Programa Compartim al diari Món Empresarial

1,542 views

Published on

Article en el número 109, octubre de 2008, del Món Empresarial sobre el programa Compartim del Departament de Justícia.

Published in: Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,542
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programa Compartim al diari Món Empresarial

  1. 1. ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 35 L’ENTREVISTA OCTUBRE 2008 MóN empresarial freqüent és que s’associa la gestió del coneixement a apli- cacions tecnològiques. Un altre és que sovint es vol pas- sar de la gestió de dades a la gestió de coneixement sense passar prèviament per imple- mentar un sistema de gestió documental. Diversos especialistes afir- men que Barcelona pot tenir un futur marcat pel valor afegit del capital humà, del saber fer, dels recursos i processos. Vostè què n’opina? Hi coincideixo, sí. Hi ha una CARLES CHACÓN Podria explicar-me, d’una manera planera, què és la gestió del coneixement? Podríem dir que la gestió del coneixement consisteix en saber gestionar l’entorn quo- tidià dels treballadors amb l’objectiu de crear els flu- xos necessaris per a identi- ficar, capturar, emmagatze- mar, compartir i utilitzar els actius d‘informació d’una organització. La paraula ‘compartir’ és bàsica dins de la gestió del coneixement… El fet de compartir és essen- cial. De fet, un dels elements a partir dels quals es genera nou coneixement, i s’apro- fita l’existent, és el propi coneixement i la informació que prové de les altres per- sones o que es genera per la interacció entre aques- tes. Cal fomentar l’inter- canvi d’idees, d’experièn- cies i d’opinions entre les persones d’una organitza- ció. El fet de compartir per- met fer extensiu el conei- xement d’una persona a un col·lectiu. Com va sorgir l’interès de les empreses en la gestió del coneixement? A partir de la importància que van anar adquirint els actius intangibles a les empreses respecte els actius materials. El valor de la gestió del conei- xement és captar el saber fer de les persones i de la manera de funcionar de la pròpia organització. És important retenir dins de l’empresa el que una persona sap fer. “L’error més freqüent és associar la gestió del coneixement amb tecnologia” La gestió de l’intangible més actiu Especial Gestió del coneixement Quin creu que és el col· lectiu menys favorable a implantar plans d’administra- ció del coneixement: els treba- lladors, els caps intermedis o els caps superiors? No es pot ser molt taxatiu, però sovint són els directius, donat que és difícil mesurar els beneficis directes de la gestió del coneixement. És important que la gestió del coneixement s’implanti en la cultura empresarial com una manera de fer, igual que els sistemes comptables. Quin diagnòstic faria actualment de les empreses catalanes quant a gestió del coneixement? Hi ha una bona conscienci- ació, en general. L’error més “És important que la gestió del coneixement s’implanti a les empreses com una manera de fer” aposta per aquesta manera de fer a Barcelona des de fa temps. Quins són els principals errors o impediments de les empreses en l’administració de la gestió del coneixement? Els dos errors principals són oblidar la gestió de dades i d’informació abans d’implan- tar la gestió del coneixement i l’associació de la gestió del coneixement a implantacions merament tecnològiques. Un element que s’oblida sovint és realitzar una auditoria de la informació i del conei- xement, és a dir, saber què està passant a l’organitza- ció, quins fluxes d’informa- ció existeixen, quines neces- sitats d’informació tenen els directius i els treballadors, quins recursos s’utilitzen, etc. És important conèixer on vol anar cada organització, quins són els seus objectius i com la gestió del coneixement hi pot donar suport. Quin missatge donaria als empresaris per posar de manifest la importància de la gestió del coneixement? Jo remarcaria, una vegada més, la importància de la gestió integrada de la infor- mació. I recordar que no només s’ha de tenir present la informació i el coneixe- ment intern de les empreses. Cada vegada és més impor- tant gestionar l’agenda de contactes externs, tenir orga- nitzat el sistema de recerca d’informació externa que pot tenir interès estratègic, el que s’anomena intel·ligència competitiva. Eva Ortoll, especialista en gestió del coneixement, parla en aquesta entrevista de la importància de la gestió de la informació i del avantatge competitiu que suposa implantar una bona gestió del coneixement empresarial. Entrevista a Eva Ortoll, Professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i experta en Gestió del Coneixement Ortoll destaca la necessitat empresarial d’aprofitar les relacions i contactes dels treballadors. / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ
  2. 2. 36 MóN empresarial OCTUBRE 2008ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT RADIOGRAFIA DEL SECTOR NATÀLIA PASTOR Si el capital intel·lectual d’una organització és el seu actiu més important, la gestió del coneixe- ment és l’eina més efi- caç per treure el millor rendiment de tots els re- cursos que té a l’abast. És el canvi de model: de la informació al coneixe- ment. Però, es pot ges- tionar el coneixement de l’Administració? Ja fa tres anys que el Departament de Justí- cia va iniciar ‘Compar- tim’, el seu programa de gestió de coneixe- ment, amb l’objectiu de promoure l’intercanvi d’experiències i pràcti- ques adreçat als diferents grups de professionals relacionats. És per això que l’adaptació d’un mo- del de gestió del coneixe- ment públic col·lectiu és un pas pioner dins el teixit de l’Administració. Segons comparteixen Jordi Graells, reponsable El programa ‘Compartim‘ és el nou esquema d’estratègia organitzativa del Departament de Justícia basat en les idees col·lectives i les xarxes horitzontals de comunicació.El Sector Justícia trenca el model jeràrquic de cultura organitzativa amb el programa ‘Compartim’ La gestió del coneixement guanya terreny al si de les institucions com a clau per a pal·liar els dèficits arrossegats i millorar l’eficiència dels seus processos, amb el valor afegit d’una organització basada en el coneixement compartit. de difusió del programa, i Jesús Martínez, respon- sable de nous programes formatius, tradicional- ment les empreses s’han gestionat d’una manera jeràrquica. Ara, però, la globalització s’està empa- pant del fenomen ‘wiki’, i la irrupció de la web 2.0 està fent guanyar força terreny al coneixement compartit que, més en- llà del col·lectivisme, es sustenta en l’intercanvi de coneixement bidirec- cional. “Amb les eines 2.0 s’ha democratitzat la ma- nera de relacionar-nos, de manera que es creen xarxes horitzontals que permeten fer aflorar el coneixement i detectar les persones que poden liderar canvis”, senyalen. Graells i el seu equip han detectat que la jerarquit- zació és un dels reptes pendents de la gestió del coneixement. “El gran repte de les administra- cions i empreses és par- ticipar proactivament en la gestió del canvi que ha de comportar una ma- nera de treballar en que l’empleat s’ha de sentir més implicat en la feina i més satisfet”, sostenen els responsables del pro- grama ‘Compartim’. Stop a les fuites de coneixement El programa va nèixer amb l’objectiu d’adaptar un marc propici per crear coneixement a partir d’una xarxa de comunitats de pràctica. L’any 2007, més de 800 professionals ja hi havien participat, provinents de les diferents vessants (psicologia, mediació, Comunitats de professionals del Departament adherides al programa ‘Compartim’ Font: Departament de Justícia educació social, etc.) que treballen per a la reinserció de les persones privades de llibertat. Pal·liar dèficits de coneixement, preveure i evitar fuites de coneixement per jubilació o rotació, reduir la duplicació d’inversions per resoldre una mateixa necessitat, millorar la presa de decisions, reduir la saturació d’informació i rendibilitzar la inversió en capital humà són els objectius bàsics que es deriven de la seva pràctica. Tres anys després, de les 15 comunitats de pràc- tica del programa, 13 continuen treballant con- juntament i produint nou coneixement. Segons descriu Graells, tot i que els indicadors de resul- tats de les 13 comunitats són força desiguals i res- ponen a diferents factors com ara les característi- ques dels grups profes- sionals implicats, “el tre- ball dut a terme durant el 2007 s’ha materialitzat en 14 productes que mi- lloren i estandaritzen la feina dels professionals”. L’E-moderador El model organitza- tiu del programa es re- colza en la figura dels E-moderadors, perso- nes que representen el seu col·lectiu i co- munitats de pràctica i que s’encarreguen de dinamitzar el context de treball col·laboratiu necessari per produir i intercanviar coneixe- ment. ‘Compartim’ compta, a més, amb l’entorn en línia de la plataforma e-Catalunya, tot i que, al mateix temps, es complementa amb l’ús i difusió d’eines 2.0 d’Internet. Així, des del programa s’han pu- blicat vídeos al Youtube i Sclipo, fotos al Flickr, presentacions al Slides- hare, etc. “Com que sol ser fruit de la praxi quo- tidiana, es troba diposi- tat al cap de l’empleat, sense suport documen- tal (ni en paper, ni digi- tal)”, conclouen. A més coneixement, menys saturació d’informació. / FOTO: ARXIU “El model organitzatiu del programa es recolza en la figura dels E-moderadors” participació en línia dels professionals Grup professional Nombre de consultes en línia Mediadors familiars 22055 Arxivers judicials 7058 Educadors socials de centres penitenciaris 6259 Bibliotecaris judicials 3313 Font: departament de justícia comunitats de professionals que segueixen produint nou coneixement 86,67% comunitats que no segueixen funcionant 13,33%86,67% 13,33%
  3. 3. ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 37 RADIOGRAFIA DEL SECTOR octubre 2008 MóN empresarial Tot i les advertències dels experts, l’empresariat català i espanyol desconfia encara dels avantatges dels blocs a Internet. El Sector L’empresa dóna l’esquena al ‘blog’ com a eina estratègica de coneixement Internautes que consulten blocs a Espanya (% sobre el total d’usuaris actius d’Internet) FONT:UNIVERSALMCCANN Nombre de blocs existents a la ‘blogosfera’ (En milions) FONT:NETCRAFT 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% Es sindiquen a un bloc Llegeixen de forma setmanal Llegeixen esporàdicament 78% 40% 33% Total 144 Blocs actius 80,5 Blocs inactius 63,5 (144) (80,5) (63,5) Aureli Vázquez “Els blocs aporten un va- lor diferencial respecte als formats previs de pu- blicació web; eliminen la barrera tècnica que abans exigia un inter- mediari entre el creador dels continguts i el seu destinatari final. Gràcies a ells, més empreses po- den establir una comuni- cació molt més directa i dinàmica amb els seus clients, socis, proveïdors i empleats”. Aquest co- mentari, formulat per un consultor anònim, ha es- tat recollit d’un bloc, un dels milions que integren l’anomenada blogosfera. Com que no sabem del cert qui és, podem des- confiar; però la veritat és que ell seguirà difonent comentaris a la xarxa a través d’aquest o d’al- tres blocs. Desconfiança i difusió: aquests són els dos eixos que sintetitzen la relació entre els em- presaris i la blogosfera. Més de 100 milions Es calcula que a tot el món poden haver-hi més de 100 milions de blocs: el buscador especialit- zat Technorati en troba prop de 90 milions, però altres fonts parlen d’uns 150 –a Espanya es parla d’uns 4 milions de ‘blo- quers’–. En qualsevol cas, la xifra és poc relle- vant perquè una part im- portant d’aquests blocs no estan en actiu. La blo- gosfera creix de manera incontrolada i sense cen- sura. ¿Per què hauria un empresari d’introduir-se en un món que, després de tot, està dominat pel caos? Alberto Ortiz de Zárate, autor del Manual de uso del blog en la empresa (2008), respon en part a aquesta preguna: “La importància dels blocs –exposa– no resideix en cadascun d’ells, ni tan sols en la llista dels 100 més llegits, sinó en l’entramat de converses que emergeix dels enlla- ços i comentaris entre ells”. Aquesta ‘conversa’ s’ha d’entendre en un sentit ampli: un enllaç a un altre bloc o web, un ‘post’ publicat per un empleat o un anònim, una foto enviada per un col·laborador, un debat al voltant d’algun tema d’actualitat per al nostre sector... Un nou model El mateix Ortiz de Zárate qualifica de “parado- xal” que Espanya sigui un dels països europeus amb més activitat al vol- tant dels blocs, però en canvi vagi especialment endarrerida pel que fa a l’adopció de blocs per part de les empreses. En aquest sentit, pren com a referència que al ràn- quing de blocs ‘top.blog. es’ només apareguin dos blocs d’empreses entre els 100 primers. “Quan una empresa in- trodueix la lectura i l’es- criptura de blocs en- tre les seves rutines, el model de comunicació s’enriqueix i es torna bi- direccional”, afegeix Or- tiz. “Això provoca un es- tret acostament amb els clients i una capacitat de resposta immediata da- vant de problemes que hi puguin aparèixer”. Al manual esmentat s’exposen alguns objec- tius que, segons l’opinió d’Enrique Dans, estan complint actualment els blocs d’empresa: eina de col·laboració, canal de venda indirecta i de generació de màrque- ting viral, processos de reflexió corporativa, posicionament de l’or- ganització, optimització del posicionament en cercadors d’Internet... Aquest darrer punt se- ria, per si sol, un motiu prou contundent per mantenir un bloc, espe- cialment en el cas de les empreses petites o semi- desconegudes, que grà- cies a la seva presència múltiple a la xarxa se- rien més fàcils de trobar a Google, Yahoo, etc. La‘blogosfera’esconsolidacomelnouespaidereferènciaperacompartirelconeixementaempresesiinstitucions,peròelmóndel’empresa encara no ha tret profit d’aquesta oportunitat. Els escassos estudis realitzats fins ara així ho constaten. 10 utilitats dels blocs per a l’empresa 1. Cohesionar el grup (empleats, col·laboradors, proveïdors...) 2. Espai d’aportació d’idees dels treballadors 3. Espai per a la crítica constructiva 4. Millora de la interacció amb proveïdors i clients 5. Posicionament en els principals cercadors d’Internet 6. Reforç de la imatge de transparència 7. Projecció i reforçament de la imatge de marca 8. Millora de la comunicació interna d’una forma no oficial i flexible 9. Ampliació del canal de venda 10. Captació de talent
  4. 4. 38 ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT / EL DAFO MóN empresarial OCTUBRE 2008 FORTALEseS DEBILITATS Barcelona es consolida com a referent estatal en la gestió del coneixement d’empreses i institucions El boom tecnològic que va suposar la implantació dels sistemes informàtics a les tas- ques qüotidianes ha portat a la informatització de gairebé tots els sectors. Com a conseqüèn- cia, la majoria d’empreses van impulsar aquestes noves tec- nologies per tal de modernit- zar els seus processos. Però aquesta aposta per la informàtica ha estat, de vega- des, relegada a inversions en nous equips o nou software, sense atendre els nous pro- cessos i actituds que aquests nous recursos exigeixen. Així, la gestió del coneixe- ment sovint es focalitza en purs aspectes tecnològics. Però la filosofia i l’essència d’aquesta gestió no implica necessàriament aspectes tecnològics. És cert que la informatització dels sistemes fa més fàcil la catalogació, la documentació de processos, la recerca i gestió d’informa- La gestió del coneixement és una qüestió d’actitud: les noves tecnologies són només una eina ció. Però aquests processos es refereixen a maneres de fer. La majoria d’especialistes consultats per Món Empre- sarial coincideixen en què la gestió del coneixement és una actitud empresarial, rere la qual vindria la utilització de les eines tecnològiques. Un pla amb data de caducitat? Una altra de les debilitats és la interdisciplinarietat. En un món altament segmentat Cada vegada més creix la sensibilitat cap al tractament i gestió dels intangibles de les empreses. Dins d’aquesta sensibilització, la gestió del coneixement és una de les àrees que interessen als empresaris. Tal i com afirma l’especialista en gestió del coneixement i professora de la UOC Eva Ortoll, cada vegada les empreses catala- Barcelona s’ha convertit en referent internacional en l’administració de capital humà./ FOTO: ARXIU nes estan més conscienciades sobre la importància d’apli- car processos de gestió de la informació i del coneixement a la pròpia empresa. Hi ha, a més, un important factor internacional que ajuda a que la conscienciació sigui generalitzada: la creixent lite- ratura estrangera sobre el tema. A més a més, les pràc- tiques en gestió del coneixe- ment són comuns a empreses internacionals. És cert que, de moment, les que ho han implantat amb més èxit són empreses molt grans, però només és qüestió de temps que la pràctica es traslladi a empreses d’altres dimensions i sectors. Tecnologies assequibles Tothom coincideix en què les Moltes empreses dediquen molts recursos a les noves tecnologies i a la gestió del coneixement. / FOTO: ARXIU i especialitzat, costa empren- dre accions transversals com plans de gestions del conei- xement, que afecten tots els departaments. La transversali- tat, que hauria de ser un factor positiu, es converteix en debi- litat quan la seva poca especi- “La majoria d’especialistes consultats per Món Empresarial coincideixen en què la gestió del coneixement és una actitud empresarial” ficitat fa que les empreses no la sàpiguen posar en marxa. I això té una conseqüència en l’aplicació de plans de gestió de coneixement. Moltes de les empreses que es decideixen a implantar maneres per aprofi- tar les relacions i la informa- ció personal dels treballadors encaren el projecte com un pla amb data de caducitat. Però el cert és que haurien de ser plans amb una data de posada en marxa i sense data de fi, ja que afecta al funcionament i processos de l’empresa. tecnologies no són l’objectiu, sinó un mitjà per a aconseguir altres fites. Però també és cert que la implantació de les tecnologies pot ser, en alguns casos, un impuls cap a l’ad- quisició de certes actituds. Si més no, la implantació de noves tecnologies o de siste- mes informàtics ara per ara no suposa un gran problema, ja que la majoria de recursos són bastant assequibles. Barcelona i ‘el saber fer’ Barcelona s’ha posicionat des de fa anys com una de les capi- tals amb més recursos quant a capital humà i ‘saber fer’. Es tracta d’un gran intangible cada vegada més important per a les empreses. En aquest sentit, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innova- ció ho té clar, Barcelona és un bon lloc per a les empreses que desitgen aprendre a ges- tionar el coneixement. Ortoll també coincideix en aquest punt i assegura que Barcelona té una gran tradició en ocu- par-se d’aquests temes. Una de les possibles explicaci- ons és la manca de grans ter- renys o de grans infraestruc- tures. Està clar que Barcelona no pot competir amb altres zones de l’Estat quant a mà d’obra o terrenys per afincar grans empreses. A més a més, té el handicap de la capitali- tat de Madrid, que atrau més empreses. D’aquesta manera és com la ciutat comtal ha hagut de buscar altres valors que oferir. La gestió del conei- xement és un d’ells. Per últim, però no menys important, cada vegada hi ha més blogs, cursos o consulto- res dedicades a la gestió del coneixement. És, sense cap mena de dubte, un símptoma favorable i que indica que hi ha un interès creixent per la gestió del coneixement.
  5. 5. ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT / EL DAFO 39OCTUBRE 2008 MóN empresarial En qualsevol implantació d’un nou procés o tecnologia, hi ha un moment ideal per a dur a terme el canvi. Segons alguns dels especialistes consultats per Món Empresarial, ara se- ria un bon moment per plan- tejar-se la importància de la gestió del coneixement. És tota una oportunitat, sobretot perquè encara pot significar la prevalència d’unes empreses sobre les altres. A més a més, cada vegada es potencia més el treball en equip i la creació de xarxes. Un bon exemple és el sorgiment de noves xarxes socials i la seva aplicació en el món empresari- al. D’aquesta manera s’aconse- gueixen establir vincles i xarxes entre els treballadors, assolint una de les fites de la gestió del coneixement: compartir. Nou capital humà L’arribada d’estudiants es- trangers també és tota una AMENACES OPORTUNITATS El valor en la implantació de nous processos com la gestió del coneixement pot significar una possible sortida de la crisi Barcelona ha d’aprofitar l’alta taxa d’estrangers universitaris per a posar en pràctica noves experiències i coneixements A hores d’ara, fins i tot els directius més despistats en són conscients: els temps de crisi són, a la vegada, temps d’oportunitat. És en aquests moments quan una empresa pot marcar la diferència i supe- rar, d’aquesta manera, la crisi. Però, a efectes pràctics, l’am- bient empresarial de vegades no és tan favorable als riscos. I això pot afectar, precisament, a la implantació de la gestió del coneixement. La visió d’al- guns empresaris pot ser de temor davant la crisi actual, i davant d’això el més recurrent és retallar despeses i intentar esperar a que passi el tràngol. Però més enllà de ser un pro- blema, la gestió del coneixe- ment pot ser una solució. Si es fa bé, una implantació pro- gressiva d’aquesta gestió no ha de ser cara, i pel contrari pot fer retallar despeses de l’em- presa. A més a més, podem detectar noves necessitats, oportunitat. Es tracta d’un nou capital humà amb altres coneixements i experiències. D’aquesta manera, les empre- ses i institucions catalanes poden aprofitar per atraure ta- lent i aplicar les experiències que ja es duen a l’estranger. Aquest punt és d’especial im- portància gràcies al gran nom- bre d’estudiants erasmus que volen estudiar a Barcelona. Se- gons el Segon Observatori Uni- versitari de Catalunya, realitzat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, Barcelona con- centra el nombre més impor- tant d’estudiants procedents de la UE. A més a més, gran part d’aquests estudiants es de- diquen a un doctorat. noves maneres de treballar o fins i tot noves oportunitats de mercat. Per això, la posada en marxa de la gestió del conei- xement durant els actuals temps de crisi pot ser poc cara i donar grans satisfaccions. Nivell competitiu El nivell competitiu de la nostra empresa pot augmen- tar quan s’implanten aquests processos per a gestionar el coneixement. De fet, la gran amenaça en aquest sentit és deixar de fer-ho, ja que la competència ho pot estar implantant. I, si bé la gestió del coneixement pot ser un valor afegit per a l’empresa en el primer moment d’implan- tació, ben aviat deixarà de ser-ho per convertir-se en una necessitat. “La gestió del coneixement deixarà de ser ben aviat un valor afegit per convertir-se en una necessitat” El model obert de Google Google es va saltar les nor- mes d’administració dels lli- bres, i hauria d’haver estat un fracàs, però no ho va ser. Per començar, l’estructura di- rectiva és mínima. Basen la seva empresa en enginyers, que són els que fan els nous descobriments. Aquests, en un primer moment, cobraven mot poc, però Google va saber captar els millors. La raó? Una estructura molt oberta i lliure: els treballadors poden parar de treballar quan vulguin i anar a la sala de jocs, poden sortir a passejar… O, un aspecte que afectadirectamentlagestiódel coneixement: poden dedicar el 20% del seu temps laboral a desenvolupar projectes perso- nals. Google sap perfectament que el coneixement d’aquests treballadors revertirà en favor de l’empresa. L’administració del coneixement afecta a tots els treballadors. / FOTO: ARXIU És doncs el moment de decidir si l’empresa en qüestió pensa en el futur i comença a implan- tar noves solucions com a un valor afegit o si ho farà quan no hi hagi més remei. Els estudiants porten noves experiències de l’estranger. / FOTO: ARXIU “Cada vegada es potencia més el treball en equip i la creació de xarxes”
  6. 6. 40 MóN empresarial OCTUBRE 2008ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT LES VEUS DEL SECTOR 1. Més que assignatures pen- dents, el que manca és aplicar les coses. Sintetitzant, l’assignatura pendent d’aquestes organitzaci- ons és que els seus directius, del màxim nivell, prenguin conscièn- cia de què el gestionar el coneixe- ment és clau per a la innovació i la competitivitat i, que a més, decideixin implantar-la. 2. Clarament és una qüestió d’actitud. La tecnolo- gia, fa falta, sí, però és molt barata. El problema són actituds i procediments. Documentar processos, per exemple, és relativament barat, depèn de la dimen- sió, clar, però relativament barat. Els problemes no són de cap manera tecnològics, són mentals. Malau- radament, massa gent que ensenya aquestes coses realment no té pràctica. 3. Sempre és un bon moment. Millor avui que demà. El que passa és que cada eina té una utilitat determi- nada. Al meu parer les èpoques de ‘vaques grasses’ sempre són un millor moment. Els de crisi, però, obliguen a fer canvis. Potser cal una inversió petita, però el que és segur és que a mig termini permet obtenir més benefici per la innovació en processos i sovint en producte. “Cal una cultura orientada al treball en equip” “Els problemes no són tecnològics, són mentals” MARIA DEL MAR DURAN, PROFESSORA DEL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA APLICADA DE LA UAB ENRIC CANELA, PRESIDENT DEL CERCLE DEL CONEIXEMENT DE CATALUNYA 1. Estem massa preocupats per les tecnologies i els estàn- dards oberts o tancats, quan, en realitat, no són més que eines, que amb el pas del temps, seran substituïdes per altres, de millors o més noves. A més, en el cas de les TIC, el relleu d’eines de maquinària i programari és vertiginós. 2. Com deia abans, les TIC són eines molt impor- tants, però només eines que ens serveixen per facili- tar la bona gestió del coneixement. El més important per gestionar la informació dins d’una organització humana és l’enfocament a la innovació de tots els actors implicats en la mateixa, l’assumpció d’aquest repte per part de l’equip directiu i el reconeixement de la seva necessitat per part de tots els treballadors. La recepta és comunicació, la medicina són les TIC. 3. El més important és garantir la continuïtat del negoci, que és la supervivència de l’empresa i, en con- seqüència, de tots els seus treballadors. Si per al fun- cionament normal de la companyia, cal dur a terme aquest pla, és pitjor aturar-lo, un cop començat, que fer la despesa en acabar-lo. El criteri principal ha d’ésser: seny en les decisions i prudència en les despeses. “La recepta és comunicació, la medicina són les TIC” CARLES FLAMERICH, PRESIDENT DEL CERCLE TECNOLÒGIC DE CATALUNYA 1- Quines són les assignatures pen- dents en gestió del coneixement? Per dir-ho de forma molt sim- plificada, cal una cultura orga- nitzativa orientada al treball en equip, en la qual es reconegui i valori el treball col·lectiu d’igual forma que es reconegui i valori el treball individual de cada persona empleada. 2- Implantar una bona gestió del coneixement és una qüestió d’actitud? O pesa més l’aspecte tecnològic? Jo diria que tots dos aspectes són imprescindibles. Ara bé, crec que mentre que l’aspecte tecnològic ha estat més atès, l’aspecte actitudinal no ho ha estat tant. La direcció de l’empresa és qui ha de tenir més clars els valors que sustenten els models de gestió del coneixement. 3- En temps de crisi/recessió econòmica com l’actual, és un bon moment per a dur a terme un pla de millora de la gestió del coneixement? Si considerem que gestionar bé el coneixement que una empresa ja posseeix pot implicar reduir despe- ses en adquirir-ne de nou fora dels grups que con- formen l’organització, és evident que la resposta és afirmativa.
  7. 7. ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 41OCTUBRE 2008 MóN empresarial LES VEUS DEL SECTOR 1.Cal, d’entrada, distingir l’evo· lució d’aquesta disciplina en les empreses i l’administració pública. En les primeres, se n’ha sentit a parlar molt i existeix una certa sensibilitat. En el cas del sector públic, les iniciatives són molt incipients. Malgrat aquesta distància inicial, en el teixit empresarial català, creiem que se’n parla més que no pas es fa. És a dir, no s’acaba de visualitzar la gestió del conei· xement com una nova eina per millorar el compte de resultats de l’empresa. 2. De totes les iniciatives reeixides hem tret una lliçó: primer són les persones i després la tecnolo· gia. Si no es treballa prèviament sobre l’actitud de les persones, la tecnologia no ho farà sola, ja que tan sols és un element facilitador. 3. Aparentment, la crisi econòmica hauria de ser un fre per a aquestes iniciatives. Tanmateix, pot ser l’oportu· nitat adequada per posar en marxa estratègies col· laboratives de creació de nou coneixement que millori l’organització. Fixem-nos que el coneixement –també el col·lectiu– és gratuït; el que té cost és l’ús d’estratè· gies per capturar-lo, gestionar-lo i difondre’l. 1. El principal repte és incor· porar d’una manera efectiva la gestió del coneixement com un recurs més del negoci. En molts de casos, els projectes de gestió del coneixement es queden com a simples exerci· cis acadèmics o com a inicia· tives amb data de caducitat. Encara no es veu el coneixement com un actiu clau del negoci. 2. L’èxit de qualsevol iniciativa de gestió de conei· xement és un tema bàsicament actitudinal: creure en la seva utilitat a nivell personal i organitzatiu. Un dels problemes més importants és justament pensar en el remei abans de saber realment quina és la necessitat o el problema. En general, la millor solució no és de base tecnològica sinó de gestió de persones. 3. Una bona estratègia en clau d’innovació per sortir de la crisi és plantejar-se en lloc de “què és el que fem ara” un “què és el que sabem fer bé”, és a dir, utilitzar de manera eficaç tot el potencial existent a l’organització. Això exigeix tant gestió del coneixement com de les habilitats i, de nou, de les actituds. 1. Estem parlant d’una disci· plina relativament jove que en moltes empreses i institucions encara s’ha de desenvolupar molt més. Per tant, jo no par· laria d’assignatures pendents, sinó que crec que és important destacar que les empreses cata· lanes estan cada cop més sensibilitzades amb la necessitat d’atraure i mantenir el talent i el conei· xement intern de les organitzacions i, per tant, en la manera de com gestionar aquest coneixement. 2. Ambdós aspectes tenen un pes important –i complementari. Posar el coneixement al centre de l’activitat productiva suposa un canvi d’hàbits molt important i, per tant, portar-ho a la pràctica pot ser complicat. La tecnologia, doncs, ha de permetre’ns que aquest canvi d’hàbits sigui el mínim possible per donar-nos el màxim resultat, en clau de coneixe· ment recollit, compartit i (re)generat. 3. Absolutament. De fet, podríem dir que aquelles empreses que han posat més atenció i recursos en engegar processos de gestió del coneixement tenen i tindran més eines, més possibles solucions, per a fer front als efectes de la crisi. “En moltes empreses encara s’ha de desenvolupar més” CARME BOTIFOLL, DIRECTORA DEL CENTRE de INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (CIDEM) “Primer són les persones i desprès la tecnologia” “El coneixement no es veu com un actiu del negoci” Jordi Graells, responsable de difusió i Jesús Martínez, responsable de nous programes formatius - Departament de Justícia JOSEP LLUÍS Sá NCHEZ , RESPONSABLE DE PROJECTES DE L’àREA DE PEOPLE DYNAMICS D’INFONOMIA

×