1. Equitació
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concurs Internacional de salt a cavall
L'equitació és l'art de mantenir el control precís sobre un cavall, així com les diferents maneres de
manejar-lo. L'equitació implica també els coneixements per a cuidar cavalls i l'ús de l'equip apropiat
anomenat aparell.
Aquests equips són essencials en el moment de muntar un cavall ja que amb açò es té el control de
l'animal.
Existeix un tipus d'equitació bàsica, on allò principal és aprendre a muntar, i un de més avançat,
usat per a saltar, realitzar carreres, traginar bestiar, exhibició o equitació d'alta escola. L'equitació és
un esport eqüestre que consisteix a mantenir el control precís sobre un cavall i requereix d'una molt
bona cura i neteja de l'animal per part del genet.
Els cavalls s'utilitzen per a esports de competició, com el salt a cavall, ensinistrament o doma
clàssica, concurs complet, salt alt, Raid, TREC, doma vaquera, enganxes, volteig, polo, pato,
horseball, curses a cavall i rodeo.
Els cavalls també es munten per als propòsits terapèutics ja que el muntar a cavall en forma no
competitiva millora la salut humana i el desenvolupament emocional. En algunes parts del món,
encara els utilitzen per als propòsits pràctics com per exemple per a l'arada.
L'equitació està regida per la Federació Eqüestre Internacional[1] i és un esport olímpic des de 1900
en les disciplines de salt, ensinistrament i concurs complet d'equitació.
Història
Durant mil·lennis, el cavall no va ser més que una peça de caça per a servir d'aliment a l'home
prehistòric. La seua velocitat de galop no permetia abatre-li fàcilment amb els mitjans rudimentaris
de llavors, però més tard l'astúcia i les emboscades preparades per l'home van permetre fer-se amb
els ramats de cavalls que queien sota els precisos colps dels caçadors. Després va sobrevenir un
període de calma, perquè l'home nòmada es va tornar sedentari, pastor i agricultor, i el cavall, més

2. lliure, va patir una transformació, i per raons inexplicables els ramats disminuïren, encara que les
condicions de vida devien d'haver millorat.
Genet i cavall
En l'Edat de bronze l'home s'adonà que el cavall podria convertir-se en un element utilitari i no
solament en base del seu aliment. El cavall va començar a emprar-se com element de treball. En la
història de la humanitat, el cavall es va convertir en peça vital d'una nova era. Segons tots els
indicis, el cavall no va tenir el seu origen a Europa, sinó que va ser importat d'algunes apartades
regions orientals per a la seua utilització domèstica.
En l'Edat Antiga el cavall va ser utilitzat per a la guerra. Els principals exèrcits comptàven amb
cavalleria, en aquesta època apareix el primer cavall famós en la història: Bucèfal, el cavall
d'Alexandre Magne, capturat i només domat per ell. L'estrep probablement inventat en Xina va
suposar una revolució en les arts eqüestres: el guerrer a cavall podia arremetre més fàcilment amb la
seua llança en ristra o, especialment (com van fer els huns i mongols) disparar amb precisió fletxes
des de els seus difícilment tensables arcs sense detenir-se en ple galop.
L'Edat Mitjana, època que van prendre gran prestigi els cavallers, es va caracteritzar per la
cavalleria espanyola o "Escola de Cavallers" on s'entrenava als esmentats cavallers perquè actuaren
en el combat. Després de molt temps, després de moltes batalles, es va generalitzar l'ocupació del
corcel en tornejos i jocs a cavalls per al temps de pau, per a l'entrenament en temps de guerra.
És en l'Edat Mitjana que sorgeixen dues formes de cavalcar típiques: la muntura a la brida
(procedent de l'Est) i la muntura a la gineta importada pels moros zenetas.
Naix així l'equitació com a esport. La primera escola d'equitació va ser fundada pel comte de
Fiaschi en l'any 1539 en la ciutat Italiana de Ferrara, tot apunta que va ser la primera escola
d'equitació com a esport de la qual es té notícia. Més endavant es van crear les escoles de la Brouve
i La Baume, a França, i més tard "L'Escola Espanyola de Viena", creada el 1572. I és a partir d'aquí
que es va començar a parlar de l'equitació, no només com un esport sinó també com un art.
Des del 1973 Espanya compta amb la Reial Escola d'Art d'Equitació de Xeres, i actualment la doma
i el salt són dos esports olímpics amb molta representació espanyola.
La cavalleria en l'estament militar tocava a la seua fi amb l'aparició de la cavalleria blindada durant
la Primera Guerra Mundial (1914-1918), però van persistir les divisions de cavalleria en els
excèrcits europeus i estatunidenc durant el període d'entreguerres (progressivament substituïdes per
les blindades), i Polònia va ser l'ultim estat que va utilitzar-la de forma sistemàtica a l'inici de la
Segona Guerra Mundial (1939-1945) contra l'invasor alemany. Actualment, encara que existeixen
militars que dominen l'art eqüestre, l'element civil imposa criteris propis i a ell li correspon bona
part del ressorgiment competitiu en l'eqüestre.
Disciplines olímpiques
A partir de 1900 l'equitació va començar a practicar-se en els Jocs Olímpics. Es practica en tres
disciplines.

3. • Doma clàssica: tracta de realitzar una sèrie de moviemnts preestablerts amb el cavall en els
tres aires diferents (pas, trot i galop).
• Concurs de salts d'obstacles: consisteix que el binomi ha de sortejar una sèrie d'obstacles en
un ordre donat, sense derrocar-los i fer-ho en el menor temps possible.
• Concurs complet d'equitació: inclou tant el salt, la doma i el cross country.
Equip d'equitació
• Aparell: és com s'anomena globalment a tot el conjunt de l'equip. Tradicionalment, l'aparell
se li posa al cavall pel costat esquerre o part de dins; el costat dret del cavall és la part de
fora.
• Ronsal: s'utilitza per a controlar al cavall des del terra. Està format per unes corretges al
voltant del cap de l'animal i un corda enganxada a aquestes per la part inferior per dirigir-lo
(ramal).
• Brida: la brida comprèn el mos, el collaret o becaina i les regnes, s'usa per dirigir al cavall
una vegada muntat.
• Sella o muntura: la cadira és una peça de cuir que se situa damunt de la gropa del cavall i té
uns faldons que s'estenen cap avall per ambdós costats de l'animal.
Aires de marxa
La majoria dels cavalls tenen tres tipus naturals de passos o sèries de moviments de les potes: la
partida, la desocupada, pas, trot i galop. Un tipus de galop més ràpid es denomina galop estès.
Cadascun d'aquests passos requereix del genet una postura concreta.
• Pas: en el pas, el genet roman alçat en la cadira. El cavall camina en quatre temps.
• Trot: en el trot, si es munta a l'anglesa, el genet s'inclina un poc cap a avant i es mou dalt i
baix amb el pas del cavall; en l'estil vaquer, el genet es recolza en l'arçó del darrere i es
manté assegut. En ambdós estils de muntar, el genet es manté assegut quan va a galop, però
en el galop estès, quan es munta en cadira anglesa, adopta una posició en la qual la part
superior del cos s'inclina cap a avant i les natges s'eleven de la cadira mantenint-se en l'aire,
el que es coneix com posició de dos punts. El trot és en dos temps.
• Galop: el cavall va en un moment amb les seues quatre extremitats en l'aire. El cavall galopa
en un temps per al genet. Cal distingir entre el galop curt i el llarg.