1. 1. ENTORN ESCOLAR
 Situació
L’escola està situada en el casc urbà de Santa Gertrudis, municipi de
Santa Eulària. El poble és petit i està en un entorn rural. L’escola està dividida
en dos edificis separats per uns 300 metres. La d’infantil està situada a l’antic
edifici de l’escola i la de primària en un edifici de nova construcció. Els dos
centres estan en carrers principals del poble.
 Característiques socials i econòmiques de la població o barri
El nivell socioeconòmic predominant de les famílies és mitjà i mitjà-alt.
La majoria dels pares i mares són treballadors autònoms que es dediquen a
treballs artesans, a l’explotació del camp i a activitats relacionades amb el
turisme. Un percentatge elevat ha realitzat estudis superiors i exerceixen
professions liberals.
Les famílies són estables en quant a residència amb poca mobilitat i poc
alumnat d’incorporació tardana, encara que s’hi dóna algun cas al llarg de l’any.
Les llengües maternes més parlades són primerament el català i després el
castellà. Un 10% aproximadament són estrangers, predominantment de països
europeus.
 Llengua predominant
La llengua d’ensenyament del centre és el català. En quant a les famílies la
majoria afirma entendre el català i cada vegada intenten parlar-lo més. També
hi ha una minoria que manifesta no entendre ni parlar el català .
2. EDIFICI ESCOLAR
 Característiques generals de l’edifici
El centre està format per dos edificis separats:
L’antic edifici per als alumnes d’E.I.: dos aules de tres anys, dos de quatre anys
i una de cinq. També hi ha un aula de psicomotricitat i dues més habilitades,
una per biblioteca i l’altra per taller de plàstica.
L’edifici gros per a la resta de nivells d’E.P. Aquest darrer edifici de dos pisos
està distribuit de la següent manera:

2. A la planta baixa hi ha el despatx de secretaria i el de direcció, la
biblioteca, sala de material fungible, aula d’anglès, sala d’ordinadors, uns banys
i una sala per guardar el material de neteja. A més en aquesta planta
s’imparteix classe al primer cicle de primària.
Al primer pis hi podem trobar segon i tercer cicle de primària (quatre
aules), un despatx per l’orientador de l’EOEP, una aula de música, una
d’educació artística, l’aula de la PT, la sala de professors, banys per l’alumnat i
banys per l’equip docent.
 Nombre i característiques generals de les aules
L’escola d’infantil compta amb cinc aules pels cinc grups que hi ha, una aula
per plàstica, una petita biblioteca i una sala de psicomotricitat. La grandària de
cadascuna és desigual, però en general són aules molt acollidores, amb
sostres alts i grans finestrals pels quals entra prou llum natural.
A primària hi ha set aules pels set grups. Totes elles tenen almenys un
lateral ple de finestres que donen al pati i, per tant, compten amb llum natural
suficient. Les aules tenen aproximadament la mateixa grandària.
Una peculiaritat és que les aules d’un mateix cicle estan comunicades
mitjançant una porta, això facilita la comunicació entre els docents i entre els
grups.
 Descripció dels patis
El pati d’infantil té una part cimentada i una altra amb arena on hi ha dos
grans pins i alguns gronxadors.
El pati de primària és prou gran. Hi ha una part asfaltada, una altra coberta de
pedra petita amb alguns arbres, un porxo, una pista de bàsquet oberta i una
pista tancada per a practicar diferents esports (futbol, bàsquet,...).
 Instal·lacions i espais específics: descripció i ús
Al pati de primària han tancat un petit espai que han cobert de terra i que serà
el futur hort de l’escola. Allí hi ha un recipient per fer compost.
Dins l’escola hi ha una aula per emmagatzemar tot el material que es fa servir a
l’escola (guix, cartolines, pintures, gomets, ...) a la qual té accés tot el
professorat i personal de manteniment.

3. Hi ha dos aules per fer suport, una utilitzada per l’especialista d’audició i
llenguatge i una altra per la de pedagogia terapèutica. Aquesta darrer també
s’utilitza per fer el racó de contar històries del primer cicle i conté materials per
disfressar-se i fer representacions.
L’aula de música també s’utilitza per fer els claustres i a les tardes s’hi fan
tallers d’escacs.
A l’aula d’artistes, que també és el laboratori, hi ha un lateral que està enrajolat
i té dos piques a cada extrem amb una aixeta cadascuna. La meitat de l’aula
s’utilitza per fer el racó d’artistes i l’altra per fer el racó d’experiments.
La biblioteca no només es fa servir durant les classes o roman oberta durant el
temps de pati, sinó també a la tarda, ja que forma part de la Xarxa de
Biblioteques del Consell Insular. En ella també s’hi fa el racó de periodistes,
serveix d’escola matinera i d’espai per fer les sessions d’educació física els
dies que plou.
La sala d’ordinadors té set ordinadors i una impressora que són utilitzats tant
pel professorat en la seva feina diària com per l’alumnat.
2. ALUMNAT, PROFESSORAT I FAMÍLIES
 Nombre d’alumnes i ràtios
L’escola compta amb una línia per tots els cursos, excepte infantil de 3 i
4 anys i segon de primària que en té dos. El nombre total d’alumnes és de 251
distribuïts de la següent manera: 3 anys A: 18; 3 anys B: 18; 4 anys A: 17; 4
anys B: 16; 5 anys: 25; Primer: 26, Segon A: 16; Segon B:17; Tercer: 23; Quart:
25; Cinquè: 25; Sisè: 25.
 Mesures per atendre les necessitats educatives especials de
l’alumnat
L’equip de suport està format per: Atenció a la Diversitat i directora, una
mestra d’atenció a la diversitat i assessora de primària, la mestra d’AL, cap
d’estudis i coordinadora l’equip, la mestra de pedagogia terapèutica i secretaria,
una mestra de suport i assessora d’EI, la treballadora social i la psicopedagoga
de l’EOEP.
Cada professional està adscrit a un cicle i un cop per setmana es reuneixen
per tal de coordinar-se i desenvolupar la seua tasca com a equip.

4. Els criteris a seguir per atendre als alumnes amb n.e.e. són els següents:
o El suport que cada alumne rep es farà en funció de les seves necessitats
individuals i sempre d’acord (en quant a hores, tipus d’intervenció,
material,…) amb els tutors/es i diferents professionals que l’atenen.
o Donar suport general dins l’aula intentant que aquestes sessions
coincideixin amb el suport donat per altres mestres del centre a l’aula,
així com en els desdoblaments.
o Respectar la dinàmica de les classes d’Educació Infantil.
o El suport dins l’aula es fa a través dels racons ja que són un espai on es
treballa amb grups reduïts. A més, representen una estratègia educativa
d’atenció a la diversitat i el centre els utilitza a infantil i a primària com a
tal.
 Perfil general del professorat del centre i personal no docent.
El nombre de professorat del centre és 19: 11 són definitius, 6 interins i
2 en pràctiques. N’hi ha 1 en comissió de serveis, 1 ATE (personal laboral no
docent), 1 contractada pel bisbat (dos dies).
Així mateix, hi ha una persona encarregada del manteniment del centre, dos
persones a l’escola matinera i personal de neteja.
El professorat manté molt bones relacions, és un grup molt ben avingut i
això fa que el centre tiri cap endavant molts de projectes i dóna molta
importància a la gestió democràtica, que és un dels trets distintius d’aquest
centre.
 Estructura organitzativa (equips docents, comissions de treball…)
L’equip directiu està format per una directora (que també fa les funcions
d’AD), una cap d’estudis (que també és AL) i una secretària (que també és PT).
El personal docent forma part de diverses comissions i equips de treball. Hi ha
les següents comissions de treball:
1. Comissió mediambiental, amb l’objectiu de mantenir i millorar els hàbits
ambientals de tota la comunitat educativa El centre està adherit al
Programa de Centres Ecoambientals..

5. 2. Comissió Lingüística, amb l’objectiu de buscar estratègies per avaluar el
nivell de competència que assoleixin els alumnes en les dos llengües i
establir coneixements mínims de les dos llengües”.
3. Comissió de convivència. El Pla d’actuació de la comissió consisteix en
vetllar pel compliment del Pla de Convivència, cercar estratègies per
millorar la comunicació amb les famílies, cercar estratègies que ajudin a
millorar la convivència a la classe i al centre (dinàmiques grup, reunions
amb famílies, etc)
4. Comissió de Coordinació Pedagògica, amb l’objectiu de discutir i debatre
sobre totes aquelles qüestions que orientin la pràctica docent al centre.
A més de les comissions hi ha diverses reunions de coordinació:
1. Coordinació d’infantil i de cicle una vegada a la setmana
2. Reunions d’especialistes per cicle, una vegada al mes en hores
d’exclusiva.
3. Reunions pedagògiques amb tot el claustre de professors i professores.
4. Reunions de l’equip de suport, una vegada per setmana.
5. Reunions dels delegats de cada classe.
 Participació de les families
L’escola pretén en tot moment implicar les famílies en tot el que fa
l’escola. No només en les sortides o en els festes sinó també en la transmissió
contínua d’informació sobre qüestions pedagògiques, d’organització i gestió del
centre, del que passa dins l’aula, etc. Igualment, l’escola sol·licita la participació
dels pares i mares en activitats puntuals de la pràctica docent.
Les formes com s’intenta implicar i com impliquen les famílies en la vida del
centre són diverses:
- Hi ha una comunicació fluïda entre les famílies i els tutors/es.
- A través de circulars que es donen als alumnes s’informa contínuament
les famílies sobre qualsevol aspecte que afecti la vida del centre. A través
d’aquest sistema l’AMPA també fa arribar aquella informació que
considera d’interès per les famílies.
- Se sol·licita la col·laboració dels pares i mares en activitats com els
projectes de treball o els racons.

6. - Igualment se sol·licita la col·laboració en sortides i festes.
 Projectes d’innovació en funcionament
El centre porta uns anys de canvi que van cap a una educació centrada en
afavorir un ensenyament motivador.
En els darrers anys els membres del claustre s’han anat formant de diferents
maneres:
- seminaris de centre (sobre projectes de treball, organització de centres,
nou enfocament a l’àrea de plàstica)
- formació personal (assistència a cursos del CEP dirigits a noves
tecnologies)
- visites a diferents centres amb organització i metodologia innovadores.
Tot això ha portat a organitzar l’escola de forma més innovadora (projectes de
treball i racons intracicle a tots els cicles; organització i gestió de les festes des
de les aules, incorporació de la figura de l’assessor per atendre les necessitats
pedagògiques dels mestres, horaris a primària molt més flexibles i globalitzats,
…)
Actualment, es troben en un procés de redefinició de la manera de fer que es
dirigeix cap a un enfocament globalitzador, funcional, socialitzador i respectuós
amb el desenvolupament personal de l’infant.
Un dels principals objectius que es plantegen és la consolidació de la gestió
curricular del centre. Això ha de ser extensiu a totes les situacions quotidianes
de la vida de la comunitat.
Tot això, ha tingut com a resultat l’aprovació per part de la Conselleria
d’Educació d’un projecte d’Innovació Pedagògica.
Un altre projecte d’innovació en el qual el centre està adherit és el programa
de centres ecoambientals que té els següents objectius: avaluar la gestió de
residus, proposar mesures de millora, informar la comunitat educativa de la
gestió de residus del centre i de la gestió insular, aprofitar l’oferta educativa,
treballar l’hort ecològic i fer compostatge.

7. 4. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
 Descripció de la situació de les TIC’s en el centre (nombre i
distribució dels equips informàtics actúals, funcionalitats, connexió
en i a la xarxa,...)
Com ja hem dit, hi ha una petita sala que compte amb 7 ordinadors i una
impresora. A més hi ha un ordinador a secreteria, un altre a la sala de professors,
un a l’aula de 4t i un a l’aula de música. El centre compte amb 4 ordinadors a la
biblioteca, dels que fa ús al matí el centre i a la tarda, com pertany a la Xarxa de
Biblioteques, té un ús públic. Els ordinadors de l’aula de 4t i el de música no tenen
connexió a internet, però la resta sí.
L’aula d’ordinadors té una porta blindada que es tanca en clau a les 14h.
Aquesta aula es utilitzada tant pels professors com pels alumnes, per buscar
material pels seus treballs, projectes, com a suport per alguns racons, per obrir
un blog individual d’un grup classe, en desdoblaments, etc. Els ordinadors
s’apaguen automàticament a les dos.
A nivell tecnològic el centre fa ús de càmeres digitals (una per cicle),
càmera de vídeo, televisió amb DVD, projector, etc. de manera quotidiana.
Saben que la imatge és un suport d’aprenentatge molt important. Com
exemple, es té previst comprar una càmera digital per a una alumna de nee.
Aquesta alumna és l’unica que utilitza l’ordinador a la seua classe ja que té
dificultats motores que li afecten a la grafomotricitat i amb l’ordinador és més
autònoma. Els programes que fa servir són bàsicament jocs didàctics.
 Utilització de les TIC’s en la docència (projectes i/o experiències
rellevants)
La utilització que fa l’equip docent de les TIC’s és bàsicament per cercar
informació pels projectes de treball, elaborar circulars informatives, com a suport
per les diferents àrees i racons (racó de periodistes, de rodamóns, d’artistes, etc.).
El responsable de les TIC’s al centre actualitza la pàgina web, i actualment
ha creat un blog per al seu grup classe.
 Aptitud i expectatives de l’equip docent

8. En general l’equip docent té uns coneixements bàsics, a nivell d’usuari. No
obstants són conscients dels avantatges de les noves tecnologies a l’educació, per
tant es mostren oberts a la possibilitat de formar-se en aquest àmbit. De fet alguns
d’ells ja han assistit a cursos del CEP sobre noves tecnologies.
 Aptitud i expectatives de l’alumnat i famílies
Com el nivell socioeconòmic de les famílies és mitjà-alt i hi ha un
percentatge elevat de professions liberals, suposam que la gran majoria té bones
aptitus i fa un ús quotidià de les noves tecnologies. L’aptitud de l’alumnat està en
relació amb aquest fet.