1. Els equinoderms Àlex Domínguez, Pol Clemente i Brian Martínez

2. Que són? Els equinoderms són un fílum d'animals deuteròstoms . Són un dels grups més peculiars del regne animal, amb un tret molt característic, la seva simetria pentarradiada , i l'absència absoluta de cefalització , sent els únics animals triblàstics sense cap. Són organismes bèntics. Tenen esquelet intern i sistema ambulacral. Ophionereis reticulata

3. Sistema ambulacral El sistema ambulacral només el tenen els equinoderms. Es un conjunt de conductes plens d’un líquid similar a l’aigua del mar. Aquests tubets acaben en unes ventoses anomenades peus ambulacrals, que projecten fora del cos per poder-se fixar al fons i per desplaçar-se. També funciona com a aparell respiratori i circulatori.

4. Parts del cos d’un asteroïdeu Estómac pilòric Anus Glàndula rectal Canal petri Placa madrepòrica Canal pilòric Cec pilòric Estómac cardíac Gònada Solco ambulacral Ampolla del peu ambulacral

5. Tipus d’equinoderms Crinoïdeu (600 esp.) Holoturoïdeus (1500 esp.) Cogombre de mar Lliri de mar

6. Asteroïdeus (1500 esp.) Ofiuroïdeus (1500 esp.) Equinoïdeus (1000 esp.) Estrella de mar ofiures Eriçó de mar

7. Hàbitat Els equinoderms viuen als mars poc profunds encara que la seva diversitat es troba als esculls coral·lins. Tots els equinoderms són marins. Escull coral·lí

8. Nutrició Són animals carnívors que s’alimenten de crustacis i mol·luscs. Els eriçpns són herbívors. L'aparell digestiu és un tub tortuós que comença a la boca, situada a la part inferior de l'animal, i que acaba a l'anus, a la part superior. Les estrelles de mar tenen una curiosa manera d'alimentar-se: cobreixen amb el cos els mol·luscs i en separen les valves per introduir-hi l'estómac, que treuen a l'exterior a través de la boca. Respiren o bé per mitjà d'unes petites brànquies que projecten a l'exterior, o bé a través dels peus ambulacrals . Els organs excretors estan poc desenvolupats; les substàncies dis s oltes s’eliminen a través del sistema vascular aqüífer.

9. Relació Excepte alguns crinoideus sèssils, tots els equinoderms són capaços de desafiar al mar i desplaçar-se de diferents formes. Molts utilitzen els peus ambulacrals. Els asteroïdeus i equinoïdeus presenten unes estructures exclusives en forma de pinça, denominades pedicelaris, que tenen diverses funcions, una d’elles es protegir a l'animal dels depredadors El sistema nerviós és una malla superficial, a la base de la pell o sota d'ella. Presenta concentracions: anell perioral i cinc nervis radials.

10. Reproducció La reproducció dels equinoderms sol ser de tipus sexual. Els sexes estan separats i els gàmetes s'expulsen dins l'aigua, on té lloc la fecundació i el desenvolupament de les larves. La majoria presenten un extraordinari poder de regeneració. La fecundació es externa, perquè deixen anar la cel·lules sexuals que, quan es troben amb una altra es junten i es produeix una larva. Les estrelles de mar es poden reproduir asexualment, deixant anar una de les seves parts, perquè poden regenerar-se.

11. Història Se'n coneixen unes 7.000 espècies actuals i unes 13.000 d'extintes ja que la seva història evolutiva es remunta a principis del Cambrià , sent un dels grups animals més antics i més ben representats al registre fòssil.

12. Equinoderms

13. Fonts d’informació http://ca.wikipedia.org/wiki/Equinoderm Joaquín Navarro, Atles visual oceanic ZOOLOGíA invertebrats, editorial OCEANO http://www.ucm.es/info/tropico/docencia/Textos/K1%20EQUINODERMOS.pdf

14. Glosari Deuteròstoms : Els deuteròstoms són un grup d’animals celomats amb simetria bilateral Pentarradiada : El pentamerisme o simetria pentaradial és un tipus de simetria exclusiva dels equinoderms que els fa tenir cinc parts iguals al voltant de la seva boca. Cefalització : La cefalització és la concentració del sistema nerviós central a la part anterior de l'animal, originant el cap, per així poder enfrontar-se al medi de manera més eficient. Triblàstics : Els bilateris (Triblàstics) són un grup d'animals caracteritzats per tenir simetria bilateral. En alguns dels casos aquesta simetria s'ha perdut per la fixació al substrat (equinoderms). Gàmetes : Cel·lula reproductora. Cambrià : El Cambrià és un període geològic que va començar fa 542 mil i 1 milió d'anys, al final de l'eó Proterozoic