Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a CatalunyaFundació Jaume Bofill
Una pregunta es troba a l'origen del llibre que teniu a les mans. Junts a l'aula? revela el desencontre que existeix entre els models establerts i la pràctica a les escoles. Ens preguntem per quina raó hi ha una pràctica generalitzada de segregació per grups de nivells en els centres educatius del nostre país. Aquesta pregunta s'ha anat desgranant, complexificant i reformulant per tal de disseccionar amb rigor i cura quin és l'estat del model educatiu comprensiu a Catalunya.
Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a CatalunyaFundació Jaume Bofill
Una pregunta es troba a l'origen del llibre que teniu a les mans. Junts a l'aula? revela el desencontre que existeix entre els models establerts i la pràctica a les escoles. Ens preguntem per quina raó hi ha una pràctica generalitzada de segregació per grups de nivells en els centres educatius del nostre país. Aquesta pregunta s'ha anat desgranant, complexificant i reformulant per tal de disseccionar amb rigor i cura quin és l'estat del model educatiu comprensiu a Catalunya.
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...CITE 2011
L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’han d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures, i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquetes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) al valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.
(59) El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomi...CITE 2011
L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’han d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures, i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquetes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) al valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.
2. Dos vessants; molts aspectes
Debat curricular
Cal ensenyar civisme? Qui i com l’ha
d’ensenyar?
Quin lloc ha d’ocupar en el currículum?
El civisme (l’incivisme) com a problema.
Quines són les causes (escolars o no) de la
generalització de les conductes “incíviques” en
els IES?
A quines estratègies recorrem per enfrontar-
nos-hi?
3. Nota 1. Incivisme i escola: espai
d’expressió, espai de gènesi
El conflicte arriba a l’escola des de
fora.
Baixar la febre és bo, però cal curar
la malaltia.
4. Nota 2. Les polítiques educatives
com a substitutiu de les polítiques
socials
A) No es pot pretendre que les
polítiques educatives substitueixin les
polítiques socials, sanitàries...
B) Els canvis en la política educativa
no poden ser només canvis en el
discurs educatiu.
5. Nota 3. Conducta incívica, fracàs
escolar.
Hi ha pràctiques individuals que
posen en perill l’exercici de drets
col·lectius.
El clime de convivència en l’escola és
un factor determinant de l’èxit
escolar.
6. Nota 4. Conducta disruptiva,
fracàs de l’escola
Cada alumne de perfil conductual és
un fracàs del projecte educatiu que
no l’ha integrat.
L’escola incita a l’incivisme?
7. Nota 5: Què s’ha d’ensenyar quan
s’ensenya civisme? Els continguts.
.
• Escola per a la impugnació o escola
per a la integració?
• El model de l’alumne RAR.
8. Nota 6: El civisme (o la civilitat o la
urbanitat...) es pot //s’ha
d’ensenyar? Les bones maneres.
Civilitat (DiGEC): Qualitat de qui té
les bones maneres acostumades
entre les persones que viuen en
societat.
Els homes (i les dones) no són
abelles. Bones maneres males
maneres.
9. Nota 7. Sobre la multiplicació de
les maneres acostumades
La complexitat creixent de la població
escolar multiplica les normalitats i fa
més difícil proposar un model.
10. Nota 7 bis. Sobre la multiplicació
de les maneres acostumades
Radiografia d’un institut:
450 alumnes d’ESO
24 nacionalitats
51 equatorians
23 marroquins
...
11. Nota 8. Qui i com ha d’ensenyar
civisme. Models de maneres.
Només els cívics poden ensenyar
civisme o predicar amb l’exemple.
Relacionar-se a través del grup.
12. Nota 9. Educar en valors demana
valorar l’educació.
Només el que és valorat pot servir
com a model.
El “fracàs” en la transmissió de valors
a través de l’ensenyament pot
relacionar-se amb la minusvaloració
de l’ensenyant.
És un requisit fonamental la conversió
de l’ensenyant en una figura de
prestigi.
13. Nota 10. Educar per a la llibertat
demana educar en llibertat
Una normativa sancionadora pot
servir per educar en la llibertat?
Reglaments de Règim Intern i Llibres
de Convivència. El futur de les
normatives urbanes de civisme.
14. Postil·la literària 1
La envidia de la virtud
Hizo a Caín criminal.
Gloria a Caín! Hoy el vicio
Es lo que se envidia más.
15. Postil·la literària 2 (i última)
Hegoak ebaki banizkion
neria izango zen.
(...)
Bainan honela ez zen gehiago
txoria izango.
Eta nik...txoria nuen maite.
Editor's Notes
Estic aquí convidat com a professor d’institut (crec que sóc l’únic professor d’institut). També cal dir que no sóc professor d’educació per la ciutadania o d’educació èticocívica, ni tan sols pertanyo a l’àrea a la qual en principi s’atribueixen aquestes matèries (socials, filosofia...), sinó que sóc professor de llengua (catalana)
En aquest cas, quin pot ser l’interès de la meva intervenció? Què és el que fa interessant que hi hagi algú d’un institut en unes jornades sobres civisme, incivisme, polítiques...
Segurament, se’ns pot relacionar directament amb el tema d’aquest curs des de dos costats: el debat curricular i els problema de les conductes incíviques als ies.
Intentaré dir alguna cosa sobre tots dos. Demano disculpes per endavant, com a neòfit, si alguna d’elles resulta trivial o massa coneguda.
La vella urbanitat es beneficiava de l’existència d’un model compartit del que eren “bonesmaneres” .
No és un exemple extrem, ies com el Pau Vila o el Joan Coromines de Barcelona són molt més complexos.
És un exemple proper: el meu institut
És evident que els conceptes de civisme varien. Anècdota: pixar a la paret. Quins models de civisme, és a dir, de relació amb els altres oferim?
Fins a cert punt és normal que ho fem, ja que el principal model som nosaltres mateixos.