Exposició de les idees principals de les Meditacions metafísiques de Descartes. Modificació de la presentació realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.
Exposició de les idees principals de les Meditacions metafísiques de Descartes. Modificació de la presentació realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.
La revolució industrial, una transformació econòmica i social, que juntament amb les revolucions liberals burgeses constituiran les bases del Món Contemporani...El nostre món.
La presentació inclou enllaços amb d'atres presentacions, pàgines web i vídeos que permenten ampliar la informació sobbre el tema..
Nota: Es recomana descarregar el PowerPoint per poder visualitzar les animacions
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
La revolució industrial, una transformació econòmica i social, que juntament amb les revolucions liberals burgeses constituiran les bases del Món Contemporani...El nostre món.
La presentació inclou enllaços amb d'atres presentacions, pàgines web i vídeos que permenten ampliar la informació sobbre el tema..
Nota: Es recomana descarregar el PowerPoint per poder visualitzar les animacions
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
1. Del blog Quadern-Angel Solans
Opinions i reflexions sobre ensenyar, aprendre i noves tecnologies
-modificat-
Enriquint l’avaluació amb rúbriques
L’avaluació és una de les activitats més delicades de l’ofici de professor i
un dels puntals de l’èxit en la feina d’ensenyar. Això és indiscutible. Una bona
avaluació orienta correctament els alumnes, els tranquil·litza i els ajuda a entendre
allò que el professor demana. També serveix al professor: l’obliga a replantejar-se
què ha d’ensenyar i com ho ha de fer. Segurament el disciplina en el treball
quotidià i li enriqueix el discurs i el mètode.
Generalment, els professors ens sentim força còmodes planificant
exàmens. Muntem exercicis on una pregunta, que és reflex d’una competència o un
contingut, es valorada en funció de la qualitat de la resposta de l’alumne. Fins aquí
raonablement senzill, tradicional i segur. La cosa es complica quan encarreguem als
nostres alumnes tasques que ensinistren de forma poc clara habilitats diferents.
Com hem d’avaluar un debat de classe, un mural, un informe de laboratori o un
assaig escrit? De vegades eludim aquesta complexitat tirant pel camí del mig i en
simplifiquem el procés; posem una nota a l’engròs que valora l’activitat en conjunt o
posem un ‘positiu’ si la feina ens ha agradat sense donar oportunitat a l’alumne de
descobrir què ha fet bé i què no. Com tampoc no ens sentim massa segurs ni
satisfets amb aquesta avaluació de baix compromís, a l’hora de qualificar la
matèria ens refugiem en les estratègies convencionals: el què compta per la nota
de trimestre són els exàmens, la resta pot acabar esdevenint un complement
vaporós d’importància secundària. Els estudiants, per la seva banda, perceben
immediatament el model d’avaluació dels seus professors i s’hi adapten. Si un
adolescent observa, per exemple, que el seu professor en el fons no es preocupa
per avaluar la riquesa oral en la seva exposició a la classe, tampoc es preocuparà
massa en concentrar-se i arrodonir aquesta habilitat o si veu que un treball escrit
s’avalua només pel document lliurat, només li interessarà generar un treball amb
bon aspecte, ni que sigui copiat.
Les rúbriques són instruments que poden ajudar el professor a orientar
l’avaluació d’activitats complexes. Formen part de la tradició educativa anglosaxona
i, a poc a poc, es van consolidant al nostre país. La rúbrica és un document senzill,
organitzat en forma de taula. A les files es llisten totes les competències en què
es pot desglossar una activitat. Les columnes indiquen la gradació en la qualitat
amb que es poden resoldre aquestes competències, de molt malament a molt bé, o a
l’inrevés:
Les cel·les es van omplint amb la descripció detallada de la competència que
s’assoleix en cadascun dels esglaons. Per exemple, imaginem que volem fer una
rúbrica per avaluar un informe de laboratori. Hem identificat les competències
2. exposades i les hem escrit a les files de la taula. Decidim que una de les habilitats
que volem avaluar són els dibuixos i diagrames del treball. La fila "Dibuixos i
diagrames" es pot esglaonar així:
Indicador/ Aprenent
Expert Avançat Deficient
objectiu (per millorar)
Dibuixos i S’han inclòs diagrames de S’inclouen diagrames ben S’inclouen diagrames Falten diagrames
diagrames qualitat que aclareixen la etiquetats i ben situats. ben etiquetats.. importants o no estan
comprensió de l’experiment. Tots ben etiquetats
els diagrames estan ben
etiquetats i estan situats amb
precisió en el lloc corresponent.
A través d’aquesta escala s’avalua la presència de diagrames al treball, la
seva pertinença, la seva col·locació i el seu etiquetat.
La rúbrica és, doncs, un document que delimita el que és avaluable i ho
concreta en nivells d’eficiència. Des d’aquest punt de vista és un instrument útil
per a l’equip de professors perquè
Supera en detall a l’avaluació amb un número o una lletra.
Obliga a analitzar els components didàctics de les tasques que fan els
estudiants.
Ajuda a consolidar el protagonisme a situacions d’avaluació més
motivadores pels alumnes.
La pròpia tasca de confecció de les rúbriques pot portar l’equip de
professorat a una profitosa discussió sobre allò que s’ha d’avaluar dels
alumnes, com s’ha de valorar i quin graus d’eficiència es poden observar.
La rúbrica també pot ser útil a l’estudiant. Si és senzilla, comprensible i en
coneix el contingut o, fins i tot en els casos més excel·lents, si ha pogut
participar en la seva elaboració.
A més, promou expectatives sanes d’aprenentatge als estudiants ja que les
rúbriques clarifiquen quins són els objectius que es proposa el
professora/a.
Com tot instrument, les rúbriques no són ‘la solució definitiva’ a les
necessitats d’avaluació, també tenen el seu costat fosc:
Una mala rúbrica és desmotivadora pel professor i pels alumnes. Si les
habilitats no estan ben definides o l’esglaonament és massa ambigu, el
document es gira en contra l’avaluador i pot crear més confusió que servei
ens fa.
Les rúbriques no treuen la feina al professor. Avaluar cadascun dels ítems
d’aquestes fitxes per a cadascun dels estudiants de la classe pot demanar
temps, és veritat. Ara bé, els alumnes també poden avaluar-se amb aquest
instrument reforçant la idea que l’avaluació hauria de suposar el mínim
cost per al professorat i el màxim benefici per a l’alumnat.
3. La rúbrica és, en definitiva, una forma més d’avaluar, potser més potent i
subtil que altres instruments convencionals. Buscar-li un lloc al nostre sistema
d’avaluació, redactar-ne alguna i discutir-la amb els companys de Departament o
d’Equip Docent pot ser, segurament, una bona manera de millorar la nostra qualitat
de treball.
EXEMPLES DE RÚBRIQUES
Rúbrica de l'avaluació del treball escrit
Fluix Acceptable Bé Excel·lent
Aspectes Puntuació
1 2 3 4
S'aprecia un
Poc esforç en la esforç en la En general hi ha
Recerca S'ha fet una bona
recerca i recerca dels hagut un esforç a
d'informació recerca de
pobresa dels materials buscar els materials
materials i s'han
materials utilitzats, tot i que i s'han sabut
20% triat els millors.
trobats. no sempre són els seleccionar.
més adients.
El contingut ha
El contingut ha El contingut ha estat
El contingut ha estat molt ben
Elaboració estat poc elaborat força elaborat per
estat tan sols elaborat i
del contingut i no s'adapta gaire adaptar-lo a les
reproduït sense s'adapta al treball .
a les condicions del condicions del
una mínima amb un
25% treball que es treball que es
reelaboració enfocament
demanava. demanava.
original.
Les diferents Mostra una
Organització Confús, L'organització és
seccions tenen planificació
del contingut incomplet i sense adequada i estan
continguts però no acurada que dóna .
una direcció relacionades entre
hi ha relació ni una seqüenciació
10% clara. si.
transició entre ells. lògica i clara.
Ple de faltes
Amb faltes Poques faltes Correcció
Llengua d'ortografia i
d'ortografia i ortogràfiques i ortogràfica i
amb força .
dificultats bastant claredat expressió clara i
10% dificultats
d'expressió. d'expressió. fluida.
d'expressió.
Presentació
Ben treballada i
formal Descurada i no Correcta però poc
Acurada i visual. visualment .
atractiva. atractiva.
atractiva.
10%
Treball en Treball massa Les tasques El document
S'aprecia una mica
grup individual. No hi individuals estan mostra discussió i
de col·laboració en .
ha relació entre relacionades entre planificació
l'estructura global.
10% les seccions si. conjunta.
No es reconeix Es reconeix Es reconeix l'origen Es reconeix
Crèdits
l'origen de molts l'origen d'una bona de la gran majoria l'origen de tots
materials part dels materials dels materials els materials
5%
emprats. emprats. emprats. emprats.
4. Rúbrica per avaluar la presentació oral
Fluix Acceptable Bé Excel·lent
Aspectes Puntuació
1 2 3 4
Exposició Poc clara. To de veu apropiat i
Clara i entenedora, Fluida. El públic
Difícil de llenguatge precís. S'ha .
en general. segueix amb interès.
35% seguir. fet participar al públic.
Materials Adequats. Han
Adequats, encara Força interessants i
de suport Pocs i no gaire ajudat a entendre
que no els han atractius. Han estat un .
encertats. els
sabut aprofitar. excel·lent suport.
35% conceptes.
Treball en
La presentació no Tots els membres La presentació mostra
grup Massa
ha estat prou mostren conèixer la planificació i treball de .
individualista
planificada presentació global. grup.
30%
Rúbrica de l'avaluació del treball individual
Fluix Acceptable Bé Excel·lent
Aspectes Puntuació
1 2 3 4
Contribució al Mínima implicació en Bona participació Implicació total en el
Implicació
grup el treball comú o en el treball comú treball comú amb una
mitjana en el .
tendència a amb aportació aportació contínua
treball comú.
50% obstaculitzar-lo. d'idees. d'idees i iniciatives.
Actitud
durant les Passivitat i
En general
hores de tendència a Activa, positiva i
participa en el Activa i positiva. .
treball distreure's o crear sense distraccions.
treball.
conflictes.
50%