trastonr conducta

1. Alteracions greus de la conducta (TC)
Aspectes a valorar:
Factors de risc
Relatius a la persona
• Problemes conductuals
i/o emocionals precoços.
• Habilitats socials pobres.
• Dificultats d’aprenentatge
Relatius a l’entorn familiar:
• Problemes d’afecte i vinculació entre
pares i fills.
• Manca de rutines i rituals familiars.
• Interaccions coactives entre pares i
fills.
• Inestabilitat familiar.
Relatius a les relacions amb iguals:
• Rebuig d’iguals d’influència positiva.
• Associació amb iguals d’influència
negativa
Relatius a l’entorn social:
• Problemes veïnals.
• Comunitat amb violència i delictes.
• Influències violentes dels mitjans de
comunicació.
Factors protectors
• Capacitat precoç de regulació
emocional i conductual.
• Bones habilitats socials.
• Habilitats i èxit en l’aprenentatge.
• Relació propera amb un adult estable.
• Ajuda i autoritat paternes.
• Rutines i rituals familiars predictibles.
• Interaccions entre pares i fills
positives
• Entorn familiar estable i positiu.
• Acceptació d’iguals d’influència positiv
• Associacions amb iguals d’influència
positiva .
• Assistència a escoles eficaces.
• Barris organitzats i segurs.
• Oportunitats per la influència positiva.

2. Avaluació psicopedagògica:
avaluació cognitiva i d’aprenentatges
avaluació de la competència emocional i social
avaluació de les funcions executives
avaluació de les habilitats bàsiques i necessàries per l’aprenentatge
avaluació de l’entorn familiar i escolar
Valoració de les NEE de l’alumne per elaborar el pla individualitzat (PI)
Actuacions educatives preventives:
Planificar mesures per la convivència.
Tenir present els estats d’ànim dels alumnes.
Ajustament de l’entorn a les característiques dels alumnes.
Analitzar i valorar els elements estressors, agressors, que poden fer
alterar la conducta.
Evitar les situacions que porten sistemàticament a la frustració, a
l’explosió, al conflicte....
Planificar amb l’alumne les activitats diàries anticipades.
Visualitzar, mostrar les actituds i el comportament que s’espera
d’aquests alumnes.
Fomentar dinàmiques de grup per a millorar les HH.SS i la cohesió de
grup (programes de competència social)
Formalitzar i reconèixer les conductes que s’han de tenir, de la mateixa
manera que es valora i es reconeix l’esforç acadèmic.
La intervenció més adequada per donar resposta als trastorns de conducta ha de ser
global des dels diferents àmbits i que impliqui als diferents agents que intervenen amb
el nen a través d’un pla d’actuació consensuat: alumne, família, escola.
Enfocament sistèmic i interdisciplinar.
Organització a nivell de centre.
Estratègies consensuades.
Establir prioritats.
És preferible començar per poques estratègies que han de ser clares i vinculants per
els professionals implicats.
Definir bé el repartiment de responsabilitats i funcions dels diferents professors,
important els pactes previs per saber qui intervé, com i quan.
Cal tenir cura dels espais comuns ( pati, entrades sortides...) i dels espais de
transició ( canvi de classe...)
Revisar periòdicament els acords, pactes i estratègies.
Marcar pautes de comportament que serveixen de punt de referència per saber què
es pot fer i què no, donen seguretat.

3. Normes, límits i sancions
Marquen pautes de comportament que serveixen de punt de referència per saber què
es pot fer i què no, donen seguretat.
(el procés d'interiorització de les normes falla en aquests alumnes)
La normativa hauria de tenir un espai per treballar i parlar.
L’alumne i la seva relació.
Tota conducta és comunicació, en una situació d’interacció no és possible no
comunicar-se.
Les conductes reiterades, disruptives, desafiants,… són l’expressió d’un malestar
que l’alumne no pot resoldre per la via del pensament. (Inflexibilitat)
La relació s’ha de sustentar amb la confiança. (importància de la tutoria, cotutoria...
i adult de referència).
Manifestar disponibilitat, atenció.
Evitar la indiferència.
Transmetre que les conseqüències dels seus actes tenen a veure amb la capacitat de
decidir.
Gestió de l’aula
Valorar la gestió de l’aula i assessorar per aconseguir una bona gestió de l’aula, un bon
clima de treball, per evitar i/o reduir situacions de conflicte, a través de:
Estratègies per incrementar el compromís i la implicació dels alumnes.
Estratègies per fer visibles les normes i la gestió del temps.
Estratègies per proporcionar incentius
Estratègies per respondre al comportament inadequat
Estratègies per millorar la competència social: tutories, assamblees,
activitats d’apadrinament, aprenentatge cooperatiu...
Eines i estratègies curriculars.
Més globalitzat.
Amb menys quantitat i complexitat dels continguts.
Amb menor nombre de professionals que interactuïn amb ells.
Produir continguts i activitats basades en les seves possibilitats reals, ritmes i
interessos.
Incloure continguts relacionats amb la seva experiència personal i social.
Treball específic d’habilitats socials.
Oferir coses diferents, motivadores.
Rituals i conductes d’acolliment.
Anticipació, organització, ordre.

4. El treball amb la família.
La família necessita el suport personal y social per superar les situacions d’estrès i
disposar d’orientacions clares que els permetin comprendre i donar resposta a les
necessitats del seu fill.