Emotiva't 2 - 2009

1. Nou Pla Estratègic 2010-2013
units en una
sola direcció
RevistainternadelCol·lectiudelaFundacióPolitècnicadeCatalunya.Desembre2009.Número2
L’expansió al Perú
amb Josep Coll,
Delegat de l’FPC
Parlem amb Isabel
Torras, Vicegerent
de Docència de la UPC
Validació i acreditació
de competències
professionals,
el cas Indra
02
P01.indd 1 14/12/09 17:41:52

2. 03 Editorial
Compromesos amb el futur, per Joaquim Olivé, Director de la Fundació
04 Coses que passen
L’actualitat de la Fundació
06 Comunitat
Sistemes d’Informació, una solució en clau tecnològica
11 La fitxa
Tania Félix, Departament d’Administració
12 Mirada exterior
Josep Coll, Delegat per a la Formació Permanent de la UPC al Perú
14 De tu a tu
Isabel Torras, Vicegerent de Docència de la UPC
18 Entre nosaltres
Validació i acreditació de competències professionals, el cas Indra
21 Naturalment
Compres d’última hora
22 Altaveu
Agenda d’oci a Barcelona i Terrassa
sumari
Emotiva’t, la revista del Col·lectiu de la
Fundació Politècnica de Catalunya
Direcció
Ignasi del Río
Coordinació FPC
Erika López
Hi han col·laborat
Isabel Torras, Josep Coll, Gerard
Campanera, Elodie Dioestro, Tania Félix,
Marta Martí, Ismael Castiella, Mercè Díaz
i Josep Maria Martorell
Disseny i realització:
BPMO Edigrup
Guitard 43, 1a planta
08014 Barcelona.
Tel.: 93 363 78 40
Fax: 93 410 84 15
www.bpmoedigrup.com
Direcció creativa
Paula Mastrángelo
Coordinació editorial
Toni Ponce
Direcció d’art
Rosa Baldrich
Maquetació
Bernat Majoral
Coordinació lingüística
Raúl Pelegrín
Coordinació de fotografia
Carlota Prats
Producció
Cristina Prats
P02-03.indd 2 14/12/09 18:29:22

3. Aquest novembre hem enllestit la primera fase de l’elaboració del nou Pla Estratègic
2010-2013 de l’FPC, on s’han treballat a fons aspectes com la missió, la visió i els valors
de la institució, així com els reptes corporatius i de les nostres marques: UPC School i
CITM. Com ja es va avançar a l’Emotiva’t 1, el pla escomet quatre nivells de millora: una
perspectiva interna d’aprenentatge i creixement de l’organització, una segona sobre la mi-
llora dels processos interns, una tercera sobre com rendibilitzar els recursos propis i una
última centrada en l’atenció i el servei als clients, tant els corporatius com els alumnes.
Portar a terme aquest pla estratègic enmig del complex context econòmic i social actual
és tot un desafiament per a la Fundació: assolir aquests reptes, complexos i a llarg
termini, amb l’actual situació econòmica, serà encara més difícil, però els podrem tirar
endavant només si tots i cadascun de nosaltres hi posem esforç i compromís. Esforç
per pensar com podem millorar, en el dia a dia i a llarg termini; esforç i compromís en
atendre millor el client, per ser més eficients i dotar-nos d’un model organitzatiu que ens
ajudi a aconseguir aquests reptes.
Tenim a les nostres mans l’oportunitat d’assolir uns reptes ambiciosos en una situació
general complexa, i només seran possibles gràcies a l’esforç i el compromís de tot
l’equip i on tu hi participes activament!
Aquest Emotiva’t 2 parla d’alguns d’aquests grans desafiaments: Isabel Torras, Vicege-
rent de Docència de la UPC, dóna la seva visió sobre el present i futur de la Fundació;
les activitats acadèmiques al Perú i el nou Delegat, Josep Coll, centren el reportatge so-
bre l’expansió internacional de l’FPC; els companys de Sistemes d’Informació aporten
l’accent tecnològic a la secció Comunitat; mentre que la secció Entre Nosaltres tractarà
la validació i acreditació de competències professionals a Indra.
Gaudeix del segon número d’Emotiva’t!
Compromesos
amb el futur
Joaquim Olivé
Director de l’FPC
P02-03.indd 3 14/12/09 18:29:48

4. El professor Rogovsky, psicòleg, consultor i president
del Growth Resources Institute d’Israel, va defensar una
economia en què els diners deixin de tenir valor i les idees
adquireixin una importància vital. “El cervell és gratuït!
Pensem més!”, va demanar el professor als assistents a la
conferència, l’objectiu de la qual era donar eines d’acti-
vació del talent per fer-ne un avantatge competitiu d’alt
valor afegit. Rogovsky va assegurar que l’economia vigent
fins ara, basada en el consumisme i el capitalisme, “és un
gran monstre sobre potes de gallina”, i que s’ha exhau-
rit. “Entrem en una nova era, que s’ha de fonamentar en
l’economia del coneixement”, va afirmar. El professor, que
també és membre fundador de l’Associació Internacional
per al Desenvolupament Organitzacional, va desmuntar la
teoria de la globalització: “És una farsa, perquè per poder
globalitzar s’han de tenir diners, i aquest concepte no ha
arribat més que a un terç de la població”, i va animar els
presents a pensar en termes de sostenibilitat. “Què podem
fer que sigui útil, creatiu, que no arruïni el planeta i que no
ens alieni com a persones?”, va preguntar. El ponent va
denunciar que l’actual sistema productiu “danya el planeta
a una velocitat dotze vegades superior a la que té la Terra
per regenerar-se”.
L’economia del coneixement com a alternativa a l’economia basada en el consumisme i el
capitalisme. Aquesta és la proposta que el professor Itamar Rogovsky va fer en el transcurs de la
conferència Activar el talent a les organitzacions, que la UPC School va organitzar en col·laboració
amb la consultoria de continguts Helix3c i que s’emmarca dins el cicle Open Talent.
Conferència ‘Activar el talent a les organitzacions’
Itamar Rogovsky explora els nous camins de l’economia
En clau tecnològica
El Tech Talent Center és l’escenari dels
Picnic4working, unes trobades que realit-
zarà periòdicament l’Associació de Tècnics
d’Informàtica per facilitar el networking
entre professionals de les TIC.
Els Picnic4working es presenten com un ci-
cle de debats i xerrades que reuneixen peri-
òdicament diferents personalitats referents
en el sector TIC a Catalunya. Les xerrades
són de lliure accés, gratuïtes i obertes a tot-
ATI escull el Tech Talent Center per realitzar els seus Picnic4working
Coses que passen04
elements fonamentals
En contraposició amb les grans empreses piramidals –“els
grans dinosaures”, va ironitzar–, el ponent va proposar
una nova organització més àgil i eficaç, que hauria de ser
inestructurada, sense pressupost, sense objectius, sense
límits, no programada i conjuntural, o amb conjuntures com
a úniques dades, “la imaginació com a dada”, va afegir.
En aquesta nova organització, tots els individus estarien
subordinats a una ment col·lectiva, segons el professor, que
va assegurar que les companyies “seran més efectives en
la mesura que siguin més desordenades: han d’aconseguir
gestionar bé el desordre i organitzar el caos”.
hom, i es realitzaran cada dos mesos a les
instal·lacions del Tech Talent Center, seu de
la UPC School of Professional & Executive
Development.
Ja s’han portat a terme en aquest temps
dos Picnic4working, un el 17 de setembre,
que va incidir en l’estat del mercat laboral
en el sector TIC, i l’altre, el passat 19 de
novembre, on la temàtica va ser el progra-
mari lliure.
P04-05.indd 4 14/12/09 17:26:18

5. El CITM Innovation Space va ser una de les estrelles
del Saló i va captar l’atenció tant de visitants com de la
premsa. Les propostes dels tres laboratoris del CITM
van despertar molt d’interès, sobretot entre el públic
més professional i els mitjans de comunicació, que van
veure una finestra per anticipar cap a on es dirigeix el
món de la imatge.
El Foyer és un espai polivalent del Gran Teatre del Liceu que
funciona com a sala alternativa al Gran Teatre i d’exposicions.
Després d’unes temporades amb una sèrie de representaci-
ons musicals, torna a recuperar el seu perfil de galeria d’art, i
ho fa amb una exposició de fotografies de Rubén Ferrer, alum-
ne del CITM. En aquesta exposició, Ferrer dóna a conèixer
el seu treball al Liceu durant la darrera temporada, amb una
selecció de les millors fotografies d’obres representades al
mateix teatre, fruit del conveni de col·laboració que el CITM
manté amb el Liceu.
èxit de participació
al darrer Sonimagfoto
& Multimèdia
Els alumnes exposen al Liceu
CITM
Jordi Roca, del Celler Can Roca, va participar en el cicle
de la UPC School of Professional & Executive Development
amb la conferència Postre Carolina Herrera.
Cicle de Conferències Open Talent
“fer d’un perfum unes postres és com
convertir unes postres en una emoció”
El benjamí dels germans responsables del Celler Can Roca i mestre de postres
del restaurant va inaugurar el Màster Aromes i Fragàncies de la UPC School,
on va explicar el procés creatiu d’una de les seves darreres creacions gastro-
nòmiques. Aquest professional aconsegueix interpretar en versió comestible
dolça o salada l’essència de diversos perfums.
La seva feina aconsegueix captar els matisos amb una depurada tècnica, com
en el cas de les postres basades en el perfum de Carolina Herrera: primer es
desxifra la seva fórmula, la combinació entre essències i aromes, des de les
notes d’entrada fins a les de fons; a continuació, es busca la manera de con-
vertir l’aroma en sabor amb productes naturals, essències i flors per, finalment,
reunir tots els elements en unes postres magistrals mitjançant la combinació
d’ingredients, textures, temperatures, colors i gustos. El resultat de Carolina
Herrera és un plat dolç i afruitat extraordinari.
Perfums molt reconeguts
Jordi Roca, guardonat recentment amb una tercera estrella Michelin, va expli-
car la interpretació gustativa que ha fet de perfums com ara Eternity, de Calvin
Klein; Trésor, de Lancôme; Angel, de Thierry Mugler, o Terre, d’Hermès. El xef
va assegurar que les seves postres no són només fruit de la creativitat i de
l’enginy, sinó que treballa molt la tècnica i l’olfacte.
05Coses que passen
El director de la NASA durant el període
2005-2009 va donar a conèixer la seva ex-
periència sobre la direcció de programes
complexos i d’alt nivell en un seminari
dirigit pel mateix Griffin i realitzat a la UPC
School el passat 16 de desembre.
El seminari Technology Project Manage-
ment va tractar tots els processos que
s’han de seguir en l’execució i la direcció
d’un projecte. Segons Griffin, un director
de projectes té la responsabilitat de dur a
terme una tasca subjecta
a diverses restriccions,
com ara les limitacions
tecnològiques, sense
deixar de banda els
interessos polítics. Com
a director de la NASA,
aquest físic i enginyer
aeroespacial va supervisar
projectes com el fu-
tur dels viatges es-
pacials tripulats o
l’ús del telescopi
espacial Hubble.
Michael D. Griffin
seminari DE L’antic
director de la NASA
P04-05.indd 5 14/12/09 17:26:25

6. Vocació de servei
Sistemes d’Informació
La tecnologia està cada vegada més
present, tant en el dia a dia domèstic
com laboral. El Departament de Siste-
mes d’Informació treballa per donar
servei a tots els usuaris i realitzar nous
desenvolupaments per a la Fundació i
per a clients externs.
Comunitat06
La vocació de servei defineix l’equip
de Sistemes d’Informació de l’FPC. Els
seus 9 professionals estan en permanent
contacte amb la resta de departaments,
i treballen conjuntament per aconseguir
sempre els millors resultats a partir de
processos estandarditzats.
Tots els projectes que porten a terme nei-
xen de les peticions i requeriments dels
Responsable d’informes
i gestió econòmica
“M’agrada el treball en
equip i la constant reno-
vació de coneixements
tècnics que hem de fer per
tal d’estar al dia de totes
les novetats i canvis que es
produeixen”.
Dissenyador gràfic i
desenvolupador multimèdia
“De la meva feina m’agrada la dua-
litat entre la part creativa que hi ha
darrere de cada projecte i la renova-
ció i innovació tecnològica constant
intrínseca en la mateixa feina. Crec
que la bona feina de l’equip està
directament relacionada amb el bon
rotllo generalitzat que hi ha dins del
nostre departament”.
Responsable de sistemes
i gestió acadèmica
“La meva feina em permet
treballar en el que m’inte-
ressa i, en general, estic
a gust amb la gent amb la
qual comparteixo la feina”.
Responsable de Projectes
“M’agrada poder idear i construir
sistemes útils que puguin ajudar
tothom. Del meu equip, sens
dubte, el que més m’agrada és el
bon ambient que hi ha”.
David
Ayats Ros
Carlos
Vicente Pérez
Manuel
Carracedo Mata
Esteve
Miralles
Nicolau
Tom
Díaz
Sánc
P06-10.indd 6 14/12/09 18:33:06

7. seus clients, que són tots els departa-
ments de la Fundació. En paraules de Ge-
rard Campanera, Cap del Departament:
“La nostra tasca no és innovar pel sol fet
d’innovar, darrere de tota innovació bus-
quem la solució a un problema o donar
resposta a una necessitat del client”. Un
servei complet i complex que es resumeix
amb una enginyosa “equació”: “Intentem
aplicar a tot el que fem la regla de les 3 U:
U (útil) + U (usable) = U (utilitzada), és a
dir, una aplicació que és útil i usable serà
utilitzada”, explica.
dues vies
Però, com s’estructura la seva feina
diària? Principalment a partir de dues
vies d’entrada: per una banda, una pe-
Comunitat 07
Administrador
de sistemes
“Have you tried
to turn it off and
on again? The IT
Crowd”.
Cap de Departament
“Una cosa que m’agrada
és que ens apassionem
pel que fem i compartim
les novetats quant a tec-
nologia i per estar al dia”.
Tècnic programador
“El que més m’agrada és el
fet de treballar amb un pro-
ducte a llarg termini i tenir
contacte directe amb els
seus usuaris, tot fent que
la feina de desenvolupar
sigui una constant evolució;
a més, pertànyer a un
equip multidisciplinari evita
l’encasellament i promou el
reciclatge”.
Tècnic informàtic
“El que més m’agrada
de la meva feina és
atendre les incidèn-
cies dels usuaris i
del meu equip, que
sempre estem en con-
tacte amb les noves
tecnologies”.
Tècnic informàtic
“M’agrada veure com
s’assoleixen objec-
tius amb les habilitats
complementàries de
cadascú i l’autonomia
per resoldre incidènci-
es; i el millor de l’equip
és que ho som”.
Tomás
Díaz
Sánchez
Raül Pérez
Justicia
Enric
Fontana
Riera
Gerard
Campanera
Xavier
Castañer
Nogal
P06-10.indd 7 14/12/09 18:33:12

8. Comunitat08
tició o incidència que els usuaris poden
comunicar a partir d’una eina de ticke-
ting. Aquest sistema està dividit en 23
apartats, que tracten els PC, software,
el sistema de gestió Oracle, informes,
els campus virtuals, webs corporatives,
telefonia, impressores, correu electrònic,
material en línia i la Intranet Emotiva.
Així mateix, cada usuari que ha creat
una petició pot veure en quin estat es
troba (pendent, en procés o realitzada),
i permet també posar arxius adjunts per
ampliar la informació. A banda, cada
canvi d’estat es notifica automàticament
per correu a l’usuari.
“En paral·lel –afegeix el Cap de De-
partament–, disposem d’un sistema
de missatges que permet establir una
comunicació entre l’usuari i la persona
que està solucionant la incidència o la
petició. Aquesta opció també facilita molt
la feina en cas que algú de l’equip hagi de
continuar el que ha començat una altra
persona, ja que disposem d’un històric
que ens permet fer un millor seguiment”.
una resposta òptima
L’altra via d’entrada és mitjançant peti-
cions de projectes, on sistemes i usuaris
treballen conjuntament per solucionar
una necessitat. “A partir d’aquestes dues
entrades de dades –matisa Campanera–,
anem organitzant la feina i donant res-
posta com més ràpid millor”. Traduït en
xifres, en els últims 12 mesos s’han rebut
aproximadament 5.500 peticions (entre
incidències i peticions de millores), i s’han
fet uns 25 projectes en diferents àmbits
(sistema de gestió Oracle, sistema d’infor-
mació, web, campus virtuals, etc.).
En paraules del Cap del Departament: “A
part del que s’ha mencionat, les nostres
funcions també inclouen una part de
gestió dels servidors, equipaments de
comunicacions, els ordinadors de les
aules i del personal (en total uns 230), les
impressores, a banda de la telefonia mòbil
i fixa utilitzada a l’edifici”.
Projectes
Tot i que han estat molts els projectes
en els quals ha participat l’equip del
Departament de Sistemes d’Informació,
en els darrers mesos es pot destacar
especialment la creació del nou cam-
pus My_Tech_Space. “Fins ara hi havia
el campus Àgora de la Fundació UPC i
del CITM, però faltava el de la School of
Professional & Executive Development,
que hem creat a partir d’una nova imatge
i adaptat als nous estils”, argumenta
Gerard Campanera.
Més enllà del campus, d’altres projec-
tes en els quals estan treballant són la
creació d’un canal per a les pantalles
multimèdia situades a les diferents
plantes de l’edifici. Aquest és un projecte
que desenvolupen junt amb l’equip del
“La nostra tasca no és innovar pel sol fet d’innovar,
darrere de tota innovació busquem la solució a un problema
o donar resposta a una necessitat del client”
P06-10.indd 8 14/12/09 18:33:32

9. 09Comunitat
Gabinet de Comunicació i alguna de les
coses que inclou són un RSS (Really
Simple Syndication) amb un sistema de
butlletí de notícies, a més de vídeos i
d’una aplicació en la qual, a temps real,
es podrà veure des de quins punts del
món s’està fent clic a la nostra web.
• gerard campanera: “El que més valoro és estar en contacte directe
amb la tecnologia”.
• gerard campanera: “M’agrada treballar amb un equip pluridiscipli-
nari com el meu, perquè resulta molt enriquidor”.
el que+
• gerard campanera: “No diria que la meva feina té una faceta nega-
tiva, sinó que destacaria la necessitat de pensar atentament el que es vol
proposar per aconseguir, treballant junts, els millors resultats”.
el que-
A banda de canviar la imatge de la web
amb un nou format millorat, l’equip,
en col·laboració amb el Departament
d’Operacions i per oferir un millor servei
a l’alumne, ha posat en marxa també un
autoservei de reprografia per als alumnes
que els permet, des del campus virtual,
enviar a imprimir treballs i venir-los a
recollir a la impressora del TTC només
introduint el corresponent codi d’usuari.
Entre els projectes ja acabats, destaca
el de la creació d’un campus virtual per
a la Diputació de Barcelona; i d’alguns
projectes futurs destaquem l’actualitza-
ció del sistema de gestió Oracle –per a
aquest projecte es requereix i es compta
amb la col·laboració de tota l’Organitza-
ció, ja que Oracle és l’eina de treball de
gran part del personal– i la millora del
P06-10.indd 9 14/12/09 18:33:58

10. Comunitat10
campus de la Fundació, on s’apliquen
funcionalitats 2.0, juntament amb el De-
partament d’Operacions i el de Desenvo-
lupament de Negoci.
Procés estandarditzat
Parlant del desenvolupament d’aquests
projectes, l’equip del Departament de Sis-
temes d’Informació treballa a partir d’unes
pautes que els permeten oferir un servei
més precís i adequat a les necessitats de
cada cas. Per aconseguir-ho, el primer pas
és crear un document de petició de projec-
te en el qual cal especificar què es vol amb
exactitud i, en cas que tot sigui correcte, el
projecte s’aprova i es desenvolupa.
“És molt important documentar exacta-
ment què es vol, ja que, com més temps
s’inverteixi en aquesta primera part de
definir què es necessita, el resultat final serà
més reeixit”, comenta Gerard Campanera.
I afegeix: “L’estandardització i registre de
les incidències que rebem al departament
també resulta interessant perquè, si el que
porta el tema no hi és, alguna altra persona
de l’equip pot saber en quin punt es troba el
projecte i continuar-lo sense problemes”.
Equip pluridisciplinari
Format per nou persones, l’equip del
departament es caracteritza per ser
pluridisciplinari, ja que està format per
tècnics informàtics, de telecomuni-
cacions, multimèdia, etc., un fet que,
en paraules de Gerard Campanera,
“ens enriqueix molt”. Al mateix temps,
afegeix: “Un dels nostres punts forts
és que ens ajudem molt mútuament,
sobretot quan algú té un dubte o
problema; intentem trobar la resposta
entre tots”.
“Un altre dels nostres valors afegits de
l’equip –apunta– és la possibilitat que
tenim de treballar amb tots els departa-
ments, des del més petit al més gran, i
això ens aporta coneixements generals i
una visió molt àmplia de tota l’Organitza-
ció, amb la qual treballem de manera ho-
ritzontal. Tots aquests coneixements són
molt útils i els hem de saber aprofitar”.
Gerard Campanera
Cap del Departament de Sistemes
d’Informació i Departament de Consultoria
Quan vas arribar al departament?
Després de dos anys com a becari, vaig
fer de programador al Departament de
Consultoria i vaig portar la part multimèdia
de clients externs. Tot això fins al 2007, quan
vaig passar a ser el Cap del Departament de
Sistemes d’Informació.
Com és el teu dia a dia?
Bàsicament faig de traductor de les necessi-
tats i de gestor del meu equip, interacciono
amb els companys i amb la direcció per tro-
bar sempre les millors solucions. També és
important estar al dia de totes les novetats i,
sobretot, innovar.
Què destacaries més d’aquesta relació
amb l’equip?
És totalment directa i molt bona. Entre no-
saltres, ens agrada compartir les novetats
quant a tecnologia i estar al dia. Una cosa
que m’agrada també és que ens apassio-
nem pel que fem, i ens involucrem molt en
els projectes.
Explica’ns alguna anècdota
del vostre departament...
Doncs una vegada que ens va arribar
una incidència que ens alertava que no
funcionava la màquina de cafè. Potser hi ha
botons, però no en som pas nosaltres els
responsables (riu).
A banda de la tecnologia, quines
són les teves aficions?
Sóc fan dels còmics com els d’X-Men,
The Avengers i els de Frank Miller. També
m’agrada el cinema, sortir amb els amics, fer
esport i les sèries com The Big Bang Theory,
Fringe i True Blood.
P06-10.indd 10 14/12/09 18:34:08

11. La fitxa 11
Tania Félix
“Hi ha molt bon ambient,
m’hi trobo a gust!”
Edat: 23 anys (natural de Mataró)
Fora de la feina em
trobaràs… prenent unes copes
a La Cova amb la meva parella i els
meus amics, a la meva ciutat
Una pel·lícula i una cançó:
El curioso caso de Benjamin Button
i Labios compartidos, de Maná
Defineix-te: al principi puc ser
una miqueta tímida, però quan
m’obro sóc alegre i divertida!
Sovint, si ens parlen del Departament d’Administració pensem en números, però per a la nostra
protagonista no és així: “Som 8 persones i hi ha molt bon ambient, m’hi trobo molt a gust!”,
reconeix Tania Félix. Per les seves mans passen les factures de la Fundació: “El meu company
Sergio i jo tractem els temes relacionats amb la facturació i els comptes per cobrar i gestionem
moltes dades internes, d’alumnes i de clients”, explica aquesta mataronina.
Baixa tots els dies des d’aquesta ciutat del Maresme fins a la seu de l’FPC –“agafo molts trans-
ports, per arribar aquí!”, explica– i compagina la seva feina amb els estudis: “Després d’haver
estudiat Ciències Empresarials, ara faig un curs de comptabilitat aplicada per ampliar els meus
coneixements”. I és que el seu és un departament en procés de millora: “Des que vam fer el
trasllat, hi ha més sensació d’equip, la nostra cap ens motiva molt i ara, a més, estem treballant
en la millora dels processos interns i d’automatització, per oferir un millor servei”, explica. Quan
no treballa, dedica temps a llegir llibres, als seus amics i la seva parella o al cinema.
Tania Félix, gestiona la facturació al Departament d’Administració
P11.indd 11 14/12/09 18:37:14

12. mirada exterior12
En el marc de la nova trajectòria d’internacionalització
de l’FPC la nova figura del Delegat de Formació
Permanent al Perú reforçarà el potencial d’interlocució
i en formalitzarà l’estratègia.
Plantejament estratègic
És el moment d’enfortir
els vincles amb el Perú
la responsabilitat acadèmica sobre la col·
laboració amb una universitat de l’estranger.
Amb un profund coneixement de la mateixa
universitat, Josep Coll tindrà comunicació
directa a nivell de vicerectorats i rectorats
amb les universitats peruanes, la qual cosa
generarà una aliança més estratègica,
sòlida i oberta.
El contacte directe amb les universitats
locals de referència, que ha caracteritzat el
model al Perú, “és la manera natural d’actu·
ar en el món universitari –explica Coll–. I des
d’un punt de vista de negoci és la forma
més segura i la que comporta un millor ren·
diment”. Al Perú, la UPC té des de fa molt
temps relació amb la Universitat Peruana de
Ciències Aplicades (UPC Lima). Hi treballa
des del 2003 en l’àmbit del doctorat; també
amb programes de formació de postgrau,
com per exemple amb MBA. La idea ara és
fer un pla de treball per poder fer créixer la
presència de la UPC en el territori de la mà
d’aquesta universitat.
Pla d’acció
La creació de la delegació és molt recent i
encara s’està treballant en la definició d’un
pla de treball concret. Es marcaran uns
objectius a mitjà termini i es farà un calen·
dari d’objectius més propers. A grans trets,
primer s’ha de consolidar la figura de la
delegació i reforçar la coordinació de l’ofer·
ta existent –en aquest moment s’ofereixen
cinc productes de formació–, fet que re·
querirà treballar la unificació de criteris amb
els directors dels cursos. Després s’hauran
d’estudiar les necessitats que pot plantejar
el Perú, i serà el moment de veure com s’hi
pot fer front amb el catàleg de programes
de la UPC. O si el catàleg es veu tensionat
per aquesta demanda i cal completar-lo.
Ampliar el catàleg de productes per
compartir amb el Perú, així com ampliar
l’àmbit de relació i intensificar-la mit·
jançant productes complementaris als
existents, explica Coll, segurament es farà
el curs següent.
Josep Coll: “El balanç és positiu i esperem que
ho sigui cada vegada més, per això volem créixer”
La internacionalització és un pas gairebé
obligat per a les empreses, tot i que per a
la Fundació Politècnica de Catalunya és
una acció intencionada. Els productes de
formació permanent de la UPC són apre·
ciats des de fa molts anys a l’estranger,
sobretot a Amèrica Llatina –per qualitat,
ajust a la demanda, i també per qüestions
de proximitat cultural–. “Tenim qualitat
per sortir a competir a l’estranger sense
problema i és un bon moment per apostar
pels mercats exteriors”, diu Josep Coll, no·
menat recentment Delegat del Rector per a
la Formació Permanent de la UPC al Perú.
El delegat, figura clau
En el marc de la nova trajectòria d’expansió
internacional de l’FPC, la recent creació de
la figura del Delegat és resultat d’un procés
que ha volgut recollir el millor de l’experi·
ència de cada un dels models que s’havien
aplicat fins ara als diferents països on la
Fundació ha estat i està present.
S’inicia així una etapa de més formalització
de la presència a l’Amèrica Llatina amb un
plantejament estratègic més ambiciós i amb
el potencial d’interlocució que suposa haver
delegat en un catedràtic de la universitat
Josep Coll
P12-13.indd 12 14/12/09 17:20:29

13. mirada exterior 13
per a tothom. Allà i aquí. El balanç és po·
sitiu i esperem que ho sigui cada vegada
més, per això volem créixer”.
Doctor en Enginyeria Industrial i catedràtic
del Departament d’Organització d’Empre·
ses –i en aquests moments també Director
de departament–, Josep Coll té una llarga
trajectòria de participació en projectes
en diversos països de l’Amèrica Llatina.
Afirma estar molt il·lusionat de col·laborar
en el desplegament de la presència de la
UPC al Perú. Ho percep com un reconei·
xement a la feina feta fins ara. I se sent
identificat amb l’aposta de la universitat i
de la Fundació per obrir-se al món i facilitar
intercanvis de coneixements i experiènci·
es. Coll valora els programes, els produc·
tes, les institucions, però, per sobre de
tot, les relacions. Per a ell és bàsic establir
vincles personals, a més dels professio·
nals, perquè els projectes “tinguin ànima”.
Abans d’acabar la conversa, fa un agraï·
ment a les persones de la UPC Lima, en
particular a la seva Escuela de Postgrado,
i al seu Director, el doctor Gonzalo Galdos.
“La distància sempre hi juga en contra i,
per tant, és sobre la relació sòlida entre
persones d’aquí i d’allà com es desenvolu·
pen els projectes”, diu.
L’oferta que actualment la UPC
té al Perú, que es basa en
dobles titulacions, és: l’MBA
Internacional, del qual Josep
Coll és el Director, el Màster
en Direcció d’Operacions i
Logística, el Màster en Gestió
Pública, el Màster en Direcció
de Negocis Turístics i Hotelers
i el Màster en Supply Chain
Management –o gestió de la
cadena de subministrament–.
Entre els acords que ha esta·
blert l’FPC amb les universi·
tats del Perú el més important
és el que té amb la Universitat
Peruana de Ciències Aplica·
des, i concretament amb la
seva Escuela de Postgrado,
amb la qual s’han treballat
els màsters i cursos i també
el doctorat. El potencial
d’aquest intercanvi és molt
gran, explica el Delegat per a
la Formació Permanent de la
UPC al Perú, Josep Coll. Tot i
així, no hi ha cap exclusivitat,
assenyala, i poden establir-se
altres relacions. De fet, amb
altres universitats, com ara
la Universitat del Pacífic i la
Pontifícia Universitat Catòlica
del Perú, també s’han dut
a terme projectes en temes
d’ajut a la governabilitat de
les universitats.
Oferta i acords
al Perú
La idea és, a més, establir una aliança
més enllà del moment puntual d’estudiar
un màster. Que la UPC sigui la via natural
per a les persones llicenciades a la UPC
Lima que vinguin a Europa i que els
peruans llicenciats a la UPC es vinculin
amb la UPC Lima quan tornin al seu país
per tenir dues universitats de referència
al llarg de la seva carrera professional. En
aquest sentit, Coll subratlla l’inici d’una
relació d’implicació amb el Consulat
General del Perú a Barcelona, amb motiu
de la primera estada d’una promoció de
l’MBA de la UPC Lima a un seminari a
Barcelona, per obtenir l’MBA Internacio·
nal de la Politècnica.
Col·laborar transforma
La cooperació amb Amèrica Llatina sem·
pre ha tingut un component de respon·
sabilitat social corporativa, segons el nou
Delegat. Ajudar els països llatinoamericans
perquè tinguin més doctors millora la seva
qualitat universitària i, per tant, de país.
Això ajuda els nostres alumnes a veure que
la universitat va més enllà de la docència i
la investigació, que és un ens viu, implicat
en la societat i compromès. “Els oferim
una universitat més completa i moltes ve·
gades hi participen generosament; també
crec que els nostres professors milloren si
s’impliquen en aquests tipus de projectes;
i allà descobrim gent molt interessant amb
qui podem engegar projectes de recerca i
de col·laboració en general. Hi ha benefici
P12-13.indd 13 14/12/09 17:20:39

14. Lagestió
queaporta
valor
Acompanyantelscanvis
IsabelTorrastéanysd’experiència
enlagestiódeladocènciadelaUPC.
Desdefavuitanysformapartde
l’equipdegerènciadelaUPCidirigeix
elsserveisdesuportala docència,
hacoordinatl’adaptaciódelsplans
d’estudisdelaUPCal’EspaiEuropeu
d’EducacióSuperior(EEES)idóna
suportalaFundacióenaquestcanvi.
Lapropostadeparticiparenlaposadaen
marxad’unaescolad’enginyeriatècnicade
telecomunicacionsambunprojecteeduca-
tiuinnovadorvaferdecidirIsabelTorrasa
entraralaUPC,el1991.Jafagairebédues
dècadesquelaUPCaplicaalasevameto-
dologiadocential’enfocamentdelsplans
d’estudiselementsquehanestatunavenç
delquecomportal’EEES,comlaparticipa-
cióactivadelsestudiantsielcaràcterpràc-
ticiaplicatdelsensenyaments.Totparlant
ambl’actualVicegerentdeDocència,ens
quedaclaralaimportànciadelagestióper
configurarunaofertaformativadequalitat.
Quinessónlesfuncionsprincipals
delseucàrrec?Lasevaàreahaliderat
elsuporttècnicalaintegraciódelaUPC
al’EEES...
Lesmevesfuncionsprincipalssóncoor-
dinarelsserveisdesuportalesunitats
bàsiquesenl’elaboracióilagestiódels
plansd’estudis,elqueestradueixadefinir
DE TU A TU14
P14-17.indd 14 14/12/09 18:42:06

15. DE TU A TU 15
procedimentsinormatives,donarcriterisi
desenvolupareinesespecífiques,iconvertir
lesdirectriuspolítiquesdel’equiprectoral
enactuacionsconcretes.
Quinesaptitudsconsideraimportants
perexercirelseucàrrec?
Calsabertraslladarclaramentlesdirectrius
polítiquesalespersonesambquitreballoi
aconseguirqueesduguinatermeambpro-
fessionalitatimotivació.Peraixò,crecque
ésessencialfersentiraaquestespersones
queesconfiaenellesiselesconsidera
partdelprojecte;tambéésbàsicestablir
unesbonespautesdetreball:definició
d’objectius,distribucióclaradelesrespon-
sabilitatsiseguimentdelesactuacions.
Òbviament,ésimprescindibleconèixer
l’àmbitdegestiódeladocència.Undels
avantatgesdelamevatrajectòriaalaUPC
éshavertreballatallocsdiferentsdel’Orga-
nització,perquèajudaatenirunavisiómés
completa.
IsabelTorrashadedicatlapart
mésimportantdelasevatrajectò-
riaprofessionalalaUPC,onabans
d’assumirelcàrrecdeVicegerentde
Docènciahaformatpartdel’equip
directiud’uncentredocent,haestat
CapdelServeideGestióAcadèmica
idesdefavuitanysformapartde
l’equipdegerència.Torrasdestaca
l’enriquimentquelihanaportatles
personesamblesqualshatreballat,
aixícomlasatisfacciód’haverestat
útilalainstitució.Treballaralauniver-
sitat“ésunprivilegi”,assegura,
“ialaUPCespecialment,perlafunció
socialqueté”.
ElprivilegidetreballaralaUPC
“L’experiènciadelaUPCen
l’organitzacióilagestió
delprocésd’integracióa
l’EEESm’hapermèsdonar
suportalaFundació”
P14-17.indd 15 14/12/09 18:42:20

16. DE TU A TU16
Coms’estàproduintl’adaptació
delaUPCalscanvisquesuposa
l’EEES­peralprofessoratil’alumnat?
Undelscanvisméssignificatiusque
l’EEESsuposaperalprofessorati
l’alumnatéslaimplantaciód’unnou
paradigmaeducatiu:l’estudiantésel
responsabledelseuaprenentatgeiel
professorelguiail’acompanya.L’adap-
tacióaaquestsnousrolsnoésfàcil,
totiqueelnostreprofessoratparteix
del’avantatgequelaUPC,adiferència
d’altresuniversitats,javaintroduirals
anys90algunselementsqueapuntaven
enaquestadirecció.
Encaraésaviatpervaloraruncanvique
noméspotfer-sedemaneragradual,
peròtenintencomptelaimplicaciódel
professoratiespecialmentdelsequips
directiusdelesescoles,aixícomla
bonaacollidaqueelsnousgrausdela
UPChantingutentreelsestudiants,es
potafirmarquel’adaptacióestàsent
positiva.
Icoms’hiadaptalaFundació?
LaFundacióhacomençataintegrar
elselementsbàsicsdel’EEESal’oferta
deformaciópermanentdelaUPC,
seguintunespautessimilarsalesque
s’hanaplicatalarestad’estudisdela
UPC,comeldissenydelsprogrames
percompetències,laplanificacióde
l’ensenyamentcentratenl’alumneila
implantaciód’unsistemad’assegura-
mentdelaqualitat.L’SchoolofProfes-
sionalandExecutiveDevelopmentésel
noumarcqueaculll’ofertadeformació
permanentintegradaal’EEESiqueté
comaobjectiuajudarlespersonesa
assolirelseudesenvolupamentil’èxit
professional.
Quinarelacióté,desdelseucàrrec,
amblaFundació?
Lanostraexperiènciaenelprocés
d’adaptacióal’EEES,tantpelquefaals
plansd’estudiscomalesunitatsqueels
gestionen,enshapermèsdonarsuport
alaFundacióenelprocésd’anàlisii
implementaciódemilloresdelaseva
ofertaienl’estructuraorganitzativa.
L’FPC,iespecialmentl’equipdedirecció
actual,hafetungranesforçd’adaptació
Enl’extensaofertaformativa
adaptadaal’EEESexistent,quines
sónlescaracterístiquesdelaUPC?
QuinpaperhijugalaFundació?
L’ofertad’estudisdelaUPCescarac-
teritzaperlasevaespecialitzacióen
elsàmbitsessencialsdedesenvolupa-
mentdelpaís(totselsvessantsdeles
enginyeriesindustrialicivil,l’arquitec-
turail’edificació,l’aeronàuticailes
TIC)ienàmbitsemergentscoml’engi-
nyeriabiomèdica,labioenginyeria,la
sostenibilitatil’energia–especialment
lesrenovables–.Aixímateix,laUPC
hadefinitunperfildetitulatenquè
determinadescompetènciesgenèri-
quesotransversalstenenunaespe-
cialimportància:eltreballenequip,
l’aprenentatgeautònom,l’emprene-
doriailainnovació,lasostenibilitati
elcompromíssocial,lacomunicació
eficaç,l’ússolventdelsrecursosd’in-
Integració
al’EEES
Laboral/Tècnic
Adaptaciódelsproces-
sos,normatives,circuits
isistemesd’informació,
etc.,pergestionarl’ofer-
tad’estudisadaptadaa
l’EEES.
Integracióal’EEESde
totselsmàstersiprogra-
mesdedoctoratimésde
lameitatdelsprogrames
deprimerisegoncicle
(escompletaràel2010-
2011).
P14-17.indd 16 14/12/09 18:42:30

17. DE TU A TU 17
E-administració
Lainternaciona-
lització
Enl’àmbitdeladocència
s’hatraduïtenunincre-
mentdeserveisenlíniaa
professorsiestudiants.
S’haincrementatl’oferta
d’estudisenanglès
(dels58màstersque
tenim,17esdonenen
anglès)ilamobilitatin-
ternacionaldel’alumnat
idelpersonaldocent
investigador.
aaquestentornméscompetitiu,iaixò
nomésésmèritdelespersonesquehi
treballen.
Així,comvaloralarelacióUPC-FPC?
Comesbeneficienmútuamenttotes
duesinstitucions?
LaFundacióéslapartdelaUPCque
gestional’ofertadeformaciópermanent
i,enaquestàmbit,téunpaperclau:
aprofitarelconeixementifer-loarribara
lasocietat.Elrepteara,ienunmoment
decrisiencaramés,ésqueaquesta
transferènciaesfacidemaneramés
ràpidaicontribuiralaconstrucciód’una
economiabasadaenelconeixementi
noenl’especulació.Laformacióperma-
nentésunelementbàsicperactualitzar
elsconeixementsdelespersonesi
millorar-nelaqualificació,imésenun
entornqueescaracteritzaperunnivell
mésaviatbaix.
Desdelpuntdevistadelagestió
docent,enquinmomentestà
laFundació?
L’FPChadeseguiravançantenla
milloradelasevagestióiaplicarelseu
talentaallòqueafegeixvalor:detec-
tarlesnecessitatssocials,dissenyar
productesquehidoninrespostaifer-ne
unmàrquetingefectiu.Pelquefaala
gestió,hadecontinuarimpulsantun
modelquepotenciïeltreballenequip,
perquèelconjuntsempreésmésquela
sumadelesparts.
formació,lamotivació...LaFundació
haaplicataquestperfilalsgrausen
FotografiaiCreacióDigitalienMulti-
mèdiaqueimparteixelCITM(Centre
delaImatgeiTecnologiaMultimèdia).
L’FPCéslapartdel’estructuraorga-
nitzativadelauniversitatquehade
posaraquestsconeixementsicom-
petènciesalmercatisituarl’ofertade
formaciópermanentdelaUPCenles
primeresposicionsdelsrànquings.No
estractadeferallòquealtresjafan
moltbéiambelsquenopodemcom-
petirpermassacrítica,mitjans,etc.,
sinódecentrar-nosenlesnostres
àreesd’especialització,aquellesen
quèsomexcel·lents,id’aprofitarque
tenimlapossibilitatdeferproduc-
testransversals,multidisciplinaris.
L’ofertadelaFundacióestàorientada
acompletarelsconeixementsilesca-
pacitatsdelsprofessionalsques’han
formatalauniversitat,enparticulara
laUPC.
“l’EEESsuposalaimplantació
d’unnouparadigmaeducatiu:
l’estudiantéselresponsable
delseuaprenentatge
ielprofessorelguia
il’acompanya”
P14-17.indd 17 14/12/09 18:42:40

18. entre nosaltres18
Un pas endavant
Validació i acreditació de competències professionals (VACP)
La VACP té com a objectiu acreditar, amb un certificat de la UPC de màster
o postgrau, l’experiència i els coneixements adquirits pels professionals de
les empreses durant el seu recorregut laboral. Partint del coneixement i
l’experiència de la UPC, empreses com Indra han utilitzat aquest servei.
Per competència s’entén un conjunt
d’habilitats, actituds, aptituds i coneixe-
ments que adquireix la persona al llarg de
la seva vida, tant formativa com professi-
onal. Seguint aquests criteris les compe-
tències es poden dividir en competències
transversals o genèriques i competències
específiques o tècniques.
Classificades entre les instrumentals
(organització), personals (habilitats de
relació amb els altres) i sistèmiques (visió
de conjunt), les competències transver-
sals són transferibles a una gran varietat
de funcions i tasques, i capaciten per
integrar-se amb èxit a la vida social i
laboral. Per la seva banda, les compe-
+
Certificat
El caNdidat certifica
les CE1, CE2 i CE4, i la CT2.
CompetENcia traNsversal 1
CompetENcia traNsversal 2
MatEria 1 MatEria 2 MatEria 3
ExemPLe de programa de MAster o Postgrau
CompetENcia
especifica 1
CompetENcia
especifica 2
CompetENcia
especifica 4
CompetENcia
especifica 3
tències específiques es classifiquen entre
les acadèmiques i professionals, que fan
referència al saber i al saber fer de cada
titulació i donen resposta a un coneixe-
ment específic, a les tècniques i a les
habilitats associades a una àrea d’especi-
alitat o disciplina.
A partir d’aquí, l’acreditació de competèn-
cies o de coneixements previs fa refe-
rència al reconeixement tant de l’apre-
nentatge acadèmic (o formal) com de
l’experiència laboral i el desenvolupament
professional (aprenentatge no formal), a
més de l’experiència vital (denominada
aprenentatge informal). És a dir, “als co-
neixements i habilitats adquirides al llarg
P18-20.indd 18 14/12/09 17:44:02

19. entre nosaltres 19
+ =
FormaciO complemeNtAria
La UNiversitat iNdica la
formaciO que al caNdidat li
maNca realitzar per assolir
la CE3 i la CT1.
TItol
La UNiversitat expedeix
el tItol de postgrau que
certifica l’assoliment del
total de les competENcies.
de la vida que permeten o que capaciten
per respondre eficaçment a una situació
determinada”, explica Mercè Díaz, del
Departament d’Operacions. Per tant, fan
referència a saber (coneixement), saber
fer (com a aptituds i desenvolupament
professional), saber ser (com a desenvo-
lupament personal) i saber estar (com a
desenvolupament interpersonal).
Incrementar coneixements
En algunes ocasions, l’acreditació de
competències esdevé el primer pas per
obtenir una titulació de màster o post-
grau. En aquests casos, una vegada
redactat l’informe es contrasta amb les
competències que permet assolir la supe-
ració d’un determinat programa formatiu.
En aquest punt cal tenir en compte que
els programes de màster tenen com a
objectiu la formació avançada, especia-
litzada o multidisciplinària dirigida a una
especialització professional, mentre que
les competències es
divideixen entre transversals
o genèriques i específiques
o tècniques
P18-20.indd 19 14/12/09 17:44:09

20. els programes de postgrau inclouen acti-
vitats de formació permanent que porten
un nivell elevat de coneixements en una
determinada especialització dins d’una
àrea de coneixement de la UPC.
L’experiència amb Indra
Com a exemple de l’aplicació del Progra-
ma de Validació i Acreditació de Compe-
tències Professionals, el Departament de
Recursos Humans de l’empresa multinaci-
onal Indra va sol·licitar a la UPC School un
procés d’acreditació de les competències
adquirides durant la trajectòria professio-
nal de tres dels seus empleats.
En aquest cas, la VACP tenia com a
objectiu acreditar aquestes competències,
per posteriorment analitzar aquelles no
assolides i necessàries per obtenir una
certificació de postgrau. I és que, malgrat
no disposar de formació universitària,
la companyia considerava que aquests
treballadors posseïen les competències
vinculades als perfils professionals que
requeria i que han assolit mitjançant la
seva experiència professional.
El procés de validació, dividit en tres fa-
ses, va constar en primer lloc en una reu-
nió de treball del candidat amb l’assessor
pedagògic de la UPC School per explicar
el procés, identificar les competències
que calia acreditar i lliurar el dossier per
emplenar per part de l’interessat. Tot això
unit a una reunió de treball entre la UPC
School i els responsables de Recursos
Humans d’Indra per valorar els candidats
i analitzar els sistemes interns de reconei-
xement de competències, el treball indi-
vidual del candidat i l’estudi del dossier
entregat per part de l’assessor pedagògic.
Per la seva banda, la segona fase va
incloure l’avaluació de les competènci-
es identificades, a partir de reunions de
treball amb el el candidat, l’assessor pe-
dagògic i un professor de la UPC expert
en les competències en qüestió.
El procés de validació va finalitzar amb
l’anàlisi, per part de la comissió d’acre-
ditació, de la proposta de validació del
professor i el plantejament de l’assessor,
que acabava amb l’emissió d’un certificat.
A banda, la universitat també recomana
a l’empresa la formació que cadascun
d’aquests candidats hauria de realitzar per
assolir les competències que els manquen
per a l’obtenció de la corresponent certifi-
cació de postgrau.
Els responsables de RH
d’indra junt amb la UPC
SCHOOL van valorar
els candidats
entre nosaltres20
ASSESSORAMENT
La primera fase
consta de l’asses-
sorament, un estudi
de la documentació
aportada pel pro-
fessional, així com
una preavaluació de
les competències,
que permet redactar
l’informe de proposta
de competències.
AVALUACIÓ
A partir de l’avalu-
ació de les compe-
tències (tècniques
i genèriques), la
contrastació amb la
documentació apor-
tada i l’estudi de les
proves d’avaluació,
es realitza la propos-
ta de competències
per certificar.
CERTIFICACIÓ
DE COMPETÈNCIES
A l’última fase es for-
malitza la proposta
de les competències
acreditades i ava-
luades, que resulta
en el certificat de
competències validat
per la Comissió de
Formació Permanent
de la UPC.
Primerafase
Segonafase
Tercerafase
Validació i Acreditació de Competències Professionals (VACP)
El candidat obté un
certificat
especificant les competèn-
cies adquirides a través de
l’aprenentatge acadèmic,
l’experiència laboral i l’expe-
riència vital del candidat.
=
La qualitat de tot el procés
de validació i acreditació
de competències profes-
sionals queda garantida per
la participació en el procés
com a agents d’experts de
l’entorn professional, pro-
fessorat de la UPC, així com
de comissions de validació
de la mateixa universitat.
Aquest procés és un dels
que conformen el SAIQ que
l’organització està desenvo-
lupant, i que serà certificat
per l’AQU en el marc del
sistema global de la UPC.
Procésdequalitat
P18-20.indd 20 14/12/09 17:44:11

21. NATURALMENT 21
Tot el que has de saber per fer compres d’última hora i arribar a temps
pel Nadal. Internet, els outlets (virtuals o físics) i les botigues més originals
són els teus aliats.
El més important del fet de regalar no
és només que li agradi a la persona
obsequiada, sinó també que la persona
que regala pugui satisfer totes les seves
possibilitats econòmiques, temporals i
d’elecció en aquest acte de generositat.
Per sort, Internet és un gran recurs a
l’hora de comprar regals d’última hora o
vestir-nos per les festes.
Cibercompres
Els centres comercials, els grans magat-
zems i les cadenes especialistes més
coneguts tenen la seva versió en línia. Els
seus punts clau són la varietat, les ofertes
i la comoditat de mirar els seus aparadors
virtuals, amb la qual cosa s’eviten aglome-
• Elcorteingles.es
• Fnac.es
• Casadellibro.com
• Carrefouronline.es
• Miro.es
• Venca.es
Botigues
enlínia
descomptes d’entre el 30% i el 70%. El
seu secret és oferir objectes i roba de fora
de temporada que les empreses tenen en
estoc i que troben en aquestes pàgines
una sortida directa al consumidor i que no
rebaixa la sensació de qualitat ni la seva
imatge entre els compradors. Només cal
registrar-se, incloure l’e-mail de la perso-
na que ens ha “apadrinat” (si en tenim), i
deixar-se dur per les seves ofertes. L’in-
convenient és que el termini de lliurament
acostuma a passar de les 2 setmanes;
per tant, s’ha de tenir en compte la
data que ens faciliten i comprovar
si arribarà abans de Reis o avisar
la persona a qui l’hi regalem que
li arribarà més enllà de Nadal.
racions i desplaçaments innecessaris. No
és el mateix que comprar a la botiga, però
té els seus avantatges. Un detall de màxi-
ma importància que cal tenir en compte és
el temps de lliurament de les mercaderies
perquè encaixi amb les nostres previsions,
que es poden recollir en un punt determi-
nat o les poden portar a casa.
‘Outlets’ en línia
L’últim fenomen a la xarxa són els outlets
virtuals: es tracta de pàgines on po-
dem trobar una oferta variada de
productes de primeres marques
a preus força assequibles, si
els comparem amb els de les
botigues tradicionals, amb
• Vente-privee.com
• Privalia.com
• Buyvip.com
• Vipventa.com
• Boutiquesecret.com
• Privateoutlet.es
• Glamounity.com
• Dreivip.com
• Esdemarca.com
‘Outlets’
virtuals
Compres nadalenques
Encertar a última hora
P21.indd 21 14/12/09 17:17:21

22. ALTAVEU22
Música
Joaquín Sabina
Després de quatre anys sense escoltar-lo, arriba Vinagre y Rosas, el
nou disc del veterà cantant d’Úbeda. Ell mateix ha dit que està satisfet
amb el treball fet i que superarà l’anterior disc Alivio de luto. El
primer single, Tiramisú de limón, amb lletra de Sabina i música de
Pereza, ha tingut molt bona acollida entre els seus fans. Amb la
gira 2009-2010 s’espera, com sempre, que es pengi el cartell
d’“entrades esgotades” a totes les ciutats.
+ info:
On: Palau Sant Jordi
Quan: 17 de desembre de 2009
Entrades a: www.telentrada.com o 902101212
On: Museu d’Art Contemporani
de Barcelona
Adreça: pl. dels Àngels, 1
Quan: fins al 17 de gener de 2010
Preu: 20 €
Teatre
Una falsa maniobra amb un te-
lèfon mòbil ens pot fer descobrir
el que els nostres millors amics
pensen en realitat de nosaltres.
La Cris i el Santi estan en camí
per passar el cap de setmana a
casa dels seus amics, el Xavi i la
Laia, que viuen al camp, després
de sis mesos. Durant el trajecte
es dediquen al seu esport favorit:
parlar malament dels altres. Tam-
poc no tenen cap pietat amb els
seus amfitrions. Però hi ha un pe-
tit detall: el telèfon mòbil del Santi,
mal bloquejat, fa una retrucada a
la casa del Xavi i la Laia, que “en
directe” escolten tot el que els
seus millors amics pensen d’ells.
Desconcertats i animats per ven-
jar-se, decideixen divertir-se una
mica amb ells abans d’aplicar-los
la “pena de mort”.
‘M’agrada molt el que fas’
+ info:
Exposició
‘Modernologies’
Agenda Barcelona
L’objectiu de l’exposició Modernologies és
explicar el lloc que ocupa la recerca artística
i discutir sobre contribucions concretes a les
temàtiques centrals sorgides després de vint
o trenta anys d’una controvèrsia, revifada
intensament una vegada i una altra, sobre
l’herència de la modernitat i del modernisme
respecte del contingut i la forma, i, en certa
manera, sobre la crítica parcialment sòlida
a aquesta categoria i als continguts que s’hi
associen. No obstant això, en aquest pro-
jecte no es parla a favor d’un “nou formalis-
me” ni tampoc d’un “retorn a l’abstracció”.
+ info:
Infantil
Cavalcada reial
Els Reis arribaran al Moll de la Fusta a bord del
pailebot Santa Eulàlia, i els rebran els ciutadans
i les ciutadanes, i l’alcalde de Barcelona.
18.30 ­h Parc de la Ciutadella: inici de la caval-
cada. Recorregut: Av. Marquès de l’Argentera,
Via Laietana (19 h), pl. Urquinaona (19.20 h), pl.
de Catalunya (19.30 h), c. Pelai, pl. de la Univer-
sitat (19.45 h), rda. de Sant Antoni, Sepúlveda
(20 h), Vilamarí, Lleida (20.40 h), Av. de Rius i
Taulet/Font Màgica (21 h). Els barcelonins tenen
la possibilitat de consultar per quin carrer estan
passant els Reis des del telèfon mòbil amb el
servei “bcnalmobil”. A més, la cavalcada es re-
transmetrà en directe per BTV i TVE-Catalunya.
On: avda. Marquès de l’Argentera –
avda. Rius i Taulet
Quan: 5 de gener de 2010
Hora: de 18.30 h a 21 h
+ info:
On: Teatre Club Capitol
Adreça: c/ La Rambla, 138
Tel.: 93 412 20 38
Quan: fins al 31 de gener de 2010
Preu: de 22 a 27 €
© Grup Balaña
© MACBA
© Mariano Herrera/ICUB
P22-23.indd 22 14/12/09 17:16:03

23. 23ALTAVEU
Solidaritat
Per sensibilitzar i acceptar el fet migratori
com un dret universal, Creu Roja presenta
una exposició que pretén fomentar el co-
neixement de l’individu de diferent cultura i
procedència, per tal de facilitar la convivèn-
cia i la comunicació, mitjançant l’impacte
emocional a través de la imatge.
‘Una altra mirada’
On: Museu de la Ciència i de la
Tècnica de Catalunya (MNACTEC)
Adreça: rbla. d’Egara, 270, Terrassa
Tel.: 93 736 89 66
Quan: del 17/11/09 al 17/01/10
+ info: Obra culminant d’Antonio Gades, està
basada en la comèdia homònima de Lope
de Vega; una obra dramàtica molt allunyada
de les fonts que acostumen a inspirar els tre-
balls de dansa espanyola i flamenc, inclosos
els del mateix coreògraf. Amb ella es tanca
la gran trilogia flamenca que va crear Gades
amb Carmen i Bodas de sangre. L’acció es
desenvolupa a Fuenteovejuna, una pobla-
ció de Còrdova, i s’inspira en un fet real del
segle XV: la lluita col·lectiva i solidària d’un
poble contra la tirania d’un cacic.
L’Òpera Sueca o Ballet Reial, Kungliga Ba-
letten, fundada pel rei Gustau III el 1773, és
el quart conjunt del seu gènere en antiguitat
(precedit pels de París, Copenhaguen i Sant
Petersburg). Actualment el Ballet Reial té el
cos de dansa més ampli del país, amb 73
ballarins, i és un dels tres teatres nacionals
d’aquesta disciplina, juntament amb el Ballet
Cullberg i la Casa de la Dansa. El seu repertori
varia entre els clàssics i els ballets moderns.
Dansa
‘Fuenteovejuna’
Ballet
Reial Ballet de Suècia
On: Centre Cultural Caixa Terrassa
Adreça: rbla. d’Egara, 340
Tel.: 902 180 677
Quan: 28 de febrer de 2010 a les 18 h
Preu: 40 €
On: Centre Cultural Caixa Terrassa
Adreça: rbla. d’Egara, 340
Tel.: 902 180 677
Quan: 31 de gener de 2010 a les 18 h
Preu: 40 €
+ info:
+ info:
Música
Òpera Txeca de Praga
En poc temps, l’Òpera Txeca de Praga va arribar a ser un dels conjunts més
respectats i valorats a Amèrica del Nord i el Japó. Per al seu debut als Estats
Units, al gener del 2006, l’Òpera Txeca de Praga va ser convidada en una gira
amb 22 representacions de la popular opereta El ratpenat, de Johann Strauss, i
l’any següent amb La vídua alegre, de Franz Lehar. A Alemanya, l’Òpera Txeca
de Praga ha fet més de 20 gires artístiques. En la temporada 2009-2010 ha estat
convidada a Dinamarca i Espanya. L’holandès errant, que va tenir tant èxit a
Alemanya, es representarà en la versió original amb subtítols en espanyol.
Teatre
‘La rateta presumida’
Inspirat en la coreografia original d’Alfons
Rovira, amb la dansa clàssica, la gestualitat,
el ballet i la música de diversos autors clàs-
sics, neix aquest espectacle. Un conte que
diu que hi havia una vegada una rateta que
mentre escombrava va trobar una moneda
d’or. Pensà i pensà què podia fer amb ella...
Finalment va decidir comprar-se un llaç.
Com que era tan presumida es va abocar a
la finestra per trobar marit. De pretendents
no n’hi faltaven, però... amb qui casar-se?
Amb el gall, amb el porc o amb el gat?
Quina era la decisió encertada? Ens podem
refiar de l’aparença? La protagonista viurà
uns moments molt feliços, però... recordes
com acaba aquest conte?
© Fundació Caixa Terrassa
Agenda Terrassa
On: Centre Cultural Caixa Terrassa
Adreça: rbla d’Egara, 340, Terrassa
Tel.: 902 180 677
Quan: 4 febrer de 2010 a les 20.30 h
Preu: 36 €
+ info:
On: Centre Cultural Caixa Terrassa
Adreça: rbla. d’Egara, 340
Tel.: 902 180 677
Quan: 21 de febrer de 2010 a les 18 h
Preu: 5 € (infants) i 9 € (adults)
+ info:
© Fundació Caixa Terrassa
P22-23.indd 23 14/12/09 17:16:07

24. P24.indd 24 14/12/09 17:13:24