1. Provaaccésgsfp. Geografia
3
La població i el sistema urbà (2)
Causes dels moviments migratoris
-
-
Causes demogràfiques i econòmiques. Bàsicament, a causa de l’atur, per
un costat, i de la necessitat de mà d’obra, de l’altre: emigració camp-ciutat
(s. XIX i XX), emigració espanyola a Amèrica Llatina o a Europa occidental.
Causes per catàstrofes naturals. A causa de terratrèmols, sequera,
plagues a les collites: fil·loxera durant el segle XIX.
Causes polítiques. A causa de les guerres: després de la Guerra Civil
(Mèxic, França...)
Causes socioculturals.Atracció per la democràcia o per una jubilació més
plàcida: jubilats alemanya instal·lats a la costa mediterrània.
Conseqüències dels moviments migratoris
-
País origen. Disminueix l’atur però suposa la pèrdua de mà d’obra educada
i formada.
País de destí. Conflictes laborals (salaris a la baixa), degradació o
xenofòbia.
Persona emigrant. Problemes d’adaptació, problemes d’identitat.
Els moviments migratoris a Espanya
-
Migracions transoceàniques històriques.
. Segle XV –XIX: migracions de tipus colonial: descobriment
d’Amèrica, emigració a Amèrica Llatina durant el s. XIX i durant el
període 1911-1915 (Argentina).
. 1950: migracions del camp a Amèrica i migracions més de tipus
industrial: A Argentina, Veneçuela i Brasil.
Les migracions interiors
-
-
-
Les migracions interiors camp-ciutat:
. Durant la 1a meitat del s. XX: Castella, Galícia, Extremadura i interior
d’Andalusia (jornalers, minifundi, mecanització del camp) va portar a
una reducció. La població agrària va passa de 4 milions el 1960 a menys
de 3 el 1970.
Origen de la migració interior: Pràcticament tot el territori espanyol. Entre
1950 i 1980 van canviar de província 5,4 milions de persones.
Llocs de destinació: Àrees industrials de Madrid, Barcelona i el País Basc.
També però, la resta de Catalunya, València, Balears... De totes maneres
1

2. Provaaccésgsfp. Geografia
hi ha una tendència d’instal·lar-se a prop dels lloc d’origen: la població de
Castella es dirigeix a Madrid mentre els andalusos, gallecs i extremenys
van a Barcelona prioritàriament.
Les migracions exteriors
-
Migracions Sud- Nord d’Europa: Entre 1950 – 1973 2,6 milions de
treballadors espanyols es van mobilitzar.
. Procedien de quasi tots els territoris espanyols: Andalusia, Galícia,
Comunitat Valenciana, Múrcia i Extremadura.
. Lloc de destí: França, Alemanya i Suïssa.
. La majoria eren homes joves que feien feines poc qualificades a
l’agricultura, la construcció, la indústria i la mineria.
Conseqüències de les migracions exteriors
-
Disminució de la població i de l’atur, especialment dels joves.
Econòmicament, va suposar una entrada massiva de divises.
Socialment, van provocar desarrelament i els problemes derivats de les
difícils condicions de vida i de treball del lloc de destí.
(La crisi econòmica de 1973 va posar fi a les grans migracions exteriors).
La immigració espanyola
-
Tipus d’immigrants
-
Persones jubilades procedents d’Europa Central i del Nord.
Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell professional,
artistes i gent de la cultura.
Refugiats polítics.
Emigrants procedents de països més pobres: Àfrica, Amèrica Llatina, est
d’Europa i Àsia. Molts d’ells pateixen l’extorsió de xarxes clandestines de
transport, màfies i alguns arriben amb pasteres o amagats en camions.
-
-
Població estrangera a Espanya
-
Des de l’any 2000 Espanya ha estat el país del món que ha rebut més
immigrants (el 1r: EUA) i ocupa el lloc número 10 per la quantitat de
població estrangera que viu en el seu territori.
-
Per sexes, la població està equilibrada.
-
Per edats, la població de 16 a 44 anys representa el 64% (a Espanya és del
44,6%).
2

3. Provaaccésgsfp. Geografia
-
Per nacionalitats: Rumania i Bulgària; Marroc; Amèrica Llatina (Equador,
Colòmbia i Bolívia; països de la UE.
3