Abel Rosado Xuriguera i Zelong
Ye
• Els protoctists són éssers vius
  pluricel·lulars i unicel·lulars amb cèl·lules
  eucariotes. Són molt petits ja que s´han
  de veure amb microscopi òptic.
• La majoria de protoctists viuen en llocs
    aquàtics o humits. Si agafem una gota
    d’aigua del mar o del riu potser veurem
    algun protoctist ja que formen part del
    plàncton. Com hem dit abans, també viuen
    en terres humides. Tan en un cas com
    l’altre, són espècies de vida lliure.
                       • Protoctists que
    També hi ha protoctistspart del
                         formen patògens (viuen
                         plancton
    dins d’un organisme).



• Protoctists que viuen en   • Protoctists que viuen en
  terres humides.              el mar.
• Els protoctists de vida lliure poden obtenir l’aliment
  de diferents maneres:
• Alguns capturen a altres microorganismes.
• Alteres s’alimenten de la matèria orgànica de l’aigua.
• Els protoctists paràsits s’alimenten de l’organisme en
  el que estàn.
• En un cas com en l’altre són animals heròtrofs.




                                         Protoctist menjant.
• Els protoctists són organismes mòbils. Tenen diferents mecanismes
  per desplaçar-se:
• Alguns tenen cilis (són unes estructures semblants a pels però
  més curts). Els protozous amb cilis recobreixen tota la cèl·lula i
  es mouen de manera coordinada. Els protozous amb cilis reben el
  nom de ciliats.
• Tot i que la majoria de protozous no fan cap tipus de mal,
  algunes espècies provoquen malalties que causen força
  mal.
• Aquí hi ha una taula amb algunes d’elles:
                               ORGAN O
                  AGENT                   SÍMPTOME VIA DE
    MALALTIA                   APARELL
                INFECCIÓS                      S       CONTAGI
                                ATACAT
                                           Cicles de
                                             febres    Picada del
                                Glòbuls seguits d'un mosquit
    Malària/Pal Plasmodi de
                               vermells i     estat   femella del
     udisme      la malària
                                 fetge    d'abatiment    gènere
                                            general,   Anopheles
                                            anèmia
                                             Febre,
                                Sistema               Picada de la
    Malaltia de Tripanosom                sudoració i
                                nerviós               mosca tse-
      la son    a (flagel.lat)            somnolènci
• Altres tenen flagels(estructures molt semblants als
  cilis). Però, a diferència dels ciliats «només» tenen un o
  dos. Es trobaen en un extrem de la cèl·lula. Reben el
  nom de flagel·lats.
Protoctist flagel·lat
• Alguns tenen pseudopodis(extensions de citoplasma
  fora de la cèl·lula). Al contrari que els ciliats i els
  flagel·lats, no són estructures fixes sinó que es formen si
  l’organisme els necessita. Els protoctists que tenen
  pseudopodis reben el nom de rizòpodes. Pràcticament
  tots els rizòpodes viuen en el mar.
• Les microalgues són microorganismes eucaiotes autòtrofs
  unicel·lulars i pluricel·lulars. Les caracérístiques
  principals són les següents:
• Són microorganismes aquàtics. Tot i així, també poden viure sobre una
  pedra i arbres quan l’ambient és prou humit.
• Es reprodueixen sexualment o asexualment.
• Les microalgues són les principals productores d’oxigen atmosfèric.(Un
  80%)
• Les algues unicel·lulars són més primitives que les
  pluricel·lulars.
• La majoria són espècies marines que formen el
  fitoplancton. Aquestes algues poden ser mòbils o imòbils.
  També poden ser de vida lliure o estar agrupades en
  colònies. Alguns dels grups més importants són:
• Són algues que tenen mobilitat pròpia ja que tenen dos flagels.
  Algunes d’aquestes espècies causen les marees roges*.


• *Alguns anys, al voltants del mes de maig, es detecta la
  presència de marees de color rogenc als ports de Comaruga,
  Tarragona, Torredembarra… Les marees roges són fenòmens
  naturals que es produeixen cada any. El seu grau de toxicitat
  depèn de les substàncies tòxiques del fitoplàncton que les produeix.
• Són unes curioses algues unicel·lulars ja que tenen una
  espècie de closca foradada. Són d’un color groguenc.
  Les seves restes s’acumulen en el fons del mar formant
  la terra de diatomees que s’utilitza a les indústries per la
  seva qualitat de fer foc.
Els protoctists abel i zelong

Els protoctists abel i zelong

  • 1.
  • 2.
    • Els protoctistssón éssers vius pluricel·lulars i unicel·lulars amb cèl·lules eucariotes. Són molt petits ja que s´han de veure amb microscopi òptic.
  • 4.
    • La majoriade protoctists viuen en llocs aquàtics o humits. Si agafem una gota d’aigua del mar o del riu potser veurem algun protoctist ja que formen part del plàncton. Com hem dit abans, també viuen en terres humides. Tan en un cas com l’altre, són espècies de vida lliure. • Protoctists que També hi ha protoctistspart del formen patògens (viuen plancton dins d’un organisme). • Protoctists que viuen en • Protoctists que viuen en terres humides. el mar.
  • 5.
    • Els protoctistsde vida lliure poden obtenir l’aliment de diferents maneres: • Alguns capturen a altres microorganismes. • Alteres s’alimenten de la matèria orgànica de l’aigua. • Els protoctists paràsits s’alimenten de l’organisme en el que estàn. • En un cas com en l’altre són animals heròtrofs. Protoctist menjant.
  • 6.
    • Els protoctistssón organismes mòbils. Tenen diferents mecanismes per desplaçar-se: • Alguns tenen cilis (són unes estructures semblants a pels però més curts). Els protozous amb cilis recobreixen tota la cèl·lula i es mouen de manera coordinada. Els protozous amb cilis reben el nom de ciliats.
  • 7.
    • Tot ique la majoria de protozous no fan cap tipus de mal, algunes espècies provoquen malalties que causen força mal. • Aquí hi ha una taula amb algunes d’elles: ORGAN O AGENT SÍMPTOME VIA DE MALALTIA APARELL INFECCIÓS S CONTAGI ATACAT Cicles de febres Picada del Glòbuls seguits d'un mosquit Malària/Pal Plasmodi de vermells i estat femella del udisme la malària fetge d'abatiment gènere general, Anopheles anèmia Febre, Sistema Picada de la Malaltia de Tripanosom sudoració i nerviós mosca tse- la son a (flagel.lat) somnolènci
  • 8.
    • Altres tenenflagels(estructures molt semblants als cilis). Però, a diferència dels ciliats «només» tenen un o dos. Es trobaen en un extrem de la cèl·lula. Reben el nom de flagel·lats. Protoctist flagel·lat
  • 9.
    • Alguns tenenpseudopodis(extensions de citoplasma fora de la cèl·lula). Al contrari que els ciliats i els flagel·lats, no són estructures fixes sinó que es formen si l’organisme els necessita. Els protoctists que tenen pseudopodis reben el nom de rizòpodes. Pràcticament tots els rizòpodes viuen en el mar.
  • 11.
    • Les microalguessón microorganismes eucaiotes autòtrofs unicel·lulars i pluricel·lulars. Les caracérístiques principals són les següents:
  • 12.
    • Són microorganismesaquàtics. Tot i així, també poden viure sobre una pedra i arbres quan l’ambient és prou humit. • Es reprodueixen sexualment o asexualment. • Les microalgues són les principals productores d’oxigen atmosfèric.(Un 80%)
  • 13.
    • Les alguesunicel·lulars són més primitives que les pluricel·lulars. • La majoria són espècies marines que formen el fitoplancton. Aquestes algues poden ser mòbils o imòbils. També poden ser de vida lliure o estar agrupades en colònies. Alguns dels grups més importants són:
  • 14.
    • Són alguesque tenen mobilitat pròpia ja que tenen dos flagels. Algunes d’aquestes espècies causen les marees roges*. • *Alguns anys, al voltants del mes de maig, es detecta la presència de marees de color rogenc als ports de Comaruga, Tarragona, Torredembarra… Les marees roges són fenòmens naturals que es produeixen cada any. El seu grau de toxicitat depèn de les substàncies tòxiques del fitoplàncton que les produeix.
  • 16.
    • Són unescurioses algues unicel·lulars ja que tenen una espècie de closca foradada. Són d’un color groguenc. Les seves restes s’acumulen en el fons del mar formant la terra de diatomees que s’utilitza a les indústries per la seva qualitat de fer foc.