei exigeixen una
intervenció en la comunitat que pot traduir-se en accions diverses. Trobem projectes que ofereixen ajut a un
col·lectiu determinat, que s’orienten a conservar o recuperar part de l’entorn natural, que divulguen
coneixements adquirits que poden ser d’interès col·lectiu, que denuncien situacions injustes, que permeten
l’entrenament d’habilitats específiques o d’altres. Amb independència de la problemàtica concreta que s’abordi
en cada cas, entenem que el servei esdevé en tots ells un element transformador perquè dóna una nova
orientació al projecte: millorar una part de la realitat.

Proposta. Una primera fase és la que anomenem de proposta. La pedagogia del projecte demana temps ja
des d’un inici, en aquesta primera fase, per exemple, és molt important dedicar bones estones a fomentar la
descoberta. Podem anar a visitar una exposició, podem fer un volt pel poble o el barri, podem anar al cinema a
veure una pel·lícula, podem llegir llibres a la biblioteca... Els caps hem de conèixer el nostre entorn, i aprofitarne tot el seu potencial per tal que els nois i noies eixamplin la seva mirada sobre el món i augmentin el seu
nivell de consciència sobre la realitat. Si no, correm el risc que, a l’hora de pensar idees per fer projectes,
acabin repetint allò que ja saben fer, que ja coneixen, que han vist fer i, en conseqüència, no hi hagi
aprenentatge. Les propostes les podem anar a buscar o podem aprofitar propostes que ja coneixem, també
ens les podem inventar donant resposta a les necessitats que té el nostre entorn o si com a entitat ens arriben
propostes podem donar-hi resposta.

Elecció. La fase d’elecció és un moment d’alta intensitat política. Aquí els nois i noies han d’acabar de perfilar
què és allò que realment volen fer, i significa que el grup viurà un període marcat pels interessos —personals o
col·lectius— no sempre compartits, pel joc d’influències que s’estableix entre uns i uns altres. Es tracta d’un
moment molt delicat en el qual és important aprendre a defensar les pròpies idees, evitant l’actitud de fugir
d’estudi per evitar el conflicte ni tampoc caient en una defensa aferrissada i agressiva que menysté les
propostes dels altres. La fase d’elecció genera espais per a l’argumentació, per a la presentació en públic de
les pròpies idees, per aprendre a escoltar què tenen els altres a dir-nos, per ser assertius… No és l’únic
moment en que els infants i joves decidiran, ans al contrari, al llarg de tot el projecte la seva participació activa i
la seva pressa de decisions serà constant, però és en aquest moment on tots em de fer l’aturada per veure cap
a on va el projecte abans de repartir-nos responsabilitats i feina. És interessant que un cop triat el projecte i
abans de fer la següent fase posem el punt de mira tots i totes en aquell tema i tornem a descobrir amb més
profunditat què s’amaga al darrera, què en sabem, què en volem aprendre, quines necessitats reals s’hi
amaguen, etc. És un moment genial per fer-nos preguntes!

Planificació. A l’escoltisme volem fer de cada projecte una ocasió única, irrepetible, i això només és possible
sota dues condicions: que el projecte el fem nostre i, que el projecte s’adeqüi als interessos i possibilitats dels
nois i noies. Planificar projectes no resulta fàcil per a ningú. Els caps en aquesta fase hi seguim tenint un paper
fonamental per acompanyar el grup en el procés de disseny de les seves estratègies. Si els nois i noies no
l’han feta ells mateixos, perdem moltes oportunitats. Oportunitats perquè aprenguin a gestionar el temps,
oportunitats perquè sàpiguen preveure els recursos necessaris per fer una activitat, oportunitats de posar en
marxa tota una expectativa, i adonar-se del salt que es produeix entre tenir una idea i pensar sobre com portarla a la pràctica. Planificació no és ordenació. Planificant aconseguim veure el final del camí, l’horitzó que just
acabem de decidir. És un moment genial per decidir com resoldrem aquelles preguntes que teníem, veure com
aprendrem el que no sabíem, etc.

Realització. La pedagogia del projecte ens parla de realització, i no d’execució. El matís no és secundari.
L’escoltisme proposa que els projectes dels nois i noies facin realitat allò que la seva creativitat i imaginació va
dibuixar un dia, i resulta evident que aquest procés de materialitzar allò decidit comporta anades i vingudes,
sacsejades imprevistes i, lluny que aquest fet suposi un entrebanc, aquesta fase conté uns elements molt
valuosos d’aprenentatge que convé no perdre de vista. La flexibilitat n’és un, la capacitat d’analitzar com estan
anant les coses i corregir sobre la marxa allò que sigui necessari. Una altra és la constància, la capacitat
d’espera i de perseverança, de no defallir ni desesperar-se quan veiem que les coses van més per llarg del
que inicialment havíem pensat, o que hem comès errors que ens fan tornar enrere i recomençar.

Revisió. La fase de revisió suposa un pas, igual que la resta, determinant de la pedagogia del projecte.
L’escoltisme no és sinònim només d’activisme, sinó que també hi ha ganes de pensar sobre allò què hem fet,
què ens ha passat, com ho hem viscut i, sobretot, què n’hem tret com a aprenentatge. Ja és veritat allò que
alguns diuen que qualsevol cosa, per ser apresa, la persona n’ha de ser conscient d’aquest aprenentatge. La
revisió va en aquesta línia. Els caps faciliten espais en què els nois i noies s’enfronten a elaborar la narració, el
relat sobre tot allò que durant el projecte ha anat passant en tot moment. No és temps de judicis (tu ho has fet
bé, i tu malament) sinó de presa de consciència de l’experiència viscuda, temps d’endreçar i compartir les

distintes visions que es poden donar en el grup —no sempre coincidents— sobre el projecte, de posar a la
balança tots els efectes que produeixen procés i resultat. Pels escoltes, revisió no és el mateix que avaluació.
Revisar vol dir tornar a veure allò que ha passat, però ara amb la distància ja d’haver acabat el projecte i poder
mirar detalls, matisos que no volem que se’ns escapin per poder-nos explicar a nosaltres mateixos i als altres
aquell tros petit de vida que junts hem compartit, les estones de cau. També és un moment per plantejar-nos
quantes d’aquelles preguntes hem resolt. No ens hem d’oblidar que ha de ser una revisió en totes les seves
dimensions! (no valorem només la part intel·lectual, sinó també l’emocional, la social, l’espiritual i la física!)
POSSIBLES DINÀMIQUES:
- Presentar la Pedagogia del Projecte a partir d’exemples dels projectes del propi cau dels cursos anteriors.
- Vincle de la Pedagogia del Projecte a l’acció de Servei. Com els nostres projectes poden millorar el món.
- Debat al voltant de com plantegem els projectes amb les branques del cau.
- Parlar sobre el Vincle del Mètode Específic de Branques del PEA amb la Pedagogia del Projecte. Com
treballem allò que ens hem marcat per cada branca i a més a més fem projectes? No és una suma, tot va lligat!
Podem fer simulacions de projectes en branques.
- Parlar del paper dels caps en els projectes de cada una de les branques.
- Vincle de la proposta ideològica amb la Pedagogia del projecte: com el Model de persona ens porta a escollir
com a Metodologia la Pedagogia del Projecte.
És interessant explicar que a la FO.CA. rebran el llibre del Codi Obert on surt tot explicat i oferir espais als
consells d’agrupament per resoldre dubtes i anar comentant com van els projectes de les diferents branques
per tal de que s’empapin del funcionament i la dinàmica d’aquests.
- Moment per donar a conèixer el llibre “Per a una Pedagogia del Servei”

Legislació vigent - 1h
Es presenta tot allò referent a la legislació que ens farà falta per marxar de campaments i
per realitzar un Raid.
Dossier de campaments
L’art. 11.1.10.a) del Decret 137/2003, de 10 de juny, estableix que per la realització d’una activitat educativa en
el lleure cal disposar d’un programa detallat de les activitats que s’executaran, amb els objectius i els horaris.
MEG posa a disposició de tots els agrupaments membres de l’associació d’un model de dossier
d’activitat/dossier de campament, en el que hi consta indicat i especificat tots els elements que cal tenir en
compte i cal complimentar per planificar, executar i revisar un campament, amb indicació de la documentació,
permisos i notificacions de les que cal disposar, a més d’altres recomanacions i contextualitzacions pròpies de
l’agrupament, de la unitat en concret en el marc de l’escoltisme i el guiatge.
El dossier facilitat per l’associació i que es troba a l’espai del cap de la web de MEG, obeeix al següent índex:
Introducció: anem de campaments
0. Preparem els campaments
1. Dades generals
1.1. Dades generals dels campaments
1.2. Dades dels i les caps
1.3. Dades dels nois i noies
2. El campament
2.1. Objectius del curs
2.2. Situació de la unitat
2.3. Situació dels nois i noies
2.4. Necessitats i objectius del campament
2.5. Preparem el campament
2.6. Planificació general del campament
2.7. Graella de planificació diària
2.8. L'eix d'animació
2.9. Activitats
2.10. El raid
2.11. La promesa escolta i guia
2.12. Revisió dels nois i noies
2.13. Revisió diària de l'equip de caps
2.14. Revisió general amb l'equip de caps
3. Àmbit logístic
3.1. Fitxa d'allotjament
3.2. Fitxa de la ruta
3.3. Menú
3.4. Llistat de la compra de menjar
3.5. Material
3.6. Pressupost
3.7. Fitxa de seguiment econòmic
3.8. Pla d'evacuació
4. Documents i permisos

Anem preparats
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Lleure/anem.pdf

Decret que regula les activitats d’educació del lleure
Al decret 137/2003 es regula les ràtios que s’hauran de seguir quan sortim amb un grup
d’infants i/o joves menors d’edat:
PARTICIPANTS MEMBRES DE
L'EQUIP DIRIGENT

DIRIGENTS
DIPLOMATS

DISTRIBUCIÓ DELS DIPLOMES

7-10

1

1

Responsable: diploma M
Resta equip:-

11-20

2

1

Resta equip:-

21-24

3

2

Resta equip:1 diploma

25-30

3

2

Responsable: diploma D

31-40

4

2


41-50

5

2


51-60

6

3

Resta equip:2 diplomes

61-70

7

3


71-80

8

4


81-90

9

4


91-100

10

4


Normativa del Raid.

(normativa interna pendent d'aprovació)

Possibles dinàmiques:

Tècniques i recursos d’animació: l’eix d’animació - 1h
Aquest contingut no és per desenvolupar teoria al voltant dels eixos d’animació sinó perquè
disposeu d’una hora repartida al voltant de les 11h de la formació inicial per donar-vos espai per
tal de poder aplicar aquest recurs educatiu i donar-lo a conèixer. Cal que sigui una petita mostra
de qualitat ja que serà el primer contacte i marcarà la línia del que després seran els eixos
d’animació de les nostres branques.
(EN CONSTRUCCIÓ. Falta acabar de desenvolupar aquest contingut. Disculpin les molèsties!)

Annex 2
* Documents de la web: http://www.escoltesiguies.cat/node/331
* Publicacions de MEG:
http://www.escoltesiguies.cat/files/u1560/Proc__Publicacions_MEG_2010.pdf
*Recursos:

Proposta de dinàmica de Vallès/Maresme:
Primera part: faria posar els participants en clau d’Animadors de TRUC i que s’estan
plantejant anar a fer una descoberta a una associació.
Pregunta:
Quines són les coses que voldries saber d’aquella associació abans d’anar-hi?
S’estructuren en petits grups i en parlen durant 5 – 7 min.
Possibles respostes:
− Què fa l’associació
− Com ho fa (organització, distribució de tasques, estructura,...)
− Dedicació que comporta treballar allí.
− Finalitat de la feina que fan, és a dir la filosofia que hi ha al darrera.
− La formació que cal tenir per poder fer la tasca.
− Una mica d’història important. Una altre manera de dir-ho seria
explicar els èxits o ressò social que ha tingut l’associació.
− ......
Segona part: plantejaria l’entrada a l’agrupament com una altre de les múltiples
alternatives que té un Truc (que certament és això). Aleshores cal que sàpiga aquestes
coses com a mínim, oi? De totes les coses que haguessin sortit en faria la comparativa
però ara tenint en compte que l’associació és l’Agrupament Mn. Ves A Saber Quin de
MEGSJ.
Tercera part: fins ara hem fet el què vol saber el que es posa a fer de cap a l’Agrupament
Mn. Ves A Saber Quin de MEGSJ. Ara els faria canviar de costat.
Pregunta:
Què li interessa a l'agrupament de les persones que es posen a fer de cap?
S’estructuren en petits grups i en parlen durant 5 – 7 min.
Seria interessant que sortís:
− El per què es posa a fer de cap? No té per què tenir-ho clar al mateix moment, potser és
qüestió d’anar-ho madurant. Cal ajudar-lo a madurar-ho.
− Que faci bé de cap: amb qui treballà el primer any de cap a l'agrupament, com
l’ajudarem la resta de caps, acompanyament, formació,...
− Que s’hi trobi bé: com i quins moments buscarem per valorar-li la feina que fa?
− Continuïtat: se li dona responsabilitats acords amb la seves ganes de fer feina? Se
l’anima a fer formació.
− .....

Quarta part i recollint: faria algunes reflexions:
− potser els caps no tenen clar què estan fent a l’agrupament i no ho valoren per
desconeixença inicial.
− La importància de que tot l'agrupament s’impliqui en la formació en tant que és una
integració d’una persona a una associació i valorar el fet que la resta d’agrupament és ara
un model per al nouvingut.
− Al explicar les coses als caps que es posen a l’agrupament provenint de Trucs pot
trencar els prejudicis que tenen de la tasca de fer de cap.
− El fet que la formació inicial és una tasca continuada durant unlapsus de temps que la
persona que s’incorpora necessiti i per tant diferent per a cada persona.
− La importància de la formació pròpiament dita en aquesta moment.
− ....
En fi, i parlar-ne una estona fins que ens cansem.
Temporització:
Tenim dues parts de petits grups que ocuparan de 15 a 20 min.
Ens resten 40 min. Per fer-la petar.

foca inicial, 12 d’octubre de 2006

Jocs de coneixença/confiança

Cadires
Fem una rotllana de cadires, una per persona més una que sobra. La
primera persona diu “M’agradaria conèixer...” la segona diu “a” i el
tercer diu el nom de la persona que li agradaria conèixer. La persona
que es vol conèixer s’aixeca i s’asseu a la cadira buida. Ella comença la
següent ronda.
M’agrada la persona que....
Fem una rotllana i una persona s’asseu al mig. Aquesta diu: “m’agrada
la persona que porta ulleres” (per exemple). Totes les persones que
portin ulleres s’aixequen i s’han d’intercanviar el lloc. Alhora, la persona
del mig també ha de trobar un lloc. Qui es queda sense seure, para.
Gerres
Ens posem tots per parelles i ens agafem a la parella posant els braços
en posició de gerra. Dos persones paren, una persegueix a l’altra. La
que es perseguida es pot agafar a una de les parelles que estan
repartides pel terreny de joc. El tercer membre de la parella ha de sortir
a perseguir al perseguidor anterior.


Jocs de contacte/organització
Cremallera
Fem una filera. El primer es posa de quatre grapes, el segon estirat de
panxa al terra, el tercer de quatre grapes....i així successivament. Una
persona ha de passar per dins la filera però tenint en compte que, cada
x temps, es diu canvi. Quan passa això, els que estaven de quatre
grapes es fiquen de panxa al terra i els de panxa al terra de quatre
grapes. La persona que estava al mig a d’intentar seguir avançant.
Escriure un nom amb roba
Es tracta d’escriure un nom al terra a partir de peces de roba.
Passa la corrent
Ens asseiem en una taula i creuem els braços amb la persona del costat.
Un comença a picar amb la mà a la taula i cal seguir la corrent. Quan
algú dóna un cop de puny, enlloc de picar amb la mà, significa que cal
canviar el sentit de la corrent.
Peus, mans, nassos, caps, culs....
Es donen unes instruccions sobre quines parts del cos poden tocar a
terra. Per exemple:
10 peus
10 mans
2 nassos
2 caps
5 culs
El grup s’ha d’organitzar per poder, entre tots, seguir les instruccions.


Taller funcions del cap/model de persona
Els talleristes ens proposen crear uns potatos: és a dir, crear un ninot amb
les qualitats perfectes que hauria de tenir un “ bon cap”.
Potato 1: dinàmic, opinió variable, esperit crític, receptiu, creatiu,
pallasso i actiu.
Potato 2: pròxim, amistós, actiu, treballador, pràctic, cridaner, opinió
variable.
Potato 3: pallasso, treballador, espitós, pràctic, dinàmic, creatiu i
receptiu.
Potato 4: referent, reflexiu, actiu, pròxim, treballador, tranquil.
Potato 5: carinyós, dinàmic, innovador, esperit crític, receptiu, reflexiu,
actiu, impostor, líder, amistós, distant i pròxim.
Un cop fet aquest treball en petit grup, s’intenta crear, entre tots, el cap
perfecte. S’arriba a la conclusió de què un cap pot tenir una sèrie de
qualitats però és impossible l’existència d’un cap perfecte. És per això
que els talleristes presenten els family potato: l’equilibri s’aconsegueix
amb l’equip de caps. Cadascú aporta les seves qualitats i així formem
un equip equilibrat i que pot arribar a ser el nostre potato cap perfecte.
Es remarca que aquest equip, perquè funcioni correctament, ha d’anar
sempre a una.
Seguidament es passa un qüestionari per tal de treballar el model de
cap. Cada grup ha de defensar una de les opcions i, després del debat,
s’intenta arribar a l’opció més adient. Les situacions platejades són les
següents:
Un altre cap porta una llauna de Coca-Cola a un dinar d’una excursió
d’Agrupament:
a)
No li dius res.
b)
Li discuteixes la situació davant els nens.
c)
Subtilment li agafes i li guardes.
d)
A la propera reunió li recordes que això no es pot fer.
e)
Fas que sembli un accident i et desfàs de tot el contingut.
El dinar d’avui no t’agrada gens i hi ha 3 nens als que tampoc els hi
agrada.
a)
Prepares menjar especial per a tu i per tothom a qui no li
agradi.
b)
T’ho menges i li fas menjar als nens.
c)
Els hi fas menjar als nens però tu no t’ho menges.
d)
Li dius al nen que miri cap a la finestra i aprofites per
posar-li el menjar al seu plat.


e)

Simules una trucada important al mòbil i desapareixes
per anar al bar a menjar-te un bon entrepà de llom amb
formatge, total els nens no s’adonaran.

L’activitat preparada et fa molta mandra fer
a)
Els castigues a tots i te’n vas a dormir.
b)
T’escaquejes i els hi deixes fer als altres caps.
c)
Et quedes i a més intentes motivar a la resta.
d)
Et quedes però com que no està motivat et quedes en
segon pla.
e)
Rebentes l’activitat fent trampes i fent que tan sols duri 6
minuts.
Hi ha alguna cosa de la teva unitat que no t’agrada però saps que si ho
dius portarà mal rollo.
a)
M’ho callo i ja parlaré al final de curs.
b)
No m’importa que hi hagi mal rollo i plantejo la situació
tal qual.
c)
Canvio d’Unitat o si no d’Agrupament.
d)
Dic les coses correctament i intento solucionar-ho de la
millor manera possible.
e)
Intento solucionar-ho sense plantejar-ho i intentant que si
no cal, s’assabentin els demés.
Què és el primer que s’ha de tenir en compte al Cau?
a)
Els nens/es
b)
Els caps i els nens
c)
Les relacions personals entre caps. Si no són bones res
funcionarà.
d)
La intendència.
e)
Les mares dels castors.
Com ha de ser el compromís?
a)
Equitatiu en la manera del possible.
b)
Verd i lila.
c)
Com més, millor.
d)
Públic i clar.
e)
Maco, que quedi bé quan el diguis a FoCa 1 davant de
tothom…
Conclusions del taller:
- Cal que hi hagi equilibri dins de l’equip.
- L’equip ha d’anar a una.
- Hem de tenir molt clar que som un model.
- El model que transmets no és la persona que ets. Tu creixes alhora
que transmets aquest model desitjable.


Taller sobre l’organigrama de demarcació i MEGSJC
El taller sobre l’organigrama de MEGSJC està dividit en blocs de treball:
Presentació i objectius del taller.
Bloc 1
Es divideix el gran grup per AEG’s de procedència. A cada grup se li
dóna una cartolina i se li demana que dibuixi l’estructura del seu agrupament.
L’estructura es representa lliurement, i un cop han realitzat la seva
estructura es penja a la paret.
Bloc 2
Cada grup posa en comú l’organigrama del seu AEG i s’analitza el tipus
d’estructura que ha sorgit.
S’intenten cercar els paral·lelismes entre les estructures que ells han
organitzat i es mostra el powerpoint, la part dels diferents tipus d’organització.
Bloc 3
Es passa a ensenyar l’estructura del moviment, explicant que es poden
afegir equips i quines són les persones i les reunions de cada espai.
S’han de trobar els aspectes més importants de l’estructuració en forma
de xarxa que tenim a MEGSJC:
- És una xarxa interna i externa (fraternitat universal)
- Element bàsic de la xarxa (el petit grup)
- Les responsabilitats dins de la xarxa (el joc institucional)
- El compromís com a eina essencial de l’actuació en xarxa
- La presa de decisions i les accions a la xarxa (pedagogia del
projecte)


Taller de mètode
Es divideix el grup en tres parts: extremitats, tronc i cap. Les extremitats
serien el símbol de l’arrelament i del treball per construir el país.
El tronc seria la fe, l’ànima. D’aquesta part se n’encarrega el Dr. Jesús:
ajudar a crear llocs bons per conèixer, comunicar i reflexionar i a
respectar altres creences.
El cap seria l’educació. Els objectius d’aquesta part del cos seria fer més
responsables a la canalla, que siguin capaços d’organitzar-se i
d’autogestionar-se. És a dir, fer un acompanyament dissabte rere
dissabte. També cal remarcar la coherència = línia d’actuació conjunta.
Un cop dividides les parts aplicarem un seguit de fàrmacs (lleis escoltes):
- Treballina 250 mg – estimem el treball i volem fer bé les coses:
autoestima, formació, relació social, feina feta, estrès i
avorriment.
- Utily forte 800 mg – aprenem a ser útils i a fer servei: servei,
compromís, solidaritat, caritat.
- Paisina 0,5 g – som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans
del món: implicació social, solidaritat, tolerància.
- Decidol 500 mg. – som decidits i afrontem les dificultats sense
por: avantatges: afrontem nous reptes, amb més coratge amb
tu mateix. Aprenem a tenir paciència, a no tenir por, a millorar
dia a dia, tenir esperances, mirar-ho d’un altre punt de vista.
Desavantatges: precipitar-te davant d’alguna situació difícil,
arribar al punt de creure-t’ho massa.
- Equipin 0,5 g. – aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots:
Amistat/problemàtica, compromís, compartir, convivència,
igualtat/desigualtat, repartiment de tasques/incompatibilitat
horària.
- Feaceno 650 mg. – vivim la nostra fe i respectem les
conviccions dels altres: ser conseqüent, diversitat, respecte,
seguretat, tolerància, fe, reflexió.
- Multiestimol – aprenem a estimar i a jugar net: aprendre a ser
honest, conèixer els teus límits, amor en general, respecte,
cordial, excés de confiança.
- Confiancil 300 mg – ens esforcem a merèixer confiança i fem
confiança a tothom: confiança.
- Farigola – defensem la natura i protegim la vida: respecte a la
natura, pau, lleure, desenvolupament personal, educació,
- felicitat, aportació de recursos, fragilitat, divertir-te, respecte,
creixement, convivència, tranquil·litat, desfogar-se, serenitat.
- Pauina – som germans de tothom i treballem per la pau:
manifestitis, consiencitis, solidaritis, dialoguitis, tranquitis, igualitis,
desenvolupitis, convivitis, amoritis, flowerpowitis, respectitis,
toleransitis, familiaritis, colomitis blankus, cosesbonesitis. No


provoca: guerritis, racismitis, marginitis, sotsdesenvolupitis,
desigualitis, oditis, iraitis, venjancitis, gelositis, desprecitis...
Màquines (dinamismes):
- Petit grup 2000 (màquina cerebral): permet intercanviar
coneixements, és acollidora i permet repartir feines i
responsabilitats. Aquesta màquina no fa els grups, és important
provar primer fins trobar el petit grup equilibrat. Petit grup.
- Personal progress 2.0 (programa informàtic): seguiment del
treballador, mirar la seva superació, entrevistar-se amb el
treballador: relació, aportació, ganes de continuar. Progrés
personal.
- www.promís.com (pàgina web): responsable audiovisual i
davant del grup. Compromís.
- Demo del joc cràtic: per executius que els estimula la
maduració. A cada jugador se li han de donar una sèrie de
responsabilitats i només la suma de totes elles fa arribar al
meta. Joc democràtic.
- Llibre de literatura universal titulat “The universal fraternity”: llibre
dirigit pel departament de relacions externes, permetrà
descobrir nous mercats i implicar-s’hi. Fraternitat universal.

LA DINÀMICA
ACTITUD
1) Són les 16h, acaben de sonar les campanes i arriben els primers nens/es.
N’hi ha alguns que ja fa un quart d’hora que corren per fora. En aquests
moments també arriben els caps, entren al cau, es miren i un d’ells
pregunta: Què podem fer avui?
a) Els donem 10 minuts de temps lliure. Temps que necessitem per
preparar un joc. És important demostrar que tot està preparat.
b) Anem a la plaça, sempre podem jugar al “Tot si val”. Al cau en ho
anem a passar bé.
c) Els reunim en petits grups i els demanem que decideixin què volen
fer. Al cap i a la fi ells són els protagonistes.
2) Uns Llops/daines estan jugant amb pedres a fora el cau, i ja fa estona que
els cridem l’atenció, s’acabaran fen mal. Una de les pedres surt disparada,
perd el seu objectiu i trenca el vidre d’una casa propera. Sembla que el
propietari no se n’adona.
a) Hem tingut sort que el propietari no ho ha vist. Els agafem i els
renyem, cal que pensin amb les conseqüències que ha tingut el seu
joc.
b) És el moment de fer-se grans. Els exigim que vagin sols a disculparse. Eduquem ciutadans responsables.
c) Com a caps som els únics responsables. Caldrà que anem a donar la
cara. És la pura essència del cap com a model.
3) Avui a la vetllada del Pioners i Caravel·les hi ha debat sobre immigració.
Estem en un punt del debat força calent i fa estona que hi ha discussió.
a) És el moment d’establir una conclusió. Tot debat ha d’arribar a una
acord. La feina ben feta no té fronteres.
b) Els nois i noies es mullen poc, cal que es posicionin i necessiten un
referent clar. És el moment d’intervenir, possiblement esperen que
algú els doni pautes. El cap ha de marcar sempre la línia a seguir.

4

c) Preferim no participar de la discussió per no influenciar en les seves
opinions. Discutir és créixer.
4) Joaquim Franch, pedagog gironí vinculat tota la vida a l’escoltisme i partícip
del debat de mètode, deia als caps que “educar és ajudar a créixer”. Així
doncs podem deduir que per intentar ser uns caps més empàtics amb les
necessitats dels nens/es i nois/es, seria bo fer un seguiment, si convé per
escrit, de la seva situació a casa, a l’escola, amb els amics, i evidentment al
cau.

COMPROMÍS
1) Els dissabte a les 19h tinc consell. El fem un cop al mes i l’ordre del dia és
extens; cal parlar de la diada del pensament.
Aquest mateix dissabte, la colla, que no té res a veure amb el cau, surten a
veure un concert i marxen també a les 19h. És difícil fer-ho tot.
a) El cau es fa de 16h a 19h i els consells són avorrits, lents i costa de
prendre decisions. Decideixo no anar-hi. Tot ho fem entre tots i un
dia li passarà a un altre. Avui per tu i demà per mi.
b) L’opció concert potser no és tant bona com sembla. Segur que
després del consell la gent surt de festa. Si el cau és una secta, que
ho sigui per molts anys.
c) Al consell s’hi ha de ser, però els amics són importants. Marxaré a
mig consell i aniré més tard al concert. És lluny i no tinc cotxe, però
sempre hi puc anar amb patinet. Som decidits i afrontem les
dificultats sense por.
2) S’ha acabat l’estiu i arriba el moment de preparar el nou curs. Després de
dues reunions per organitzar els equips de caps finalment es reuneix
cadascuna de les unitats per començar a treballar.
A la unitat de LL/D som 3 caps. En Toni estudia a Barcelona i aquest serà el
seu últim any de carrera; caldrà apretar fort i dedicar-hi hores el cap de
setmana. La Georgina s’ha independitzat fa poc i encara està buscant feina
per pagar el pis (les peles de l’estiu no duren per sempre). I jo, que és el
primer any que faig de cap; no ho tenia massa clar però al final entre tots
m’han convençut i, a més, la resta de trucaires també faran de caps. En fi,
que l’equip no sembla gaire estable...
a) El curs comença el dissabte vinent. Encara estem a temps de redistribuir
els equips de caps i fer que la situació sigui més estable. Val més tard
que mai.
5

b) És important que al cau hi siguem tots tres caps, les hores amb els llops
i les daines són sagrades. Però potser haurem de plantejar la preparació
dels caus de forma rotativa, cada dissabte la preparà un de nosaltres.
Estimem el treball i volem fer bé les coses.
c) Comença el curs al cau, a la universitat i a la feina. Segur que podrem
convèncer algun company per que vingui a fer de cap. Que no sigui dit
que som una “secta”!
3) Aquest any estem molt bé de caps i serà el primer any que podem obrir la
unitat de castors. A la reunió de pares i mares, la Mercè, la mare de l’Oriol,
comenta que tant ella com el seu home treballen els dissabtes a la tarda i
demana als caps si podrien acompanyar el nen a casa la seva àvia cada
dissabte després del cau. És la única manera que l’Oriol pugui anar al cau.
a) La mateixa reunió és un bon moment per demanar si d’entre tots els
pares i mares assistents hi hauria algú disposat a ajudar-los.
b) Aquest any anem sobrats de caps i sempre hi haurà algú que el pugui
acompanyar. Aprenem a ser útils i a fer servei.
c) Com a escolta, cal que l’Oriol aprengui a superar les dificultats. Ens
podem comprometre a fer-li un curs accelerat d’orientació i amb dos dies
haurà après el camí per tornar sol a casa. I, a més, quan arribi a P/c serà
tot un crack!
4) Els Pioners i Caravel·les finalment han triat empresa. Ja s’han decidit a tirarla endavant. En aquell precís instant les mirades dels dos caps es creuen...
Un d’ells, en Xavier, pensa: “quin pal! Era la proposta que m’agradava
menys de totes...! qui em manava a mi tornar-me a posar amb els P/C’s?!”
Com continuarà?

RESPONSABILITAT
1) Els R/NG de l’agrupament cada cop estan més espavilats. Com a última
expedició de curs han decidit organitzar la seva pròpia ruta. Tot un repte:
des de l’itinerari fins a les activitats, els menús i el transport. Sembla que
des d’un principi va tot molt bé. Hem intentat que en siguin els
protagonistes però la falta d’experiència i organització ha fet que algunes
coses estiguin a mig fer quan falta tan sols una setmana per marxar.
a) La ruta no sortirà del tot bé però és important que s’adonin dels seus
propis errors. Dels errors se n’aprèn.
6

b) No podem marxar així... és massa arriscat. Si volem fer la ruta és urgent
fer una reunió de caps per tal de solventar tot allò que ha quedat penjat.
Si ho organitzem els caps la ruta serà un èxit assegurat. Al cap i a la fi
nosaltres som els responsables.
c) Encara tenim temps de que ells mateixos se n’adonin dels seus propis
errors. Com ho fem? És el moment de fer un curs accelerat de telepatia.
2) Els castors estan de campaments al peu de Puigsacalm. Són deu nens/es, 3
caps i 2 intendents. Aprofitant les proximitats del Puigsacalm dos caps i un
intendent decideixen fer una escapada fins al cim.
a) Sempre i quan l’altre cap estigui d’acord amb la proposta no ha d’haverhi cap problema. Total seran unes 4 horetes fora i l’intendent ja és
trempat. Sempre és important fer una descoberta de l’entorn.
b) El cap que es queda ho accepta però a canvi, amb l’intendent decideixen
anar a la festa major del poble quan ells tornin. Desconnectar sempre és
bo per continuar rendint com a cap.
c) Sembla que la proposta no ha agradat. És per això que obren l’activitat
als nens/es. Finalment n’aconsegueixen convèncer dos. És bo que
comencin a preparar-se per les dures excursions de LL/D.
3) Diuen que la unitat de P/C’s està en crisi. S’han desapuntat alguns nens, els
caps estan poc motivats, l’empresa no acaba de funcionar. S’ha fet una
reunió de pares i l’assistència ha estat mínima.
a) La majoria de pares es despreocupen dels seus fills i a sobre quan venen
exigeixen. Els pares ja no són el que eren.
b) Ara els joves ja no estan motivats per a res, és gairebé impossible fer-los
moure el cul. Els nens ja no són el que eren.
c) De ben segur que els caps no han preparat ni un sol dissabte. Els caps
han de ser el millor model. Els caps ja no són el que eren.
4) El cap de setmana passat vam anar de sortida amb els Ll/D a Granollers de
Rocacorba. A la nit vam fer jocs d’interior, entre ells “la manta”, “el judici del
silenci”, “cadenes de roba”,... El dissabte següent abans de començar el cau
hi ha uns pares que ens esperen a la porta. Ens exigeixen explicacions
coherents sobre els jocs de nit de la sortida. Estan pensant en denunciarnos.

7

RELACIÓ PARES I MARES
1) Els caps de LL/D d’aquest any som molt aficionats a la muntanya i fins i tot
en Guillem està fent un Mòdul d’Esports de Muntanya a Tremp. Al llarg de
tot el curs hem estat fent excursions i la unitat ha seguit molt bé. Els
campaments arriben i els nens/es volen anar a fer barrancs. A la reunió de
pares es munta un daltabaix considerable quan exposem la planificació i
expliquem les activitats (més concretament la de barranquisme).
a) La reunió puja de to i acaba bastant malament. Més de la meitat dels
nens no vindran de campaments però no canviarem la programació. Tot
està molt ben preparat i tenim tots els permisos corresponents,
l’assegurança al dia i ens hem informat sobre tots els aspectes legals que
corresponen a aquesta activitat. No estem al servei dels pares i mares, els
protagonistes són els nens/es.
b) Si volem fer els campaments haurem de tornar a planificar algunes
activitats (entre elles la de barranquisme), perquè els pares ho han vist molt
negre. És la única manera de tenir algun nen/a als campaments. Un altre
any serà!
c) Sembla que la discussió no avança cap enlloc. Finalment en Guillem té la
brillant idea de convidar als pares a fer barranquisme amb nosaltres i els
nens/es. Pot ser la millor solució. Cal fomentar la implicació dels pares a
l’Agrupament.

2) Ja fa un temps que alguns pares, quan vénen a buscar als nens/es, entren
dins el cau. Al consell d’agrupament en Marc i la Mariona treuen
definitivament el tema després de molts dies d’anar-ne parlar amb alguns
altres caps.
a) Alguns caps creuen que els pares no haurien d’entrar al cau perquè és
l’espai propi de les unitats. Sembla que vulguin saber tot el que es fa i
com es fa; Els pares/mares han de confiar en l’equip de caps.
b) Hi ha qui creu que no és cap problema, que el cau el fem tots: caps,
nens/es i pares/mares, i que no tenim res a amagar. Els pares/mares no
són una unitat de control.
c) També hi ha un grup de caps més innovadors. La proposta és dir als
pares que a partir d’ara no podran entrar al cau però que un cop al mes
es farà una hora de cau extra on es convida a tots els pares i mares. Un
cau de tots és una bona solució.

8

3) Indirectament i també a través de l’equip d’agrupament ens han arribat
queixes de que la nostra unitat no funciona. Pel que sembla els pares/mares
es queixen de manca de preparació...més aviat ens sembla que no confien
en nosaltres.
a) Hem de convocar una reunió de pares abans que siguin ells els que
desbordin el tema. Encara som a temps de parar-los els peus. I almenys
els podrem conèixer d’una vegada per totes (que després d’haver passat
més de la meitat del curs ja toca!). Sempre a punt!!
b) És possible que tinguin part de raó, últimament hem estat d’exàmens i
els caus han sigut fluixos. Però de totes maneres creiem que tot estava
ben preparat i que les queixes van per una altra banda. El millor que
podem fer és no donar-hi més importància.
c) Els caus estan molt preparats però els nanos ens boicotegen totes les
activitats. El que fa falta és que els pares sàpiguen quins fills tenen! De
tal pare tal fill!!
4) El primer tema del consell d’avui és la possibilitat que una representació dels
pares i mares puguin participar en alguns consells d’agrupament. Cal plantejar
fins a quin punt els pares i mares tenen en les qüestions de l’Agrupament.

9

LES DINÀMIQUES

1.

El mètode - LA COBERTA

L’objectiu d’aquesta dinàmica no és tant donar a conèixer el mètode escolta als
nous caps sinó aprofundir més en la pràctica. La teoria ja la treballaran a
FO.CA. BÀSICA , el que ens interessa és veure la pràctica. Com s’aplica la
pedagogia del projecte al nostre agrupament? Quines són les coses que valen
la pena i les que potser nosaltres no considerarem essencials?
Per posar un petit exemple, potser portem una colla d’anys que costa molt fer
algun projecte amb cara i ulls a les unitats, o potser, des de l’equip
d’agrupament pensem que cal potenciar el compromís davant del grup i així
donar sentit a les promeses, o senzillament, en un consell del passat curs vau
donar moltes voltes a buscar estratègies perquè els nens es facin seus els
projectes de curs.
Segurament que hi ha diversos aspectes educatius que voleu explicar als caps
nous, o potser voleu introduir aspectes poc treballats a l’agrupament o potser
voleu començar a posar fil a l’agulla a algun tema que porta polèmica. Pensem,
però, que aquest no és l’espai per a grans debats, que per això ja en tenim
altres com el consells. Això és una formació inicial i no val la pena anar-nos-en
pels núvols.
La dinàmica que us proposem és la següent:
Consisteix en netejar la coberta per tant fareu 3 o 4 grups i els hi donareu
un color a cada un. La seva missió serà recollir els papers de colors que haureu
escampat per terra, una mica lluny d’allà on són els caps, així faran com una
cursa de relleus. El primer grup que reculli tots els papers del seu color
guanyarà. La gràcia és que no hi haurà els mateixos papers de cada color, ni
seran de la mateixa mida, ni estaran igual d’apilonats. Això farà que un equip
tingui més facilitats que un altre, que les condicions siguin desiguals.
Vosaltres, els que porteu la dinàmica, haureu repartit els papers de colors
estratègicament i haureu donat un significat a cada color. A partir d’aquesta
dinàmica aprofitareu per explicar les estratègies educatives del vostre
agrupament a l’hora d’aplicar el mètode de Minyons. Feu paral·lelismes entre
els colors, les dificultats/facilitats, les coses que creieu que s’han de millorar o
que li doneu més o menys importància.

12

Opcions i dinamismes - LA CUINA

2.

L’hora de fer aquesta dinàmica és justament a l’hora de berenar o esmorzar.
Senzillament el que hem de fer és preparar literalment un “ pa amb tomàquet i
embotit”. A cada ingredient li haurem posat una etiqueta amb una opció o
dinamisme i mentre preparem l’àpat, exposarem i si cal obrirem una mica de
debat – no massa – de com treballem aquest temes en el nostre agrupament.
Us fem una proposta d’ingredients i diverses possibilitats d’aplicar-los segons el
nostre agrupament. No es tracta de triar una sola opció, sinó totes les que us
serveixin per explicar la realitat del vostre agrupament. Fins i tot us convidem a
pensar-ne d’altres així enriquireu el joc i l’àpat.

--------------------------------OPCIONS----------------------------•

L’Espiritualitat serà la SAL: Us oferim alguns exemples en els que
potser el vostre agrupament s’hi sent identificat.
-

•

“ És dolenta per la salut, val més no posar-ne”: penseu que és una
opció educativa errònia que fa més mal que bé.
“ Val més posar-ne poca”: penseu que tocar-la una mica de passada ja
està bé. Algun bona nit, algun moment per pensar-hi...
“Dona més bon gust” : No té sentit fer una educació integral de la
persona sense treballar l’aspecte espiritual.
“Hi posem Sal gruixuda”: els escoltes som cristians conscients i eduquem
per això.
“ Nosaltres no en posem, però si algú vol que se’n posi”: Creiem que és
una opció individual. Que la gent faci segons la seva consciència però des
del cau no ho treballem
....

El País serà l’OLI:
-

“ Massa oli enfarfega”: Nosaltres no considerem que s’hagi de treballar

d’una forma especial.

“ L’oli d’oliva és la base de la nostra cuina”: l’escoltisme català sempre ha

contribuït a lluitar per la gent, la llengua i la cultura del nostre país.
“ Nosaltres no n’hi posem mai”: som habitants del món i aquest tema no
ens preocupa.
- “ nosaltres hi posem oli, però, també ens agrada combinar-ho”: Som
fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món, això diu la llei
escolta i així ho treballem.
- ....
-

13

•

L’Educació serà el PA que és la base de la nostra feina:
-

“ Nosaltres el fem en un forn de llenya, dels de tota la vida” : Volem fer

escoltisme de cap a peus.

“ Nosaltres el comprem de motlle, tallat que és més pràctic”: Ens agrada
fer les coses senzilles, que funcionin, sense gaire complicacions.
- “ Nosaltres el tenim congelat “ : Sempre hem fet les coses igual i no cal
canviar-les.
- “ Nosaltres depèn de l’àpat utilitzem un pa o un altre, però mai sec”:
Ens adaptem a les situacions i busquem quina és la millor opció segons
la realitat de l’agrupament.
- ...
-

------------------------------DINAMISMES-------------------------•

El petit grup és el TOMÀQUET:
-

•

“ Sigui del que sigui l’entrepà sempre s’hi ha de posar tomàquet”:

Aprendre a treballar en petit grup és una bona manera d’educar en la
responsabilitat.
“ Amb tomàquet és molt bo, però a vegades no cal “: Ens agrada
treballar en petit grup, però hi ha espais que no cal.
“ Amb tomàquet no m’agrada”: Les coses ens agrada fer-les entre tots.
“ Sense tomàquet l’àpat és més lent i pesat”: A vegades per voler fer-ho
tot entre tots, fem les coses lentes i pesades.
....

La fraternitat universal és la BEGUDA:
-

“ D’aigua tothom té dret a beure’n “:

Cal que tothom tingui les

necessitats vitals cobertes.

“ Beure Coca-cola no és cap delicte”: El sistema no és tant dolent, només

cal millorar-lo.

“ Bevem Meca-cola per principis” : Cal girar la truita, cal trencar el
pensament únic, cal agafar el toro de les desigualtats per les banyes.
- “ Els Catalans acompanyem el menjar amb vi”: Lluitem per un món millor
però ho fem des de la nostra realitat.
- ....
-

•

El Progrés personal és el FORMATGE:
-

“ No mengem formatge fins que no està ben curat”: Ens eduquem

durant tota la vida.

“ Cal controlar la temperatura, la llum i la humitat perquè no es floreixi
abans de ser ben curat” : El progrés personal d’una persona depèn de
molts factors que cal tenir en compte.

14

-

“ No tots el formatges tenen el mateix gust ni necessiten el mateix temps
de curació” : Cal fer un seguiment individualitzat dels nois i les noies del

nostre agrupament.
- ...
•

Educar per a l’acció és el XORIÇO:
-

“Com més picant millor”: Les escoles treballen la teoria, nosaltres l’acció.
“ Massa fort repeteix” : Si només fem i no donem espais per a la reflexió,

no païm el que fem i l’acció perd sentit.

“ El xoriço és molt bo però s’ha d’acompanyar de força pa”: l’educació

(el pa) és la base. Si no hi ha una bona base no es pot fer res.
- “ Ens agrada el xoriço suau”: No es pot demanar als nens
responsabilitats que no els toca per l’edat.
- ...
•

El compromís és el PERNIL SALAT:
-

“És molt car però és molt bo i dóna qualitat al berenar”: Sabem que el

compromís és costos, però és la gràcia de la nostra feina.
- “ A totes les plates d’embotit n’hi hauria d’haver”: L’escoltisme sense
compromís no és res.
- “ El pernil ha d’estar ben curat sinó és ranci” : Educar en el compromís
és una feina difícil que cal fer-la bé.
- ...

3.

Les branques – ELS CAMAROTS

D’aquesta dinàmica n’hem dit ordenar els camarots. Ara és el moment de fer
cinc cèntims d’euro sobre les branques de l’agrupament, les edats, els objectius
de branca....
No és el mateix treballar amb castors que amb trucaires. No totes les unitats
tenen els mateixos objectius. Com encaixem la feina feta a cada branca amb el
projecte educatiu de l’agrupament?
Pensem que és un bon moment perquè els caps entrin als seus camarots i
treballin en petit grup algunes d’aquestes idees. Després podeu fer una posta
en comú i buscar acords que defineixin una mateixa línia educativa.

15

4.

La

gestió

de

COMANDAMENT

l’agrupament

-

LA

CABINA

DE

Qui condueix el vaixell? Qui rema? Qui porta el timó? Com afecten les corrents
marines? Què ens fa d’àncora? Despleguem veles o pleguem veles?.... .
L’agrupament s’ha de conduir. El que proposem ara és que en un vaixell
dibuixat ( que us hem donat juntament amb aquest dossier) hi situeu les
diverses peces que influeixen en la gestió de l’agrupament. Sempre poden
haver-hi elements que nosaltres no haguem considerat i vosaltres considereu
importants, els hi afegiu si voleu.
•

El consell d’agrupament, consellets i altres reunions de caps:
-

•

Equip d’agrupament:
-

•

-

Quin paper o quina implicació tenen en l’agrupament?
Hi ha equip de pares? Participen d’alguna comissió?
Col·laboren en alguna activitat?
Quantes reunions de pares es fan? Com s’organitzen?
Quin poder de decisió tenen?

Reunions d’unitat:
-

•

Qui són?
Quines funcions i responsabilitats tenen?

Pares:
-

•

Quants se’n fan ?
Qui els convoca?
Quin poder de decisió tenen?

Quina autonomia tenen les diverses unitats?
Com es coordinen entre elles?
Es fan reunions entre les unitats i l’equip d’agrupament?

Les nenes i els nens:
-

Quin paper hi juguen?
Tenen veu en les decisions de l’Agrupament?

16

5.

Les activitats internes de l’agrupament – CALENDARI

DE BORD

Senzillament aquest calendari de bord ha de ser un calendari funcional
on hi situeu de manera gràfica les activitats internes de l’agrupament ( festa
del pas, Sant Jordi, consells, altres festes i activitats). També hi podeu
posar les activitats de la demarcació i del moviment ( Formacions,
assemblees, cau al carrer...). Podeu aprofitar el calendari que us hem donat
a la TA.CA.

17

Proposta de dinàmiques
Totes aquestes dinàmiques són pensades per fer-les amb tot l’equip de caps de l’Agrupament, ja que
d’aquesta forma es potencia la cohesió i els caps nous no veuen aquesta formació com una mala passada.
A més, és molt recomanable anar recordant als caps més antics coses com el compromís, el paper del
cap...

Dinàmica del Paper del cap
•

Primer de tot, fem la silueta d’una persona en un paper d’embalar o cartolina.

•

Escrivim paraules en cartolines que després els caps nous hauran d’enganxar en alguna part del
cos i justificar perquè es posa en aquella part. Les paraules poden ser: responsabilitat, treball en
equip, empatia, habilitat manual, responsable, comunicatiu, puntual, exemple, referent... tantes
com vulgueu.

•

També es poden posar paraules “trampa”, més difícils de posar o de quedar d’acord en si el cap
ideal ho és o no, com per exemple, egoista, autoritari, desinteressat, gandul, tossut,
manipulador...

•

D’altra banda, deixem cartolines sense cap paraula perquè ells hi afegeixin paraules o bé deixarnos certes paraules a propòsit, com per exemple, compromís...

Dinàmica del compromís: el diccionari
Aquesta dinàmica és un joc en el que un para i la resta intenten guanyar-lo.
•

Primer triem a la persona que para i li donem un diccionari. Aquesta persona no hauria de ser un
cap nou.

•

Fem que esculli qualsevol paraula i tothom ha d’escriure una definició. Qui té el diccionari la
copia textualment.

•

Després, el que té el diccionari recull totes les definicions i les llegeix, incloent-hi la del
diccionari. La resta ha d’esbrinar quina és la del diccionari. Qui ho endevina, para i farà el
mateix. Escollirà una paraula...

•

Aquesta operació es repeteix, però sense que el joc es faci pesat. La última paraula amb la que
jugarem serà amb el compromís.

Amb aquests paraula podrem veure com entén cadascú el compromís i podrem crear un debat sobre el
tema. Cal incidir en com s’entén el compromís a l’Agrupament.

Recomanació! Cada cop que un cap que no sigui de 1r any agafi el diccionari pot buscar paraules
prèviament acordades, com ara: responsabilitat, consens...

41

Dinàmica de la pedagogia del projecte: Anem a dinar!
Aquesta dinàmica no ocupa gaire estona de “formació”, sinó que a l’inici de la formació s’anuncia als
caps nous que ells es faran càrrec del dinar, tot i que és l’Agrupament qui ho pagarà.

La formació ha d’acabar una hora i mitja abans del dinar, és llavors quan es donen diners als caps nous i
se’ls diu que poden fer el que vulguin amb ells sempre i quan a l’hora de dinar tots els caps puguin dinar
en condicions. Se’ls ofereixen els fogonets i el material de cuina del cau.

Amb aquesta dinàmica aconsegueixes que els caps nous es posin d’acord en què compren per dinar; si ho
cuinen o no; si compren entrepans barats per tots... No se’ls hauria de donar tants diners com per poder
anar tots a dinar al bar... sinó és massa fàcil l’elecció!

Un cop s’hagi dinat, els caps “vells” treuen la conversa del dinar, està bé, no ho ha estat; us ho heu
currat... revisió. Però no és fins que torna a començar la formació pròpiament dita, després del café, quan
se’ls fa reflexionar sobre el que han fet, com ho han fet... i que això és semblant a la pedagogia del
projecte.

Dinàmica de la història de l’Escoltisme
Aquesta dinàmica ha de servir per fer la introducció a la part històrica més densa de l’escoltisme. Es
tracta d’escriure en trossos de cartolina cadascuna de les informacions que apareixen a la taula (cada
casella en una cartolina diferent, els anys també!). D’aquesta forma han d’intentar ajuntar tots aquells fets
que van passar al mateix any, construint així una línia cronològica on després s’afegiran més elements de
la història de l’Escoltisme.
1857

Neix, el 22 de Febrer,
Rober Stephenson
Smyth Baden Powell
(en el núm. 6 del carrer
Stanhope, Londres.)

1907

Primer campament
Scout a la illa de
Brownsea

1908

publicació d’ Scouting
for boys en entregues
quinzenals (el primer
núm. surt el 14 d’abril.)

1912

Lady Olave fa una
proposta per noies, el
guiatge.

1927

Josep Maria Batista i
Roca funda Minyons de
Muntanya.

Neix, el 22 de Febrer,
Heinrich Rudolf Hertz,
va ser el primer en
demostrar la exsitencia
de l’energia
electromagnètica.
Guerra entre Nicaragua i
Honduras.

Surt d’una línia de
muntatge el primer Ford
Modelo T, el primer
automòbil fabricat en
massa.
Es funden els
“Exploradores de
Espanya”.

Neix Gabriel Garcia
Márquez.

42

El 22 de Febrer es
descobreix la salxixa
alemana Weißwurst

Es funda el
primer equip de
futbol del món,
el Sheffield, a
Anglaterra.

Neix Katherine
Hepburn.

Santiago
Rusinyol escriu
l’Auca del
Senyor Esteve
S’inaugura el
Palau de la
Música, obra de
Domènech i
Montaner.
Neix Pere
Calders,
escriptor.

Es funda a Barcelona
la lliga Vegetariana.

El RMS Titanic xoca
contra un iceberg, el
que provoca el seu
posterior
enfonsament.
El governador civil
de Barcelona
prohibeix les
audicions de sardanes
en les zones

Iraq
s’independitza
del Regne UNit

cèntriques de la
ciutat.
Neix Quino
(humorista gràfic
creador de Mafalda)

1932

Neix Germanor de
Noies Guies.

Alemania marca un
rècord absolut d’atur.

1936

S’unifiquen totes les
associacions escoltes
catalanes. El mateix any
a causa de la guerra
civil es malmet el
projecte d’escoltisme
català i s’intenta
reprendre en la
clandestinitat.
Impulsat per Mn.
Antoni Batlle neixen
clandestinament, d’una
banda, Minyons
Escoltes i, de l’altre,
Guies Sant Jordi

Eleccions generals a
Espanya amb la victòria
de la coalició
d’esquerres anomenada
Frente Popular.

S’estrena Tiempos
Modernos, de
Charles Chaplin.

Fundació de la
UNESCO.

Neix Bob Marley

1956

Alguns Agrupaments
són emparats en la
legalitat amb l’ajut del
Bisbe de Barcelona.

Neix el Festival de la
Cançó d’Eurovisió.

1977

Minyons Escoltes i
Guies Sant Jordi es
fusionen després d’anys
d’evolució paral·lela.

Protestes a Estats Units
per l’entrada de la
primera estudiant negra
a la universitat
d’Alabama.
Primeres eleccions
democràtiques en 42
anys.

1945

S’estrena La guerra
de les galàxies
episodi IV.

S’aprova
l’Estatut
d’Autonomia de
ctalunya i macià
esdevé President
Franco és
nomenat Cap de
l’Estat i
Generalísimo

Es llençen les
primeres bombes
atòmiques contra
població civil.
Causen més de
120.000 morts a
Japó.
Marroc
s’independitza
de França

Es legalitza
Esquerra
Republicana de
ctalunya

Dinàmica de la llei escolta
Aquesta dinàmica, a mode de joc del penjat, ha de servir per dues coses: la primera recordar o conèixer la
llei escolta, i per altra banda, desxifrar i conscienciar dels valors que aquesta porta ocults al darrere.

Amb un paper d’envelar o una pissarra es dibuixant tantes ratlletes com lletres té la llei, en la disposició
en la qual està aquí:

Els escoltes i les guies:
Ens esforcem a merèixer confiança, i fem confiança a tothom.
Vivim la nostra fe, i respectem les conviccions dels altres.
Aprenem a ser útils, i a fer servei.
Som germans de tothom, i treballem per la pau.
Som fidels al nostre país, i ens sentim ciutadans del món.
Defensem la natura, i protegim la vida.
Aprenem a viure en equip, i tot ho fem entre tots.
Som decidits, i afrontem les dificultats sense por.
Estimem el treball, i volem fer bé les coses.
Aprenem a estimar, i a jugar net.

43

Un cop els caps nous han desxifrat la llei escolta mitjançant el joc del penjat es passa a veure quins valors
du aquesta llei ocults, i com es poden treballar, a trets generals, amb els nens i nenes.

Variant: Si volem complicar-ho una mica més i fer-ho més divertit podem afegir un altre factor al joc,
que és la “ruleta”, aquesta determinarà la lletra que a cada torn es dirà, de forma que els caps nous no
podran escollir les lletres que volen, sinó que seran les determinades per la ruleta. Si li afegim una mica
d’imaginació podem fer un concurs, 2 equips... diversió assegurada!

44

Formació inicial 2013 2014

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (10)

Similar to Formació inicial 2013 2014

Similar to Formació inicial 2013 2014 (20)

Formació inicial 2013 2014