Lulabelle Bake is a new cake business located in Broadbeach, Goldcoast. The goal is to attract and keep customers through a variety of cakes and pastries at competitive and affordable prices. The business aims to first establish itself in the city and then expand across the country. The marketing strategy is to offer quality cakes and pastries at reasonable prices to meet demand across different income levels. The target market is customers from lower-middle to upper incomes. Strategies include providing WiFi, music and TV for customers, free delivery, creative signage, and promotions on social media and through local media.
El documento define el software como conjuntos de instrucciones que controlan el funcionamiento de un computador para realizar tareas específicas. Explica que el software es un bien inmaterial protegido por derechos de autor, los cuales protegen su forma de expresión pero no las ideas subyacentes. Además, señala que el Tratado de la OMPI sobre Derecho de Autor actualizó los derechos de autores para adaptarse a la sociedad de la información e incluyó el derecho exclusivo de alquiler de software.
The Eighth Annual Vijay Awards for 2014 honored the best in Tamil cinema for that year. Kamal Haasan won Best Actor for Vishwaroopam and Favorite Director, while Nayanthara won Best Actress for Raja Rani and Favorite Heroine. Bala won Best Director for Paradesi, which also won Best Costume Designer, Best Supporting Actress, and Best Villain. Kadal won the most awards with 7 including Best Cinematographer, Best Lyricist, Best Choreographer, Best Song, and Best Editor.
At the 2014 Gael User Group, we invited customers to share their experiences of utilising Gael's solutions in their business. David Deveau of Jazz Aviation presents SMS records and workflow, demonstrating how Gael's solution help Jazz manage their SMS.
Mg 101 organizational environment ppt-1st sem 2014-15Rinolveda
The document discusses the organizational environment, including both external and internal factors. The external environment contains general factors like the political/legal, economic, sociocultural, and technological landscape. It also contains specific factors like customers, competitors, suppliers, industry regulations, and advocacy groups. The internal environment includes organizational culture, which is influenced by the founder and maintained through symbols and behaviors. Environmental scanning involves searching for external factors that could impact the organization. Managers interpret these factors as potential threats or opportunities.
Lulabelle Bake is a new cake business located in Broadbeach, Goldcoast. The goal is to attract and keep customers through a variety of cakes and pastries at competitive and affordable prices. The business aims to first establish itself in the city and then expand across the country. The marketing strategy is to offer quality cakes and pastries at reasonable prices to meet demand across different income levels. The target market is customers from lower-middle to upper incomes. Strategies include providing WiFi, music and TV for customers, free delivery, creative signage, and promotions on social media and through local media.
El documento define el software como conjuntos de instrucciones que controlan el funcionamiento de un computador para realizar tareas específicas. Explica que el software es un bien inmaterial protegido por derechos de autor, los cuales protegen su forma de expresión pero no las ideas subyacentes. Además, señala que el Tratado de la OMPI sobre Derecho de Autor actualizó los derechos de autores para adaptarse a la sociedad de la información e incluyó el derecho exclusivo de alquiler de software.
The Eighth Annual Vijay Awards for 2014 honored the best in Tamil cinema for that year. Kamal Haasan won Best Actor for Vishwaroopam and Favorite Director, while Nayanthara won Best Actress for Raja Rani and Favorite Heroine. Bala won Best Director for Paradesi, which also won Best Costume Designer, Best Supporting Actress, and Best Villain. Kadal won the most awards with 7 including Best Cinematographer, Best Lyricist, Best Choreographer, Best Song, and Best Editor.
At the 2014 Gael User Group, we invited customers to share their experiences of utilising Gael's solutions in their business. David Deveau of Jazz Aviation presents SMS records and workflow, demonstrating how Gael's solution help Jazz manage their SMS.
Mg 101 organizational environment ppt-1st sem 2014-15Rinolveda
The document discusses the organizational environment, including both external and internal factors. The external environment contains general factors like the political/legal, economic, sociocultural, and technological landscape. It also contains specific factors like customers, competitors, suppliers, industry regulations, and advocacy groups. The internal environment includes organizational culture, which is influenced by the founder and maintained through symbols and behaviors. Environmental scanning involves searching for external factors that could impact the organization. Managers interpret these factors as potential threats or opportunities.
La Unión Europea ha acordado un paquete de sanciones contra Rusia por su invasión de Ucrania. Las sanciones incluyen restricciones a las importaciones de productos rusos de alta tecnología y a las exportaciones de bienes de lujo a Rusia. Además, se congelarán los activos de varios oligarcas rusos y se prohibirá el acceso de los bancos rusos a los mercados financieros de la UE.
Is flexible robotic technology for endovascular and cardiac arrhythmia interventions really a need nowadays?
Each investigator really interested in learning more about innovative SME and innovative products, especially in the medical device field, through the Internet will be able to find out how many open issues have been left unresolved by healthcare policies and management.
Este documento describe el derecho informático y su relación con la aplicación de la tecnología en el campo legal. Define la informática jurídica como el estudio y uso de la tecnología como herramienta para el derecho, y la informática judicial como poner los recursos de la informática al servicio de la actividad jurídica. Además, clasifica la informática jurídica en tres categorías: documental, de gestión y decisional.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions ii - alumne
1. Gestió de xarxes de
veu i dades
UF1869
Anàlisi del mercat
de productes de
comunicacions
El.laborat per Xavier Castejón 2014
2. MF0228_3: Disseny de xarxes telemàtiques (200
hores)
UF1869: Anàlisi del mercat de productes de
comunicacions (90 hores)
UF1870: Desenvolupament del projecte de la xarxa
telemàtica (80 hores)
UF1871: El·laboració de la documentació tècnica
(30 hores)
Relació d’unitats didàctiques per
mòdul formatiu
3. 1. Introducció a les comunicacions i xarxes de
computadores.
2. Principis de transmissió de dades.
3. Medis de transmissió guiats.
4. Medis de transmissió sense fils.
Contingut
4. 5. Control d’enllaç de dades.
6. Protocols.
7. Equips d’interconnexió de xarxa.
Contingut
5. 1. Introducció a les comunicacions i xarxes de
computadores.
2. Principis de transmissió de dades.
3. Medis de transmissió guiats.
4. Medis de transmissió sense fils.
Contingut
6. Constitueix el suport físic a través del qual emissor i
receptor poden comunicar-se en un sistema de
transmissió de dades.
Distingim 2 tipus de medis:
Guiats. Condueixen les ones a través d’un camp
físic (cable)
No guiats. Proporcionen un suport perquè les ones
es transmetin (aire)
Medis de transmissió
9. Les principals diferències de rendiment entre
els diferents tipus de cables radiquen en:
− l'amplada de banda permesa
(i conseqüentment en el rendiment
màxim de transmissió).
−el seu grau d'immunitat contra
interferències
electromagnètiques i
−la relació entre la pèrdua del senyal i
la distància recorreguda (atenuació).
Medis de transmissió
10. 1. El parell trenat
2. El cable coaxial
3. La fibra Óptica
4. Catàlegs de medis de transmissió
3. Medis de transmissió guiats.
11. En l'actualitat existeixen bàsicament 3 tipus de
cables factibles de ser utilitzats per al cablejat
a l'interior d’edificis o entre edificis:
Parell trenat
Coaxial
Fibra òptica
Medis de transmissió
12. Característiques constructives
Tipus de cables i categories
Característiques de transmissió
Aplicacions
Avantatges e inconvenients
3.1. El parell trenat
13. Està compost per quatre parells de fils conductors
recoberts de material aïllant retorçats de dos en
dos.
És actualment el tipus de cable més comú en
xarxes d'àrea local.
3.1.1. El parell trenat. Característiques
constructives
14. Parell trenat no apantallat (UTP –Unshielded Twisted
Pair)
Parell trenat apantallat (STP – Shielded Twisted Pair)
Parell trenat amb alumini (FTP – Foiled Twisted Pair)
3.1.2. El parell trenat. Tipus de cables i
categories
15. Amb connectors RJ-45 és el més utilitzat en xarxes
d'àrea local a Europa.
Les majors avantatges d'aquest tipus
de cable són el seu baix cost i la seva facilitat de
maneig.
3.1.2. El parell trenat no apantallat
(UTP)
16. 3.1.2. El parell trenat no apantallat
(UTP).
Els seus majors desavantatges són la seva major taxa
d'error respecte a altres tipus de cable, així com les
seves limitacions per treballar a distàncies elevades
sense regeneració.
El més utilitzat és el de 100 Ω de impedància. Es pot
trobar de 120 o 150 Ω- fora de norma des
2002 -.
Com que és un cable lleuger, flexible i de petit
diàmetre (el típic és de 0'52cm) la seva instal·lació és
senzilla, tant per a una utilització eficient de
canalitzacions i armaris de distribució com per la
connexió de rosetes i regletes.
17. 3.1.2. El parell trenat no apantallat
(UTP). Característiques de transmissió
18. Amb connectors RJ-49 és el més utilitzat en xarxes
d'àrea local als EUA.
Cada parell es cobreix amb una malla metàl·lica i
el conjunt de parells es recobreix amb una làmina
blindada.
3.1.2. El parell trenat apantallat (STP).
Característiques constructives
19. L'ús de la malla blindada redueix la taxa d'error,
però incrementa el cost de fabricació i el fa menys
manejable ja que incrementa el seu pes i
disminueix la seva flexibilitat.
És recomanable connectar la massa a terra en un
dels extrems, per evitar danys als equips.
3.1.2. El parell trenat apantallat (STP).
Característiques constructives
20. És utilitzat generalment en les instal·lacions de
processos de dades per la seva capacitat i les
seves bones característiques contra les radiacions
electromagnètiques, però l'inconvenient és que
és un cable robust, car i difícil d'instal·lar.
3.1.2. El parell trenat apantallat (STP).
Aplicacions
21. 3. 1.3. El parell trenat apantallat (STP).
Característiques de transmissió
22. El conjunt de parells es recobreix amb una
làmina d'alumini. Aquesta tècnica permet
tenir un apantallament millor que UTP amb
un petit sobrecost.
De nou és recomanable connectar la massa
a terra, de manera que s'usen connectors
RJ45.
3.1.2. El parell trenat amb alumini(FTP).
Característiques constructives
23. 3.1.2. El parell trenat amb alumini(FTP).
Característiques de transmissió
28. Està format per un nucli de coure (anomenat
"viu") envoltat d'un material aïllant (dielèctric),
el aïllant està cobert per una pantalla de
material conductor, que segons el tipus de
cable i la seva qualitat pot estar formada per
una o dues malles de coure, un paper
d'alumini, o tots dos.
Aquest material de pantalla està recobert al
seu torn per una altra capa de material aïllant.
3.2.1. El cable coaxial. Característiques
constructives
30. Per la seva construcció el cable coaxial té
una alta immunitat electromagnètica enfront
del soroll, poca atenuació del senyal , sent
adequat per a grans distàncies i / o
capacitats.
3.2.1. El cable coaxial. Característiques
constructives
31. Els connectors utilitzats habitualment pel
cable coaxial són els anomenats connectors
BNC (de l’anglès bayonet neill-concelman).
3.2.1. El cable coaxial. Característiques
constructives
33. • De banda base (transmissió digital)
− Coaxial gros (RG-100 i RG-150)
− Coaxial fi (RG-58/U). Impedancia de 50 Ω,
radioaficionats.
• De banda ampla (transmissió analògica): RG-59
El cable coaxial més utilitzat en l'actualitat és el
de 75 Ω d'impedància, que no és ni més ni
menys que el cable coaxial utilitzat per televisió i
xarxes de cable (CATV).
3.2.3. El cable coaxial. Tipus de cables
35. Esta basada en l'utilització de les ones de llum per
transmetre informació binaria.
La fibra òptica és un conductor d'ones en forma
de filament recobert per una funda òptica o
coberta.
La fibra interior, anomenada nucli, transporta el
feix lluminós al llarg de la seva longitud gràcies a la
seva propietat de reflexió total interna (TIR: Total
Internal Reflection) i la fibra exterior- amb un índex
de refracció menor- actua com 'gàbia' per evitar
que aquesta escapi.
3.3.1. La fibra òptica. Característiques
constructives
36. 3.3.1. La fibra òptica. Característiques
constructives
Substancia Índex de
refracció
Aire 1.00
Vidre 1.523
Diamant 2.419
Aigua 1.333
37. 3.3.1. La fibra òptica. Característiques
constructives
La llum que viatja a través de l’aire es reflexa
en la superfície del vidre.
39. Segons modes de propagació:
Monomode: només permet que existeixi un
mode. S’aconsegueix reduint el diàmetre de la
fibra.
Multimode: hi ha múltiples raigs de llum de la
font que es mouen pel nucli amb modes
diferents.
3.3.3. La fibra òptica. Tipus
40. Monomode:
S’utilitza en aplicacions de llarga distància (3
km), ja que ofereix més prestacions, tot i que és
més car. La font de llum que s’utilitza en aquest
tipus de fibra és el làser.
3. 3.3. La fibra òptica. Tipus
41. Multimode:
En la fibra multimode el diàmetre és més gran
que en les fibres monomode, així la llum viatja
seguint molts camins que depenen de la
longitud d’ona, la freqüència i l’angle
d’inserció de la llum.
La font de llum que s’utilitza habitualment per a
aquest tipus de fibra òptica és produïda per
díodes LED.
3.3.3. La fibra òptica. Tipus
42. Hi ha 2 tipus de fibra multimode:
- índex discret
Aquest tipus de fibres són les més utilitzades en
enllaços de distàncies curtes, aproximadament
fins a 1.000 metres.
S’utilitzen bàsicament en les xarxes locals.
3. 3.3. La fibra òptica. Tipus
43. Hi ha 2 tipus de fibra multimode:
- índex gradual
Aquest tipus de fibra no origina tants modes de
propagació com el d’índex discret. S’utilitza en
enllaços de distàncies fins a 10 km.
3.3.3. La fibra òptica. Tipus
44. Les fibres s'especifiquen indicant el diàmetre
del nucli i el de la coberta.
Les fibres multimode típiques són de
50/125μm i 62,5/125μm LAN
Les fibres monomode solen ser de 9/125μm
WAN
Comparació grossor cabell humà uns 50μm
3.3.3. La fibra òptica. Tipus
46. 3.3.2. La fibra òptica. Entroncament
Hi ha 2 tipus d’entroncament (“empalme”):
Per fusió:
Atenuacions imperceptibles de 0,01 a 0,1 dB
Mecànicament:
Atenuacions de 0,01 a 1 dB
49. És molt flexible i té menor pes i volum que els altres
medis.
Permet velocitats de transmissió elevades.
Permet trams de més longitud sense necessitat de
repetidors.
No l’afecten les interferències electromagnètiques.
Ofereix seguretat i aïllament elèctric.
Ofereix seguretat davant possibles intervencions en
la línia.
És més resistent a condicions ambientals
desfavorables.
És molt fiable: les fibres no perden llum a causa de
la reflexió total.
3.3.4. La fibra òptica. Avantatges
50. Té un cost elevat en comparació amb el
d’altres medis de comunicació més habituals.
La instal·lació dels connectors és complexa i
requereix personal amb formació adequada.
Les fibres són fràgils i la reparació d’un cable
trencat o malmès és dificultosa.
3.3.4. La fibra òptica. Desavantatges
53. FTTX
Definició Significat
FTTN Fibra fins
el node
Arriba fins el node o ONU (Optical
Network Unit), compartit per varis
usuaris que accedeixen a través del
parell trenat.
FTTC Fibra fins
la vorera
Arriba fins un punt ONU situat en la
cantonada de l’abonat i s’accedeix a
través de la xarxa de coure.
FTTB Fibra fins
l’edifici
Arriba fins l’edifici on hi ha un punt ONU
que subministra el servei.
FTTH Fibra fins
el propi
llar
Arriba des del node de servei OLT
(Optical Line Terminator) de la central
fins el node terminal de l’abonat ONT
(Optical Network Terminator) que es
troba en la casa.
61. Ample Banda menor
Repetidor cada 5km
No immune a interferències
electromagnètiques ni als
efectes corrosius
ambientals
Tecnologies més familiar
Interfaces més barates
Tecnologia més barata
Major facilitat d'instal·lació
i manteniment
Es menys fràgil
Ample Banda superior
Repetidor cada 30km
Immune a interferències
electromagnètiques i efectes
corrosius ambientals
Més flexible i lleugera:
o 1000 parells trenats de
1km de longitud: 8000Kg
o 2 fibres tenen més
capacitat i pesen 100Kg
Difícil d’intervenir per
escoltes
Es unidireccional:
o 2 fibres
o 2 bandes de freqüència
Cable coure vs Fibra òptica
62. 1. Introducció a les comunicacions i xarxes de
computadores.
2. Principis de transmissió de dades.
3. Medis de transmissió guiats.
4. Medis de transmissió sense fils.
Contingut
63. 1. Característiques de la transmissió no guiada
2. Freqüències de transmissió sense fils
3. Antenes
4. Microones terrestres i per satèl·lit
5. Enllaç punt a punt per satèl·lit
6. Multidifusió per satèl·lit
7. Ràdio
8. Infrarojos
9. Comparativa entre medis de transmissió
4. Medis de transmissió sense fils.
64. Son aquelles transmissions que no es realitzen a
traves d’un cable, sinó que es propaguen
lliurement a través d’un medi.
Els medis de transmissió no guiats principalment
utilitzen l’aire i el buit.
4.1. Característiques de la transmissió
no guiada
65. Totes les ones electromagnètiques viatgen pel
buit a la velocitat de la llum, independentment
de la seva freqüència, és a dir, aproximadament
a 300.000 km/s (30 cm/ns); per un cable o per
una fibra òptica aquesta velocitat és
sensiblement inferior (aproximadament 2/3
d’aquesta velocitat) i en aquests medis és
lleugerament dependent de la freqüència.
4.1. Característiques de la transmissió
no guiada
69. És un dispositiu amb l'objectiu d'emetre o rebre
ones electromagnètiques cap a l'espai lliure.
Una antena transmissora transforma voltatges en
ones electromagnètiques, i una receptora
realitza la funció inversa.
4.3. Antenes
73. El rang de les microones està inclòs en les
bandes de radiofreqüència, concretament en
les de:
UHF (ultra-high frequency - freqüència ultra alta)
0,3-3 GHz
SHF (super-high frequency - freqüència super alta)
3-30 GHz
EHF (extremely-high frequency - freqüència
extremadament alta) 30-300 GHz
4.4. Microones terrestres i per satèl·lit
74. Longitud d’ona molt petita ( 30 cm a 1 mm):
Es absorbida per la pluja
No travessa be els edificis
Ones més direccionals que les de radio.
S’utilitzen antenes parabòliques.
Txor i Rxor es tenen que “veure”.
Quan més altes son les antenes, més distancia
poden cobrir.
Amb torres a 100 m d’alçada, els repetidors
poden estar espaiats 80Km.
Més barat que la fibra òptica.
No necessita dret de pas.
4.4. Microones terrestres
78. Tipus particular de transmissions microones en la
que les estacions son satèl·lits que estan orbitant
la Terra (Satèl.lits geostacionaris (36.000km)).
Amplia cobertura.
Rang de GHz.
4.4. Microones per satèl·lit
79. Per a la comunicació s’usen dos bandes de
freqüència:
Canal ascendent: des de Terra a satèl·lit
Canal descendent: des de satèl·lit a Terra
Els satèl·lits utilitzen transpondedors
Un transpondedor reb una senyal microones des
de la Terra, la amplifica i la retransmet de regrés
a una freqüència diferent.
4.4. Microones per satèl·lit
84. Les xarxes locals sense fils (WiFi) utilitzen
microones per transmetre la informació.
Majoritàriament operen a una freqüència de 2,4
GHz.
IEEE 802.11b 11 Mbps
IEEE 802.11g 54 Mbps
4.6. Microones
85. 4.6. Microones
Protocol Any Freqüència Modulació Velocitat
màxima
802.11 1997 2,4- 2,5 GHz DSSS amb PSK
FSSS amb FSK
2 Mbps
802.11a 1999 OFDM 54 Mbps
802.11b 1999 2,4- 2,5 GHz DSSS amb PSK 11 Mbps
802.11g 2003 2,4- 2,5 GHz OFDM ó DSSS amb
PSK
54 Mbps
802.11n 2008 2,4 GHz ó 5 GHz 540 Mbps
89. 4.6. Microones
DSSS (Direct Sequence Spread Spectrum)
És una tècnica de codificació que utilitza un
codi de pseudosoroll per "modular" digitalment
una portadora, de manera que augmenti
l'ample de banda de la transmissió i redueixi la
densitat de potència espectral (és a dir, el nivell
de potència en qualsevol freqüència donada ).
El senyal resultant té un espectre molt semblant
al del soroll, de manera que a tots els
radioreceptors els semblarà soroll menys a qui va
dirigit el senyal.
92. 4.6. Microones
OFDM (Orthogonal Frequency-Division
Multiplexing)
És una multiplexació que consisteix en enviar un
conjunt d’ones portadores de diferents
freqüències, on cadascuna transporta
informació, la qual es modulada en QAM o en
PSK.
96. És una especificació industrial per a Xarxes Sense
Fils d'Àrea Personal (WPAN) que possibilita la
transmissió de veu i dades entre diferents
dispositius mitjançant un enllaç per
radiofreqüència en la banda dels 2,4 GHz.
Els principals objectius que es pretenen
aconseguir amb aquesta norma són:
• Facilitar les comunicacions entre equips mòbils.
• Eliminar els cables i connectors entre aquests.
• Oferir la possibilitat de crear petites xarxes sense fils
i facilitar la sincronització de dades entre equips
personals.
4.6. Microones
98. Els senyals de ràdio són omnidireccionals (no
necessària alineació).
Un emissor i un o diversos receptors.
Bandes de freqüència: LF, MF, HF i VHF
Propietats:
• Fàcils de generar.
• Poden viatjar llargues distàncies.
• Travessen parets d'edificis sense problemes.
• Són absorbides per la pluja.
• Subjectes a interferència per motors i altres equips
elèctrics.
4.7. Ràdio
99. L’interval de freqüències de 30 MHz a 1 GHz (VHF,
UHF) és per a aplicacions omnidireccionals i
s’anomena ones de ràdio.
La diferència més apreciable entre les
microones i les ones de ràdio és que
aquestes són omnidireccionals, mentre que
les microones són molt més direccionals.
Per tant, les ones de ràdio no necessiten
antenes parabòliques ni cal que estiguin
alineades.
4.7. Ràdio
101. Les seves propietats depenen de la freqüència:
• A baixes freqüències creuen bé els obstacles,
però la potència baixa dràsticament amb la
distància.
• A altes freqüències tendeixen a viatjar en línia
recta i rebotar en obstacles.
• Depenent de la freqüència tenen 5 formes de
propagar: superficial, troposfèrica, ionosfèrica,
línia de visió i espacial.
4.7. Ràdio
104. Transmissor i receptor han d'estar alineats.
No poden travessar parets.
No necessita permisos o llicències d'ús.
És de curt abast.
4.8. Infrarojos
105. És significativa la diferència entre els infrarojos i
les microones, els infrarojos no travessen objectes
opacs, per tant queden tancats dins el recinte
on es produeixen, a més, a potències normals, la
distància de propagació és molt curta (uns
metres).
4.8. Infrarojos
106. 4.9. Comparativa entre medis de
transmissió
Medi Velocitat màxima
de transmissió
Distancia entre
repetidors
Parell trenat
Coaxial
Fibra óptica
Ones de ràdio
Microones
Infrarojos
107. 5. Control d’enllaç de dades.
6. Protocols.
7. Equips d’interconnexió de xarxa.
Contingut
108. 1. Funcions del control d’enllaç de dades
2. Tipus de protocols
3. Mètodes de control de línia
4. Tractament d’errors
5. Control de flux
6. Tecnologies Ethernet
7. Codificació Ethernet
5. Control d’enllaç de dades.
109. 5.1. Funcions del control d’enllaç de
dades
La funció de la capa d'enllaç de dades és
preparar els paquets de la capa de xarxa per
ser transmesos i controlar l'accés als mitjans
físics.
110. 5.1. Funcions del control d’enllaç de
dades
La capa d'enllaç de dades realitza les següents
funcions:
- agrupa els dígits o caràcters rebuts per nivell físic
en blocs d’informació, anomenades trames.
- detectar i solucionar errors generats en el canal de
transmissió.
- evitar saturació del receptor, es a dir, permetre el
temps de procés necessari per no perdre cap
trama.
- identificar uns equips d’altres a través de
l’adreçament.
113. 5.1. Funcions del control d’enllaç de
dades
Control d’enllaç lògic (LLC - Logical Link Layer)
Col.loca informació en la trama que identifica
quin protocol de capa de xarxa està sent
utilitzat per la trama. Aquesta informació permet
que diversos protocols de la Capa 3, com ara
IPv4 i IPv6, utilitzin la mateixa interfície de xarxa i
els mateixos mitjans.
Aquesta subcapa s’encarrega del control
d’errors, el control de flux i com s’encapsula la
informació.
114. 5.1. Funcions del control d’enllaç de
dades
Control d’enllaç lògic (LLC – Logical Link Layer)
IEEE crea la subcapa LLC per a permetre que
part de la capa d’enllaç de dades funcioni
d’una manera independent de les tecnologies
existents.
Defineix camps en les trames que permeten a
varis protocols de la capa superior compartir un
únic enllaç de dades físic.
115. 5.1. Funcions del control d’enllaç de
dades
Control d'accés al medi (MAC – Medium Access
Control)
Proporciona a la capa d’enllaç de dades el
direccionament i la delimitació de dades
d’acord amb els requisits de senyalització física
del medi i al tipus de protocol de capa d’enllaç
de dades en ús.
Aquesta capa defineix el mode en què es
transmeten les trames pel medi físic.
116. Similituds en capes 1 i capes 2
IEEE 802.3 és, actualment, la implementació
Ethernet més freqüent.
117. Hardware Ethernet: NIC o targeta de xarxa
5.1.1. Adreçament MAC
Permet que un ordinador accedeixi a una
xarxa local.
Cada targeta te una única adreça MAC que
la identifica en la xarxa. Un ordinador
connectat a una xarxa s’anomena node.
118. Hardware Ethernet: NIC o targeta de xarxa
5.1.1. Adreçament MAC
L’adreça MAC o adreça física (media access
control) es un identificador de 48 bits (6 blocs
hexadecimals) que corresponen de forma única a
una targeta de xarxa. Es única per a cada
dispositiu.
Està determinada i configurada per :
el fabricant (els primers 24 bits) utilitzant el
organizationally unique identifier.
el IEEE (els últims 24 bits).
http://standards.ieee.org/develop/regauth/oui/oui.txt
121. 5.1.2. Ethernet
L’any 1973, fou en Robert Metcalfe qui, durant la
seva feina en el disseny de l’oficina del futur en
el centre de recerca Xerox PARC (Xerox Palo
Alto Research Center), va elaborar l’estàndard
Ethernet.
De fet, l’estudi de l’oficina
considerava la presència de
diferents ordinadors que
compartirien arxius i impressores.
122. 5.1.2. Ethernet
El consorci format per les empreses Digital
Equipment Company, Intel i Xerox (DIX) van
presentar la norma Ethernet com un
estàndard obert i va dissenyar la primera xarxa
d’àrea local a partir d’aquesta tecnologia.
El reconeixement a escala mundial de la norma
Ethernet va arribar l’any 1985 quan l’Institut
d’Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE,
Institute of Electrical and Electronics Engineers)
va publicar i estandarditzar la norma.
123. 5.1.2. Trames Ethernet
L’acció d’embolcallar la informació en forma de
trames es produeix en la capa 2 del model de
referència OSI.
Format d’una trama
129. 5.1.3. Trames Ethernet IEEE 802.3
Longitud/tipus
En cas que el valor inserit sigui més petit que el
valor decimal 1536, el valor fa referència a la
longitud.
En cas contrari, el valor especifica el protocol de
la capa superior que rep les dades un cop que
s’hagi completat el processament Ethernet.
Ether Type Protocol
0800 Datagrama IP
0806 ARP
8053 RARP
8137 Netware IPX
130. 5.1.3. Trames Ethernet IEEE 802.3
Dades i farcit
Aquest camp pot esdevenir de qualsevol
longitud que no provoqui que la trama
excedeixi la seva grandària màxima.
De fet, la unitat màxima de transmissió (MTU,
maximum transmission unit) per l’Ethernet és de
1.500 octets.
De fet, en cas de necessitat, s’acostuma a
aplicar la tècnica del farcit de bits (bit stuffing)
quan no hi ha prou dades de l’usuari perquè la
trama assoleixi la seva longitud màxima.
131. 5.2. Tipus de protocols
El control d’accés al medi (MAC, media
access control) fa referència als protocols
que decideixen a quin ordinador es permet
transmetre dades.
Hi ha dues categories existents:
protocols deterministes (per torns) i
protocols no deterministes (a grans trets,
“el primer que arriba esdevé el primer a ser
servit”).
132. 5.2.1 Protocol determinista
Utilitza una modalitat basada en la creació de
torns. Un exemple d’aquests torns es fonamenta
en la transmissió de testimonis (tokens).
La tècnica de la transmissió de testimonis es
fonamenta en un costum propi de les tribus
d’indis nadius americans que, durant les seves
reunions, es passaven el testimoni o “bastó que
parla”. De fet, aquell que tenia a les mans el
“bastó” era escoltat per tothom fins que
finalitzava el seu parlament, moment en què el
testimoni es passava a una altra persona.
134. 5.2.2. Protocol no determinista
En un entorn de medis compartits, tots els
dispositius tenen accés garantit al medi,
però no tenen cap prioritat en aquest medi.
Si més d’un dispositiu realitza una transmissió
simultàniament, els senyals físics colisionen i
la xarxa deu recuperar-se per a que pugui
continuar la comunicació.
135. - Aloha pur
- Aloha segmentat
- CSMA (“escoltar abans de parlar”)
- CSMA/CD (“si hi ha algú més que
també parla al mateix temps,
deixa de parlar”)
- CSMA/CA (“evitar les col·lisions”)
5.3. Mètodes de control de línia
136. 5.3.1 CSMA/CD (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Detect)
En el mètode d’accés múltiple amb
detecció de portadora i detecció de
col·lisions (CSMA/CD), els dispositius de la
xarxa treballen “escoltant abans de
transmetre” (CS, carrier sense).
137. 5.3.1 CSMA/CD (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Detect)
Quan un dispositiu vol enviar dades, en
primer lloc comprova si el medi està
ocupat. En cas que estigui lliure, el
dispositiu comença a transmetre les dades,
tot i que mentrestant el dispositiu continua
escoltant per confirmar que cap altra
estació també estigui transmetent dades.
En cas que es doni aquesta situació, es
podria produir una col·lisió. En cas contrari,
el dispositiu finalitza la transmissió i torna a
la modalitat d’oient.
139. 5.3.1 CSMA/CD (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Detect)
Temps de bit
A 10 Mbps, un bit en la capa MAC
requereix de 100 nanosegons (ns) per a ser
transmès.
A 100 Mbps, aquest mateix bit requereix de
10 ns per a ser transmès.
A 1000 Mbps, només es requereix 1 ns per a
transmetre un bit.
Molt sovint, s’utilitza una estimació
aproximada de 20,3 centímetres per
nanosegon per a calcular el retard de
propagació en un cable UTP.
140. 5.3.1 CSMA/CD (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Detect)
Interval de temps
Garantitza que si està per produir-se una
col·lisió, es detectarà dintre dels primers 512
bits (4096 per a Gigabit Ethernet) de la
transmissió de la trama.
Això simplifica el maneig de les retransmissions
de trames posteriors a una col·lisió.
141. 5.3.1 CSMA/CD (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Detect)
Espai entre trames
Els estàndards d’Ethernet requereixen un espai
mínim entre dos trames que no hagin sofert
una col·lisió.
142. 5.3.1 CSMA/CD (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Detect)
Senyal de congestió o embotellament
Tan aviat com es detecta una col·lisió, els
dispositius transmissors envien un senyal de
congestió de 32 bits.
Això garantitza que tots els dispositius de la LAN
detectaran la col·lisió.
Els missatges corromputs, transmesos de forma
parcial, generalment es coneixen com
fragments de col·lisió o runts. Les col·lisions
normals tenen menys de 64 octets de longitud.
143. 5.3.1 CSMA/CD (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Detect)
Senyal de congestió o embotellament
144. 5.3.1 CSMA/CD (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Detect)
Temporalització de postergació
Una vegada produïda la col·lisió i que tots els
dispositius permeten que el cable quedi inactiu
(cadascun espera que es compleixi l’espai
complet entre trames).
145. 5.3.1 CSMA/CD (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Detect)
Temporalització de postergació
Els dispositius quines transmissions van sofrir la
col·lisió deuen esperar un període addicional, i
cada vegada potencialment major, abans
d’intentar la retransmissió de la trama que sofrir
la col·lisió.
El període d’espera està intencionalment
dissenyat per a que sigui aleatori de mode que
dos estacions no demoren la mateixa quantitat
de temps abans d’efectuar la retransmissió, el
que causaria col·lisions addicionals.
146. 5.3.2. CSMA/CA (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Avoidance)
Accés múltiple amb escolta de portadora i
evasió de col·lisions.
Es el protocol utilitzat en IEEE 802.11 (Wireless
Ethernet).
No implementa el mecanisme de detecció de
col·lisió, perquè la capacitat de detectar
col·lisions requereix la capacitat d’enviar i
rebre al mateix temps.
147. 5.3.2. CSMA/CA (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Avoidance)
A causa de les dificultats per a detectar les
col·lisions en un entorn sense fils, els enginyers
d’IEEE 802.11 desenvoluparen aquest accés al
medi amb la idea de prevenir les col·lisions, en
lloc de detectar i recuperar les col·lisions.
148. 5.3.2. CSMA/CA (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Avoidance)
DIFS
(Distributed inter frame
space)
SIFS
(Short inter frame
spacing)
149. 5.3.2. CSMA/CA (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Avoidance)
Millora: permetre
l’emissor reservar el
canal per a evitar
col·lisions en trames
molt llargues.
Petita trama de control
RTS (Request to Send) i
CTS (Clear to Send)per
a reservar l’accès al
canal
150. 5.3.2. CSMA/CA (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Avoidance)
La gran majoria de targetes comercials només
implementen DCF, i no implementen el mode
opcional PCF
151. 5.3.2. CSMA/CA (Carrier Sense
Multiple Access/Collision Avoidance)
Format d’una trama Ethernet IEEE 802.11
152. 5.4. Tractament d’errors
L’estructura del codis varia segons el tipus
d’error que ha detectar o corregir.
Classificació dels codis de transmissió de
dades:
153. 5.4. Tractament d’errors
Hamming
La distancia de Hamming entre dues
paraules codi es defineix com el nombre de
bits diferents que hi ha entre aquestes
paraules.
1011101 i 1001001 es 2
100100101 i 00010001 es 2
154. 5.4. Tractament d’errors
Hamming
La distancia mínima d’un codi o distancia
Hamming d’un codi es defineix com la
menor distancia que hi ha entre dues
paraules vàlides qualsevol del codi.
1011101 i 1001001 es 2
100100101 i 00010001 es 6
155. 5.4. Tractament d’errors
7 bits de
dades
Byte amb bit de paritat
parell imparell
0000000 00000000 00000001
1010001 10100011 10100010
1101001 11010010 11010011
1111111 11111111 11111110
Paritat simple
156. 5.4. Tractament d’errors
Paritat simple
Es incapaç detectar un nombre parell
d’errors i tampoc no permet determinar la
posició del bit erroni.
Combinació arbitrària de bits sigui
acceptada com a paraula vàlida només
se’n detectaran la meitat.
Probabilitat d’errors no detectats en una
tram per una paritat simple és molt alta ( es
pot aproximar al 50%)
158. 5.4. Tractament d’errors
Paritat bidimensional
No es detectaran les combinacions de bits
erronis que tinguin un nombre parell d’errors
en totes les files i columnes simultàniament.
És molt menys habitual que l’anterior a
causa de la gran ocupació del canal, en el
cas de blocs 8x8 representa una
redundància del 22,2%.
159. 5.4. Tractament d’errors
Les comprovacions de paritat s’utilitzen molt
poc en la pràctica. Estan orientades a
caràcter.
Per a transmissions orientades a bit no són
útils, perquè les tires de bits en què es podria
aplicar la paritat són molt més llargues i
perdrien efectivitat.
Les comprovacions de redundància cíclica
són utilitzades en la capa d’enllaç en les
xarxes d’àrea local.
160. 5.4. Tractament d’errors
CRC (Codis de Redundància Cíclica)
Els codis CRC són coneguts com a codis
polinòmics, els coeficients dels quals són els
valors 0 i 1 a la cadena de bits
x5 + x3 + x2 + x0 = (101101)
Es basen en el càlcul d’un nombre binari
(CRC), resultat d’una operació matemàtica.
161. 5.4. Tractament d’errors
CRC (Codis de Redundància Cíclica)
Algorisme CRC:
S’afegeixen r bits "0" a la dreta de les
dades (s’afegeixen tants zeros com grau
tingui el polinomi generador).
Es divideix el polinomi obtingut pel polinomi
generador. La divisió es realitza en mòdul 2,
que es igual que la divisió binaria (equival a
XOR – OR exclusiva).
163. 5.4. Tractament d’errors
CRC (Codis de Redundància Cíclica)
Algorisme CRC:
Després s’afegeix la resta de la divisió a la
dreta del missatge original.
L'elecció del polinomi generador és
essencial si volem detectar la majoria dels
errors que es produeixin.
x16 + x12 + x5 + 1
166. 5.4. Tractament d’errors
CRC (Codis de Redundància Cíclica)
Es transmeteix la dada = (111100101 +
01010 )2 = (11110010101010 )2
167. 5.5. Control de flux
L’objectiu del control de flux és l’adaptació
de la velocitat de transmissió eficaç entre el
transmissor i el receptor, de manera que
sempre hi hagi recursos disponibles i no hi
hagi pèrdua d’informació.
Es una tècnica per a que l’emissor no
sobrecarregui al receptor l’enviar-li més
trames de les que pot processar.
168. 5.5. Control de flux
El receptor estableix una memòria intermitja
o buffer, en què va acumulant les trames
rebudes per l’enllaç, ja que necessita un cert
temps per a processar-les ( per a comprovar
errors, desencapsular trames, enviar al nivell
superior, etc).
Un protocol de la capa d’enllaç amb control
del flux evita que el node emissor saturi la
memòria intermitja del node receptor i es
perdi informació.
169. 5.5. Control de flux
Diferents mecanismes de control de flux:
STOP & WAIT (Parada i espera)
Finestra lliscant
173. 5.5. Control de flux
Finestra lliscant( Sliding window)
L’emissor envia trames abans de rebre una
confirmació.
La finestra lliscant té una mida fixa (1..n)
Es poden enviar fins n trames abans d’una
confirmació (ACK)
175. 5.5. Control de flux
Finestra lliscant( Sliding window)
Finestra emissor:
s’emmagatzemen en un buffer els blocs
enviats (consecutivament) i no validats.
Mida del buffer >= Finestra
Finestra receptor:
s’emmagatzemen les dades en cas de
que no arribin en ordre.
Indica que blocs seran acceptats si es
reben.
Es poden enviar fins n trames abans d’una
confirmació (ACK)
177. 5.6. Tecnologies Ethernet
El comitè IEEE ha definit diferents
configuracions físiques alternatives i ha
proporcionat una gran varietat d’opcions.
La nomenclatura d’Ethernet utilitzada és
X Base Y
X és la velocitat de transmissió en Mbps
Base és la codificació en banda base
Y pot tenir diversos significats
178. 5.6. Tecnologies Ethernet
X Base Y
X és la velocitat de transmissió en Mbps
Base és la codificació en banda base
Y pot tenir diversos significats:
Si es un número fa referència a la distancia
màxima del segment en centenars de metres.
Tipus de medi de transmissió :
Tparell trenat Ffibra òptica
S fibra multimode Lfibra monomode
Potser alguna característica :
4utilitza els quatre parells trenats
Xduplex
180. 5.6. Tecnologies Ethernet
Nom
comercial
Denominació Cable Parells
UTP
Duplex Connector Distancia
segment
Ethernet
10 BASE 5
10 BASE 2
10 BASE T
Fast
Ethernet
100 BASE- T
100 BASE- TX
100 BASE- T4
100 BASE - FX
181. 5.6. Tecnologies Ethernet
Nom
comercial
Denominació Cable Parells
UTP
Duplex Connector Distancia
segment
Gigabit
Ethernet
1000 BASE CX
1000 BASE T
1000 BASE SX
1000 BASE LX
10
Gigabit
Ethernet
10 GBASE- T
10G BASE-
CX4
10 GBASE - LR
182. 5.6. Tecnologies Ethernet
Autonegociació
Els nodes Ethernet que estan connectats
mitjançant un cable de parell trenat negocien
la seva velocitat i modalitat de transmissió
abans de l’establiment de l’enllaç. Aquest
procés s’anomena autonegociació i es fa
mitjançant el que es coneix com a polsos
d’enllaç.
183. 5.6. Tecnologies Ethernet
Autonegociació
Normal Link Pulses(NLP) en 10 BASE T
Consisteixen en un pols unipolar positiu amb
una durada de 100ns a un interval de 16ms
amb una finestra de ±8ms.
184. 5.6. Tecnologies Ethernet
Autonegociació
FLP (Fast Link Premi) en 100 Mbps
Consisteix en una sèrie de 33 polsos. Cada
enviament de 33 polsos té una durada de
2ms en total i segueix els mateixos intervals de
transmissió de 16ms ± 8 ms. Els polsos
individuals són de 125μs amb 62,5 μs ± 7μs
entre polsos.