Com pot adaptar-se Catalunya al canvi climàtic? Intervenció de Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la celebració del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Andorra
Com pot adaptar-se Catalunya al canvi climàtic? Intervenció de Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la celebració del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Andorra
This document summarizes a study on nitrogen dioxide (NO2) concentrations in Germany, specifically in Baden-Württemberg. It finds that while nitrogen oxide (NOx) concentrations have decreased due to lower emissions, NO2 concentrations have not decreased and frequently exceed legal limits. This is largely due to increased NO2 emissions from diesel vehicles equipped with oxidation catalysts and traps. Despite tighter emissions standards, "real world" NOx and NO2 emissions from diesel cars have increased. Selected monitoring sites in Stuttgart, Freiburg, and Karlsruhe that exceeded limits in 2008 are highlighted. The analysis notes traffic volumes and mix of vehicle types must be considered when calculating emissions levels at different locations.
Presentació d'Elena Blanco de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el marc de la jornada "Eines de càlcul d'emissions de GEH i criteris per a la compra d'electricitat verda"
Presentació de Salvador Samitier, Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de Catalunya, en el marc de la jornada "Nou impost sobre els gasos fluorats" organitzada per l'Associació de Gremis d'Instal.ladors de Catalunya (AGIC)
This presentation is geared towards professional service providers, small business owners, experts, authors and artists seeking to develop their brand, reputation and sales. The presentation outlines the path from concept to powerhouse marketer.
This presentation was prepared by John Watson of Accrue Performance Marketing Inc in Calgary, Alberta Canada in 2015.
The document outlines plans to improve acoustic quality in urban agglomerations through coordinated action between municipalities. It discusses (1) contacting other municipalities and promoting technical acoustic improvements, (2) establishing an inventory of possible actions, and (3) having various municipal departments involved in improvements related to urban planning, mobility management, road maintenance, economic activities, and more. It then summarizes specific municipal actions that can be taken to regulate mobility, improve roads and infrastructure, increase awareness, and implement strategic planning measures to reduce noise pollution in urban areas.
North Rhine-Westphalia has a highly industrialized and densely populated region called the Rhine-Ruhr area. Air quality management in the region involves cooperation between different levels of government and stakeholders to implement plans and measures to reduce air pollution from industry, traffic, and other sources. Key aspects of their approach include developing regional air quality plans, implementing low emission zones in cities, evaluating measures, and networking with other European regions on best practices through programs like PRONET.
The document discusses air quality legislation in Europe from an NGO perspective. It outlines that poor air quality leads to nearly half a million premature deaths per year in Europe. While emissions have decreased, pollution concentrations remain high. It calls for more stringent EU laws to reduce emissions further. It also advocates for better implementation of existing air quality laws at the national and local levels, highlighting best practices such as low emission zones to improve air quality.
O documento resume a expansão marítima portuguesa nos séculos 15 e 16, incluindo as motivações econômicas e políticas para as viagens, as principais expedições e descobertas feitas por navegadores como Vasco da Gama, Pedro Álvares Cabral e Bartolomeu Dias, e o estabelecimento do Tratado de Tordesilhas para dividir as terras entre Portugal e Espanha.
O documento descreve uma pesquisa que mostra uma queda significativa nos riscos à saúde relacionados ao diabetes nos Estados Unidos entre 1990-2010. Os riscos de doença renal terminal, amputações, acidente vascular cerebral e outros problemas relacionados ao diabetes caíram entre 28-71%. Isso é atribuído a esforços para educar pacientes sobre o autocuidado e melhores esforços de acompanhamento clínico.
15° Censimento della popolazione e delle abitazioni . L'eredità del censimento della popolazione per le Pubbliche Amministrazioni. Forum PA, Roma 16-19 maggio 2012
Presentació de Gabriel Borràs, responsable de l' Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada "L'aportació dels sistemes d'observació de la Terra a les noves variables climàtiques: local, regional i global" organitzada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya el 19 setembre 2013
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
This document summarizes a study on nitrogen dioxide (NO2) concentrations in Germany, specifically in Baden-Württemberg. It finds that while nitrogen oxide (NOx) concentrations have decreased due to lower emissions, NO2 concentrations have not decreased and frequently exceed legal limits. This is largely due to increased NO2 emissions from diesel vehicles equipped with oxidation catalysts and traps. Despite tighter emissions standards, "real world" NOx and NO2 emissions from diesel cars have increased. Selected monitoring sites in Stuttgart, Freiburg, and Karlsruhe that exceeded limits in 2008 are highlighted. The analysis notes traffic volumes and mix of vehicle types must be considered when calculating emissions levels at different locations.
Presentació d'Elena Blanco de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el marc de la jornada "Eines de càlcul d'emissions de GEH i criteris per a la compra d'electricitat verda"
Presentació de Salvador Samitier, Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de Catalunya, en el marc de la jornada "Nou impost sobre els gasos fluorats" organitzada per l'Associació de Gremis d'Instal.ladors de Catalunya (AGIC)
This presentation is geared towards professional service providers, small business owners, experts, authors and artists seeking to develop their brand, reputation and sales. The presentation outlines the path from concept to powerhouse marketer.
This presentation was prepared by John Watson of Accrue Performance Marketing Inc in Calgary, Alberta Canada in 2015.
The document outlines plans to improve acoustic quality in urban agglomerations through coordinated action between municipalities. It discusses (1) contacting other municipalities and promoting technical acoustic improvements, (2) establishing an inventory of possible actions, and (3) having various municipal departments involved in improvements related to urban planning, mobility management, road maintenance, economic activities, and more. It then summarizes specific municipal actions that can be taken to regulate mobility, improve roads and infrastructure, increase awareness, and implement strategic planning measures to reduce noise pollution in urban areas.
North Rhine-Westphalia has a highly industrialized and densely populated region called the Rhine-Ruhr area. Air quality management in the region involves cooperation between different levels of government and stakeholders to implement plans and measures to reduce air pollution from industry, traffic, and other sources. Key aspects of their approach include developing regional air quality plans, implementing low emission zones in cities, evaluating measures, and networking with other European regions on best practices through programs like PRONET.
The document discusses air quality legislation in Europe from an NGO perspective. It outlines that poor air quality leads to nearly half a million premature deaths per year in Europe. While emissions have decreased, pollution concentrations remain high. It calls for more stringent EU laws to reduce emissions further. It also advocates for better implementation of existing air quality laws at the national and local levels, highlighting best practices such as low emission zones to improve air quality.
O documento resume a expansão marítima portuguesa nos séculos 15 e 16, incluindo as motivações econômicas e políticas para as viagens, as principais expedições e descobertas feitas por navegadores como Vasco da Gama, Pedro Álvares Cabral e Bartolomeu Dias, e o estabelecimento do Tratado de Tordesilhas para dividir as terras entre Portugal e Espanha.
O documento descreve uma pesquisa que mostra uma queda significativa nos riscos à saúde relacionados ao diabetes nos Estados Unidos entre 1990-2010. Os riscos de doença renal terminal, amputações, acidente vascular cerebral e outros problemas relacionados ao diabetes caíram entre 28-71%. Isso é atribuído a esforços para educar pacientes sobre o autocuidado e melhores esforços de acompanhamento clínico.
15° Censimento della popolazione e delle abitazioni . L'eredità del censimento della popolazione per le Pubbliche Amministrazioni. Forum PA, Roma 16-19 maggio 2012
Presentació de Gabriel Borràs, responsable de l' Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada "L'aportació dels sistemes d'observació de la Terra a les noves variables climàtiques: local, regional i global" organitzada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya el 19 setembre 2013
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha iniciat els treballs tècnics per a l'elaboració de l'ESCACC 2021-2030, el marc estratègic de referència en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, previst a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
L’adaptació als impactes del canvi climàtic és l’altre pilar de les polítiques climàtiques i, a diferència de la mitigació, té un caràcter més local. L'adaptació és la capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar-ne els danys o aprofitar-ne les oportunitats, és a dir, la capacitat de reduir la nostra vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) als impactes i els riscos derivats del canvi climàtic.
Una de les finalitats de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic és, precisament, reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i també crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes.
La nova Estratègia Catalana d’Adaptació al canvi climàtic 2021-2030 substituirà l’actualment vigent ESCACC 2012-2020, i tal com preveu la Llei de canvi climàtic, esdevindrà el marc estratègic de referència de l'adaptació al canvi climàtic a Catalunya.
En el marc d'aquests treballs previs, el Servei Meteorològic de Catalunya ha elaborat les noves projeccions climàtiques regionalitzades a 2030 i 2050 i l'Oficina ha portat a terme junt amb la Direcció General de Participació Ciutadana, un procés participatiu de la nova ESCACC.
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
Presentació de Gabriel Borràs de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el marc de la jornada Com pot adaptar-se el món local als impactes del canvi climàtic? Els Plans Municipals d'Adaptació al Canvi Climàtic. Barcelona, 25 de març de 2014.
Col•loqui internacional de canvi climàtic en zones de muntanya, que es celebra aquest 6 de novembre a Pamplona, organitzat per la Comunitat de Treball dels Pirineus en el marc de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) i en el que, entre d'altres qüestions, s’aborda la necessitat de la cooperació transfronterera per al desenvolupament de mesures que contribueixin a reduir els efectes adversos del canvi climàtic i gestionar les noves oportunitats.
Presentació realitzada per Carles Ibáñez (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Presentació de la Dra. María Gonçalves, investigadora associada de Barcelona Supercomputing
Centeren, el marc de la jornada de presentació de l' Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
2. Índex
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
1. Què és l’adaptació al canvi climàtic?
2. Què passa i què pot passar a Catalunya?
3. Impactes sobre els sistemes i els sectors
4. Proposta de mesures d’adaptació
2
3. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
S'entén per canvi climàtic un canvi en el clima causat directament o
indirectament per l'activitat humana, tot i alterant la composició de
l'atmosfera mundial, i que s'afegeix a la variabilitat natural del clima
L'adaptació al canvi climàtic és la capacitat d'ajust dels sistemes
naturals o humans als canvis climàtics i als seus impactes per tal de
moderar-ne els danys i/o explotar-ne els beneficis
3
4. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Usos del
sòl
Ecosistemes Població
Canvi global
Altres
Model
socioeconòmic
Canvi
climàtic
Activitat humana Variabilitat natural
4
5. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
I com s'ha alterat aquesta composició de l'atmosfera?
Les emissions globals de GEH han crescut un 70% entre 1970 i 2004.
Les de CO2 han augmentat, aproximadament, el 80%.
5
6. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
I d’on surten els GEH (gasos amb efecte d'hivernacle)?
• Del CO2 causat per la crema de combustibles fòssils de
manera progressiva i generalitzada
• De la desforestació dels boscos
• Del metà procedent de l’agricultura i la ramaderia
• Dels òxids nitrosos dels fertilitzants
• Dels fluorats emprats en refrigeració, aerosols, escumes ...
6
7. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
I quins són els impactes als quals cal adaptar-nos?
Els causats per
• L'augment de la temperatura del
planeta
• La reducció de la cobertura de
neu a l’hemisferi nord
• La desertització de certes zones
del planeta
• L'augment del nivell del mar
• El desgel dels pols
• Els canvis en els patrons de
precipitació
• L'augment de fenòmens
meteorològics extrems (sequeres,
inundacions, ventades, nits
tropicals, etc)
7
8. 1.- Què és l’adaptació al canvi climàtic?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Sobre els sistemes naturals i els sectors socioeconòmics següents:
Salut Mobilitat i Infraestructures de transport
Sector energètic Gestió de l’aigua
Biodiversitat
Indústria, Serveis i Comerç
Gestió forestal
Pesca Agricultura i ramaderia
Urbanisme i Habitatge
Turisme
8
9. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: increment de la temperatura de l'aire
9
10. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: increment de la temperatura del mar
10
11. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: increment del nivell del mar a l'Estartit
Font: Dades del mareògraf de Josep Pasqual
11
12. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: pèrdua de les glaceres al Pirineu
A finals dels 50’s
Any 1982: 136 ha
A finals dels 90’s Any 1993: 110 ha
Any 2002: 81 ha
A finals dels 00’s
Any 2007: 64 ha
12
13. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Fenomen observat: reducció de cabals als rius
El Ter a Sau: Temperatura i coeficient d'escorrentiu
Temperatura aire (ºC)
9.5 1
9
8.5 0.8
8
7.5 0.6
Coef. escorrentia
7
0.4
6.5
6 0.2
5.5
5 0
1960 1970 1980 1990 2000 2010
13
14. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Què pot passar?
Font: Adaptació de Barreda-Escoda, A., i Cunillera, J. (2011). Servei Meteorològic de
Catalunya
14
15. 2.- Què passa i què pot passar a Catalunya?
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Què pot passar?
Principals punts sensibles Major risc d’aiguats
Increment de demanda i risc de
pèrdua de garanties en el
subministrament
Reducció de neu
Pèrdua de producció hidroelèctrica
Salinització i altres impactes en
ecosistemes aquàtics
Font: Aigua i Canvi Climàtic (2009), Agència Catalana de
l’Aigua 15
16. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Regional risks (EEA Juny 2012)
ESCACC
s
at
pl
em
nt
co
ts
To
16
17. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Agricultura i ramaderia
Afectació en
la producció SEQUERA
de cereals
Font: Bernat
Perramon
17
18. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Biodiversitat
Font: Arxiu del Parc Natural dels Font: Arxiu del Paratge Natural d'Interès
Aiguamolls de l'Empordà, Cigonya Nacional de l'Albera, Papallona reina
Deute
climàtic:
* 212 km en INCREMENT
ocells TEMPERATURA
* 135 km en
papallones
18
19. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Gestió de l’aigua
Font: Antolín Arnau,
Joan
Parc Nacional
d’Aigüestortes i
Estany Sant Maurici
Rierol
Disminució INCREMENT
en la TEMPERATURA
disponibilitat I
d’aigua VARIABILITAT
PRECIPITACIÓ
19
20. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Gestió forestal
Font: Arxiu del Parc
Nacional d'Aigüestortes
i Estany de Sant
Maurici
Reducció de
l’àrea INCREMENT
d’espècies de TEMPERATURA
fusta I SEQUERA
productiva
20
21. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Indústria, Serveis i Comerç
Font: Stocks del
Vallès
Accés a
matèries FREQÜÈNCIA
primeres i FENÒMENS
lliurament METEOROLÒGICS
producte EXTREMS
acabat
21
22. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Mobilitat i Infraestructures de transport
Afectacions FREQÜÈNCIA
en el FENÒMENS
transport METEOROLÒGICS
viari EXTREMS
Font: Salvador Redó Font: David Pastor
22
23. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Pesca
Font: Departament
Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi
Natural, Vaixells de pesca
Alteracions
en la
distribució de INCREMENT
les principals TEMPERATURA
espècies
comercials
23
24. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Salut
+53%
mortalitat a ONADA DE
Catalunya CALOR
(agost 2003)
Font: Canal Salut (Departament de Salut)
24
25. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Sector energètic
Font: Jorge Moreno,
Parc eòlic
-40,8%
producció
hidroelèctrica SEQUERA
(2003-2007)
a Catalunya
25
26. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Turisme
Font: Esllavissada
Montserrat,
Generalitat de
Catalunya
1.500
visitants FREQÜÈNCIA
evacuats per FENÒMENS
l’aeri a METEOROLÒGICS
Montserrat EXTREMS
28-12-2008
26
27. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Urbanisme i Habitatge
Font:Manresa,
Sánchez Francisco
Augment de
la demanda INCREMENT
energètica TEMPERATURA
27
28. 3.- Impactes sobre els sistemes i els sectors
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
RESUM DELS PRINCIPALS IMPACTES (65 impactes descrits)
• Augment observat i projectat significatiu i robust de temperatura
• Reducció aportació cabals dels rius entre -16% i -34%
• Disminució de la velocitat del vent
• Augment observat temperatura de l’aigua
• Augment observat nivell del mar
• Territoris més vulnerables: Pirineus (augment T + 4.6ºC) i Delta de
l’Ebre (canvis nivell del mar)
• L'aigua és l'element més vulnerable
• La intervenció pública és clau per a polítiques a mig termini
• El sector públic ha de proveir coneixement adequat sobre els
impactes i les millors estratègies adaptatives
28
29. 4.- Proposta de mesures d'adaptació
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Nombre total mesures proposades per als SISTEMES = 59
Nombre total mesures proposades per als SECTORS = 53
NOMBRE TOTAL MESURES = 112
PER QUÈ L'ESCACC PROPOSA 112 MESURES ?
PER ESDEVENIR MENYS VULNERABLES ALS
IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC MITJANÇANT LA
GENERACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT I
L'AUGMENT DE LA NOSTRA CAPACITAT ADAPTATIVA
I tot seguit us demanem que participeu activament en la discussió tant de
les mesures que proposa l'ESCACC com de les que creieu que manquen,
sobren o bé són matisables
29
