Taller AIL 3:
L’ensenyament de la comprensió
lectora a educació infantil i cicle inicial
Les estratègies de
lectura
Quines són les qualitats que ha de desenvolupar un
aprenent/-a per ser un bon lector o lectora?
Font: PISA 2009
competent
estratègic/a autònom/a
implicat/da
Ha de ser:
Descodificar i comprendre són processos
que es desenvolupen a la vegada. No
podem ajornar la comprensió del text
esperant assolir un domini de la lectura,
perquè el tren haurà passat i haurem
perdut un temps preciós per aprendre a
llegir.
Per què cal treballar les estratègies de lectura des de petits?
.
“Actualment, s’accepta que comprendre
implica conèixer i saber utilitzar de
manera autònoma un conjunt d’estratègies
cognitives i metacognitives que permeten
processar els textos de manera
diversa, en funció dels objectius de lectura
que orienten l’activitat del lector”
Isabel Solé
Ser un lector competent al segle XXI, un gran repte.
Les estratègies són un conjunt de procediments que
permeten regular l’activitat del lector. L’aplicació
d’estratègies implica autocontrol per seleccionar,
avaluar, persistir o abandonar determinades accions
i emprendre’n d’altres, per aconseguir l’objectiu
o la fita que ens hem proposat.
Què entenem per estratègies de lectura?
Activitats per exercitar-se en
l’ús d’una estratègia
determinada
• Amb lectures col·lectives
de textos, modelant i
aplicant l’estratègia
Com podem treballar-les?
Escolta
estructurada
Lectura guiada
Activitats autònomes
de lectura
L’objectiu final és que l’alumnat transfereixi l’ús de les estratègies de
lectura en situacions de lectura individual.
• Amb activitats per
treballar explícitament les
estratègies.
• Amb activitats de lectura
individual.
Com podem ensenyar les estratègies de lectura a EI i CI?
A partir de la lectura de les
imatges
A partir d’un text: escoltat, llegit i
compartit col·lectivament
A partir d’activitats que permeten entrenar-se en l’aplicació
d’una estratègia.
Fer hipòtesis o prediccions i comprovar-les
Fer inferències
Fer connexions
Resumir
Visualitzar
Quines estratègies de lectura podem treballar a EI i CI?
Distingir les estratègies de lectura
Activitat
Activitat
Practicar estratègies de lectura
Formular hipòtesis i comprovar-les
“Predir per als lectors significa utilitzar els seus
coneixements previs i el text que llegeixen,
per establir expectatives del que passarà
o de la informació
que el text pot contenir. (...)”
FONT: Kelley &Clausen-Grace
Citat a: CALERO, A. Cómo mejorar la comprensión lectora,2011.
“Els lectors controlen les seves prediccions
mentre interactuen amb el text, alhora que
les van ajustant i confirmant per aconseguir una
comprensió millor del que llegeixen.”
Què entenem per fer prediccions?
Termes equivalents
Fer prediccions
Fer hipòtesis
Anticipar
Crear expectatives
Què permet aquesta estratègia ?
• Activar els coneixements previs.
• Connectar la nova informació amb el que ja
sabíem del tema.
• Generar curiositat vers el tema de la lectura.
Per què val la pena treballar aquesta estratègia?
Val la pena automatitzar-la perquè permetrà construir
nou coneixement , i curiositat i gust per la lectura.
• Les prediccions anticipen com continua la trama i quin
serà el desenllaç.
• Es plantegen davant la necessitat d’establir connexions
amb el que ja sabem.
• Comprovar la predicció genera construcció de nou
coneixement.
• Mantenen la curiositat del lector.
Exemples d’activitats per a la pràctica de l’estratègia
De què deuen parlar aquests llibres?
Penseu cinc paraules que sortiran en aquest llibre?
• dels títols, subtítols, i de les
paraules en negreta.
• la lectura del primer paràgraf del llibre.
• d’una situació compromesa.
Fer hipòtesis a partir de:
• fragments de fotografies.
Fer hipòtesis a partir de:
• què farà el personatge?.
• de les pàgines que ja s’han llegit del conte.
BANYAI Istvan. Zoom Ed A la orilla del viento. Fondo
de cultura económica. México
Formular hipòtesis a partir de preguntes:
Què és? Qui és? On és?
Fer prediccions sobre el desenvolupament d’una història.
http://www.youtube.com/watch?v=GbgBwXmzQbM
http://www.youtube.com/watch?v=tqg-H73YSKc
Petites filmacions mudes
?
Predir el diàleg dels personatges.
Predir el final
d’una història.
Per fer una predicció pensem...
 De què anirà aquest text? De què deu tractar?
Què deurà passar?
 No giro el full. Em pregunto: com pot continuar la
història?
 ...
Reflexionem conjuntament i elaborem referents d’aula
Fer inferències
“Saber activar coneixements que no són
d’una manera clara o explícita en el text.”
Llegir és comprendre i, més en concret, elaborar
els significats que no s’esmenten explícitament
(inferències).
Genové i altres, 1998
Cassany, 2006.
Què entenem per fer inferències?
• Inferir
• Deduir
• Suposar
Termes equivalents
Què permet aquesta estratègia ?
• Suplir buits d’informació i aclarir dubtes
• Establir connexions amb el que ja sabem
• No haver d’interrompre la lectura
• Intuir què ens vol transmetre l’autor
• Posar-nos en la situació que planteja el text
• Arribar a un nivell de comprensió crítica
Per què val la pena treballar aquesta estratègia?
Quan l’aprenent no controla de manera
satisfactòria i autònoma la inferència, es veu
obligat a interrompre constantment la lectura i
crea nombroses disrupcions, fet que constitueix
una de les causes més freqüents del desinterès.
Genové i altres,1998.
És una estratègia complexa que exigeix
habilitats cognitives d’alt nivell.
Per tant val la pena ensenyar-la perquè l’alumnat:
• s’entreni a fer inferències, i
• sigui conscient de la utilitat de la seva aplicació
Les inferències enriqueixen el text amb els
coneixements previs del lector.
El text i/o el context ens condueix a aplicar
inferències de diferents tipus.
Per què fan això?
La Susana bufa les espelmes i obre els regals.
L’Anna es va posar les mitges, el vestit i els
patins de rodes.
Van agafar les entrades, les crispetes i un seient
especial per al Martí perquè és molt petit
?
Què va passar?
Exemples d’activitats per a la pràctica de l’estratègia
Font: Escola Gerbert d'Orlhac de Sant Cugat del
Vallès
http://recursosimaterials.blogspot.com.es/
Fer inferències
partir d’un text amb
buits:
- Cerquem la paraula que falta
- Dibuixem la paraula que falta
Ets capaç d’inferir on sóc i què
estic fent?
Veig bombolles que s’enlairen. Sento
la meva respiració. Hi ha peixos
nedant per sobre meu. Veig les
algues que es gronxen.
Sento crits. Se’m regira l’estómac.
Els cabells se m’inflen! Em diverteixo
i passo por a la vegada…
Ets capaç d’inferir on sóc i què
estic fent?
Ets capaç d’inferir on sóc? Ets capaç d’inferir on sóc?
Que és fosc! Que són aquests grinyols?
Ai! Ara noto uns fils llefiscosos a la
cara… m’estic espantant!
Hi ha una cridòria constant. També se
senten trompetes. Hi ha moltes
banderes. Algunes persones porten la
cara pintada!
Endevinar enigmes i endevinalles.
Completar una història.
Deduir una paraula a partir de la definició.
En una làmina, deduir informació a partir de l’observació dels detalls.
Cercar les diferents maneres d’anomenar la protagonista que apareixen al
llarg de la història.
A partir de l’actuació d’un personatge deduir quin caràcter té.
...
Altres activitats breus per treballar les inferències:
Fer inferències a partir de l’observació
visual de les imatges.
Reflexionem conjuntament i elaborem referents d’aula
• busquem una pista al text.
• ens parem a pensar.
• fem de detectius , busquem
coses que el text no diu però que
amb les pistes podem afegir.
EXEMPLE
Demà serà dijous.
Doncs, avui és dimecres!
PER FER INFERÈNCIES...
Fer connexions
Relació que establim entre la informació del text i:
- el que jo penso, sento o crec
- amb informacions del mateix text.
- amb coneixements del món.
Què entenem per fer connexions?
Fer connexions
un mateix
món
Tipus de
connexions
Escola Àngels Alemany i Boris (Lloret de Mar)
Connexions amb un mateix: el que penso, sento o crec.
un mateix
• En quins altres contes surten llops?
• En quin altre conte es perden pel bosc?
• Aquests dos textos parlen del mateix, però aquest diu... i
aquest...
• Això ja m’ho han explicat abans però d’una altra manera.
• Ah! Ara ja sé que...
Connexions de text amb text
Connexions amb altres coneixements
• Què en sé jo de...?
• Què em recorda?
• On ho vaig veure / on ho vaig llegir?
• ...
món
El formatge de la pizza
es diu mozzarella: és un
formatge italià fet amb llet
de búfala. Els búfals, els
vaig veure al
zoo!
Les pizzes
també porten
tomàquet.
De
formatges,
n’hi ha de
molts tipus.
La
mozzarella
s’assembla
al xiclet!
Exemple
- Relacionar
- Unir
- Enllaçar
- Lligar
Termes equivalents
Què permet aquesta estratègia ?
Establir vincles molt estrets amb la informació del text:
- Satisfacció per la lectura per reconèixer coses que ja
sabíem o per trobar similituds entre informacions.
- Viure emocionalment la trama d’uns esdeveniments
(vivències, emocions, sentiments).
- Cerca contínua de la informació que puc connectar
amb altres. (Lector actiu).
- Fer una lectura més aprofundida i crítica.
Exemples d’activitats per a la pràctica de l’estratègia
FIDEUS A LA CASSOLA
Ens els mengem fent tabola
els fideus a la cassola.
Llargs o curts són divertits
i bons per llepar-se els dits.
Quan el suc ens regalima
la mare, de por, s’aprima.
Però si ens els acabem
fins perdona que ens taquem.
Miquel Martí i Pol
Connexions amb un mateix
Connexions a partir de la coberta d’un conte.
Aquesta
estrella pot
ser del mar,
del cel o de
cartolina
Jo tinc un
pijama que
s’assembla a
aquest!
Porta l’estrella
com si portés el
pastís d’aniversari
amb totes les
espelmes
enceses.
Porta una
llanterna! A
casa en tenim
una per si se’n
va la llum
Apa! Aquesta nena es
diu Laura com la
monitora de menjador
 Com és el llop en aquests contes?
 Recordeu què ens explicava l’altre
conte sobre el llop? I aquest què ens
diu?
 És diferent? És igual? Per què?
 En quins altres contes surten llops?
Connexions entre contes compartits
ABANS DURANT DESPRÉS
En quin moment del procés lector cal aplicar les estratègies?
Fer hipòtesis
Fer inferències
Fer connexions
Com treballarem les estratègies de comprensió lectora a EI i CI?
Quin tipus d’activitats durem a terme als diferents nivells?
Quins materials tenim al centre que ens permetin dur a terme
activitats per treballar les estratègies?
Quins contes tenim que ens permeten treballar explícitament una
estratègia?
Quines consideracions cal tenir en compte?
Els acords de centre

Estratègies de comprensió.ppt

  • 1.
    Taller AIL 3: L’ensenyamentde la comprensió lectora a educació infantil i cicle inicial
  • 2.
  • 3.
    Quines són lesqualitats que ha de desenvolupar un aprenent/-a per ser un bon lector o lectora? Font: PISA 2009 competent estratègic/a autònom/a implicat/da Ha de ser:
  • 4.
    Descodificar i comprendresón processos que es desenvolupen a la vegada. No podem ajornar la comprensió del text esperant assolir un domini de la lectura, perquè el tren haurà passat i haurem perdut un temps preciós per aprendre a llegir. Per què cal treballar les estratègies de lectura des de petits?
  • 5.
    . “Actualment, s’accepta quecomprendre implica conèixer i saber utilitzar de manera autònoma un conjunt d’estratègies cognitives i metacognitives que permeten processar els textos de manera diversa, en funció dels objectius de lectura que orienten l’activitat del lector” Isabel Solé Ser un lector competent al segle XXI, un gran repte.
  • 6.
    Les estratègies sónun conjunt de procediments que permeten regular l’activitat del lector. L’aplicació d’estratègies implica autocontrol per seleccionar, avaluar, persistir o abandonar determinades accions i emprendre’n d’altres, per aconseguir l’objectiu o la fita que ens hem proposat. Què entenem per estratègies de lectura?
  • 7.
    Activitats per exercitar-seen l’ús d’una estratègia determinada • Amb lectures col·lectives de textos, modelant i aplicant l’estratègia Com podem treballar-les? Escolta estructurada Lectura guiada Activitats autònomes de lectura L’objectiu final és que l’alumnat transfereixi l’ús de les estratègies de lectura en situacions de lectura individual. • Amb activitats per treballar explícitament les estratègies. • Amb activitats de lectura individual.
  • 8.
    Com podem ensenyarles estratègies de lectura a EI i CI? A partir de la lectura de les imatges A partir d’un text: escoltat, llegit i compartit col·lectivament A partir d’activitats que permeten entrenar-se en l’aplicació d’una estratègia.
  • 9.
    Fer hipòtesis oprediccions i comprovar-les Fer inferències Fer connexions Resumir Visualitzar Quines estratègies de lectura podem treballar a EI i CI?
  • 10.
    Distingir les estratègiesde lectura Activitat
  • 11.
  • 12.
    Formular hipòtesis icomprovar-les
  • 13.
    “Predir per alslectors significa utilitzar els seus coneixements previs i el text que llegeixen, per establir expectatives del que passarà o de la informació que el text pot contenir. (...)” FONT: Kelley &Clausen-Grace Citat a: CALERO, A. Cómo mejorar la comprensión lectora,2011. “Els lectors controlen les seves prediccions mentre interactuen amb el text, alhora que les van ajustant i confirmant per aconseguir una comprensió millor del que llegeixen.” Què entenem per fer prediccions?
  • 14.
    Termes equivalents Fer prediccions Ferhipòtesis Anticipar Crear expectatives
  • 15.
    Què permet aquestaestratègia ? • Activar els coneixements previs. • Connectar la nova informació amb el que ja sabíem del tema. • Generar curiositat vers el tema de la lectura.
  • 16.
    Per què valla pena treballar aquesta estratègia? Val la pena automatitzar-la perquè permetrà construir nou coneixement , i curiositat i gust per la lectura. • Les prediccions anticipen com continua la trama i quin serà el desenllaç. • Es plantegen davant la necessitat d’establir connexions amb el que ja sabem. • Comprovar la predicció genera construcció de nou coneixement. • Mantenen la curiositat del lector.
  • 17.
    Exemples d’activitats pera la pràctica de l’estratègia De què deuen parlar aquests llibres? Penseu cinc paraules que sortiran en aquest llibre?
  • 18.
    • dels títols,subtítols, i de les paraules en negreta. • la lectura del primer paràgraf del llibre. • d’una situació compromesa. Fer hipòtesis a partir de:
  • 19.
    • fragments defotografies. Fer hipòtesis a partir de: • què farà el personatge?. • de les pàgines que ja s’han llegit del conte.
  • 20.
    BANYAI Istvan. ZoomEd A la orilla del viento. Fondo de cultura económica. México Formular hipòtesis a partir de preguntes: Què és? Qui és? On és?
  • 21.
    Fer prediccions sobreel desenvolupament d’una història. http://www.youtube.com/watch?v=GbgBwXmzQbM http://www.youtube.com/watch?v=tqg-H73YSKc Petites filmacions mudes
  • 22.
    ? Predir el diàlegdels personatges. Predir el final d’una història.
  • 23.
    Per fer unapredicció pensem...  De què anirà aquest text? De què deu tractar? Què deurà passar?  No giro el full. Em pregunto: com pot continuar la història?  ... Reflexionem conjuntament i elaborem referents d’aula
  • 24.
  • 25.
    “Saber activar coneixementsque no són d’una manera clara o explícita en el text.” Llegir és comprendre i, més en concret, elaborar els significats que no s’esmenten explícitament (inferències). Genové i altres, 1998 Cassany, 2006. Què entenem per fer inferències?
  • 26.
    • Inferir • Deduir •Suposar Termes equivalents
  • 27.
    Què permet aquestaestratègia ? • Suplir buits d’informació i aclarir dubtes • Establir connexions amb el que ja sabem • No haver d’interrompre la lectura • Intuir què ens vol transmetre l’autor • Posar-nos en la situació que planteja el text • Arribar a un nivell de comprensió crítica
  • 28.
    Per què valla pena treballar aquesta estratègia? Quan l’aprenent no controla de manera satisfactòria i autònoma la inferència, es veu obligat a interrompre constantment la lectura i crea nombroses disrupcions, fet que constitueix una de les causes més freqüents del desinterès. Genové i altres,1998.
  • 29.
    És una estratègiacomplexa que exigeix habilitats cognitives d’alt nivell. Per tant val la pena ensenyar-la perquè l’alumnat: • s’entreni a fer inferències, i • sigui conscient de la utilitat de la seva aplicació Les inferències enriqueixen el text amb els coneixements previs del lector. El text i/o el context ens condueix a aplicar inferències de diferents tipus.
  • 30.
    Per què fanaixò? La Susana bufa les espelmes i obre els regals. L’Anna es va posar les mitges, el vestit i els patins de rodes. Van agafar les entrades, les crispetes i un seient especial per al Martí perquè és molt petit ? Què va passar? Exemples d’activitats per a la pràctica de l’estratègia
  • 31.
    Font: Escola Gerbertd'Orlhac de Sant Cugat del Vallès http://recursosimaterials.blogspot.com.es/ Fer inferències partir d’un text amb buits: - Cerquem la paraula que falta - Dibuixem la paraula que falta
  • 32.
    Ets capaç d’inferiron sóc i què estic fent? Veig bombolles que s’enlairen. Sento la meva respiració. Hi ha peixos nedant per sobre meu. Veig les algues que es gronxen. Sento crits. Se’m regira l’estómac. Els cabells se m’inflen! Em diverteixo i passo por a la vegada… Ets capaç d’inferir on sóc i què estic fent? Ets capaç d’inferir on sóc? Ets capaç d’inferir on sóc? Que és fosc! Que són aquests grinyols? Ai! Ara noto uns fils llefiscosos a la cara… m’estic espantant! Hi ha una cridòria constant. També se senten trompetes. Hi ha moltes banderes. Algunes persones porten la cara pintada!
  • 33.
    Endevinar enigmes iendevinalles. Completar una història. Deduir una paraula a partir de la definició. En una làmina, deduir informació a partir de l’observació dels detalls. Cercar les diferents maneres d’anomenar la protagonista que apareixen al llarg de la història. A partir de l’actuació d’un personatge deduir quin caràcter té. ... Altres activitats breus per treballar les inferències:
  • 34.
    Fer inferències apartir de l’observació visual de les imatges.
  • 36.
    Reflexionem conjuntament ielaborem referents d’aula • busquem una pista al text. • ens parem a pensar. • fem de detectius , busquem coses que el text no diu però que amb les pistes podem afegir. EXEMPLE Demà serà dijous. Doncs, avui és dimecres! PER FER INFERÈNCIES...
  • 37.
  • 38.
    Relació que establimentre la informació del text i: - el que jo penso, sento o crec - amb informacions del mateix text. - amb coneixements del món. Què entenem per fer connexions?
  • 39.
  • 40.
    Escola Àngels Alemanyi Boris (Lloret de Mar) Connexions amb un mateix: el que penso, sento o crec. un mateix
  • 41.
    • En quinsaltres contes surten llops? • En quin altre conte es perden pel bosc? • Aquests dos textos parlen del mateix, però aquest diu... i aquest... • Això ja m’ho han explicat abans però d’una altra manera. • Ah! Ara ja sé que... Connexions de text amb text
  • 42.
    Connexions amb altresconeixements • Què en sé jo de...? • Què em recorda? • On ho vaig veure / on ho vaig llegir? • ... món El formatge de la pizza es diu mozzarella: és un formatge italià fet amb llet de búfala. Els búfals, els vaig veure al zoo! Les pizzes també porten tomàquet. De formatges, n’hi ha de molts tipus. La mozzarella s’assembla al xiclet! Exemple
  • 43.
    - Relacionar - Unir -Enllaçar - Lligar Termes equivalents
  • 44.
    Què permet aquestaestratègia ? Establir vincles molt estrets amb la informació del text: - Satisfacció per la lectura per reconèixer coses que ja sabíem o per trobar similituds entre informacions. - Viure emocionalment la trama d’uns esdeveniments (vivències, emocions, sentiments). - Cerca contínua de la informació que puc connectar amb altres. (Lector actiu). - Fer una lectura més aprofundida i crítica.
  • 45.
    Exemples d’activitats pera la pràctica de l’estratègia FIDEUS A LA CASSOLA Ens els mengem fent tabola els fideus a la cassola. Llargs o curts són divertits i bons per llepar-se els dits. Quan el suc ens regalima la mare, de por, s’aprima. Però si ens els acabem fins perdona que ens taquem. Miquel Martí i Pol Connexions amb un mateix
  • 46.
    Connexions a partirde la coberta d’un conte. Aquesta estrella pot ser del mar, del cel o de cartolina Jo tinc un pijama que s’assembla a aquest! Porta l’estrella com si portés el pastís d’aniversari amb totes les espelmes enceses. Porta una llanterna! A casa en tenim una per si se’n va la llum Apa! Aquesta nena es diu Laura com la monitora de menjador
  • 47.
     Com ésel llop en aquests contes?  Recordeu què ens explicava l’altre conte sobre el llop? I aquest què ens diu?  És diferent? És igual? Per què?  En quins altres contes surten llops? Connexions entre contes compartits
  • 49.
    ABANS DURANT DESPRÉS Enquin moment del procés lector cal aplicar les estratègies? Fer hipòtesis Fer inferències Fer connexions
  • 50.
    Com treballarem lesestratègies de comprensió lectora a EI i CI? Quin tipus d’activitats durem a terme als diferents nivells? Quins materials tenim al centre que ens permetin dur a terme activitats per treballar les estratègies? Quins contes tenim que ens permeten treballar explícitament una estratègia? Quines consideracions cal tenir en compte? Els acords de centre