1. ESTIL
Tirant lo Blanc

2. Característiques
Descripció al gust del públic.
Diálegs rápids,vius i breus.
Utilitza la tècnica de l'exemple.
Ús de frases fetes i refranys.
Exagenaricons.
Ús de fórmules èpiques: adreçar-se al públic amb voluntat
de ser accessible i compartir informació amb els lectors.

3. Novel·la de múltiples cares
D'una banda hi ha un estil barroc, oratori,
solemne, format a partir dels cànons de la prosa
renaixentista europea i la prosa valenciana. En
aquest registre es presenten els llargs
parlaments dels personatges, les lamentacions,
les evocacions pedants, etc. Aquesta manera
artificiosa d'enraonar, era una manera habitual
entre els membres de l'alta societat valenciana .
Al costat d'aquest estil de to oratori, la novel·la
presenta un registre bastant dinàmic i efectiu;
un to col·loquial de frases cultes familiars, jocs
de paraules, refranys o l'ús de metàfores.

4. També és un estil culte, barroc i retòric, preguntes i respostes,
parlaments llargs i les lamentacions; la parla culte la trobarem
en escenes de la vida pública dels protagonistes i dels altres
personatges.
A més també té l'estil col·loquial, que el trobarem especialment
en les escenes de la vida més intima dels diferents personatges
(escenes en les que intervé Plaerdemavida), utilitzant refranys,
diàlegs breus i directes, expressions col·loquials, etc.