Explicació sobre els Protoctists

1. Abel Rosado Xuriguera i Zelong
Ye

2. • Els protoctists són éssers vius
pluricel·lulars i unicel·lulars amb cèl·lules
eucariotes. Són molt petits ja que s´han
de veure amb microscopi òptic.

4. • La majoria de protoctists viuen en llocs
aquàtics o humits. Si agafem una gota
d’aigua del mar o del riu potser veurem
algun protoctist ja que formen part del
plàncton. Com hem dit abans, també viuen
en terres humides. Tan en un cas com
l’altre, són espècies de vida lliure.
• Protoctists que
També hi ha protoctistspart del
formen patògens (viuen
plancton
dins d’un organisme).
• Protoctists que viuen en • Protoctists que viuen en
terres humides. el mar.

5. • Els protoctists de vida lliure poden obtenir l’aliment
de diferents maneres:
• Alguns capturen a altres microorganismes.
• Alteres s’alimenten de la matèria orgànica de l’aigua.
• Els protoctists paràsits s’alimenten de l’organisme en
el que estàn.
• En un cas com en l’altre són animals heròtrofs.
Protoctist menjant.

6. • Els protoctists són organismes mòbils. Tenen diferents mecanismes
per desplaçar-se:
• Alguns tenen cilis (són unes estructures semblants a pels però
més curts). Els protozous amb cilis recobreixen tota la cèl·lula i
es mouen de manera coordinada. Els protozous amb cilis reben el
nom de ciliats.

7. • Tot i que la majoria de protozous no fan cap tipus de mal,
algunes espècies provoquen malalties que causen força
mal.
• Aquí hi ha una taula amb algunes d’elles:
ORGAN O
AGENT SÍMPTOME VIA DE
MALALTIA APARELL
INFECCIÓS S CONTAGI
ATACAT
Cicles de
febres Picada del
Glòbuls seguits d'un mosquit
Malària/Pal Plasmodi de
vermells i estat femella del
udisme la malària
fetge d'abatiment gènere
general, Anopheles
anèmia
Febre,
Sistema Picada de la
Malaltia de Tripanosom sudoració i
nerviós mosca tse-
la son a (flagel.lat) somnolènci

8. • Altres tenen flagels(estructures molt semblants als
cilis). Però, a diferència dels ciliats «només» tenen un o
dos. Es trobaen en un extrem de la cèl·lula. Reben el
nom de flagel·lats.
Protoctist flagel·lat

9. • Alguns tenen pseudopodis(extensions de citoplasma
fora de la cèl·lula). Al contrari que els ciliats i els
flagel·lats, no són estructures fixes sinó que es formen si
l’organisme els necessita. Els protoctists que tenen
pseudopodis reben el nom de rizòpodes. Pràcticament
tots els rizòpodes viuen en el mar.

11. • Les microalgues són microorganismes eucaiotes autòtrofs
unicel·lulars i pluricel·lulars. Les caracérístiques
principals són les següents:

12. • Són microorganismes aquàtics. Tot i així, també poden viure sobre una
pedra i arbres quan l’ambient és prou humit.
• Es reprodueixen sexualment o asexualment.
• Les microalgues són les principals productores d’oxigen atmosfèric.(Un
80%)

13. • Les algues unicel·lulars són més primitives que les
pluricel·lulars.
• La majoria són espècies marines que formen el
fitoplancton. Aquestes algues poden ser mòbils o imòbils.
També poden ser de vida lliure o estar agrupades en
colònies. Alguns dels grups més importants són:

14. • Són algues que tenen mobilitat pròpia ja que tenen dos flagels.
Algunes d’aquestes espècies causen les marees roges*.
• *Alguns anys, al voltants del mes de maig, es detecta la
presència de marees de color rogenc als ports de Comaruga,
Tarragona, Torredembarra… Les marees roges són fenòmens
naturals que es produeixen cada any. El seu grau de toxicitat
depèn de les substàncies tòxiques del fitoplàncton que les produeix.

16. • Són unes curioses algues unicel·lulars ja que tenen una
espècie de closca foradada. Són d’un color groguenc.
Les seves restes s’acumulen en el fons del mar formant
la terra de diatomees que s’utilitza a les indústries per la
seva qualitat de fer foc.