1. ENTREVISTA DE SOCIALS.
HISTÒRIA D'UNA MIGRACIÓ.
Aquest any per el crèdit de síntesis, a la part de socials, haviem de fer-li
una entrevista a algun familiar, amic o conegut que hagi emigrat i jo he
decidit fer-li al meu aví perquè és una persona que va deixar-ho tot
amb la seva família en busca de una millor vida. Ell actualment té 71 anys
i és una de les persones més importants per a mí.
ABANS DE MARXAR
El meu aví quan era petit li agradava fer el mateix que a tots els nens,
jugar a caniques i alguna que altre vegada anava a buscar llenya amb
el seu germà més gran. Ell vivia al poble de Tabernas que està a
Almeria i era bastant gran.
La seva casa era bastant gran, amb la teulada plana i estava feta de
fusta, terra i canyes. La relació amb el seus pares era molt bona i té
molts bons records amb ells. De petit jugava al pillapilla, al «escondite»,
a les baldufes però sobretot li agradava jugar a caniques.
Ell no va anar a l'escola fins els 8 anys i hi va anar molt poc perquè
anava a treballar. Les escoles en aquella època eren com les d'ara, amb
els seus pupitres, la pissarra, la taula del professor però no estaven tan
equipades com ara. No tenien llibres però si tenien una enciclopedia on
sortia tot el que havien d'estudiar encara que no els feien estudiar molt
en comparació amb ara i estudiaven la religió catòlica.
Els professors no els castigaven molt però quan ho feien amb una mena
de regla li picaven a la mà.
2. LA DECISIÓ D’EMIGRAR I EL VIATGE
El meu aví al ser petit no tenia una feina concreta, ajudava al seu pare
en el que li manava i anava a recollir les verdures i fruites dels horts.
Els motius per els que van decidir marxar eren perquè no guanyaven
suficients diners i buscaven una millor vida encara que significara
deixar la seva vida.
Ell va marxar amb la seva germana perquè el seu pare ja estava allà i
els seus altres germans i la seva mare van marxar una mica més tard.
No te cap record especial però si que m'ha explicat que quan anaven
per múrcia van haver de parar com 6 o 7 hores perquè van tenir un
accident i va venir un altre autocar perquè pugesin continuar amb el
viatje.
El viatje els va costar més o menys 100 pesetes i com ja podreu soposar
va emigrar a Terrassa. No va tenir cap problema en entrar a Catalunya,
només li van demanar el bitllet per comprovar que tot estigués bé.
Quan va emigrar tenia 13 anys.
ELS PRIMERS TEMPS
Al arribar a Terrassa la seva vida va cambiar positivament ja que al dia
següent d'arribar ja tenia treball i no li va costar gens integrar-se a
Terrassa. En Terrassa va cambiar 3 vegades de casa fins que van
decidir quedar-se en la que viuen ara, situada a la Maurina prop de la
biblioteca.
El seu primer treball va ser a una fàbrica tèxtil. 33 anys de la seva vida
els a dedicat al món tèxtil encara que abans de jubilar-se va estar
treballany uns quants anys en la contrucció.
El seu sou en el món tèxtil era d'unes 160 pesetes per 12 hores de treball.
Comparant amb el que guanyava al poble el sou era molt més alt ja que
allà guanyava només 1 «duro» al día.
3. LA VIDA ACTUALMENT
Del seu poble no manté cap costum.
La seva germana fa 4 anys o així és va tornar a viure al poble amb el
seu marit i parlen sovint. També te contacte amb els seus tiets.
Actualment se sent una mica cansat però molt feliç de la família que té i
de tot el que ha aconseguit. Sempre m'ha dit que la seva situació a
millorat molt.
A ell li agradaria tornar al poble però no per quedar-se a viure perquè
porta quasi 60 anys vivint aquí i ja ha creat la seva vida aquí i no ho vol
deixar tot.
Fent un balanç per a ell ha estat positiu i tornaria a fer el viatje per tal
de tenir la vida que ha tingut.
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)
El meu aví va nèixer després de la guerra civil i a casa seva no es
parlava molt del tema però si que m'ha explicat que van detenir al seu
pare per estar al bàndol contrari i van estar a punt de matar-lo però el
van deixar lliure.