1. Prova accés gpfp. Geografia
3
La població i el sistema urbà (4)
La ciutat industrial
-
La industrialització va comportar la instal·lació de fàbriques a les ciutats,
la qual cosa comportà la necessitat de mà d’obra que va generar un
èxode rural i es va iniciar un procés d’urbanització de la població.
Ex: A Espanya des del 1860 a 1936, el nombre de ciutats que tenien més
de 10.000 habitants, va passar de 84 a 178.
-
El procés d’urbanització va portar, en molts casos a la destrucció de
muralles i el creixement de la ciutat a través d’eixamples. En molts casos,
es van obrir avingudes en mig de la ciutat que ja existia.
Al llarg del segle XX, i fins a la crisi de 1975, les ciutats espanyoles van
continuar l’expansió ininterrompuda degut a l’ immigració i a l’increment
de la natalitat.
Ex: La immigració a Espanya s’accelerà en la dècada de 1950 i es va
desbordar a partir de 1959 Madrid, Barcelona i Bilbao van créixer
desmesuradament: van aparèixer nous barris de grans blocs de vivendes,
a moltes perifèries va créixer el barraquisme.
-
-
El creixement de la metròpoli va sobrepassar els límits habituals i es va
passar a la conurbació i a l’àrea metropolitana.
-
Es va generalitzar l’especialització funcional: van sorgir ciutats dormitori,
polígons industrials i, posteriorment, zones comercials i d’oci.
-
En molts casos, les pèssimes condicions de vida de les grans ciutats no es
van començar a solucionar fins a l’arribada de la democràcia als
ajuntaments, l’any 1979.
La ciutat postindustrial
-
La ciutat industrial espanyola va generar àrees metropolitanes com les de
Barcelona i Madrid que es van mantenir estanques fins a finals del segle
XX, és a dir, fins el moment que s’incrementa la immigració estrangera.
1

2. Prova accés gpfp. Geografia
-
Actualment, a Espanya hi ha més de vint àrees metropolitanes. Entre
d’altres, les de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao o Màlaga.
-
Madrid i Barcelona se situen entre les 6 primeres regions metropolitanes
d’Europa per volum de població.
Les xarxes urbanes
-
Les ciutats conformen una xarxa de relacions i d’influències al seu
voltant. El territori vinculat a una ciutat degut a la seva atracció
s’anomena hinterland o àrea d’influència.
-
Les ciutats espanyoles, segons el seu paper en la globalització, es poden
classificar en la jerarquia següent:
Metròpolis globals nacionals: Madrid i Barcelona ho són perquè
concentren milions d’habitants i tenen una influència a tot el país i
internacionalment.
Metròpolis regionals: València, Sevilla, Saragossa, Bilbao i Màlaga
tenen una extensió d’entre 500.000 i 1.500.000 persones.
Metròpolis subregionals o de segon ordre: són àrees
metropolitanes petites com Múrcia, Valladolid o Vigo disposen de
serveis especialitzades però la seva àrea d’influència és relativa i
no arriben al mig milió d’habitants.
Ciutat mitjanes: Moltes ho són pel seu paper administratiu, com
Santander, Segòvia, Logroño o Ciudad Real, amb 50.000 i 200.000
habitants.
2

3. Prova accés gpfp. Geografia
Ciutats petites: Nuclis entre 10.000 i 50.000 i amb equipaments i
infraestructures bàsiques.
Eixos del sistema urbà espanyol
-
El sistema urbà espanyol es basa en un nucli central i diversos eixos
perifèrics:
L’àrea de Madrid. Situada en mig de la Meseta, és la més gran
aglomeració urbana espanyola i manté intenses i estretes
relacions, forjades en mols casos per l’extremat centralisme
espanyol, amb altres ciutats de la resta d’Espanya.
L’eix mediterrani.S’estén des de la frontera francesa fins a
Cartagena i inclou grans metròpolis com Barcelona i València. En
aquest moment, està previst un desenvolupament especial de les
seves comunicacions.
Eix cantàbric. Va des de la frontera francesa fins l’aglomeració
Oviedo-Gijón. Altres ciutats destacades són Bilbao i Vitòria.
Eix de la vall de l’Ebre. Uneix els dos anteriors eixos a través de
Logronyo i Saragossa.
Eix atlàntic gallec. Comprènel continu urbà que va des del ferrol i
Vigo passant per A Corunya i Pontevedra.
Eix andalús. Comprèn la vall del Guadalquivir fins a Sevilla i
Còrdova i l’eix litoral que arriba fins a Granada i Màlaga.
Els arxipèlags balear i canari. Bàsicament de funcionalitat turística.
3

4. Prova accés gpfp. Geografia
Realitats i problemàtiques socials en les ciutats
-
Perill de polarització social o de sorgiment d’una ciutat dual, amb la
consegüent aparició de guetos.
-
Aparició d’àrees de sobrecentralitat, on s’hi ubiquen les seus de les grans
empreses industrials i financeres, així com les de les institucions
públiques. Acostumen a coincidir amb els centres històrics.
-
Aparició de comunitats tancades, que són zones residencials exclusives.
-
Aparició del mobbing immobiliari, pel qual molta gent no pot fer front als
nous lloguers a causa de la revalorització d’unes determinades zones.
-
Sorgiment de conflictes en els barris perifèrics o de l’extraradi degut a
processos d’empobriment i de tipus xenòfob.
L’impacte ambiental de la urbanització
-
L’expansió urbana descontrolada que comporta major nombre de
transports i un augment del consum elèctric així com de la contaminació
atmosfèrica i acústica.
-
L’impacte del model urbà dispers que comporta una despesa enorme des
del punt de vista ecològic (transport, consum energètic...).
-
L’augment de la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic degut als
automòbils, les indústries, les calefaccions...
-
El problema de l’augment dels residus urbans que força a implementar
polítiques de reducció, reutilització i reciclatge.
-
4