Presentació de Gabriel Borràs, responsable de l' Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada "L'aportació dels sistemes d'observació de la Terra a les noves variables climàtiques: local, regional i global" organitzada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya el 19 setembre 2013
Com pot adaptar-se Catalunya al canvi climàtic? Intervenció de Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la celebració del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Andorra
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha iniciat els treballs tècnics per a l'elaboració de l'ESCACC 2021-2030, el marc estratègic de referència en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, previst a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
L’adaptació als impactes del canvi climàtic és l’altre pilar de les polítiques climàtiques i, a diferència de la mitigació, té un caràcter més local. L'adaptació és la capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar-ne els danys o aprofitar-ne les oportunitats, és a dir, la capacitat de reduir la nostra vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) als impactes i els riscos derivats del canvi climàtic.
Una de les finalitats de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic és, precisament, reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i també crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes.
La nova Estratègia Catalana d’Adaptació al canvi climàtic 2021-2030 substituirà l’actualment vigent ESCACC 2012-2020, i tal com preveu la Llei de canvi climàtic, esdevindrà el marc estratègic de referència de l'adaptació al canvi climàtic a Catalunya.
En el marc d'aquests treballs previs, el Servei Meteorològic de Catalunya ha elaborat les noves projeccions climàtiques regionalitzades a 2030 i 2050 i l'Oficina ha portat a terme junt amb la Direcció General de Participació Ciutadana, un procés participatiu de la nova ESCACC.
Com pot adaptar-se Catalunya al canvi climàtic? Intervenció de Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la celebració del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Andorra
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha iniciat els treballs tècnics per a l'elaboració de l'ESCACC 2021-2030, el marc estratègic de referència en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, previst a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
L’adaptació als impactes del canvi climàtic és l’altre pilar de les polítiques climàtiques i, a diferència de la mitigació, té un caràcter més local. L'adaptació és la capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar-ne els danys o aprofitar-ne les oportunitats, és a dir, la capacitat de reduir la nostra vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) als impactes i els riscos derivats del canvi climàtic.
Una de les finalitats de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic és, precisament, reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i també crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes.
La nova Estratègia Catalana d’Adaptació al canvi climàtic 2021-2030 substituirà l’actualment vigent ESCACC 2012-2020, i tal com preveu la Llei de canvi climàtic, esdevindrà el marc estratègic de referència de l'adaptació al canvi climàtic a Catalunya.
En el marc d'aquests treballs previs, el Servei Meteorològic de Catalunya ha elaborat les noves projeccions climàtiques regionalitzades a 2030 i 2050 i l'Oficina ha portat a terme junt amb la Direcció General de Participació Ciutadana, un procés participatiu de la nova ESCACC.
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Caracterització de la subsidència al Delta de l'EbreICGCat
Presentació realitzada per Jordi Marturià (ICGC) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació realitzada per Josep Roca i Blanca Arellano (Centre de Política del Sòl i Valoracions - UPC) a la Jornada sobre Observació de la Terra i aplicacions en l'àmbit de la salut (15/12/2016)
Presentació realitzada per Carles Ibáñez (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Ciutats, clima i geoinformació: un laboratori d'innovació i capacitacióICGCat
Presentació realitzada per Jordi Corbera (ICGC, codirector del Màster en Geoinformació) a la sessió informativa del Màster en Geoinformació (17/05/2016)
Accions per al clima al Delta de l'Ebre (ACDE)ICGCat
Presentació realitzada per Gabriel Borràs (Oficina Catalana del Canvi Climàtic) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Ponència d’Anna López i Sílvia Anfrons de les Biblioteques del Maresme sobre el projecte Tecnogirl que pretén empoderar les noies a través de la ciència i les noves tecnologies.
Ja m'ho direu quan estigui penjat, que enviaré certificats amb l'enllaç a les ponències.
More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)
3. 3
CANVI CLIMÀTIC
Un gran desafiament
(ambiental) del segle XXI
ENERGIA ALIMENTACIÓ
COMERÇ
INTERNACIONAL
AIGUA
GEOESTRATÈGIA
POLÍTICA GLOBAL
Context
Canvi Global
4. 4
Context
Concentració atmosfera CO2
280 ppm
389 ppm
+38%
+1ºC
400 ppmMauna Loa 2013
50,1 MT CO2 eq.
355,9 MT CO2 eq.
4.721 MT CO2 eq.
0,13%
1,1%
14,1%
38.000 MT CO2eq
Dades 2010
5. 5
Escalfament global és un
concepte “enganyós”
Sembla indicar:
•Procés uniforme a tot el planeta.
•Afecta només la T.
•Gradual.
•Amb probabilitat de ser benigne.
Context
Algunes precisions
Perquè la T mitjana no és tota la
història.
Clima = Patrons climàtics: mitjanes,
extrems, distribució temporal i espacial:
•Calor - Fred
•Nuvolositat - Claror
•Humitat - Sequedat
•Plugims - Aiguats
•Nevades - Gruix (neu) - Fon (neu)
•Brises – Tempestes – Tornados -
Huracans, ...
Canvi climàtic significa: ruptura dels
patrons climàtics.
La Temperatura mitjana global és un índex de l’estat del clima global. Petits
canvis en l’índex canvis grans en el patró climàtic.
Quan en realitat:
•Altament no-uniforme.
•No implica només la T.
•Ràpid comparat capacitat d’adaptació.
•Efectes bàsicament negatius.
6. 6
Mapa de la vulnerabilitat regional per increments en la temperatura (esquerra) i
fenòmens extrems (dreta).
Font: EU Regional Policy DG Internal Challenges in the Perspective of 2020 (April
2009)
7. 7
Impactes previstos cap a finals del present segle en els escenaris
A2 i B1 a Catalunya
Font: Adaptació de Barreda-Escoda, A. i Cunillera, J. (2011). Servei Meteorològic de Catalunya
Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC)
Impactes previstos
8. 8
Àrees mé s vulnerables:
Pirineu (regions muntanyoses) i Delta de l’Ebre (zones costaneres).
Principal impacte climàtic:
Increment de temperatura, increment
de valors extrems, irregularitat precipitacions
i onades de calor.
Sistema mé s vulnerable:
AIGUA
Sector Públic / Privat :
Sensibilitat i acció és generalment baix.
Sector públic és crucial per garantir una política coherent entre les
diferents polítiques sectorials (transversalitat) i ajudar en la seva
eficàcia i eficiència.
Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC)
Impactes i vulnerabilitat
9. 9
Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC)
Impactes i vulnerabilitat
Elements de vulnerabilitat del Delta de l'Ebre als impactes del Canvi Climàtic: dèficit
aportació de sediments i de cabals de manteniment, subsidència, acció temporals
marins, increment del nivell del mar
Agricultura, turisme, aqüicultura, biodiversitat, habitatge, infraestructures
10. 10
Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC)
Mesures, quines?
Barreres artificials
Barreres submarines
contra la intrusió salina
Increment del gruix del
sòl per acreció i
aportació de sediments
Dunes i barreres
naturals
Règim variable de
cabals ambientals
Migració zones més
vulnerables
11. 11
Risc
de l’esdeveniment climàtic
Probabilitat
de succés
Vulnerabilitat
del sistema i/o sector
X
Exposició Sensibilitat Capacitat adaptativaX -( )
Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC)
Conceptes
Preventiva/
Correctiva
Tova/Dura
Mala
adaptació
L’adaptació té per
objecte reduir el risc i
els danys per impactes
actuals i futurs, d’una
manera eficaç i/o
explotant els
beneficis potencials
(Llibre Verd UE).
12. 12
Mala
adaptació
BAIX EBRE (Diari de Tarragona, 12.09.13)
Deltebre aconsegueix que Urbanisme aprovi un nou sector de Riumar
després d'allunyar les construccions de la costa
Fa poc més d'una setmana, el ple de Deltebre va acordar endarrerir la línia de
construcció dels 100 als 200 metres en paral·lel a la costa, la CUTE ha acabat
aprovant el document referent al pla
The most vulnerable areas are Pyrenees, where the increase in the Temperature will be higher that in the whole Catalonia, and coastal zones, specially the Ebro’s Delta, because the increase in the sea level. The main climatic impact is the increase of the temperature and the extreme phenomena of heat waves. The main vulnerable system is water, with an increase in the variability that could hamper the warranty for their different uses Finally in general we have observed that private sector awareness is low so the action of the public sector is of great importance.
The most vulnerable areas are Pyrenees, where the increase in the Temperature will be higher that in the whole Catalonia, and coastal zones, specially the Ebro’s Delta, because the increase in the sea level. The main climatic impact is the increase of the temperature and the extreme phenomena of heat waves. The main vulnerable system is water, with an increase in the variability that could hamper the warranty for their different uses Finally in general we have observed that private sector awareness is low so the action of the public sector is of great importance.
The most vulnerable areas are Pyrenees, where the increase in the Temperature will be higher that in the whole Catalonia, and coastal zones, specially the Ebro’s Delta, because the increase in the sea level. The main climatic impact is the increase of the temperature and the extreme phenomena of heat waves. The main vulnerable system is water, with an increase in the variability that could hamper the warranty for their different uses Finally in general we have observed that private sector awareness is low so the action of the public sector is of great importance.