Esquema dels temes 5 i 6 de l'assignatura Geografia d'Espanya

1. L’Espai Geogràfic
Espanyol
J. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

2. La població espanyola

3. Densitat de població
1. Característiques i factors de la distribució
s’expressa
amb
amb
Desequilibris espacials:
en
•
Àrees de concentració
en
•
Àrees de despoblament
Madrid, perifèria peninsular i illes
Interior peninsular i àrees de muntanya
Concentració
demogràfica en la
perifèria
amb
Evolució històrica
(hab / km2)
Crisi del segle XVII
consoliden
però
Reducció diferències
des de 1975
•
Àrees industrials en
declivi
•
Desindustrialització i
desocupació
Consolidació Madrid, eix
de l’Ebre i Mediterrani
Crisi econòmica
•
Industrialització (s. XIX)
•
Desenvolupisme

4. inclou
és
El creixement o decreixement de la població d’un
lloc per causes naturals (naixements i defuncions).
Creixement natural o
vegetatiu
Indicadors demogràfics
•
Règims demogràfics
•
Desequilibris territorials en el
moviment natural de la població

5. 1.1. El règim demogràfic antic
•
•
Fins a principis del s. XX
•
Taxa de mortalitat alta i oscil·lant
•
Escassetat de mitjans
anticonceptius
Taxa de natalitat elevada
•
Economia i societat rurals
Condicions higienicosanitàries
•
Creixement natural baix i
irregular
Baix nivell de vida
•
•
•
Mortalitat catastròfica
•
Mortalitat infantil
•
Dieta escassa i
desequilibrada
Malalties
infeccioses
Baixa esperança de vida
1.2. La transició demogràfica: 1900-1975
•
•
Explosió Demogràfica
Més tardana, més curta i més intensa que en
altres països europeus
(Baby boom)
Disminució suau de la natalitat, amb diverses
fases
•
Avanços mèdics
•
Descens important i constant de la mortalitat
•
Augment del nivell de vida
•
Creixement natural alt
•
Augment del nivell educatiu i
cultural
•
Disminució de la mortalitat
infantil
Augment de
l’esperança de
vida

6. 1.3. El règim demogràfic actual: desde 1975
•
Crisi econòmica
•
•
•
Descens del poder adquisitiu
•
Falta de facilitats per a la
conciliació de la vida familiar i
laboral
•
Taxa de natalitat molt baixa (10,98 ‰ en
2007), amb un brusc descens entre 1975 i
1998 i una lleugera recuperació des de
1998
Nupcialitat
Precarietat i inestabilitat laboral
Canvis socials i de mentalitat
però
•
Taxa de mortalitat baixa i de nou en
descens (8,59 ‰ en 2007)
•
•
•
•
Creixement natural molt baix (2,39 ‰ en
2007), amb important descens fins a 1998
Noves causes:
malalties
cardiovasculars i
degeneratives
Envelliment de la
població
Augment per la
immigració
Esperanza de vida
elevada
amb
Mortalitat infantil
baixa i en descens
amb
Augment per la major taxa de natalitat
de la població estrangera
Diferències per
sexe, edat i
classe social

7. Diferències entre CCAA
en
Estructura de població per edats
per
•
és
Grau de joventut o
envelliment de la
població
Causes heretades:
 Diferent comportament tradicional de la
natalitat
 Diferències de Desenvolupament
econòmic
•
Migracions
Causes actuals:
 Nous factors de Desenvolupament
econòmic
•
Mortalitat baixa
•
Major creixement natural
•
Estructura demogràfica més jove
•
•
Natalitat més elevada
 Immigració estrangera
•
•
Natalitat més baixa
•
Mortalitat més alta
•
Creixement natural reduït o
negatiu
•
Estructura demogràfica molt
envellida
amb
CCAA demogràficament dinàmiques:
amb
CCAA en declivi demogràfic

8. 1.1. Les migracions interiors tradicionals
•
•
•
•
Migracions estacionals i temporals
(fins a la dècada de 1960)
•
des de •
Èxode rural (1900-1975)
conseqüències
•
Motivacions
laborals
•
Fluxos
unidireccionals
•
Joves sense
qualificació
•
•
•
•
Demogràfiques
•
Socials
•
Mediambientals
a
Andalusia
oriental
Distribució de la
població
Mediterrani
•
Vall de l’Ebre
•
Zones turístiques
amb
etapes
Estructura per sexe i
edat (masculinitat i
envelliment)
•
Deseconomies de
subpoblació (camp)
Moderat en el primer
terç del segle XX. En
cascada
•
Deseconomies de
congestió (ciutat)
Estancat durant la
Guerra i la postguerra
•
Molt intens entre 1950 i
1975
•
Decau des de 1975
•
Molt davall en
l’actualitat
Econòmiques
•
Interior
peninsular
Madrid
•
Galícia
País Basc
•
eren
Catalunya
•
•
Problemes
d’assimilació
Deteriorament
d’ecosistemes
tradicionals

9. 1.2. Les migracions interiors actuals
•
•
Migracions laborals
•
Migracions de retorn
•
Importància de les migracions
dins de la pròpia província o
comunitat autònoma
•
Atracció dels nuclis mitjans i
xicotets
Paper creixent dels estrangers
Migracions residencials
•
Les migracions entre CCAA
s’han ralentitzat.
•
•
•
Moviments habituals
Diferències en els saldos
migratoris i migracions
estacionals
Adults jóvens
•
Competències
autonòmiques
•
Desenvolupament
endogen
•
Intraurbanes
•
Interprovincials en certs
casos
•
•
Per treball:
moviments pendulars
Migracions laborals:
desequilibris demogràfics i
econòmics
•
•
Per oci
Migracions residencials:
sobreenvelliment / increment
de la població
•
Migracions de retorn:
sobreenvelliment / reactivació
econòmica
•
Moviments pendulars:
problemes de circulació
•
Motivacions diverses: laborals, residencials,
retorn
•
Fluxos pluridireccionales (origen urbà)
•
Perfil divers
conseqüències

10. són
Els moviments de població fora de
les fronteres del propi país
2.1. Emigración transoceánica
•
Amèrica Llatina, EUA, Canadà, Austràlia
Etapes:
•
Auge entre mitjan del XIX i 1914
a
Argentina, Cuba, Brasil
•
Demanda de mà
d’obra
•
Retard espanyol
Gallecs, asturians, canaris
•
Interrupció període entreguerres (1914-1945)
Auge entre 1945 i 1960
•
Crisi internacional (1929)
•
•
Guerra i postguerra a
Espanya
Nova situació internacional
a
Gallecs, canaris
Veneçuela, Argentina, Brasil
•
Descens des de 1960
•
Emigració a Europa
•
Crisi economies
llatinoamericanes

11. •
•
Creixement demogràfic
espanyol
•
Mecanització del camp
•
2.2. Emigració a Europa
Reconstrucció europea
Desocupació (Pla
d’Estabilització)
amb etapes
•
Cessament de l’emigració
ultramarina
A França
•
Salaris europeus
Permanent
Origen: d’Andalusia i Galícia,
principalment
•
Auge entre 1950 i 1973
•
•
Fins mitjan segle XX
Escassa i
estacional
•
•
•
•
•
Destins principals: França, RFA, Suïssa
•
Adults jóvens poc qualificats
Crisi econòmica
Caiguda des de 1973
Emigració de temporada i temporal
2.3. Conseqüències de les migracions exteriors
•
Demogràfiques
Agreujament dels desequilibris territorials
•
Econòmiques
•
Vàlvula de fuga
•
Socials
•
Afluència de
divises

12. FACTORS
3.1. Característiques
Per part espanyola:
•
•
•
En situació il·legal o irregular
Relacions històriques
En situació legal (> 4 milions)
•
Característiques
geogràfiques
•
Nacionalitzada
Reagrupament familiar
•
•
Regularitzacions
•
Població (> 5,7 milions)…
Necessitat de mà d’obra
Per part dels immigrants:
•
•
destinacions
Motius econòmics
Motius polítics
perfils
•
Catalunya, Madrid, Andalusia, País
Valencià, Canàries i Balears
Comunitaris (UE-15)
•
Comunitaris d’altres països
de la UE-27
són
amb
amb
•
Immigrants extracomunitaris
•
Jubilats
•
Adults en busca
d’inversions
•
Motivacions
econòmiques
•
Motivacions
econòmiques
•
Asil polític

13. 3.2. Consecuencias de la inmigración
Estructura demogràfica
més jove
•
Creixement del
PIB
Augment de la taxa d’activitat de
les dones espanyoles
•
Abaratiment de la mà d’obra
Impostos
•
Cotitzacions a la
Seguretat Social
Augment del dèficit exterior
(remeses)
•
Sorgixen posicions xenòfobes i
racistes
•
Dures condicions laborals i de vida
•
Dificultats d’integració
•
Socials
•
“Col·laboració” amb els països emissors i
control de la immigració clandestina
•
Regulació dels fluxos migratoris
•
Impuls de la integració dels immigrants
Econòmiques
•
Creixement
demogràfic
Població activa
•
Demogràfiques
•
•
•
•
Major natalitat
•
amb
•
3.3. Política inmigratoria
•
•
Política de la UE sobre asil i
immigració (1999)
Llei d’Estrangeria
regula
Entrada, presència, drets, expulsió…

14. 1.1. Estructura per sexe
•
Índex d’envelliment
Natalitat
•
Esperança de vida
•
1.2. La estructura per edat
és
La composició de la població per grups
d’edat
és
Estructura envellida
Índex de joventut
•
Taxa de feminitat
Migracions
Migracions
Taxa de
masculinitat
•
•
•
•
Major
esperança de
vida femenina
•
La relació entre el nombre d'homes i de
dones que componen una població
Naixen més
xics que
xiques
•
és
•
Desacceleració econòmica
•
Despesa social i sanitaria
•
Taxa de natalitat
alta
•
•
Immigració
•
Taxa de natalitat
baixa
•
Emigració / Retorns
•
Crisi de 1975
•
Fort descens de la natalitat
•
Augment de l’esperança de vida
•
Emigració històrica
•
amb
diferències
territorials
CCAA amb estructura més
jove
CCAA més envellides

15. 2.1. La población activa
és
•
El conjunt de persones de 16 anys i més que subministren mà
d’obra per a la producció de béns i servicis, o que estan
disponibles i fan gestions per a incorporar-se a esta producció.
Taxa de
dependència
•
Descens entre principis del XX i la
dècada de 1990
Fort creixement des de 1991
Diferències per sexe, edat i territoris
Taxa de
desocupació
•
Població inactiva
•
amb
etapes
Lleu fins a 1973
•
Gran augment en 1973-1975
•
Descens i augment en 1985-1995
•
Descens en 1995-2008
•
Augment des de 2008 (crisi)
Emigració
•
Augment de la taxa
de dependència
•
•
amb
•
Població activa
desocupada
•
Taxa d’activitat
amb
etapes
•
•
Factors demogràfics, econòmics i socioculturals
amb
•
Població activa ocupada
Dones
•
Desenvolupament
econòmic
•
Immigració

16. 2.2. Sectors econòmics
•
•
amb
Diferències territorials
Es va accelerar l’èxode rural en 1950-1975
•
Es va desaccelerar el seu descens des de 1975
Creixement en el primer terç del s. XX
•
Estancament durant la Guerra i la
postguerra
•
Auge en 1960-1975 (desenvolupisme)
Descens des de 1975
Desenvolupament econòmic i
augment del nivell de vida
•
Mecanització del sector primari
•
Sector terciari
(68,1%)
•
•
Sector secundari
(27,9% població
activa)
Recuperació durant la Guerra i la postguerra
•
•
Sector primari
(4% població activa)
•
•
•
Descens en el primer terç del s. XX (èxode rural)
Terciarització de la indústria
•
Increment dels servicis públics
•
Incorporació de la dona al mercat
laboral

17. El futur del moviment natural
•
Taxa de natalitat
•
Fecunditat
•
Mortalitat
•
Recuperació conjuntural
Creixement natural
Nou decreixement
Augment
Canvis demogràfics,
econòmics i socials
Augment
Negatiu
El futur dels moviments migratoris
•
Predomini de les migracions interiors entre la població espanyola
•
Diferents escenaris per a la immigració estrangera
El futur del creixement i l’estructura de la població
•
Creixement fins 2050
•
Estructura per sexes semblant, amb tendència a la
igualació
•
Envelliment
•
Disminució de la taxa d’activitat des de 2020
Necessitat de mà d’obra
estrangera

18. L’espai urbà

19. El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Definició
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Taxa
d’urbanització
Menys 10% població
Dimensions mitjanes
(5.000- 10.000 hab.)
Factors
Urbanització
Preindustrial
Militars i estratègics
Político-administratiu
Econòmics
Religiós
Culturals

20. Assentaments protourbans indígenes
Antiguitat
El Procés
d’Urbanització
en Espanya
(Tartessos)
Factories comercials gregues i
fenícies (ss. IX i VIII a. C.)
Empúries, Cadis, Màlaga,
Cartagena
Roma
Fundacions urbanes amb funcions
militars, administratives, polítiques,
econòmiques...
Creació xarxa urbana (calçades)
Valentia, Legio VII,
Caesar Augusta,
Emerita Augusta
Ciutats noves (Madrid)
Ciutat Islàmica
Aprofitament xarxa urbana existent
(Saraqusta, Balansiyya)
Urbanització
Preindustrial
Edat
Mitjana
Reconquesta: barris musulmans (moreries)
Ciutat Cristiana
s. X- XII: Expansió urbana
expansió regnes nord i repoblació
Baixa edat mitjana: procés urbanització
per reactivació del comerç
s. XVI – Creixement urbà per expansió econòmica
Edat
Moderna
s. XVII – Estancament per crisi econòmica i demogràfica
s. XVIII – Reinici urbanització per enfortiment poder reial,
recuperació demogràfica i econòmica
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

21. El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Fins
Guerra
Civil
Inici expansió industrial
començaments s. XX
Taxa
d'urbanització:
creixement fins
40%
-Auge mineria del carbó
-Augment inversió nacional (x repatriació
capital colònies i x PGM)
-Impuls obres públiques Dictadura
-Política proteccionista industrial
Alentiment
creixement
Taxa d'urbanització
Urbanització
Industrial
1936- 1959
Guerra Civil
i postguerra
Creixement urbà
en grans capitals
-deteriorament i desabastiment urbà
-Política contraria a la urbanització
-Política favorable a la ruralització
Política autàrquica i afavoriment
estratègic indústries bàsiques:
Cantàbric, Barcelona i Madrid.
Política Pols Desenvolupament (cap.
de província)
Desenvolupament
industrial
Consolidació aglomeracions urbanoindustrials del nord-est d'Espanya
Èxode rural
1960- 1975
desenvolupisme
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
màxim
creixement
urbà
Desenvolupament
sector terciari
Sols grans ciutats
Expansió turística
Centres litorals

22. El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Urbanització
Postindustrial
Desacceleració
Creixement Urbà
Canvi Factors
Urbanització
- Crisi energètica i industrial
- reducció creixement natural
- reducció migracions
- Pèrdua importància indústria:
Desindustrialització
- Declivi model urbanització industrial
- Tendència dispersió industrial
- Canvis estructura industrial:
- Alta tecnologia = menys mà d'obra
- Activitats terciàries motor grans
metròpolis
- Ascens centres turístics
- Creixement capitals amb activitats
terciàries de baixa qualificació
Tendència
Dispersió Urbana
(Ciutat difusa)
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
- Millora comunicacions
- Tendència descentralització economia
- Dispersió urbana àrees descongestionades

23. DEFINICIÓ
MORFOLOGIA
URBANA
Espai i forma urbana
SITUACIÓ
Posició respecte a l'entorn
EMPLAÇAMENT
Creixement lent (1 edificis, 2n carrers)
Domini cantons rodons, carrers tancats i estrets
Absència places
Adaptació a l'emplaçament (rius i relleu) i clima
Inadaptació a circulació actual de trànsit rodat
Irregular
Ortogonal
ELEMENTS
PLA
Radiocèntric
CONSTRUCCIÓ
EDIFICACIO
USOS SÒL
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Creixement ràpid i planificat
Construit en època de gran creixement
Carrers amplis de traçat rectilini
Jerarquització eixos principals i secundaris
Presència de places, parcs i equipaments
Avantatges: adaptació al trànsit rodat actual
Inconvenients: inadaptació al relleu i clima
Carrers radials amb anells concèntrics
Trama urbana:
Tipus Edificació: col·lectiva/individual, alçària...
Qualificació urbanística
- Rústics
- Industrials
- Comercials
- Residencials, urbanitzable
- Serveis urbans, equipaments

24. Muralles: vestigis defensius i fiscals
Pla irregular: (origen medieval, musulmà)
Pla regular (Renaixement i Barroc)
Trama tancada
Edificació unifamiliars, baixes, corrals i horts
Edificis simbòlics.
Socialment: centre, poder i elits urbanes; perifèria: treballadors
Època
Preindustrial
s. XIX
Reformes
Plànol
1 ⅓ s XX
Anys 60
CASC
ANTIC
s. XIX
Edificació
s. XX
Època
Industrial
Usos sòl
Socialment
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Desamortitzacions: Eixamplament carrers i
places
Correcció traçats tortuosos a rectilinis
Construcció grans vies
Instal·lació funcions terciàries (banca, comerç…)
Correcció traçats tortuosos a rectilinis
Destruccions del plànol
Objectiu: rendibilitzar el sòl
Densificació per a aprofitar l'espai
Reutilització edificis després desamortització
Verticalització edificació (3 a 5 plantes)
Estil arquitectònic: historicista
Construcció: nous materials (ferro, vidre)
Substitució edificis x major alçària
Deteriorament resta
Terciarització (activitats alta rendibilitat)
Conversió nucli antic en CBD
Desplaçament usos Residencials perifèria
Nous problemes: tràfic, deteriorament barris,
marginalitat, contaminació
Abandonament centre burgesia
Reocupació per grups socials baixos ingressos

25. Casc antic II.
ACTUALITAT
(des de 1975)
objectius
Recuperació morfologia tradicional
Rentabilització alts preus
mesures
Peatonalitzacions i enjardinament places
Ajudes rehabilitació i reutilització
immobles
inici polítiques
de rehabilitació
Usos
sòl
problemes
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Usos tradicionals (residencials)
Usos turístics, comercials i
administratius
Alt preu sòl: difícil rentabilització
particular
Menys residents i més empleats i
consumidors
Saturació trànsit: Peatonalitzacions i
restriccions trànsit, impuls transport públic...
Envelliment població

26. Origen
2ª ½ s. XIX– s. XX
L'eixample
Causes
Tipus
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
millora de transports
creixement demogràfic
desenvolupament noves classes socials
Situació precària centre històric:
insalubritat, densificació…
L'eixample burgués
Barris obrers i industrials
Barris ajardinats

27. Ordre (pla regular) i higiene (pavimentació i
clavegueram)
Fàcil control policial ciutat
Fe en el progrés i rebuig passat (destrucció
muralles i edificis simbòlics)
Bulevard: concepció espai burgesia
Concepció economicista ciutat (especulació)
Ideals
burgesia
L'eixample
Segle
XIX
Segle
XX
I. L'eixample
Burgés
Pla: regular en quadrícula, carrers amples, espais
verds
Trama: baixa densitat (espais oberts i parcs)
Edificació: historicista (palauets i viles) i de
mitjana altura
Usos: residencial burgés amb alt preu solars
Trama: densificació
Edificació: major verticalització (blocs de pisos)
Usos: residencials i terciaris (oficines i comerços)
Evolució
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

28. Barris marginals de població obrera
Habitatges de baixa altura i
dimensions
Característiques
Establiment perifèria
Instal·lacions industrials i
infraestructures
Zones insalubres
Origen
L'eixample
Localització
II.
Barris Obrers
Prop o
junt
Escàs valor i preu
Ús del Sòl
Creació
Evolución
Actualitat
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Vies d'accés a la ciutat
Estacions de ferrocarril
Indústries (escorxadors, mercats,
fàbriques…)
Pla divers per falta de control del
sòl
Trama tancada i densa
Habitatges d'escassa dimensió i
qualitat
No depenen del ferrocarril ni carretera
Abandonament progressiu per
buidament industrial i consegüent
deteriorament
Incorporació a la ciutat i consegüent
revalorització
Requalificacions per a altres usos

29. Creació
Finals segle XIX – 1 ⅓ s. XX
Origen
Difusió idees naturalistes i higienistes
L'eixample
Característiques
Barris-habitatge unifamiliars amb jardí
Ocupació per classes mitjanes o proletariat
Habitatges subvencionats
Cases barates i monòtones
III. BARRIS
AJARDINATS
Models
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Ciutat lineal d'arturo sòria (interrelació camp- ciutat)
Ciutat jardí

30. 1940- 1955 (postguerra)
escassa activitat constructiva
urbanització marginal
Evolució
1955- 1975 (desenvolupisme):
Creació espontània extenses perifèries via d'accés i àrees perifèriques
Eradicació xabolisme: promocions VPO
LA PERIFERIA
ACTUAL
(des de 1940)
Des de 1975: (ciutat difusa)
Mescla usos sòl
Perifèries més allunyades
Límits imprecisos àrees periurbanes
Barris
residencials
Tipologia
Àrees industrials i
equipament
Barris
Infrahabitatge
Xaboles, barraques,
Chozas…
- Barris infrahabitatge
- Barris habitatges protegits
- Polígons habitatge
- Ciutats dormitori
Polígons industrials
- Àrees d'equipament
Característiques
Sòl rústic de propietat il·legal
Sense organització urbanística
Habitatges autoconstruïts
Deficiències i sense serveis elementals
Perfil: immigrants, minories marginades...
Localització en perifèria de grans ciutats
Evolució
Màxim apogeu anys 60 i 70 (120.000 uds.)
Anys 70: substitució per blocs de pisos en alçària
Actualitat: campanyes d'eradicació i reallotjament (integració)
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

31. Barris VPO
LA PERIFERIA
ACTUAL
(des de 1940)
Polígons
habitatges
A Partir de 1960, amb màxima expressió anys 70
Finalitat: reubicar població xabolista i marginal
Blocs o torres en forma de H
Paisatge urbà monòton: "colmenas"
Desaparició concepte tradicional de carrer
Promocions municipals
Màxim Desenvolupament: anys 50
Habitatges amb ajuda estatal i limitació de preu
Construcció: blocs de 4- 6 plantes sense Ascensor, monòtones,
Baixa qualitat constructiva i formal
Falta de serveis i equipaments (jardins, comerços)
- A partir de nuclis rurals pròxims
- gran varietat de formes i grandàries
Ciutats
dormitori
Polígons i
parcs
Industrials
Àrees
d'equipament
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
- Localització en la franja periurbana
- sòl residencial
- Classe mitjana i alta
- Habitatges exemptes, adossades, urbanitzacions...
- causes: ideologia naturalista i difusió de l'automòbil
Evolució
Anys 60: sense control i impacte mediambiental
Actualitat: parcs empresarials i tecnològics amb
elevada qualitat mediambiental
Característiques
Activitats industrials i tecnològiques
Prop principals vies de transport
Superfícies comercials: hipermercats, factories
Superfícies d'equipament: hospitals, universitats

32. Aglomeracions
Urbanes
Àrea metropolitana
Conurbació
Regió urbana
Megalòpolis
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

33. Definició
 Unió ciutat principal i nuclis urbans perifèrics
 Independència administrativa, econòmica i funcional
Característiques
 Centre: ciutat central
 Influència àrea central sobre nuclis urbans de l'àrea
 Especialització funcional:
• Ciutat central: ocupació i servicis
• Àrea metropolitana: activitats econòmiques i
habitatges treballadors
 Xarxa de comunicacions directa
 Moviments pendulars de població
 Estil de vida urbà
 Perfil: joves i varietat social
 Estructura espacial en corones concèntriques
Evolució
 Origen: 1r 1/3 segle XX (principals capitals: Madrid,
Barcelona, València, Bilbao, Sevilla…)
 Auge: 1960 i 1975
 Actualitat en transformació:
• Expansió territorial
• Descentralització població i activitats
econòmiques
• Creixent dotació infraestructures i servicis
• Especialització d'activitats.
Problemes
Aglomeracions
Urbanes





Àrea
Metropolitana
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Necessitat ordenació de l'espai metropolità
Densificació demogràfica i constructiva
Solució: dispersar activitats a ciutats mitjanes
Garantir connexions transports dins l'àrea i xarxes nacionals
Evitar la pressió urbana conservant espais verds

34. Aglomeracions
Urbanes
Definició
Unió ciutats semblant importància
Característiques
 Creixement paral·lel
 Fusió física
 Independència administrativa, econòmica i
funcional
Evolució
 Conseqüència procés
industrialització
 Extensió àrea intermèdia ocupada
per instal·lacions, infraestructures,
polígons industrials, no separades
per espais rurals.
 Influència turisme
Problemes
Similars àrees metropolitanes
Exemples
 Màlaga-Marbella
 Alacant-Elx-Santa Pola
 Potenvedra-Martín
Conurbació
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

35. Aglomeracions
Urbanes
Definició
àrea urbana discontínua, integrada per ciutats disperses
Característiques
 Densitat elevada
 difusió sobre l’espai de les característiques
urbanes
 Independència administrativa, econòmica i
funcional
Origen
Orígens: creixement paral·lel diverses ciutats.
Problemes
Similars àrees metropolitanes
Exemples
 Centre Astúries
Regió
Urbana
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

36. Aglomeracions
Urbanes
Definició
Característiques
• Elevada densitat de població en grans
extensions
• Xarxa transport densa i eficient
• Concentració riquesa, coneixement i poder
polític
• Elevada especialització funcional
• Inexistència Espanya actualitat
Segovia, Guadalajara, Toledo, Madrid
Megalòpolis
Tendències
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Unió successives conurbacions o àrees
metropolitanes.
Mega-región València-BarcelonaMarsella-Lyon

37. Rank-Size
Funcions
El SISTEMA
URBÀ
Rang 1: Madrid i Barcelona (+ 3 mill.)
Rang 2. València i sevilla ( 0,5 a 1,5 mill.)
Rang 3: 14 ciutats (0,25 a 0,5 mill.)
Rang 4: 20 ciutats (0,1 a 250.000 habs.)
Ciutats primàries
Ciutats secundàries
Ciutats primàries
Anomalia: bicefàlia
Madrid-Barcelona
Llocs centras i
àrea d’influència
Nacionals
Regionals
500-750.000 habitants:
València, Sevilla, Bilbao,
Màlaga i Saragossa
Funcions diversificades
Serveis especialitzats
Influència nacional-regional
Subregionals
Àrea
d’influència
Madrid i Barcelona
Ciutats milionàries
Especialització funcional
Influència nacional
Integració sistema urbà
global
200.000-500.000 habitants
Funcions diversificades
Serveis especialitzats
Influència regional
Elements
Sistema
Urbà
Metròpolis
Jerarquia
Ciutats Mitjanes
Ciutats petites
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
 50.000-250.000 habitants
 Funcions menys diversificades
 10.000-50.000 habitants
 Funcions escasses i poc especialitzades

38. El SISTEMA
URBÀ
Definició
Madrid
Relacions
Urbanes
Fluxos: econòmics, demogràfics...
Direcció:
Unidireccionals: domini-subordinació
Bidireccionals: integració-competència
Relacions intenses amb altres metròpolis (Barcelona)
Barcelona
Menor influència
Àrea influència intensa: orient i Balears
Quadrant
Nord
Àrea major integració
Intensa relació metròpolis
Resta
Sistema
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Relacions menors i incompletes
Predomini relacions comarcals
Frontera Portugal: major desconnexió
Zones mal connectades: Meseta meridional,
Cantàbric occidental i Andalusia oriental

39. El SISTEMA
URBÀ
Disposició semianular perifèria
Espai interior poc urbanitzat
Excepció interior: madrid
Eixos molt discontinus:
• Eix gallec (la Corunya i Vigo)
• Eix cantàbric (triangle asturià- lleonés i basc- perifèria,
centrat a Bilbao, inclou navarresa, La Rioja, Burgos i
Santander)
• Eix aragonés: Saragossa, amb connexions amb la
Rioja,
• Navarra i Catalunya
Sistema
Urbà
Eix més dinàmic: indústria, serveis i turisme
• Català: Barcelona
• Valencià: influència de valència sobre Albacete, Múrcia i
Alacant
• Andalús: influència de Sevilla sobre Badajoz, Màlaga i
Granada
• Eix Guadalquivir (de Cadis a Jaén)
• Eix litoral andalús (d'Almeria a Huelva)
Espai poc articulat desequilibrat per Madrid:
• Sistema val·lisoletà: Valladolid, Salamanca, triangle
Asturià i Bilbao
• Subsistema madrileny: Madrid.
Fragmentació territorial i predomini ciutats especialitzades
• Subsistema balear: vinculat amb Barcelona, palma de
Mallorca sobre la resta
• Subsistema canari: dos metròpolis equilibrades i
relacionades, tot i que molt aïllades (debilitades)
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

40. Monocèntrics
primats
• Predomini aglomeració urbana
principal
• Inexistència nivells intermedis
• Relacions unidireccionals
Monocèntrics
jerarquitzats
El SISTEMA
URBÀ
Constitució sistemes
urbans regionals
• Ciutat principals
• Nivells intermedis
Policèntrics
• Primacia diverses ciutats
• Distribució funcions
• Fluxos bidireccionals
• Metròpolis globals (London i París)
• Centres europeus (Madrid i
Canvis recents
Sistema Urbà
Jerarquia
europea
Barcelona…)
• Metròpolis potencials (Bilbao,
València, Palma de Mallorca)
• Metròpolis dèbils (Sevilla)
Sistema de
ciutats europeu
Connexió amb
Europa
Transformació
sistema ciutats
global
•
•
•
•
Dorsa Europa (Sud UK-Nord Itàlia)
Eix Mediterrani
Eix atlàntic (Finisterres)
Interior i sud
• Eix Lisboa-Barcelona
• Arc Mediterrani
• Dorsal Europea
•
•
•
•
Declivi algunes ciutats
Canvis interior sistema urbà global
Competència internacional
Relatiu aïllament urbà Espanyol (ex.
Madrid, Barcelona i zones turístiques)
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

41. Propietaris
La producció
de l’espai
urbà
Agents
Socials
Promotors i immobiliàries
Empresaris industrials
Ciutadania
Poder polític
2 ½ s. XIX 1 ⅓ s. XX
Època
Industrial
Autarquia
(1939-1959)
• Regularització plànol
• Plans de sanejament
• Millora serveis i equipament
• Reconstrucció (Gernika, Oviedo...)
• Legislació habitatge
• Organització creixement urbà
-
Llei del sòl i ordenació urbana (1956)
Plans generals d’ordenació urbana
Desenvolupament
1960-1975)
Estat autonòmic
Planificació
Urbana
Època
Postindustrial
• Edificació destructiva
• Excessiva alçària, densitat i poca
qualitat
• Problemes ambientals i trànsit
• Competència ordenació urbanística
municipal i autonòmica
• PGOU: plans parcials i especials
Democratització
• Participació social planificació
Globalització
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
• Plans estratègics revitalització
• Màrketing urbanístic (València...)
• Endeutament i corrupció

42. PROBLEMÀTICA
URBANA
Aglomeració i
difusió
urbanització
Problemàtica
• Densificació i pressió urbana
• Elevat preu sòl i difícil accés
habitatge
• Escassetat espais verds,
recreatius, culturals i sanitaris
• Necessitat d’abastiments i
equipaments
• Ordenació trànsit i transport
Causes
Solucions
• Especulació
• Falta d'inversions
• Elevat consum i ús
recursos i serveis
• Intens ús automòvil
• Descentralització població,
activitats i equipaments
• Habitatges protegides i
subvenció rehabilitacions
• Inversions en equipaments
i instal·lacions
• Limitació trànsit, pàrkings i
impuls transport alternatiu
Problemes
econòmics
• Excessiva terciarització
• Deslocalització activitats
econòmiques tradicionals
• Trasllat activitats polígons
industrials
• Difusió activitats terciàries
parcs tecnològics perifèria
Problemes
socials
• Delinqüència i marginació social
(drogadicció, violència,
delinqüència, mendicitat…)
• Contrastos econòmics
• Problemes integració
• Difícil convivència veïnatge
• Pobresa i desocupació
econòmica
• Baix nivell de formació
• Ritme de vida urbà,
• Aïllament i desarrelament
• Fragilitat social
• Actuacions polítiques
• Intervenció serveis socials
• campanyes prevenció
• Inversions en educació
• Polítiques integració...
Problemes
ambientals
• Microclima urbà (efecte
hivernacle)
• Contaminació (atmosfera, aigua...)
• Generació residus
• Desaparició espais verds
• Reflexió asfalt, edificis...
• Emissions trànsit,
calefacció, indústria...
• Residus hàbitats indústria
• Consum béns i energia
• Extensió instal·lacions,
equipaments i habitatges
• Transport públic i ecològic,
zones verdes,
• Limitació emissions i trànsit
• depuradores, neteja,
reciclatge…
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)