Emotiva't 5 - 2011

1. Parlem de l’FPC
amb Pere Botella
RevistainternadelCol·lectiudelaFundacióPolitècnicadeCatalunya.Juliol2011.Número5
La consolidació del
Pla Estratègic
de la Fundació
Serveis Generals:
un equip
imprescindible!
Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis
i Sistemes d’Informació de la UPC
01.indd 1 19/07/11 16:50

2. 03 Editorial
Comunicació i treball en equip, per Joaquim Olivé, Director de la Fundació
04 Coses que passen
L’actualitat de la Fundació
06 Comunitat
Serveis Generals: un equip essencial per al bon funcionament de l’FPC
11 Altaveu
Agenda d’activitats de Barcelona i Terrassa
12 En clau tecnològica
Geoposicionament
14 Entre nosaltres
El Pla Estratègic es materialitza en la realitat del dia a dia
16 De tu a tu
Pere Botella, Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis
i Sistemes d’Informació de la UPC
20 Cara a cara
Annabel Tarancon, Tècnica de Formació a Solucions Individuals,
enfront de Sandra Pérez, Tècnica de Formació a Solucions Corporatives
23 Naturalment
Diversió i sostenibilitat
24 Ens apropem a...
Joan Pérez Pastor, Gerent de Comptes de l’FPC
sumari
Emotiva’t, la revista dels treballadors
del Col·lectiu de la Fundació Politècnica
de Catalunya
Direcció
Ignasi del Río
Coordinació FPC
Erika López
Han col·laborat
Marta Sagristà, Mariel Koerhuis,
Juan Montoya, Pere Botella,
Annabel Tarancon, Sandra Pérez
i Joan Pérez Pastor
Disseny i realització:
BPMO Edigrup
Guitard 43, 1a planta
08014 Barcelona
Tel.: 93 363 78 40
Fax: 93 410 84 15
www.bpmoedigrup.com
Coordinació editorial
Toni Ponce
Direcció creativa
Paula Mastrángelo
Direcció d’art
Rosa Baldrich
Maquetació
Bernat Majoral
Coordinació lingüística
Raúl Pelegrín
Coordinació de fotografia
Carlota Prats
Producció
Cristina Prats
16
02-03.indd 2 19/07/11 18:23

3. Sentir-se part d’un projecte és una tasca molt encoratjadora. Quan es va presentar per
primera vegada el Pla Estratègic de l’FPC, el col·lectiu de treballadors de la Fundació
vam entrar en contacte amb un projecte de futur complet i complex, però amb moltes
possibilitats i que demanava la col·laboració de tots. Ara, a poc a poc, anem coneixent
els avantatges que suposa tenir aquest full de ruta gràcies a la comunicació que es fa
a través de reunions formatives, sessions divulgatives amb torn de preguntes o difusió
dels valors a la intranet, per citar-ne alguns exemples. Amb aquesta campanya de difu-
sió, podem interioritzar-lo i fer-lo nostre.
Un dels punts forts en què el Pla Estratègic posa l’accent és en el de la comunicació.
Però no la comunicació entesa tan sols com a difusió de les accions del Pla, com hem
comentat abans, sinó la comunicació com una eina del dia a dia dels treballadors: per
conèixer el talent de les persones, per incrementar la cohesió del grup, per materialitzar la
transversalitat del coneixement i potenciar les sinergies entre diferents visions i departa-
ments. En definitiva, es vol aconseguir una fluïdesa en les relacions entre els treballadors
que faci del nostre un autèntic col·lectiu. La comunicació és, en tots els seus vessants, la
base del treball en equip que el Pla Estratègic necessita per materialitzar-se.
I com la comunicació i el treball en equip són també qualitats d’aquesta revista, en
aquest número podreu conèixer la feina del Departament de Serveis Generals, impres-
cindible per al bon funcionament de la Fundació. També parlarem amb Pere Botella,
Catedràtic del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC,
que va estar present als orígens de l’FPC. També ens aproparem als perfils de Joan
Pérez Pastor, Gerent de Comptes de l’FPC, Annabel Tarancon, Tècnica de Formació a
Solucions Individuals, i Sandra Pérez, Tècnica de Formació de Solucions Corporatives.
Us desitgem que passeu un bon estiu!
Comunicació
i treball en equip
Joaquim Olivé
Director de l’FPC
20 24
02-03.indd 3 19/07/11 18:24

4. Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, va presidir la vet-
llada en la qual es van entregar els guardons a les dones premiades i va incidir
en la idea que Dona Tech és “un projecte necessari, perquè cal fer visibles les
dones que desenvolupen feines científiques i tecnològiques”. L’acte també va
comptar amb la presència dels membres del jurat del guardó, com Joaquim
Olivé, director de la UPC School of Professional & Executive Development, i
Marisol Marqués, vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC, que va
anunciar: “Crearem una oficina, la Unitat d’Igualtat, perquè des del Consell de
Direcció volem fomentar la temàtica de gènere”. I assegurava: “La universitat
necessita el talent femení, i hem de tractar de no perdre’l”.
Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat
Gatell, va oferir dades estadístiques de Catalunya que mostren que l’any
2009 les dones suposaven el 61% de les persones llicenciades en estudis
universitaris però que, malgrat això, no arribaven al 30% de les matrícules
dels estudis de batxillerat científic o tecnològic.
El passat 16 de juny de 2011 es van lliurar els premis Dona
Tech XXI i Futura Dona Tech XXI, dos guardons de la UPC
School que reconeixen la tasca d’aquelles dones que des-
taquen tant per la seva trajectòria i excel·lència com per
les perspectives de construir-se una carrera d’èxit en els
àmbits politècnics.
Talent femení als premis Dona Tech XXI
Coses que passen04
El treball de recerca LCD
displays performance com-
parison by MTF measure-
ment using the white noise
stimulus method, desenvo-
lupat per Carles Mitjà, del
Laboratori de Qualitat de la
Imatge del Centre de la Imat-
ge i la Tecnologia Multimèdia
de la UPC, i Jaume Escofet,
del Departament d’Òptica
i Optometria de la UPC, va
ser presentat el passat gener
al prestigiós IS&T/SPIE
Electronic Imaging Congress
de San Francisco. El treball
aplica mètodes i mesures
estandarditzades per avaluar
la qualitat d’imatge propor-
cionada per pantalles de
tecnologia LCD.
A l’IS&T/SPIE
Electronic
Imaging
Congress de
San Francisco
D’esquerra a
dreta: Antoni
Giró, Marisol
Marqués,
Montserrat Gatell,
Belén Alomar,
Anna Llanes,
Concepción
García, Ariadna
Bartra, Joaquim
Olivé i Mª Cinta
Pastor
CITM
La UPC School va allotjar una xerrada de
Joan Majó en el marc de l’Executive MBI
(Master in Business Innovation) on el tema
central va ser el diagnòstic i les solucions
creatives per a l’actual crisi econòmica. La
conferència va analitzar de forma exhausti-
va les causes, l’estat actual i les possibles
vies de sortida de la recessió econòmica
espanyola. L’exministre d’Indústria i Energia
durant el govern de Felipe González va
destacar que la fi de la crisi no passa única-
ment per adoptar “mesures de reactivació”,
sinó per “reinventar-nos” creativament: “Un
dels reptes principals és saber buscar filons
d’ocupació, detectar demandes reals no
cobertes”, va comentar.
Reinventar-se, no recuperar-se
04-05.indd 4 19/07/11 16:57

5. Kathryn Best i les claus del
disseny creatiu a l’empresa
05Coses que passen
Sota el nom “Creativity and Innovation Driving Business”,
dintre del marc del postgrau en Design Management,
el programa que ofereix la UPC School en col·laboració
amb el Barcelona Centre de Disseny (BCD), la ponent va
recalcar que el design thinking és una eina per estimular la
innovació i crear valor a les organitzacions que l’utilitzen en
els seus processos.
Casos d’èxit
Best va parlar sobre la relació entre el disseny i la millora
de l’eficiència de les empreses, i de quina manera aques-
tes utilitzen estratègicament la innovació i la creativitat.
“D’una banda, usen el design thinking en el desenvolu-
pament de productes i serveis, però també en processos
de gestió diària i, a més a més, en el desenvolupament
creatiu de les companyies”.
L’experta va citar empreses com General Electric, Philips
Design, Sony, Procter & Gamble o Quicksilver com a
exemple d’organitzacions que potencien la creativitat dels
seus empleats i opten per introduir la innovació en els
seus processos. La guru del disseny també va diferenciar
entre pensament analític i pensament creatiu i va explicar
les característiques de cadascun d’ells.
La conferència de Kathryn Best, experta en
gestió del disseny, que va tenir lloc el passat
gener, va ser tot un èxit d’assistència.
Kaoru Mende, a l’Open Talent amb Lighting Design
Al centre Foment de les Arts i del Disseny
de Barcelona (FAD), el prestigiós Lighting
Planner Karou Mende va impartir la con-
ferència magistral Light & Shadow within
Urban Landscape com a acte de cloenda
del postgrau en Lighting Design que ofereix
la UPC School of Professional & Executi-
ve Development, amb la col·laboració de
Artemide. El propi Mende afirma que el
seu objectiu és crear un elogi a l’ombra i la
foscor.
Va explicar que el seu treball se centra en les
ombres i la foscor perquè són els elements
que realment perceben els nostres ulls.
“Nosaltres no veiem llum, veiem intensitats
diferents d’ombres”, matisa el dissenyador.
04-05.indd 5 19/07/11 16:57

6. Comunitat06
Un equip essencial
per al bon funcionament
de l’FPC
Serveis Generals
La manera d’atendre les persones diu molt d’una organització.
Per aquest motiu, l’equip del Departament de Serveis Generals sap
que amb una bona organització i harmonia en l’equip pot garantir
magnífics resultats a la Fundació.
06-11.indd 6 19/07/11 18:24

7. Comunitat 07
A la Fundació Politècnica de Catalunya,
com a altres institucions, que tot funcioni
a la perfecció forma part de la normalitat,
però qui o quines són les persones que fan
que tot estigui a punt? Doncs bé, aquest
és el treball d’un departament que està
al final del procés de l’Organització, un
equip acostumat a treballar cara a cara
amb el client, ja sigui intern o extern, i que
sap que la seva feina sol ser una obvietat
en moltes ocasions. Aquesta és la realitat
quotidiana del Departament de Serveis
Generals de l’FPC.
Sempre estan al peu del canó, al servei
del seu client quan aquest necessita
qualsevol cosa, sigui del tipus que sigui. A
més a més, com són al final de la majoria
dels processos, tenen menys marge de
maniobra per solucionar els problemes;
per aquest motiu, és molt important que
l’equip s’organitzi a la perfecció.
ORGANITZACIÓ
Però, com es planifica el departament?
Doncs bé, l’estructura del seu organigra-
ma es basa en una regla bàsica: tots fan
de tot. Com és evident, hi ha gent més
especialitzada en l’atenció a la gestió,
altres en la compra, d’altres en l’orga-
nització d’espais, en serveis, etc., però
cada persona que forma l’equip, indepen-
dentment del que faci normalment, ha de
poder oferir qualsevol servei.
Actualment, s’ha incorporat l’equip de re-
cepció al Departament de Serveis Generals.
La jornada de Serveis Generals comença
amb l’obertura de l’edifici, a les set del matí,
fins al seu tancament, a dos quarts d’onze
06-11.indd 7 19/07/11 18:24

8. “El que més m’agrada és el
bon ambient que hi ha en
general amb els companys,
l’alumnat i els professors”.
Javier Morales
Barea
Barcelona
Vanessa Esteve Jiménez
Barcelona
Manolo García Gordillo
Terrassa
“M’agrada oferir assistència tècnica al
plató, a classe o fora d’hores, i tot el
relacionat amb l’equipament de fotografia,
vídeo i àudio. Del meu equip destacaria la
comunicació”.
“M’agrada treballar a la recepció, ja que
em permet realitzar tasques diverses
i, sobretot, tenir un tracte directe amb
l’alumnat i el personal docent. Som un
equip sempre disposat: can I help you?”.
Comunitat08
Juan montoya
• “Coordinar serveis que representen
una font d’informació valuosa per a
l’Organització”
• “Gestionar disciplines que són noves
per a mi”
el que+
Juan montoya
• “Els nervis d’última hora quan succe-
eixen coses no planificades”
el que-
de la nit, i també fan la cobertura dels
dissabtes. Juan Montoya, Cap del Depar-
tament de Serveis Generals afirma: “La
recepció és un punt de trobada de primeres
impressions, en molts casos és la targeta
de presentació de la institució. Per aquest
impacte que té sobre el client, hem de parar
especial atenció en com actuar en aquesta
presa de contacte”, comenta.
Una bona organització davant el client sem-
pre dóna una bona imatge de la institució,
la qual cosa ha influït en la importància
d’aquest departament dins de la Funda-
ció, que s’ha incrementat cada cop més.
I, al seu temps, aquest “aporta de manera
oportuna i eficient els serveis i tot tipus
de material que necessita l’Organització”,
afegeix Juan Montoya. El que fa que l’equip
obtingui resultats tan eficients és la gran
varietat de serveis que constitueixen el de-
partament i la manera de treballar dels seus
membres, que neix de la idea que tots han
de ser especialistes en moltes coses alhora.
UN EQUIP COMPLET
L’equip està format per nou persones
encarregades de realitzar tots els serveis
que aporta el departament: sis treballen a
la seu de Barcelona i dues a la de Terrassa,
més el Cap de Departament, que està a
cavall de les dues seus. Paral·lelament, hi
ha més gent treballant per a l’Organització
que es coordina des del departament, com
pot ser el personal de neteja, de mante-
niment, etcètera. Hi ha un gran nombre
de persones que treballen per millorar el
dia a dia dels centres i que, segons Juan
Montoya, el Cap del Departament, “són
persones que també formen part de l’Orga-
nització, intentem que se sentin així, ja que
la seva feina també és indispensable”. Per
poder complir amb els objectius marcats i
06-11.indd 8 19/07/11 18:24

9. Ton Pagan Reimat
Barcelona
Juli Sàenz Muñoz
Barcelona
“En general m’agrada el bon am-
bient del departament. També em
satisfà quan et demanen per una
incidència en alguna aula i pots
resoldre-la correctament”.
“Valoro la compenetració i la
predisposició de tots els meus
companys per fer les nostres
tasques, així com el bon am-
bient al departament”.
09Comunitat
JUAN MONTOYA
Cap del Departament
de Serveis Generals
Quan vas arribar al departament?
Fa més de nou anys aproximadament que
vaig arribar al departament, gràcies a una
oferta de treball per Internet que anava
dirigida a la reestructuració i la recerca de
processos i mecanismes per organitzar el
Departament de Serveis Generals.
Com és el teu dia a dia?
Les necessitats dels meus clients són les
que marquen el meu dia a dia. Sempre ar-
ribo molt d’hora al centre, ja que això em
permet organitzar-me, encara que molts
cops la meva planificació no té res a veure
amb el que finalment acabo realitzant.
Què destacaries de la teva relació
amb l’equip?
L’amistat i la col·laboració fan que el meu
treball de gestió sigui molt més fàcil. Són
gent molt jove, polivalents, amb molts
valors i tots ells utilitzen el lema hoy por
ti, mañana por mí en la seva vida laboral.
Estic molt content amb ells.
Quines són les teves aficions?
Una cosa que m’apassiona és la munta-
nya, el camp i l’aire lliure. Per això vaig es-
tudiar Enginyeria Agrícola. Durant el meu
temps d’esbarjo faig moltes activitats de
muntanya com el tresc, la recol·lecció o la
pesca, totes elles aficions que he heretat
del meu pare.
la filosofia de la institució, el departament
busca les sinergies a l’equip, és a dir, que
es puguin fer diferents tasques alhora.
L’entorn laboral és molt important quan es
marquen uns objectius i es volen complir,
i és aquí on s’accentua la importància del
treball en equip. Els treballadors que el
formen es podrien dividir en dos grups:
els que porten molt de temps treballant a
l’Organització i els que integren la recep-
ció, que és un col·lectiu nou, una nova
06-11.indd 9 19/07/11 18:25

10. Comunitat10
Andreu García
Sánchez
Terrassa
“El que més valoro és saber que formo
part d’un equip de persones competents
i involucrades en la seva feina i la comu-
nicació, l’enteniment i la participació que
ha fomentat el seu responsable”.
Mireia Ferro Dubrul
Terrassa
“El que més m’agrada de la meva
feina és poder desenvolupar les meves
tasques diàries en un ambient jove
i creatiu. Del meu equip m’agrada
l’ambient de col·laboració dels uns amb
els altres”.
Jordi Arnáiz Velázquez
Barcelona
“És una feina molt activa i dinàmica, no estic
tota l’estona assegut davant d’una pantalla fent
el mateix. Vaig d’un costat a l’altre, fent coses
diferents, fins al punt que sembla que estigui en
diferents punts alhora. A banda d’això, per les
tardes dono suport a Sistemes d’Informació”.
generació de poc més de tres anys, ja
que abans els funcionaris de la Universitat
Politècnica de Catalunya gestionaven el
servei de recepció de la Fundació quan
encara la seu estava integrada al Campus
Nord de la UPC.
Quan es busca un nou integrant per a
l’equip no es mira un perfil específic, excep-
te que sigui a recepció, on sí és determinant
gar-se d’aspectes més interns. Aquestes
tasques internes estan relacionades amb el
manteniment preventiu de l’edifici, el con-
dicionament d’espais, la neteja genèrica,
la planificació dels horaris per al proper
curs, etcètera. Amb aquesta distribució
de tasques segons el volum d’activitat de
la Fundació poden aprofitar sempre els
recursos al 100%.
La feina del Departament de Serveis
Generals implica moltes hores d’esforç
i d’organització durant la jornada. Com
destaca Montoya: “Si no arribes a estar
content i a gust amb la teva tasca, és im-
possible afrontar el dia a dia”. Però l’equip
de Serveis Generals s’implica, es motiva i
ho donen tot per la seva feina, que acaba
convertint-se en uns magnífics resultats i
un tracte exemplar cap al client.
com ha de ser l’empleat. El requisit més
important que es demana és que per treba-
llar a Serveis Generals es tingui una actitud
favorable a l’hora d’aprendre coses noves.
ACTIVITATS ESTACIONALS
Com a equip són independents en relació
amb altres departaments, encara que
formen part de la mateixa àrea d’organit-
zació de l’empresa amb els departaments
de Recursos Humans, Sistemes, Adminis-
tració i Assessoria Jurídica. Si parlem del
seu calendari en relació amb el funciona-
ment de l’empresa, les seves activitats
són estacionals i no lineals: hi ha mesos
en què l’activitat acadèmica és més gran
i el pes dels seus serveis de suport també
i, al contrari, hi ha mesos en què l’activitat
acadèmica baixa i aprofiten per encarre-
Una bona organització davant el client sempre dóna
una bona imatge de la institució, la qual cosa
ha influït en la importància dEL departament dins de l’fpc
06-11.indd 10 19/07/11 18:25

11. 11
Agenda
Exposició
‘L’aigua’
Passejades
LES FÀBRIQUES DE
POBLENOU
Festival
GREC FESTIVAL
DE BARCELONA
Teatre
‘Mago Manu Show’
Fira
FIRA DE JOVES
CREADORS
Som davant d’una selecció de les millors
fotografies que diversos fotògrafs de prestigi
internacional han fet sobre l’aigua. L’ex-
posició ens endinsa en aquest fascinant i
fonamental element de la natura i descobreix
detalls que aprofundeixen en el seu valor
estètic i la seva relació amb les persones.
Passejades històrico-literàries per conèixer
millor el passat del barri i amb referències
literàries que ajuden a entendre aquesta part
de Barcelona. Amb una durada de 3 hores,
seran conduïdes per l’historiador Joan Car-
les Luque (Arxiu Històric del Poblenou).
Aquesta 35a edició, amb teatre, dansa, mú-
sica i circ de la ciutat, es presenta enguany
com el principal productor d’espectacles a
Catalunya i tota una referència a nivell euro-
peu. Més de 60 propostes pensades per a
un públic divers i d’una alta qualitat escènica
per gaudir d’unes jornades d’estiu d’allò més
culturals i entretingudes.
Mago Manu Show és un espectacle màgic i
simpàtic on el públic participa constantment
en la funció i es converteix en el protago-
nista de més d’un truc del mag. El millor de
l’espectacle és la combinació perfecta de
màgia i humor que fa que el públic assistent
gaudeixi i que quedi bocabadat gràcies a la
gran qualitat dels trucs de màgia.
Cada dilluns els dissenyadors joves de la
ciutat exposen i donen a conèixer les seves
creacions d’una manera oberta al públic.
Tothom que estigui interessat es pot apro-
par fins als Jardins Clara Campoamor, al
barri de les Corts, i aconseguir algun dels
originals articles de roba, bijuteria, pintura,
escultures, fotografies i artesania.
On: Centre Cultural Unnim Obra Social
Adreça: Rambla Egara, 340
Tel.: 937 804 122
Quan: del 22/09/2011 al 13/11/2011
Preu: entrada gratuïta
On: Barcelona (consultar ubicació de
cada espectacle)
Adreça web: grec.bcn.cat
Quan: del 17/06/2011 al 31/07/2011
Preu: descomptes, abonaments i
espectacles gratuïts (consultar a la
pàgina web)
On: Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz
Adreça: c/ Joncar, 35
Tel.: 934 856 622
Quan: 22/10/2011 a les 10.00 h
Preu: gratuït
On: Jardins Clara Campoamor
Adreça: av. Diagonal, 615
Quan: tots els dilluns de l’1/09/2011 al
30/11/2011
Preu: gratuït
+ info:
+ info:
+ info:
+ info:
+ info:
altaveu
On: societat coral Els Amics
Adreça: c/ del Pantà, 57
Tel.: 937 881 135
Quan: 07/10/2011 a les 23.00 h
Preu: 3,50 euros o 2,50 euros (socis);
inclou cafè o infusió
06-11.indd 11 19/07/11 18:25

12. EN CLAU TECNOLÒGICA12
“Wherever you go...
Geoposicionament
...whatever you do, I will be right here waiting for you...” cantava Richard
Marx (no Bryan Adams) el 1989. La lletra de Right here waiting no podria
ser més profètica: amb el geoposicionament, els serveis i les empreses
t’acompanyen “a qualsevol lloc on vagis, en qualsevol cosa que facis...”.
Fa temps que aquesta tecnologia existeix,
però no ha estat fins a l’auge de les
xarxes socials que ha penetrat amb tanta
força a la nostra quotidianitat. El geopo-
sicionament fa referència als sistemes
d’informació geogràfica que, gràcies a di-
ferents eines, determinen la posició física
on es realitza una acció o on es troba una
persona, indret o cosa. El més conegut de
tots és el GPS (sigles de Global Positio-
ning System, sistema de posicionament
global), que des de fa anys ens acom-
panya als nostres vehicles per guiar-nos
fins a la nostra destinació mitjançant
els navegadors assistits. Desenvolupat
originalment per l’exercit nord-americà, el
seu ús s’ha popularitzat entre la resta de
la població i a diferents serveis i empre-
ses fins a arribar als mòbils, que, amb
aquesta i altres tecnologies, han passat a
anomenar-se smartphones. Precisament,
és a la nova generació de telèfons mòbils
i a les xarxes socials on han esclatat les
possibilitats que ofereix el geoposicio-
nament: l’iPhone o Foursquare en són
culpables del seu èxit, però quina utilitat
té saber on es troben els seus usuaris?
Geomàrqueting
Connectar amb la gent, etiquetar con-
tinguts i mapes, compartir comentaris
i recomanacions, trobar indrets i mol-
tes coses més són possibles gràcies a
Internet i al geoposicionament. La part
més tècnica es recolza en un conjunt de
satèl·lits interconnectats que determinen
les nostres coordenades, però són els
usuaris els que posen l’accent humà i
social als serveis de localització. Només
cal un smartphone amb servei GPS (o
un altre sistema, com el GSM) i Inter-
net perquè detecti la nostra posició per
després compartir-la amb altres internau-
tes amb un gadget similar. Foursquare
és la xarxa social de moda: si Facebook
ens convida a contactar amb els amics
i Twitter a informar del que estem fent,
aquesta plataforma està interessada a sa-
ber des d’on ho fem. D’aquesta manera,
podem interactuar amb altres amics que
estiguin a la vora, saber on van, a quins
comerços entren, etc., però també podem
rebre informació d’empreses que estan
en el nostre radi més immediat i que ens
ofereixen descomptes, ofertes especials o
altres avantatges de fidelització.
Ja sigui gran o petita, qualsevol empresa
pot fer accions de geomàrqueting des de
Foursquare. Un exemple de multinacional
és Starbucks, que als EUA fidelitza els
clients que fan check-in (quan el sistema
els detecta a la seva xarxa) als seus locals
i que acumulen punts o reben regals
per cada visita. L’exemple d’empresa
petita seria Taxioviedo, que va engegar
una campanya de descomptes des de
Foursquare per als usuaris que demana-
ven taxis a Astúries i feien un comentari a
la xarxa: els bons resultats els van portar
a tenir més de 3.000 contactes en poc
temps i a rebre propostes de col·laboració
per engegar iniciatives similars d’empre-
ses d’arreu del món.
sobre viatges i amor
Un altre ús del geoposicionament és el
d’etiquetar i personalitzar mapes i guies
turístiques en línia. Sempre és d’agrair
CITA
41.3947/2.1335
19.30 h
BANC
39.002/1.998
19.00 h
SUPERMERCAT
38.902/2.928
18.00 h
€
12-13.indd 12 21/07/11 13:07

13. El geoposicionament pot
ser una eina que salva vi-
des. En cas de necessitat,
es poden monitorar els
desplaçaments i la loca-
lització de persones que
requereixen una atenció
especial, com persones
grans o amb problemes
de dependència o memò-
ria, dones maltractades,
treballadors en situació
de risc, esportistes a
l’aire lliure, infants, etc.
Només cal que els vigilats
duguin a sobre un mòbil
o altre gadget especial
connectat amb els seus
supervisors perquè siguin
localitzats.
www.foursquare.com
www.apple.com/es/
iphone
www.tripadvisor.es
www.streetmatching.com
www.taxioviedo.com
www.maps.google.es
El passat maig, Apple
es va veure envoltada
per l’escàndol quan
es va fer públic que
l’iPhone guardava
dades de geoposicio-
nament dels usuaris a
la memòria del telèfon
sense el seu permís.
L’empresa nord-ameri-
cana va aclarir que es
tractava d’un simple
error, que no rebien
feedback d’aquesta
informació ni en feien
ús comercial ni el dis-
tribuïen a tercers, i se-
guidament va distribuir
una actualització per
solucionar-ho. Malgrat
aquesta rectificació,
l’empresa de la poma
va aixecar moltes sos-
pites sobre les seves
intencions.
Una altra part negativa
del geoposicionament
és la facilitat amb què
la nostra intimitat i pri-
vacitat pot ser alterada
o violada, no només
per part d’empreses
que facin accions
de màrqueting molt
agressives, sinó per
l’ús delictiu que es pot
dur a terme per per-
sones no desitjables o
delinqüents.
LapartpositivaADRECESD’INTERÈS
EN CLAU TECNOLÒGICA 13
trobar consells d’altres viatgers que han
estat al mateix indret i en la mateixa situ-
ació: als mapes de Google Maps o webs
com Trip Advisor milers de persones
poden trobar indicacions d’altres usuaris
per descobrir els racons més autèntics
d’una destinació exòtica, on comprar
artesania a bon preu, conèixer costums
locals amb els quals no estan habituats
o llegir qualificacions d’establiments
hotelers i de restauració a les ciutats
més cosmopolites. El geoposicionament
també permet etiquetar fotografies amb
les coordenades dels llocs exactes des
d’on s’han pres per poder indexar-les
automàticament i completar l’àlbum amb
una informació exacta a plataformes com
Picassa o Flickr.
Si parlem del vessant més humà i social,
el geoposicionament també permet
connectar amb persones amb interessos
similars o disposades a mantenir una
relació d’amor, amistat o de plaer. Street-
matching.com és l’aplicació que ajuda
a posar en contacte persones anònimes
que s’han creuat al carrer o han compartit
petits moments quotidians i que no s’han
atrevit a dir la primera paraula.
Amb el geoposicionament, qui no troba
què fer és perquè no vol!
Ets AQuÍ
37.882/1.008
17.45 h
La part
negativa
€
AMICS
39.112/1.778
21.45 h
12-13.indd 13 21/07/11 13:07

14. Ara fa dos anys, al primer número d’Emotiva’t, vam presentar les línies
de treball del Pla Estratègic de l’FPC de la mà de Mariël Koerhuis. Ara el
pla està desplegant les seves ales amb accions concretes que afecten
tots els col·laboradors. Descobreix com avança i com, gràcies a ell,
també participes en la construcció de la Fundació del futur!
Traçar el camí de la Fundació. Amb
aquesta senzilla frase es podria resumir la
intenció del Pla Estratègic que, a mitjans
del 2009, va començar a orientar l’FPC.
Però darrere d’aquest pla s’amagava una
realitat més complexa, plena d’anàlisis,
propostes i reptes que permetrien diri-
gir-se amb èxit cap al futur. Ara, dos anys
després, aquest pla no només és una
realitat, sinó que ja afecta la quotidianitat
de les nostres accions. Ara podem dir que
estem fent drecera.
Però com s’està fent camí? El Pla Es-
tratègic desenvolupa una doble tasca
alhora: posa en marxa les seves iniciati-
ves però també les comunica a tots els
col·laboradors de la Fundació perquè
Els 4 valors de l’FPC –l’eficàcia, la inno-
vació, l’eficiència i la satisfacció– són els
protagonistes de la campanya de difusió
entre els col·laboradors de l’FPC. S’ha
comunicat a través de mailing, personalit-
zant la intranet i amb làmines col·locades al
menjador per als treballadors. Amb un color
i un logotip propi, cadascun d’aquests va-
lors s’ha exemplificat amb casos d’èxit com
els de Facebook o Cirque du Soleil i s’ha
aprofundit en conceptes tan positius com el
de capacitat, responsabilitat, automotivació,
autogestió o sort, entre altres.
Campanyade
valors
• Consultori del Pla Estratègic: tots els di-
marts de 10.30 a 11.30, la Unitat d’Estra-
tègia habilita un espai de consulta directa.
Una altra acció comunicativa molt valora-
da és el desenvolupament de campanyes
amb els valors de l’FPC: les accions dutes
a terme amb aquestes campanyes han
aconseguit arribar al dia a dia de totes les
persones que fan possible la Fundació.
• Personalització de la intranet: amb
els colors i logos que representen les
imatges que identifiquen els 4 valors de
l’FPC, que són l’eficàcia, la innovació,
l’eficiència i la satisfacció.
• Mailings: dissenyats amb plantilles
pròpies per a cadascun dels valors an-
teriors, amb continguts que expliquen
entre nosaltres14
coneguin de prop les seves mecàniques
i les sentin com a seves. La comunicació
es fa mitjançant:
• Sessions plenàries: els passats 14
d’octubre de 2010 i 15 de febrer de
2011 es van fer unes sessions amb
tots els col·laboradors on es va pre-
sentar un balanç dels 2 anys anteriors
i es van compartir els reptes de futur
presents al pla.
• Sessions de grup reduïdes: totes les
persones que hi van assistir van conèi-
xer, de la mà de la responsable de la
Unitat Estratègica, Mariël Koerhuis, el
contingut del pla en petits grups on es
podien resoldre dubtes concrets. Es van
fer cinc sessions entre el març i el maig.
En la realitat
del dia a dia
El Pla Estratègic es materialitza
14-15.indd 14 19/07/11 18:28

15. el seu significat, amb casos d’èxit que
poden ser exemples per seguir, guies
de comportament...
• Làmines al menjador: l’espai del men-
jador dels treballadors del Tech Talent
Center ha estat decorat amb 4 làmines
que representen els 4 valors.
I com avança el pla?
Amb tot un futur per endavant per treba-
llar és normal que l’FPC tingui entre mans
l’execució de molts projectes ambiciosos.
A l’última revisió semestral del pla per
part de la direcció, que va tenir lloc al
gener d’aquest any, hi ha 31 projectes
estratègics definits, dels quals:
• 15 projectes estan en marxa i evolucio-
nen de manera satisfactòria.
• 8 projectes han finalitzat al mes de juliol
de 2011.
• 3 projectes han estat replanificats per
més endavant.
• 4 projectes estan congelats provisional-
ment.
• 1 projecte s’ha avançat.
Entre alguns dels 8 projectes que han
estat conclosos al mes de juliol podem
destacar el de FPC Improvement Contest,
el Model d’Equip Docent d’un Programa
per l’UPC School o el Mapa d’Satkehol-
ders de l’FPC, per citar-ne alguns. En
descobrim les seves claus!
El Pla Estratègic posa en
marxa les seves iniciatives
però també les comunica
EquipDocent‘Stakeholders’
Repte 3: Vincular proveïdors de coneixement
de referència
• Objectiu estratègic: optimitzar el Model d’Equip
Docent de la UPC School.
• Objectiu del projecte: disseny del Model d’Equip Do-
cent d’un programa de la UPC School, per identificar
les funcions i la relació dels seus membres amb l’FPC.
• Gestors: Sole Garcia, Àngels Tejada i Elisabet Prieto,
DOP; Ivan Chica, Pilar Mateu i Elisabet Rotllant, Dept.
de Desenvolupament del Negoci; i Mariël Koerhuis,
de la Unitat d’Estratègia.
• Desenvolupament: entre octubre del 2010 i abril del
2011 es van dur a terme les següents fases:
Fase 1: pluja d’idees per compartir les primeres im-
pressions i definir la dimensió del projecte.
Fase 2: breu anàlisi de models de claustres existents.
Fase 3: reflexió sobre possibles models.
Fase 4: definició de funcions acadèmiques.
Fase 5: descripció de perfils acadèmics requerits,
segons els perfils definits.
• Metodologia: aquest projecte va ser reorientat al
març del 2011 per centrar-lo en la definició de les
funcions i perfils acadèmics necessaris. A partir
d’aquí s’ha de treballar a fons la relació dels mem-
bres de l’equip docent amb les diferents persones i
departaments de la UPC School, i s’ha de decidir en
quin moment, mitjançant quins canals i amb quins in-
terlocutors de la institució es comuniquen. Aquestes
decisions es prendran en el marc de la reflexió entorn
del model de gestió de les solucions.
Repte 6: Oferir Valor
• Objectiu estratègic: desenvolupar una proposta de
valor per als stakeholders (grups d’interès) de l’FPC.
• Objectiu del projecte: visualitzar els grups d’interès
de l’FPC i establir una priorització entre ells per crear
un pla d’actuació.
• Gestors: Mariël Koerhuis, de la Unitat d’Estratègia,
amb la col·laboració de Meritxell Carrera i Elena So-
ler, de Secretaria de Direcció, i Ismael Castiella, Dept.
de Desenvolupament del Negoci.
• Desenvolupament:
Fase 1: fer inventari d’stakeholders.
Fase 2: catalogar i prioritzar segons les variables.
Fase 3: visualització del mapa d’stakeholders.
• Metodologia: calia dissenyar una proposta de valor
rellevant per als grups d’influència de l’FPC, per la
qual cosa era important identificar-los, coneixe’n la
importància, definir la relació que s’hi manté i la que
seria desitjable tenir. En aquest repte entren en joc
els valors de la Fundació, els principis d’actuació
que es volen mantenir en el desenvolupament
de l’actuació i la seva reputació. Per complir
la visió és necessari desenvolupar de
manera favorable la reputació per facilitar
l’activitat de l’FPC. Es va realitzar entre
octubre del 2010 i maig del 2011.
entre nosaltres 15
14-15.indd 15 19/07/11 18:28

16. DE TU A TU16
16-19 DE TU.indd 16 19/07/11 18:29

17. Unreferent
deformació
UPCSchool
PereBotellaésProfessoriCatedràticdel
Departamentd’EnginyeriadeServeisiSistemes
d’InformaciódelaUPC.Presentalsorígensdel
queactualmentésl’FPC,conversemsobrelaseva
evolucióisobreelsreptesquehad’afrontarla
Fundaciódecaraalfutur.
DE TU A TU 17
Unarelaciódetotalavida.PereBotella
vaestudiarEnginyeriaIndustrialalaUPC;
pertant,lasevavinculacióamblauniver-
sitatiamblanostraFundaciócomençafa
moltsanys.Enacabarlacarrera,vaestar
treballantuntempsenl’àmbitdel’Adminis-
traciópública,peròdesprésesvaposaren
marxaelCentredeCàlculdelaUPC,que
llavorsesdeiaUPB(UniversitatPolitècnica
deBarcelona),onesvaincorporarcoma
analistainformàtic.Desqueesvacrearla
Facultatd’Informàticahaestattreballant
comaprofessor,vaobtenireldoctoraten
informàtica,finsaarribar,finalment,ala
càtedraactual.
16-19 DE TU.indd 17 19/07/11 18:29

18. DE TU A TU18
Quinaéslasevarelació
ambl’FPC-UPCSchool?
Quanvacomençaricom?
Doncsdesqueesvacrear.L’any1989
vaigarrencarunmàsterenEnginyeria
enSoftwareal’ICT.Llavorss’hifeiensis
màstersiensvandemanaralsprofessors
directorssiestaríemd’acordaportar-los
alaFundacióenelmomentdelaseva
creació.Vaseraixícomelmàsteren
EnginyeriaenSoftwarevaserundels
primersqueesvanimplantaralaFun-
dació.Aquestmàsterhadurat20anys,i
aratécontinuïtatambelmàsterITProject
Management,mésorientataformació
executiva.Sóc,isempreheestat,un
delsprofessorsquecreuque,apartde
lafeinanormaldedocènciairecerca,és
moltimportantlatascadeferformació
contínuadecaraalsprofessionals.Sem-
prehohecregutisemprehohefet:he
estatvinculataaquestàmbitiheportat
aquestmàsterdesdel’any89,durant
duesdècades.Quanrecentmentesva
crearlaUPCSchooltambéesvacrearla
figuradelDirectorAcadèmicd’Àrea.Em
vanproposarperserDirectorAcadèmic
del’ÀreadeTecnologiesdelaInformaciói
aixòéselqueesticfentaquí.Peròaques-
taésunaactivitataddicionalalaquefaig
normalment.Jonotincdespatxaquí(al
TechTalentCenter),elmeuestàal’altra
puntadeBarcelona,alCampusNord,
peròintentocompaginarlasduestasques
delamillormanerapossible.
Gràciesalasevaexperiència,
comvaloralatrajectòriadel’FPC?
Latrajectòriahaestatbona,peròamb
altsibaixos.JovaigserVicepresident
del’FPCdesdel1998finsal2002,era
VicerectordelaUPCiunadelasmeves
funcionsvaserl’àmbitdelaFormació
vegadestambégenerensituacionsmolt
creativesilagentlesaprofitaperfor-
mar-se,perpreparar-se,iemsemblaque
aquestésunfactorpositiuperal’FPC.
ConeixelPlaEstratègicdel’FPC?
Quinaéslasevaopinió?
Elconecforçabéiesperoquelalínia
quehaadquiritaquestaescolapermeti
que,ambelsanys,peralsenginyersi
arquitecteselseureferentdeformació
postgraduada,professionaliexecutiva
siguiaquestacasa.
Quèdestacariadelarelació
ambelmóndel’empresa?
Quanesplantejalaqüestiódeles
relacionsentrelauniversitatil’empre-
sacomunacosadifícil,nosaltresriem,
perquè,defet,el25%delpressupostde
laUPCprovédelesrelacionsiprojectes
d’empresa,elqueconstataunarelació
moltnaturalenelmóndel’enginyeria.
Aquestadisciplinaintentaresoldreels
problemesdelasocietatenmatèria
d’equipamentsitecnologiaiduuaterme
projectesperavançarcapaunasocietat
millor;pertant,lavocacióglobaldela
UPCestàclaramentorientadacapales
empreses.Aixònovoldirquetotsels
professorsestiguind’acord,peròjosí
quesócdelsqueaixíhocreu.Heintentat
manteniralllargdetotalamevatrajectò-
riaalaUPCunvinclemoltestretambel
móndel’empresa.
Desdelmóndel’empresa,creus
ques’estàdonantsuportalainnova-
cióalauniversitat?
Jocrecquel’empresavaloramoltla
formacióquedonem.Elsempresaris
ensdiuenqueestanmoltsatisfets,el
feedbackésmoltpositiuenaquestsentit,
totiquenosomelSiliconValley.Méso
menysaquíesvaavançanticadavegada
més,peròquanesticaCalifòrniaveig
comfuncionaijam’agradariaqueaixò
funcionéscomallà.Allàlafronteraentre
universitatiempresaestàabsolutament
diluïda,nosesapquancomençaunai
quanacabal’altra.Araaquíescomença
adonarunmodeld’empresesinnovado-
L’APUNT
Quèlifaltaa
Barcelonaper
serunpuntde
referènciasino
mundial,síal’es-
tatespanyol?
Jodiriaquehemdefer
foralaburocràcia.Als
EstatsUnitspotsmuntar
unaempresaenmitja
horaiaquíésdemencial
laburocràciaquetenim.
ACatalunyasemblaque
hiunantiamericanisme
arrelat,peròsegurament
ésperquènohemanat
allàinoelsconeixem.A
SiliconValleyhihauna
granfacilitatpercrear
empreses,unaenor-
mevinculacióentrela
universitatil’empresai,
sobretot,moltsdinersper
importartalent,idiners
éselqueensfaltaaquí,
talententenimimolt.
“LescrisistambéGenerensituacions
creativesilagentlesaprofitaper
formar-se,perpreparar-se,
ésunfactorpositiuperal’FPC”
16-19 DE TU.indd 18 19/07/11 18:29

19. DE TU A TU 19
Permanent.Perestatut,elVicerector
ques’ocupavadelaFormacióPer-
manenteratambéelVicepresident
delaFundació.Llavorslapresidència
l’ocupavaMercèSala,malauradament
desapareguda.Emvaagradarmolt
treballarambella.Després,perdife-
rentsfactors,laFundacióvapassarper
momentsmésbaixos.Arajocrecque
ésunaèpocabonai,desdelpuntde
vistadelplantejament,moltbona,per
definirlaUPCSchoolcomunaescola
deformacióexecutivaiprofessional.
Crecqueladistànciadelanovaseude
l’FPCambelnuclidelauniversitat,que
estàal’altrabandadeBarcelona,fa
queelpersonaldelaUPClavegicom
unaentitatunamicaalmarge,peròels
estudiantsestancontentsivalorenel
fetd’estaraquí,al22@.Lapartmenys
positivaésladelacrisienlaqualestem
immersos,perquè,ésclar,aquestano
nomésafectalaUPCSchool,sinóqueens
afectaatots.Noobstantaixò,lescrisisde
res,centresderecerca,comlesd’allà.
Intentemanarenaquestalínia.
Quinsreptesdefutur
had’afrontarl’FPC?
Hihareptesqueafectentantlaimatge
externacomlaimatgeinterna.Peruna
banda,hadeserunreferentextern,és
adir,lesempresesquetenenengi-
nyershandeveurelaUPCSchoolcom
elseucentredereferènciadeformació
executivaiprofessional.Peròtambé
hadeserunreferentanivellintern,
perquèlagentmateixadelaUPCveu
devegadeslaUPCSchoolcomsiesti­
guésalmargeis’hadetreballarper-
quèhihagimésvisibilitat.L’altrerepte
ésaconseguirqueelsectordeles
tecnologiesdelainformaciósiguimés
innovadorencara,quelarelacióentre
universitatiempresasiguimésfluida,
finsitotquehihagiunacomunicació
quefaciquegentdelauniversitat
estiguitambéenempreses.
“Semprem’hantractatmoltbéenaquestacasa,hihagentmoltmaca.Intentem
ferunafeinadeparlaramblesempresesi,apartird’aquí,intentardissenyar
continguts,entenentlaUPCenunsentitampli,perquènoésnoméselsquehitre-
ballem,sinótambétotalagentquehemformat,elsquevanseralumnes.Potser
nosomCambridge,peròmarquemelnostrepropiestil.Perexemple,enelmàster
quedirigeixo,lamajoriadelsprofessorsnosóndelaUPC,sóngentd’empreses
tituladaalaUPC,iteniraquestafortavinculacióambelsectorempresarialésun
valorafegitquecaldestacar”.
Establirelvincle
16-19 DE TU.indd 19 19/07/11 18:30

20. Individual o
corporatiu?
CARA A CARA20
Annabel Tarancon és Tècnica de Formació a Solucions Individuals, una feina
relacionada amb la gestió de cursos oberts al públic en general. D’altra
banda, Sandra Pérez és Tècnica de Formació a Solucions Corporatives i
es dedica a gestionar cursos ja venuts i dissenyats expressament per a
empreses. Ens van explicar les seves experiències i van trobar que, malgrat
les diferències inicials, els seus mètodes de treball no són tan diferents!
ella treballa amb empreses,
llavors el paquet és tancat.
S. P.: En corporatiu has de
tenir un tracte més concret
amb l’empresa, el segui-
ment de l’alumnat és més
específic, depèn de cada
empresa… No és un progra-
ma que es fa i al qual la gent
s’apunta, sinó que nosaltres
ho fem per a treballadors
concrets d’una empresa.
Aquí pot haver-hi una mica
de variabilitat, però en les
tasques diàries la nostra
feina és molt similar.
Ens podríeu dir
més diferències?
A. T.: En el meu cas, els
grups que participen ja vé-
nen predeterminats, en canvi
al seu els alumnes es van
apuntant individualment. En
corporatiu hi ha un Gerent de
Comptes que va a l’empre-
sa, parla amb ells i arriba a
un acord, i a partir d’aquí es
dissenya el curs. És a dir, no
hi ha una programació.
S. P.: En el nostre cas sí
que hi ha programació:
Des de quan treballeu en
els vostres departaments?
S. P.: He anat canviant de
departament, però en l’àm-
bit corporatiu porto quatre
anys.
A. T.: Jo porto vuit a la
Fundació, però en el Depar-
tament d’Operacions, que
abans era Departament de
Programes, cinc.
Creieu que el vostre perfil
és el més adequat per a
la tasca que feu o us heu
anat formant a poc a poc?
S. P.: Sóc pedagoga i sí
que, en principi, seria el
perfil adequat, però jo crec
que en realitat vas aprenent
dia a dia, perquè, com hi
ha hagut tants canvis, t’has
d’anar adaptant.
A. T.: Jo vinc d’una altra
branca que no té res a veure
amb la pedagogia, però
m’agradava molt el tema i
vaig anar aprenent a poc a
poc. És una feina que impli-
ca aprendre del dia a dia, de
cada tipus de curs.
Intercanviaríeu els papers?
A. T: En principi les tasques
que fem són més o menys
les mateixes, el que canvia
és que els seus clients són
diferents dels meus, perquè
primer es dissenya el curs
i després es ven.
Però les necessitats de
cada client són diferents
en els dos casos?
S. P.: En corporatiu es fan
formacions molt adreçades
a les necessitats de l’em-
presa: potser una empresa
vol potenciar un punt clau
dels seus treballadors i ho fa
amb una formació. Aquesta
pot ser en part una formació
que es fa en obert, i després
una altra part pot implicar
habilitats o altres temes
que li puguin interessar
a l’empresa, llavors no té
per què ser un programa
complet. Ens adaptem a les
seves necessitats, incor-
porem professorat que són
treballadors de la mateixa
empresa, perquè s’ajusti
a la realitat de la pròpia
companyia. Hi ha alumnes
d’empreses que han fet cur-
sos en obert aquí i després
formació pròpia de l’empre-
sa que també l’han fet amb
nosaltres. Ens adaptem al
“les tasques que fem són més
o menys les mateixes, el que canvia és que
els seus clients són diferents als meus”
20-24.indd 20 19/07/11 18:42

21. CARA A CARA 21
client quant a grups, horaris,
etcètera, mentre que en
el cas de l’Annabel, tenen
programes marcats, amb
uns horaris fixos.
Es podrien diluir les
barreres entre tots dos
departaments i que no hi
hagués necessitat de fer
programes per separat?
S. P.: No, jo crec que sem-
pre hi haurà una diferència.
Una empresa sempre mira
abans la formació per als
seus empleats. La realitat
de cada empresa és molt
concreta i la majoria dels
seus treballadors ja tenen
una formació prèvia i només
volen potenciar una habilitat
o aspecte determinat. Segu-
rament ja han fet un màster
o un postgrau; per tant,
la formació és molt més
específica.
Què pesa més a l’hora
de triar un programa:
les aspiracions personals
o el que es demana
a l’entorn laboral?
A. T.: L’entorn laboral.
I quin client és
més exigent?
A. T.: Els dos per igual. En
el nostre cas, com es tracta
d’un grup molt variat a cada
curs/classe, sempre estan
els “caps” del grup que, si
veuen que alguna cosa no
els interessa al programa,
poden posar a tota la clas-
se en contra (riu).
Quines estratègies seguiu
durant el curs?
A. T.: Anem passant
enquestes de valoració de
professors o d’assignatures
i, si hi ha alguna queixa, es
donen solucions.
S. P.: Sí, fem enquestes i
si cal fer algun canvi es fa
sobre la marxa. L’estratègia
està molt acotada a les
necessitats del client, però
si cal modificar alguna cosa
es fa, és la base perquè el
programa funcioni. Hem de
satisfer les necessitats de
l’empresa.
ENPOSITIUI
ENNEGATIU
A. T.: Jo destaco el contacte amb els pro-
fessors i els alumnes. El que no m’agrada
és quan tens algun alumne enfadat i no
depèn de tu.
S. P.: En el nostre cas és el client, l’empresa,
el que té més força en aquest aspecte per
queixar-se, i clar que és dur. No obstant
això, el tracte amb l’alumnat és en general
molt agraït, la gent és molt amable i no tens
problemes, però pot sorgir algú que vulgui
crear debat.
Si algun alumne té alguna dificultat, li
facilitem la informació, s’intenta que tinguin
el màxim de facilitats. Però si no vénen,
no podem fer la classe individual per a ell
solament.
Annabel TaranconSandra Pérez
20-24.indd 21 19/07/11 18:42

22. Quins reptes heu superat
aquests anys?
S. P.: Suposo que l’adapta-
ció a l’Espai Europeu és el
que més ens ha afectat.
A nivell de formació, cada
curs ha d’estar adaptat,
però si fem seminaris o
cursos més curts no fa falta
que ho estiguin.
A. T.: En el nostre cas tam-
bé, en temes de metodolo-
gia, hores de classe, canvis
de calendari…
Quins són els vostres
reptes a curt termini?
S. P: Cada vegada hi ha
més reptes. La feina és la
mateixa, però hem de ser
més exigents per donar
més qualitat als alumnes.
És un treball continu, et vas
adaptant i vas millorant a
mida que treballes. Més o
menys tendim cap a una
formació en línia, que abans
no es feia. De vegades és un
suport més, perquè sempre
hi ha una base presencial,
però en funció de la temà-
tica es necessitarà una part
online­perquè facilita el no
haver de desplaçar-se. En el
nostre cas ens podem adap-
tar: si estan lluny i no volen
venir aquí, és més fàcil que
nosaltres enviem professors
i materials. Per contra, uns
altres prefereixen venir aquí,
perquè surten de l’entorn
laboral.
A. T.: Nosaltres a individual
el tema online està una mica
apartat, només hi ha una
assignatura que es fa així.
Malgrat les diferències
laborals, personalment
sembla que no n’hi hagi!
S. P.: És que vam estar
temps en el mateix depar-
tament, però ara ja no. Hem
treballat molt de temps
juntes i ens coneixem de
sempre, hi ha bona relació
entre tots i si necessitem
ajuda sempre acudim als
altres. Jo crec que en cer-
tes coses podem intercan-
viar papers fàcilment. La
base és la mateixa, el que
ens diferencia només són
matisos!
El client s’adapta i, encara
que es tenen en compte les
seves necessitats, les ex-
pectatives dels alumnes has
d’agafar-les en conjunt i si
això ho adaptes al mètode
online triga un temps. Si no
hi ha una base darrere de
gestió d’alumnes no donarà
resultat, i tampoc tenim
la plataforma adequada.
Tenim un campus virtual on
pengem el material, però
no està condicionat perquè
l’alumne segueixi un curs,
unes classes. Però podria
ser una alternativa de futur.
CARA A CARA22
“EN CERTES
COSES PODEM
INTERCANVIAR
PAPERS
FÀCiLMENT”
20-24.indd 22 19/07/11 18:42

23. NATURALMENT 23
Dos dels aspectes bàsics que s’han de
tenir en compte a l’hora d’organitzar unes
vacances sostenibles són la proximitat
i el transport. No cal anar-se’n a l’altra
punta del món per gaudir del temps lliure,
hi ha un munt de llocs propers on fruir i
relaxar-se de la mateixa manera. A més a
més, s’ha de parar atenció al transport, ja
que depenent del mitjà s’emetran més o
menys gasos d’efecte hivernacle.
EL DELTA DE L’EBRE
Si vols gaudir de la Costa Daurada, de
les seves platges i paisatges, passejar
pel Parc Natural del Delta de l’Ebre o pel
Parc Natural dels Ports de Tortosa-Bes-
seit, entre altres atractius, una opció sos-
tenible és instal·lar-se a l’Hotel Flamingo.
Aquest allotjament de quatre estrelles és
el primer a Espanya que funciona amb
una instal·lació mixta d’energia solar i
biomassa per eliminar les emissions de
gasos nocius al fràgil medi natural que
l’envolta. Situat a la població d’Ampolla
(Tarragona), l’hotel proposa múltiples
activitats que es poden fer tant a la mun-
tanya com al mar, sempre respectant la
bellesa natural de la qual és part.
SES ILLES
Si el que vols és visitar les Illes Balears
pots reservar allotjament en qualsevol
hotel que la Xarxa d’Hotels Sostenibles
de Balears t’ofereix. Aquesta és una
organització sense afany de lucre, inte-
grada per empreses del sector hoteler
compromeses amb la protecció del medi
ambient i que volen contribuir al desen-
volupament sostenible del turisme de
la zona. D’aquesta manera pots gaudir
d’un viatge a Mallorca, Eivissa, Menorca i
Formentera i saber que la teva estada no
és (tan) nociva per al medi ambient.
ARENA BLANCA
Una altra opció que garanteix la diver-
sió de tota la família en equilibri amb
la natura és el càmping Arena Blanca.
Situat a Benidorm (Alacant), és pioner en
l’ús d’energies netes, no contaminants
i respectuoses amb el medi ambient:
per proveir tots el seus serveis utilitza
l’energia renovable de la biomassa, que
permet un balanç de 0 en l’aportació de
CO2
a l’atmosfera.
La nova tendència en turisme és organitzar-se en harmonia
amb les regions i paisatges, amb les seves peculiaritats i
tradicions i, sobretot, respectant el medi ambient, per reduir la
contaminació sobre els ecosistemes. Et suggerim tres destins
per a l’estiu amb els quals podràs passar-t’ho bé mentre tens
cura de la natura. Apunta’t al turisme sostenible!
Transport
www.ceroco2.org
El delta de l’Ebre i Ampolla
www.hotelflamingo.cat
http://ebre.info/delta/index2.htm
www.ampolla.org
Les Illes Balears
www.xarxahotelsostenibles.com
www.illesbalears.es
www.e-propuestas.com
Arena Blanca
www.camping-arenablanca.es
www.comunitatvalenciana.com
ENLLAÇOS
D’INTERÈS
Dos aspectes D’unes
vacances sostenibles són
la proximitat i el transport
20-24.indd 23 19/07/11 18:43

24. Joan Pérez
Pastor
“En el món de la
tecnologia és
imprescindible
estar al dia”
“Faig feina de despatx però també surto fora, que és
el que més m’agrada, quan em sento més realitzat,
perquè la part més emotiva de la meva feina és el con-
tacte amb la gent i no la part administrativa que es fa
a l‘oficina”, declara Joan Pérez, Gerent de Comptes
de l’FPC, dins de Solucions Corporatives. La seva
tasca és crear sinergies, com els recents convenis de
col·laboració amb Wacom i la Fundació Joan Miró, per
citar alguns exemples. “Parlo amb els alumnes, sóc
el seu pont cap al món laboral, i també parlo amb les
empreses”, assegura sobre el seu dia a dia.
Abans de vincular-se amb l’FPC va treballar a El
Periódico de Catalunya, però aquest periodista de
formació mai ha perdut l’esperit curiós típic de la seva
professió. Des de Terrassa desenvolupa determina-
des tasques de comunicació i el seu càrrec l’obliga a
mantenir-se atent a l’actualitat tecnològica: s’informa,
parla amb els professors sobre les darreres novetats,
però també és autodidacta i segueix molt de prop els
cursos d’innovació del Col·legi de Periodistes. “He de
ser àgil mentalment per estar al dia”, conclou.
Si ha d’escollir un record de la seva etapa al CITM
rescata els moments emotius. L’últim exemple va ser
al darrer Saló de l’Ensenyament, durant una activitat
de postproducció de vídeo amb els alumnes en col·
laboració amb la banda musical Els Amics de les Arts:
“Es va crear un ambient màgic amb el grup i amb la
gent, una sinergia a nivell humà i tecnològic. Costava
molt marxar d’aquell espai. És un fet que només
passa quan la gent encaixa”, destaca.
Nascut: a Sant Quirze del Vallès, i visc a Sant
Cugat, ja veus, del Vallès fins la medul·la.
Fora de la feina em trobaràs: escoltant
música a una Jazz Cava amb la dona i els amics.
Una pel·lícula i un llibre: Fargo (dirigida per
Joel Cohen el 1996) i Menys que un gos (l’autobio-
grafia del músic Charles Mingus).
M’apassiona: tocar el saxo soprano (tot i que
m’agradaria aprendre’n molt més). Visc la música
en tots els sentits.
ens apropem a...
20-24.indd 24 19/07/11 18:43