SlideShare a Scribd company logo
Ensenyar el civisme
(10 notes des de la perspectiva d’un
centre d’ensenyament secundari)
Dos vessants; molts aspectes
 Debat curricular
 Cal ensenyar civisme? Qui i com l’ha
d’ensenyar?
 Quin lloc ha d’ocupar en el currículum?
 El civisme (l’incivisme) com a problema.
 Quines són les causes (escolars o no) de la
generalització de les conductes “incíviques” en
els IES?
 A quines estratègies recorrem per enfrontar-
nos-hi?
Nota 1. Incivisme i escola: espai
d’expressió, espai de gènesi
 El conflicte arriba a l’escola des de
fora.
 Baixar la febre és bo, però cal curar
la malaltia.
Nota 2. Les polítiques educatives
com a substitutiu de les polítiques
socials
 A) No es pot pretendre que les
polítiques educatives substitueixin les
polítiques socials, sanitàries...
 B) Els canvis en la política educativa
no poden ser només canvis en el
discurs educatiu.
Nota 3. Conducta incívica, fracàs
escolar.
 Hi ha pràctiques individuals que
posen en perill l’exercici de drets
col·lectius.
 El clime de convivència en l’escola és
un factor determinant de l’èxit
escolar.
Nota 4. Conducta disruptiva,
fracàs de l’escola
 Cada alumne de perfil conductual és
un fracàs del projecte educatiu que
no l’ha integrat.
 L’escola incita a l’incivisme?
Nota 5: Què s’ha d’ensenyar quan
s’ensenya civisme? Els continguts.
.
• Escola per a la impugnació o escola
per a la integració?
• El model de l’alumne RAR.
Nota 6: El civisme (o la civilitat o la
urbanitat...) es pot //s’ha
d’ensenyar? Les bones maneres.
 Civilitat (DiGEC): Qualitat de qui té
les bones maneres acostumades
entre les persones que viuen en
societat.
 Els homes (i les dones) no són
abelles. Bones maneres  males
maneres.
Nota 7. Sobre la multiplicació de
les maneres acostumades
 La complexitat creixent de la població
escolar multiplica les normalitats i fa
més difícil proposar un model.
Nota 7 bis. Sobre la multiplicació
de les maneres acostumades
 Radiografia d’un institut:
 450 alumnes d’ESO
 24 nacionalitats
 51 equatorians
 23 marroquins
 ...
Nota 8. Qui i com ha d’ensenyar
civisme. Models de maneres.
 Només els cívics poden ensenyar
civisme o predicar amb l’exemple.
 Relacionar-se a través del grup.
Nota 9. Educar en valors demana
valorar l’educació.
 Només el que és valorat pot servir
com a model.
 El “fracàs” en la transmissió de valors
a través de l’ensenyament pot
relacionar-se amb la minusvaloració
de l’ensenyant.
 És un requisit fonamental la conversió
de l’ensenyant en una figura de
prestigi.
Nota 10. Educar per a la llibertat
demana educar en llibertat
 Una normativa sancionadora pot
servir per educar en la llibertat?
 Reglaments de Règim Intern i Llibres
de Convivència. El futur de les
normatives urbanes de civisme.
Postil·la literària 1
La envidia de la virtud
Hizo a Caín criminal.
Gloria a Caín! Hoy el vicio
Es lo que se envidia más.
Postil·la literària 2 (i última)
Hegoak ebaki banizkion
neria izango zen.
(...)
Bainan honela ez zen gehiago
txoria izango.
Eta nik...txoria nuen maite.

More Related Content

Similar to Ensenyar el civisme

Llums, ombres i reptes del sistema educatiu
Llums, ombres i reptes del sistema educatiuLlums, ombres i reptes del sistema educatiu
Llums, ombres i reptes del sistema educatiu
Pere Jaume Alzina Seguí
 
LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?meritxelltdl
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Edualter
 
Expo ensenyament CCOO Cataluña
Expo ensenyament CCOO CataluñaExpo ensenyament CCOO Cataluña
Expo ensenyament CCOO Cataluña
Dolors Reig (el caparazón)
 
Comentari llei Wert. Parlem d'educació
Comentari llei Wert. Parlem d'educacióComentari llei Wert. Parlem d'educació
Comentari llei Wert. Parlem d'educacióadministracion
 
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...
CITE 2011
 
Educar per a la diversitat
Educar per a la diversitatEducar per a la diversitat
Educar per a la diversitatArnau Cerdà
 
Power models
Power modelsPower models
Power models
Daniel Lorente Mora
 
Explicació accions àmbit fpa
 Explicació accions àmbit fpa Explicació accions àmbit fpa
Explicació accions àmbit fpa
mbitFPA
 
Sistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiquesSistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiquesMery Punzano
 
Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealyodenules
 
Competencies I Ed. FíSica
Competencies I Ed. FíSicaCompetencies I Ed. FíSica
Competencies I Ed. FíSica
Ull Esportiu
 
Procés identitari en l'alumnat d'origen estranger
Procés identitari en l'alumnat d'origen estrangerProcés identitari en l'alumnat d'origen estranger
Procés identitari en l'alumnat d'origen estranger
guesta42ecf
 
Procés identitari en l'alumnat estranger
Procés identitari en l'alumnat estrangerProcés identitari en l'alumnat estranger
Procés identitari en l'alumnat estranger
guesta42ecf
 

Similar to Ensenyar el civisme (20)

Llums, ombres i reptes del sistema educatiu
Llums, ombres i reptes del sistema educatiuLlums, ombres i reptes del sistema educatiu
Llums, ombres i reptes del sistema educatiu
 
Unitat 8
Unitat 8Unitat 8
Unitat 8
 
Resum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia EssombaResum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia Essomba
 
Resum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia EssombaResum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia Essomba
 
LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
 
Expo ensenyament CCOO Cataluña
Expo ensenyament CCOO CataluñaExpo ensenyament CCOO Cataluña
Expo ensenyament CCOO Cataluña
 
Comentari llei Wert. Parlem d'educació
Comentari llei Wert. Parlem d'educacióComentari llei Wert. Parlem d'educació
Comentari llei Wert. Parlem d'educació
 
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...
 
Educar per a la diversitat
Educar per a la diversitatEducar per a la diversitat
Educar per a la diversitat
 
Power models
Power modelsPower models
Power models
 
Competènc..
Competènc..Competènc..
Competènc..
 
Explicació accions àmbit fpa
 Explicació accions àmbit fpa Explicació accions àmbit fpa
Explicació accions àmbit fpa
 
Sistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiquesSistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiques
 
Entendre junts la LOMQE
Entendre junts la LOMQEEntendre junts la LOMQE
Entendre junts la LOMQE
 
Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural ideal
 
Competencies I Ed. FíSica
Competencies I Ed. FíSicaCompetencies I Ed. FíSica
Competencies I Ed. FíSica
 
Procés identitari en l'alumnat d'origen estranger
Procés identitari en l'alumnat d'origen estrangerProcés identitari en l'alumnat d'origen estranger
Procés identitari en l'alumnat d'origen estranger
 
Procés identitari en l'alumnat estranger
Procés identitari en l'alumnat estrangerProcés identitari en l'alumnat estranger
Procés identitari en l'alumnat estranger
 
Sessio1
Sessio1Sessio1
Sessio1
 

Ensenyar el civisme

  • 1. Ensenyar el civisme (10 notes des de la perspectiva d’un centre d’ensenyament secundari)
  • 2. Dos vessants; molts aspectes  Debat curricular  Cal ensenyar civisme? Qui i com l’ha d’ensenyar?  Quin lloc ha d’ocupar en el currículum?  El civisme (l’incivisme) com a problema.  Quines són les causes (escolars o no) de la generalització de les conductes “incíviques” en els IES?  A quines estratègies recorrem per enfrontar- nos-hi?
  • 3. Nota 1. Incivisme i escola: espai d’expressió, espai de gènesi  El conflicte arriba a l’escola des de fora.  Baixar la febre és bo, però cal curar la malaltia.
  • 4. Nota 2. Les polítiques educatives com a substitutiu de les polítiques socials  A) No es pot pretendre que les polítiques educatives substitueixin les polítiques socials, sanitàries...  B) Els canvis en la política educativa no poden ser només canvis en el discurs educatiu.
  • 5. Nota 3. Conducta incívica, fracàs escolar.  Hi ha pràctiques individuals que posen en perill l’exercici de drets col·lectius.  El clime de convivència en l’escola és un factor determinant de l’èxit escolar.
  • 6. Nota 4. Conducta disruptiva, fracàs de l’escola  Cada alumne de perfil conductual és un fracàs del projecte educatiu que no l’ha integrat.  L’escola incita a l’incivisme?
  • 7. Nota 5: Què s’ha d’ensenyar quan s’ensenya civisme? Els continguts. . • Escola per a la impugnació o escola per a la integració? • El model de l’alumne RAR.
  • 8. Nota 6: El civisme (o la civilitat o la urbanitat...) es pot //s’ha d’ensenyar? Les bones maneres.  Civilitat (DiGEC): Qualitat de qui té les bones maneres acostumades entre les persones que viuen en societat.  Els homes (i les dones) no són abelles. Bones maneres  males maneres.
  • 9. Nota 7. Sobre la multiplicació de les maneres acostumades  La complexitat creixent de la població escolar multiplica les normalitats i fa més difícil proposar un model.
  • 10. Nota 7 bis. Sobre la multiplicació de les maneres acostumades  Radiografia d’un institut:  450 alumnes d’ESO  24 nacionalitats  51 equatorians  23 marroquins  ...
  • 11. Nota 8. Qui i com ha d’ensenyar civisme. Models de maneres.  Només els cívics poden ensenyar civisme o predicar amb l’exemple.  Relacionar-se a través del grup.
  • 12. Nota 9. Educar en valors demana valorar l’educació.  Només el que és valorat pot servir com a model.  El “fracàs” en la transmissió de valors a través de l’ensenyament pot relacionar-se amb la minusvaloració de l’ensenyant.  És un requisit fonamental la conversió de l’ensenyant en una figura de prestigi.
  • 13. Nota 10. Educar per a la llibertat demana educar en llibertat  Una normativa sancionadora pot servir per educar en la llibertat?  Reglaments de Règim Intern i Llibres de Convivència. El futur de les normatives urbanes de civisme.
  • 14. Postil·la literària 1 La envidia de la virtud Hizo a Caín criminal. Gloria a Caín! Hoy el vicio Es lo que se envidia más.
  • 15. Postil·la literària 2 (i última) Hegoak ebaki banizkion neria izango zen. (...) Bainan honela ez zen gehiago txoria izango. Eta nik...txoria nuen maite.

Editor's Notes

  1. Estic aquí convidat com a professor d’institut (crec que sóc l’únic professor d’institut). També cal dir que no sóc professor d’educació per la ciutadania o d’educació èticocívica, ni tan sols pertanyo a l’àrea a la qual en principi s’atribueixen aquestes matèries (socials, filosofia...), sinó que sóc professor de llengua (catalana) En aquest cas, quin pot ser l’interès de la meva intervenció? Què és el que fa interessant que hi hagi algú d’un institut en unes jornades sobres civisme, incivisme, polítiques... Segurament, se’ns pot relacionar directament amb el tema d’aquest curs des de dos costats: el debat curricular i els problema de les conductes incíviques als ies. Intentaré dir alguna cosa sobre tots dos. Demano disculpes per endavant, com a neòfit, si alguna d’elles resulta trivial o massa coneguda.
  2. La vella urbanitat es beneficiava de l’existència d’un model compartit del que eren “bonesmaneres” . No és un exemple extrem, ies com el Pau Vila o el Joan Coromines de Barcelona són molt més complexos. És un exemple proper: el meu institut És evident que els conceptes de civisme varien. Anècdota: pixar a la paret. Quins models de civisme, és a dir, de relació amb els altres oferim?
  3. Fins a cert punt és normal que ho fem, ja que el principal model som nosaltres mateixos.
  4. Consideració social,