Com pot adaptar-se Catalunya al canvi climàtic? Intervenció de Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la celebració del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Andorra
Com pot adaptar-se Catalunya al canvi climàtic? Intervenció de Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la celebració del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Andorra
Presentació de Gabriel Borràs, responsable de l' Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada "L'aportació dels sistemes d'observació de la Terra a les noves variables climàtiques: local, regional i global" organitzada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya el 19 setembre 2013
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec d'Ester Agell, enginyera química, tècnica de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, informa els planejaments urbanístics i de mobilitat des de l’òptica del canvi climàtic.
Presentació de l’eina de càlcul de les emissions de CO2 associades a un pla d’ordenació urbanística municipal
Este documento describe los servicios de almacenamiento en la nube que permiten a los usuarios almacenar y compartir archivos de forma remota a través de Internet. Estos "discos duros virtuales" son una solución útil para aquellos que necesitan acceso a sus archivos desde cualquier lugar de forma móvil. Se mencionan dos servicios populares: Dropbox, que ofrece hasta 3 GB de almacenamiento gratuito al subir fotos, pero con capacidades limitadas de edición, y Google Drive, que da 15 GB pero los comparte entre Gmail, Docs y
El documento presenta información sobre Visual Basic. Visual Basic es un lenguaje de programación dirigido por eventos desarrollado por Microsoft para simplificar la programación. El documento también describe algunas características de Visual Basic como la barra de título, menús, herramientas y ventanas de formulario. Finalmente, provee una definición breve de Visual Basic indicando que permite generar conectividad automática entre controles y datos.
El documento describe cuatro animales domésticos comunes: perro, gato, conejo y loro. Proporciona los nombres científicos de cada especie y algunos detalles breves como que el perro también se llama can, el gato a veces se le dice minino, el conejo es un mamífero lagomorfo y el loro pertenece al orden de los loros y cotorras.
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha iniciat els treballs tècnics per a l'elaboració de l'ESCACC 2021-2030, el marc estratègic de referència en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, previst a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
L’adaptació als impactes del canvi climàtic és l’altre pilar de les polítiques climàtiques i, a diferència de la mitigació, té un caràcter més local. L'adaptació és la capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar-ne els danys o aprofitar-ne les oportunitats, és a dir, la capacitat de reduir la nostra vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) als impactes i els riscos derivats del canvi climàtic.
Una de les finalitats de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic és, precisament, reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i també crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes.
La nova Estratègia Catalana d’Adaptació al canvi climàtic 2021-2030 substituirà l’actualment vigent ESCACC 2012-2020, i tal com preveu la Llei de canvi climàtic, esdevindrà el marc estratègic de referència de l'adaptació al canvi climàtic a Catalunya.
En el marc d'aquests treballs previs, el Servei Meteorològic de Catalunya ha elaborat les noves projeccions climàtiques regionalitzades a 2030 i 2050 i l'Oficina ha portat a terme junt amb la Direcció General de Participació Ciutadana, un procés participatiu de la nova ESCACC.
Presentació de Gabriel Borràs de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el marc de la jornada Com pot adaptar-se el món local als impactes del canvi climàtic? Els Plans Municipals d'Adaptació al Canvi Climàtic. Barcelona, 25 de març de 2014.
Presentació de Gabriel Borràs, responsable de l' Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada "L'aportació dels sistemes d'observació de la Terra a les noves variables climàtiques: local, regional i global" organitzada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya el 19 setembre 2013
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec d'Ester Agell, enginyera química, tècnica de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, informa els planejaments urbanístics i de mobilitat des de l’òptica del canvi climàtic.
Presentació de l’eina de càlcul de les emissions de CO2 associades a un pla d’ordenació urbanística municipal
Este documento describe los servicios de almacenamiento en la nube que permiten a los usuarios almacenar y compartir archivos de forma remota a través de Internet. Estos "discos duros virtuales" son una solución útil para aquellos que necesitan acceso a sus archivos desde cualquier lugar de forma móvil. Se mencionan dos servicios populares: Dropbox, que ofrece hasta 3 GB de almacenamiento gratuito al subir fotos, pero con capacidades limitadas de edición, y Google Drive, que da 15 GB pero los comparte entre Gmail, Docs y
El documento presenta información sobre Visual Basic. Visual Basic es un lenguaje de programación dirigido por eventos desarrollado por Microsoft para simplificar la programación. El documento también describe algunas características de Visual Basic como la barra de título, menús, herramientas y ventanas de formulario. Finalmente, provee una definición breve de Visual Basic indicando que permite generar conectividad automática entre controles y datos.
El documento describe cuatro animales domésticos comunes: perro, gato, conejo y loro. Proporciona los nombres científicos de cada especie y algunos detalles breves como que el perro también se llama can, el gato a veces se le dice minino, el conejo es un mamífero lagomorfo y el loro pertenece al orden de los loros y cotorras.
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha iniciat els treballs tècnics per a l'elaboració de l'ESCACC 2021-2030, el marc estratègic de referència en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, previst a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
L’adaptació als impactes del canvi climàtic és l’altre pilar de les polítiques climàtiques i, a diferència de la mitigació, té un caràcter més local. L'adaptació és la capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar-ne els danys o aprofitar-ne les oportunitats, és a dir, la capacitat de reduir la nostra vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) als impactes i els riscos derivats del canvi climàtic.
Una de les finalitats de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic és, precisament, reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i també crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes.
La nova Estratègia Catalana d’Adaptació al canvi climàtic 2021-2030 substituirà l’actualment vigent ESCACC 2012-2020, i tal com preveu la Llei de canvi climàtic, esdevindrà el marc estratègic de referència de l'adaptació al canvi climàtic a Catalunya.
En el marc d'aquests treballs previs, el Servei Meteorològic de Catalunya ha elaborat les noves projeccions climàtiques regionalitzades a 2030 i 2050 i l'Oficina ha portat a terme junt amb la Direcció General de Participació Ciutadana, un procés participatiu de la nova ESCACC.
Presentació de Gabriel Borràs de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el marc de la jornada Com pot adaptar-se el món local als impactes del canvi climàtic? Els Plans Municipals d'Adaptació al Canvi Climàtic. Barcelona, 25 de març de 2014.
Col•loqui internacional de canvi climàtic en zones de muntanya, que es celebra aquest 6 de novembre a Pamplona, organitzat per la Comunitat de Treball dels Pirineus en el marc de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) i en el que, entre d'altres qüestions, s’aborda la necessitat de la cooperació transfronterera per al desenvolupament de mesures que contribueixin a reduir els efectes adversos del canvi climàtic i gestionar les noves oportunitats.
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Ponència d’Anna López i Sílvia Anfrons de les Biblioteques del Maresme sobre el projecte Tecnogirl que pretén empoderar les noies a través de la ciència i les noves tecnologies.
Ja m'ho direu quan estigui penjat, que enviaré certificats amb l'enllaç a les ponències.
More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
ESCACC - presentació La Seu d'Urgell
1. Estratègia Catalana d’Adaptació al
Canvi Climàtic (ESCACC)
Procés de participació pública
La Seu d’Urgell, 27 de setembre de 2012
2. Índex
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
1. Què és l’adaptació al canvi climàtic?
2. Què passa i què pot passar a Catalunya?
3. Impactes sobre els sistemes i els sectors
4. Proposta de mesures d’adaptació
2
3. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
S'entén per canvi climàtic un canvi en el clima causat directament o
indirectament per l'activitat humana, tot i alterant la composició de
l'atmosfera mundial, i que s'afegeix a la variabilitat natural del clima
L'adaptació al canvi climàtic és la capacitat d'ajust dels sistemes
naturals o humans als canvis climàtics i als seus impactes per tal de
moderar-ne els danys i/o explotar-ne els beneficis
3
4. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Usos del
sòl
Ecosistemes Població
Canvi global
Altres
Model
socioeconòmic
Canvi
climàtic
Activitat humana Variabilitat natural
4
5. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
I com s'ha alterat aquesta composició de l'atmosfera?
Les emissions globals de GEH han crescut un 70% entre 1970 i 2004.
Les de CO2 han augmentat, aproximadament, el 80%.
5
6. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
I d’on surten els GEH (gasos amb efecte d'hivernacle)?
• Del CO2 causat per la crema de combustibles fòssils de
manera progressiva i generalitzada
• De la desforestació dels boscos
• Del metà procedent de l’agricultura i la ramaderia
• Dels òxids nitrosos dels fertilitzants
• Dels fluorats emprats en refrigeració, aerosols, escumes ...
6
7. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
I quins són els impactes als quals cal adaptar-nos ?
Els causats per
• L'augment de la temperatura del
planeta
• La reducció de la cobertura de
neu a l’hemisferi nord
• La desertització de certes zones
del planeta
• L'augment del nivell del mar
• El desgel dels pols
• Els canvis en els patrons de
precipitació
• L'augment de fenòmens
meteorològics extrems (sequeres,
inundacions, ventades, nits
tropicals, etc)
7
8. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Sobre els sistemes naturals i els sectors socioeconòmics següents:
Salut Mobilitat i Infraestructures de transport
Sector energètic Gestió de l’aigua
Biodiversitat
Indústria, Serveis i Comerç
Gestió forestal
Pesca Agricultura i ramaderia
Urbanisme i Habitatge
Turisme
8
9. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: increment de la temperatura de l'aire
9
10. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: increment de la temperatura del mar
10
11. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: increment del nivell del mar a l'Estartit
Font: Dades del mareògraf de Josep Pasqual
11
12. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: pèrdua de les glaceres al Pirineu
A finals dels 50’s
Any 1982: 136 ha
A finals dels 90’s Any 1993: 110 ha
Any 2002: 81 ha
A finals dels 00’s
Any 2007: 64 ha
12
13. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: manca de disponibilitat
Font: Pla de Gestió, ACA
13
14. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Què pot passar?
Font: Adaptació de Barreda-Escoda, A., i Cunillera, J. (2011). Servei Meteorològic de
Catalunya
14
15. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Què pot passar?
Principals punts sensibles Major risc d’aiguats
Increment de demanda i risc de
pèrdua de garanties en el
subministrament
Reducció de neu
Pèrdua de producció hidroelèctrica
Salinització i altres impactes en
ecosistemes aquàtics
Font: Aigua i Canvi Climàtic (2009), Agència Catalana de
l’Aigua 15
16. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Regional risks (EEA Juny 2012)
ESCACC
s
at
pl
em
nt
co
ts
To
16
17. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Agricultura i ramaderia
Font: Arxiu del Parc
Natural del Cadí-
Moixeró, Bestiar
boví
Manca
d’aliment per
als ramats en SEQUERA
els prats de
muntanya
17
18. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Biodiversitat
Font: Servidor
d’Informació
Ornitològica de
Catalunya
(SIOC), Piula
dels arbres
Font: Institut Català d’Ornitologia (ICO), Àrea de
distribució de la Piula dels arbres
Alteració de
les àrees de INCREMENT
distribució TEMPERATURA
p.ex. piula
dels arbres
18
19. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Gestió de l’aigua
Font: Antolín Arnau,
Joan
Parc Nacional
d’Aigüestortes i
Estany Sant Maurici
Rierol
Disminució INCREMENT
en la TEMPERATURA
disponibilitat I
d’aigua VARIABILITAT
PRECIPITACIÓ
19
20. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Gestió forestal
Font: Arxiu del Parc
Nacional d'Aigüestortes
i Estany de Sant
Maurici
Reducció de
l’àrea INCREMENT
d’espècies de TEMPERATURA
fusta I SEQUERA
productiva
20
21. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Indústria, Serveis i Comerç
Font: Rafael López
Gencat
Accés a
matèries FREQÜÈNCIA
primeres i FENÒMENS
lliurament METEOROLÒGICS
producte EXTREMS
acabat
21
22. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Mobilitat i Infraestructures de transport
Font: Carretera
C-651 Generalitat de
Catalunya
Afectacions FREQÜÈNCIA
en el FENÒMENS
transport METEOROLÒGICS
viari EXTREMS
22
23. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Pesca
Font: Departament
Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi
Natural, Vaixells de pesca
Alteracions
en la
distribució de INCREMENT
les principals TEMPERATURA
espècies
comercials
23
24. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Salut
+53%
mortalitat a ONADA DE
Catalunya CALOR
(agost 2003)
Font: Canal Salut (Departament de Salut)
24
25. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Sector energètic
Font: El riu Segre
ACNA S.L., Gencat
-40,8%
producció
hidroelèctrica SEQUERA
(2003-2007)
a Catalunya
25
26. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Turisme
Reducció gruix INCREMENT
neu a raó de 5 TEMPERATURA
cm cada 10 I
anys a cota VARIABILITAT
1800m PRECIPITACIÓ
Font: santjoandelerm.com Font:
santjoandelerm.com 26
27. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Urbanisme i Habitatge
Font:Gencat, La Seu
d’Ugell des de
Bellestar
Augment de
la demanda INCREMENT
energètica TEMPERATURA
27
28. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
RESUM DELS PRINCIPALS IMPACTES (65 impactes descrits)
• Augment observat i projectat significatiu i robust de temperatura
• Reducció aportació cabals dels rius entre -16% i -34%
• Disminució de la velocitat del vent
• Augment observat temperatura de l’aigua
• Augment observat nivell del mar
• Territoris més vulnerables: Pirineus (augment T + 4.6ºC) i Delta de
l’Ebre (canvis nivell del mar)
• L'aigua és l'element més vulnerable
• La intervenció pública és clau per a polítiques a mig termini
• El sector públic ha de proveir coneixement adequat sobre els
impactes i les millors estratègies adaptatives
28
29. 4.- Proposta de mesures d'adaptació
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Nombre total mesures proposades per als SISTEMES = 59
Nombre total mesures proposades per als SECTORS = 53
NOMBRE TOTAL MESURES = 112
PER QUÈ L'ESCACC PROPOSA 112 MESURES ?
PER ESDEVENIR MENYS VULNERABLES ALS
IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC MITJANÇANT LA
GENERACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT I
L'AUGMENT DE LA NOSTRA CAPACITAT ADAPTATIVA
I tot seguit us demanem que participeu activament en la discussió tant de
les mesures que proposa l'ESCACC com de les que creieu que manquen,
sobren o bé són matisables
29