1. num. 64
Les enrabiades infantils
No sé què fer amb ella quan es posa d'aquesta manera!
Qüestions
per al diàleg:
1
Les rebequeries són
instruments que utilitzen les
criatures per aconseguir els
desigs que nosaltres els
neguem. Si amb la seva actitud
aconsegueixen que canviem
d'opinió, què és el que estan
aprenent realment? Quines
estratègies seguim per
mantenir la nostra autoritat
sense violència?
2
Actuar amb empatia és el
primer pas per poder ajudar els
fills i alumnes a sortir de la
rebequeria i a poder acceptar la
ràbia i la frustració provocada
pel "no". Podem trobar altres
maneres que vagin
encaminades a ajudar i no a
reprimir?
3
Ens adonem dels sentiments
que ens desperten les
rebequeries? Som capaços de
dominar-los? Som capaços
d'actuar sense perdre de vista
la intencionalitat educativa?
Com?
Parlem-ne tots plegats!
"Quan està enrabiada m'agredeix i
jo m'enfado i ens acabem
barallant, i la cosa s'embolica
perquè sempre he de ser jo qui
cedeix... i no pot ser! "
Aquest fragment de conversa, que
es podria donar entre dues
criatures de primària al pati de
l'escola, la vaig sentir l'altre dia a
l'autobús en boca d'una noia que
parlava per telèfon davant meu. La
tenia tant a prop que no vaig
poder evitar de parar l'orella al que
deia.
Se la veia realment amoïnada, i en
poca estona vaig deduir que
estava parlant, amb una amiga o
una germana, de la relació entre
ella i la seva filla. I jo aviat em vaig
"muntar la pel·lícula": aquella noia
tan jove tenia una adolescent a
casa a qui no podia governar...
Però quina va ser la meva
sorpresa quan, en un gir de la
conversa, va començar a parlar de
l'angúnia que li feia deixar anar la
seva criatura de colònies: "Perquè
a P4 són tant petits...!!!"
Quan va acabar la conversa, la noia em va mirar i em va dedicar un lleu somriure.
Estàvem soles i se'm va escapar de dir: "Les criatures, oi?" Ella va posar una cara que ho
deia tot: "Aquesta dona s'ha assabentat de tot el que he dit". I, en un cert to de disculpa,
no faltada d'un cert enuig, va dir fluixet: "És que no sé què fer amb ella quan es posa
d'aquesta manera!" Jo vaig somriure i vaig afegir: "Costa fer el nostre rol i reconduir el
seu."
En aquest punt m'anava a sortir la meva "vena de mestra jubilada", però vaig preferir
callar.
Quan la noia va baixar de l'autobús, poca estona després, em va dir "Adéu" amb un
somriure més alleugerit.
I jo em vaig quedar pensant que segurament aquella noia sí que sabia què havia de fer
amb la nena, només que no ho podia veure si es recargolava de ràbia, tal com la seva
filleta. I és que la ràbia encega una criatura, però també un adult, o potser més encara!
Tant, que ens acabem posant a l'alçada d'una criatura i no trobem "just" que sempre
siguem nosaltres els que tinguem la feinada de reconduir la situació.
www.escolacristiana.org?butlleti=64&article=68
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius.
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org
Avís Legal
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
està subjecta a una llicència de ReconeixementNoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

2. num. 64
La frustració dels nanos
Alguns fets són frustrants...però els podem viure el millor
possible
Qüestions
per al diàleg:
1
La tolerància a la frustració és
un ingredient necessari per
poder ser feliços? Per què?
Ajudem les criatures a afrontar
la frustració o intentem
evitar-los-la? Entenem que
l'autosuperació és educativa?
Que les contrarietats poden fer
més bé que mal en el procés
de formació de les persones?
2
Quines actituds dels adults
afavoreixen més l'adquisició de
tolerància a la frustració en els
infants? Quin model donem,
nosaltres com a adults, davant
dels contratemps o les
adversitats? Com tolerem les
molèsties i les adversitats? Ens
deixem portar per les emocions
negatives o hem après a
contenir-nos i posar al mal
temps bona cara? Com ho
aconseguim?
3
Acceptem els sentiments
derivats de la frustració de les
criatures? Les ajudem a
reconèixer-los i acceptar-los?
Com els ho expressem? Les
ajudem a dominar les seves
conductes? Com?
Parlem-ne tots plegats!
Els nanos de l'equip de
bàsquet de tercer estan
frustrats! Van començar el
curs amb una sabata i una
espardenya. Van canviar
d'entrenador al desembre
perquè el noi que tenien
se'n va anar d'Erasmus.
Van
millorar
molt
l'assistència
als
entrenaments
i,
en
conseqüència, van millorar
el joc. Han acabat força ben
classificats
a
la
lliga
escolar... i ara ensopeguen
dos partits seguits de mala
sort total: en Guiu es va lesionar, els àrbitres no els han estat gens favorables i el dissabte
passat, a mig partit, es va posar a ploure de mala manera i es va haver de suspendre
l'encontre... Estan FRUSTRATS!
L'entrenador, que és molt jovenet, ha escoltat els nanos al vestuari, als pares i, com que ja
no sap què dir, ho consulta amb la mestra d'educació física de l'escola:
- No sé què fer, Lurdes! Estic tant frustrat com ells! I no sé què puc fer per canviar les
coses!!!
- Ja veig que estàs fet "caldo". Segurament no n'hi ha per a menys amb tot el que m'has
explicat. Però si una cosa has de tenir clara és que ni tu ni ningú pot canviar les coses!
- Ja, però no és just!
- T'entenc: quan t'esforces i treballes fort esperes la satisfacció d'aconseguir-ho! Això seria
justícia, no?
- És clar ! És el que tots esperàvem. I ara...
- Alguns fets són frustrants, però sempre els podem viure més bé!
- Ara no em vinguis amb el Dont worry, be happy o l'Hakuna- matata de quan érem petits!
- No et serveix, oi, que et diguin això? Què et serviria per superar la frustració?
- Jo què sé! Que la temporada que ve sigui millor; que en Guiu es recuperi ràpid o que els
dos àrbitres "aquells" s'hagin donat de baixa!
- Fantàstic! I que els nanos hagin millorat molt en dos trimestres no et diu res? No et sents
un pèl millor, ja?
- ...? No ho sé. Però què els dic jo als meus nanos?
- Doncs justament això que estem dient! Què et sembla reconèixer que tenen motius per
estar tristos. Ara bé, els pots ajudar a encarar el futur sense donar voltes al fet de si és just
o no...
- Bé, sí, seria això! Gràcies, Lurdes!
www.escolacristiana.org?butlleti=64&article=69
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius.
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org
Avís Legal
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
està subjecta a una llicència de ReconeixementNoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

3. num. 64
La tristor a l'adolescència
El disgust, cal viure'l. La tristor no és negativa
Qüestions
La Laia fa dies que no és
ella! Està molt callada i,
aquesta preavaluació, molts
professors han coincidit a
dir que té uns resultats molt
per
sota
del
que
acostumava.
La seva tutora ja l'ha cridat
per
a
una
entrevista
personal. La Laia arriba tard
i amb el posat trist o
adormit. La tutora no fa cap
comentari i comença a
explicar-li els motius pels
quals l'ha cridat: l'acadèmic
i el d'actitud. La noia,
callada, ni es mira la tutora,
qui, en acabar, li diu:
per al diàleg:
1
Posar sobre la taula les
emocions i els sentiments
anomenats negatius és una
manera de poder entendre els
altres i modificar estats d'ànim.
Parlem de sentiments i
emocions a casa i a l'escola?
Tendim a reprimir i a tapar o
negar les emocions? Per què?
2
L'educació emocional no
consisteix a reprimir l'emoció,
sinó a reconèixer-la i
acceptar-la per poder reconduir
les reaccions que provoca.
Nosaltres com a adults tenim
en compte les nostres pròpies
emocions? Com acompanyem
els nostres fills o alumnes en
les seves?
3
Quines estratègies coneixem (o
hem posat en pràctica) per
ajudar els adolescents a viure
emocions negatives? Quines
actituds dels adults del nostre
entorn ens van ajudar més en
la nostra etapa adolescent
quan teníem dificultats de
relació?
Parlem-ne tots plegats!
- Com et puc ajudar, Laia?
La pregunta sorprèn la noia, que diu molt fluixet:
- Ningú no em pot ajudar!, i arrenca a plorar.
La tutora la deixa fer i, al cap d'uns segons, li diu-: Ha de ser molt gros que estiguis tan
amoïnada!
- És com si fos invisible! Ni em veu, ni sap que sóc a classe!!! -i continua plorant.
La tutora tracta d'anticipar el que ha entès:
- Un noi de la classe? La Laia assent. Que no et fa cas? -hi torna
Aleshores la noia, indignada, diu gairebé cridant:
- A la festa de final de curs ens vam fer petons i em va dir que jo li agradava... Però,
després d'uns quants whatssap, ja no em va dir res més en tot l'estiu. La Mònica diu que
ha estat amb una altra i, quan hem tornat a l'escola, res de res. No és normal que estigui
trista? Eh?
- Un desengany de parella és molt dolorós. Si no estiguessis trista, no seria normal.
Aleshores sí que em preocuparies!
- Doncs ja està, això és el que em passa! -i la Laia s'alça com per marxar.
- Dorms bé a la nit, Laia? pregunta la tutora.
La noia torna a seure i nega amb el cap. Sembla que es torna a ensorrar.
- La falta de son pot estar influint en el teu rendiment escolar.
- ...
- El disgust cal passar-lo, la tristor no és negativa, és un sentiment lògic i natural. Però no
t'hi pots quedar, en aquesta situació. Te n'adones, oi?
La Laia fa que si amb el cap i comença a eixugar-se les llàgrimes.
- Bé, doncs, tornem-hi. Com et puc ajudar, Laia?
Ara la noia es mira la tutora i li diu:
- T'ho puc explicar amb confiança?
- I tant! Ja veuràs que després et sentiràs més bé! La tristor que es queda dins fa més mal.
www.escolacristiana.org?butlleti=64&article=70
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius.
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org
Avís Legal
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
està subjecta a una llicència de ReconeixementNoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

4. num. 64
El perdó
Vés primer a fer les paus amb el teu germà
Qüestions
per al diàleg:
1
Posicionem-nos personalment
davant el perdó. Què és més
fàcil, demanar perdó o
perdonar? Com ens sentim
quan perdonem? Què és el què
més ens impedeix demanar
perdó? Som capaços de
personar-nos a nosaltres
mateixos?
2
El nostre exemple com a
educadors en el perdó.
Perdonem sempre als nostres
fills i alumnes? Els ho
perdonem tot? Perdonem,
malgrat no ens demanin perdó?
Per una altra banda, som
capaços de demanar perdó als
nostres fills i alumnes?
3
Perdonar es estimar
intensament. Jesús en va fer
d'això una constant en la seva
vida i ens mena a nosaltres a
fer-ne una actitud de vida.
Quines actituds hem de
potenciar en el nostre dia a dia
per assolir aquesta fita?
Dos germans que sempre
havien estat molt units
s'allunyaren l'un de l'altre
per qüestions familiars. Es
retrobaren, anys després,
en emmalaltir de gravetat
un d'ells. Eren ja a la
maduresa de la vida. En
conèixer la malaltia del
gran, el més petit el visità.
Es retrobaren. Mirar-se,
abraçar-se, fer silenci junts i
les paraules justes. Ben
poca cosa. L'amor feia el
seu camí i ho superà tot.
També hi ajudà el desig de
viure la joia de la pau
retrobada en la reconciliació
fraterna. A la primera visita, en seguiren d'altres, sempre amb la mateixa senzillesa.
La malaltia avançà inexorable i el germà traspassà un temps després. Abans,
s'acomiadaren fins al cel. Els germans s'havien retrobat humanament i en el Senyor. El
que els unia era molt fort. Eren fills de l'amor dels pares que els ensenyaren a estimar Déu
i el proïsme en la vida de cada dia. També a treballar amb esforç i constància. Els oferiren
una referència per formar una família.
Cal estar atent, doncs, a les situacions i a les crides del Pare. Saber perdonar des de la
pregària. Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que
el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés
primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. (Mt
5,23-24). Portar l'ofrena a l'altar, pregar, sentir la necessitat de viure la conversió de cor
que ens fa perdonar. Perdonar des del fons del cor, perquè el perdó és la condició
fonamental de la reconciliació entre les persones. Com ho és, també, de la reconciliació
dels fills de Déu amb el seu Pare. Perdó que dóna testimoni que l'amor és més fort que el
pecat, que el mal.
Enric Puig Jofra, SJ
Parlem-ne tots plegats!
www.escolacristiana.org?butlleti=64&article=71
El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la
col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius.
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org
Avís Legal
Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya
està subjecta a una llicència de ReconeixementNoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart